×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb apanyar |
Freqüència total: 190 |
CTILC1 |
de Renoir que diu que ell "amb unes natges brutes qualssevol" s' | apanyava | , fins a l'altra, més discreta —perquè Renoir era un malparlat ("Je | ab qu' aquell ho vestía. Arribá 'l capvespre, y mentres la cusidora s' | apanyava | al cos l' ayrós mocador gran y 's feya sortir las orelletas per la vora | el cap me trenquí avans, pera que no siga res fasen el favor vostés d' | apañar | mel en les mans. Fin. | individual, aquestes actituds resulten comprensibles: cadascú s' | apanya | com pot, i que Déu ens beneeixi a tots. El trist és la insigne | ciutadà i de la ciutadana, per ser més exactes. Sovint, l'home, ja s'ho | apanya | : si compta amb possibilitats econòmiques per fer-ho, simula un viatge de | de que la ciència es infalible. Jutje. —I aixó no es pot | apanyar | ? Doctor. —Ja ho veurem a casa. Quiquet, posa't el cor a la faixa. | Una pedra de molí li feia de cadira. Els altres si volen seure que s' | apanyin | sobre l'herba. Es pugen a la font els dos càntirs de vint-i-quatre | ", "El castillo de Irás y no Volverás", i així per un estil. Ja t' | apanyaràs | , pensava jo. Alguns dies em trobava al Bois amb mon dilecte amic | un recer i esteu amatents per defensar-vos si cal... Jo... Jo ja m' | apanyaré | . —Què penses fer? —va fer el Roig atansant-se-li amb un principi d' | ésser. Tindria un disgust. No en tinc cap més exemplar. —El vull. Ja us | apanyareu | . El Mero guaitava el sostre i es lamentava: —Pobre de mi! Com ho | les parades de llibres, va comprar-ne un lot i els en va posar una. Que s' | apanyessin | ! Efectivament, varen apanyar-se, i amb força profit, car ambdós han | un lot i els en va posar una. Que s'apanyessin! Efectivament, varen | apanyar | -se, i amb força profit, car ambdós han esdevingut uns bons llibreters. | vingui... —Ho saps segur que li ha escrit? Saps que era d'ella... —Ja s' | apanyaran | , que són prou grans. No necessita caminadors... i és ben lliure! —Sí, me | los canyissos de brutícia i em piqueu fruites i botifarres! ¡Ja, ja vos | apanyaré | ben apanyats!... ¡Tofolet, Tofolet! ¡Puja, puja ací n'amunt i voràs quina | de brutícia i em piqueu fruites i botifarres! ¡Ja, ja vos apanyaré ben | apanyats | !... ¡Tofolet, Tofolet! ¡Puja, puja ací n'amunt i voràs quina destroça! I | després de brodar, llegir i compters, tingué que dependre a pastar, | apanyar | la roba, solsir, cloure, apedassar, capgirar, i certes faenes més que | fet a ull: la xaca curta, agiponada, i ab travilla per acabar-ho d' | apanyar | ; els pantalons, dos saques, que acabaven en manxa de ferrer, i que bé li | havíem d'eixir. I per que tot lo món gojara del bíblic espectacle ho | apanyava | de manera que cada vegada donava la funció en un carrer. Unes vegades era | carregós. El nen ja tenia dos anys i Txossep pensava que ja es podia | apanyar | sol. Però feia dos dies l'havia deixat córrer a la seva i la criatura | no creia encara que tingués la força suficient per a moure's tota sola i | apanyar | -se... —Sí, Anna. Jo mateixa. No us feu el distret! Sóc Anna. | res? ¿Creus que una dona, perquè és la teva, la pots deixar sola i que s' | apanyi | —com si la seva vida no tingués res a veure amb tu? Després es queixen, | Quan penso en la pobra Trini, tan resignada... I l'he deixada sola, que s' | apanyi | sola; he fet la meva vida com si ella no existís... ¿La meva vida... o la | dur, molt habilidós; fea gabies, era escultor de navaixeta, tot ho sabia | apanyar | i arreglar, pero lo que no va saber fon el guardar la parroquia que tenia | una embarcació de blat, datxa i faves, anem doncs | apanyem | les barres, que hi ha era hora!, que arrimarem la fam | i calça, i el teu marit jornaler; io no sé com te ho | apanyes | , tot del jornal no pòt ser. Per gastar totes les modes | no es podia pegar-li foc per l'alçada de la columna, però al fi tot s' | apanyà | . El jurat de Lo Rat Penat el formaven els senyors Cebrian, Ferrer, | la cosa no passa de ser un rumor que se sent per zones, ja que cadascú s' | apanya | en sa casa i s'acostuma a remugar en un racó. La deflació dóna confiança | no tinc prou confiança i si veu els calçotets tacats de, no, ja m'ho | apanyaré | jo d'alguna manera. Encara no era hora de dormir, i no tenia ganes de | mas de l'Avellaner, eh? No fan mai bon fi, les coses robades. Ja s'ho | apanyaran | . I com van les seues investigacions històriques, mossén? He sentit dir | l'esquena a seguir cridant: —Foguereeer! Al foguereeer! Si la cosa anava | apanyant | -se no trigava l'artesà de calbot d'anar pels carrers seguit d'un xiquet | dels tipus desapareguts; si de cas, han heretat l'ofici els gitanos que | apanyen | pells pels pobles. El Tartaner Cent duros i tartaneta. Tres categories de | anar al taller de Ponent acreditat i popular pirotècnic per a que | apanyara | una cosa que estiguera bé per a tots. Si açò no era prou per a esgotar un | de la peixcatera és ben atrafegada. S'alça tot l'any abans d'amaneixer, | apanya | la casa i almorsa ràpidament una ceba o tomata crua o algun peix del dia | quadra, dos matxos i dos cavalls i encara alguna ovella; les cambres ben | apanyades | amb cortines als balcons i finestres; la cuina, clara i neta com un braç | que després anaven a parar a les mans de quansevol sabater que les | apanyava | i les deixava com a noves; tot ho admetia, ferro, roba usada i vella, | dies amb deutes i rédits. Unes tenien parades amb vela blanca, altres s' | apanyaven | amb quatre cistellots. Allí, al darrere d'aquella exposició de queviures, | la fusta i fent burumballes. Quan el nostre home s'havia compromés a | apanyar | de llorer l'església d'un poble, allí anava amb el seu carret tot ple de | el retor i a la clavariesa plens de satisfacció. De vegades, també | apanyaven | la porta i el balcó del clavari, que era l'admiració de tot el poble. | pel carrer tot el món protestava. —Bé, bé. Els de València volen | apanyar | -ho tot. Més val que s'arreglen les coses d'ells. —Tota la vida tirant | Acàbem este grapadet! Però si la valenciana, per a vendre fraules s' | apanyava | com podia, per a vendre flors s'abillava amb tot lo de la caixeta. | deje de ser una María, mejor dicho...". Ja no va poder | apanyar | el president Lerma la relliscada de la seua llengua indòcil. No calia, | feu si us plau el que mon pare. Si no, deixeu-lo; al capdavall que s' | apanyen | els agricultors amb ell, ja que també els conills hi solen fer igual. | al cantó del Torn de Sant Gregori, fent jaflant als dos carrers, que | apanyaven | de draps de florero, colgalls de boles de paper de color y gallardets. L' | per sorteix. Había també un retaule ahon es ara la casa del marmoliste, y | apanyaven | el carrer desde el cantó del de les Avellanes, fins lo forn del Milacre. | ahon está la cerería actualment, dedicat á Sant Vicent Ferrer, que | apanyaven | lo día del Sant ab draps de seda y encatifaven lo carrer de flayrosa | al 65, los gichs d' aqueste carrer y dels inmediatos, | apanyaven | en bonichs farols y llargues tires de papers de colors, imitant á la róba | jornal al hòme, al que ab gran misteri li va preguntar cóm se hu havía | apanyat | pera que 'l Rey li havera donat aquelles riquees, responent l' atre que | de la porta per tancar. Tenim panys, panyos, troços de roba; | apanyar | , apedaçar, la expressió metafòrica apanyarse, arreglarse, | troços de roba; apanyar, apedaçar, la expressió metafòrica | apanyar | se, arreglarse, adobarse, com apedaçarse, etc.. Un altre cas. Pretenen | I els milions i milions de persones que no tenen lloc per viure i s'ho | apanyen | amb quatre fustots? A Íbero-Amèrica hi ha 200.000.000 |
|