Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de l'aigua que ara cobria l'originari abisme. D'una escuma fecundada va	aparèixer	Afrodita. I ens guardarem prou de detallar tot el que va sorgir de la
corre, per a aquestes despeses, ni una trista lua?" "Mai un prodigi no	apareixerà	sense tristesa", beneitejava jo, tirot-lirot, en fregar, flirtejant amb
petit en companyia seva, la casa on havia sofert i on havia gaudit, se li	aparegué	com un temple, com un santuari en el qual es guardaven les emocions més
els peus pel paviment. El cap, a penes visible en la fosquedat,	aparegué	a la finestra. —Qui tru...? La veu se li trencà als llavis. Els passos
nerviosa no encertava el pany. Féu girar la clau dues, tres vegades... i	aparegué	al seu davant: una mica més envellida, una mica més menuda, més
ells, al carro, baixaren parlant durant tot el trajecte. Tal vegada Mila	aparegué	un xic descolorida; potser no parlava amb l'alegria que solia; però
gronxant-se en la quietud de l'atmosfera. Al fons les muntanyes llunyanes	apareixien	velades per una tènue boira blavenca. Allà dintre, davant d'ells, es
i li venien ganes de plorar. Davant aquestes amonestacions la vida se li	apareixia	monòtona i tancada, plena de tristesa i de vulgaritat, gairebé absurda.
i ací i allà començaven a guspirejar els primers estels. Per fi el veié	aparèixer	. S'acostava en la mateixa direcció que el dia abans, en direcció a casa
el seu anhel, que sentia quasi impulsos de cridar-lo. En aquell moment	aparegué	davant d'ella el seu padrí. El cel, a dalt al carrer, s'havia anat
a mirar, i quan l'aire començà a enfosquir-se, sense que ell hagués	aparegut	, li semblà que s'enfosquia també la seva ànima. Mila del Santo se'n tornà
hauria de fer. Ara la imatge d'ella no s'apartava de la seva ment; havia	aparegut	al seu davant d'una manera inesperada, diria's gairebé miraculosa, i una
i serena de l'ancià, amb el prestigi de la seva saviesa i la seva bondat,	aparegué	aleshores davant seu com un arbre frondós sota les branques del qual
de seguida i no contestà cap paraula. D'ençà d'aquell dia l'ancià Baldà	aparegué	sempre al seu davant com contorbat, esglaiat potser de l'abisme entrevist
la vida s'obrirà davant teu com un camí fàcil i clar, i tot al teu entorn	apareixerà	ennoblit. A pocs els és donat gaudir d'aquesta felicitat; la majoria,
Ell per la seva part, havia deixat de plaguejar a propòsit de la noia;	apareixia	canviat davant els seus companys —la qual cosa li costà més d'una broma
per amagar la seva pena. Passaren dies, i cada vegada Maria Àgueda	apareixia	més esllanguida i silenciosa. Per fi, un matí es posà la mantellina i se
i murmurant, acabaren per sotmetre's a la voluntat del vell. Tino Costa,	aparegut	no se sabia d'on, ja que l'oncle, veient l'aspecte del dia, no l'havia
tranquil·la i no veié ja cap obstacle davant el seu amor. La vida se li	aparegué	com un camí planer. —És una història trista, Mila —li havia dit ell—; és
"Mila, estimada meva, on ets aquesta nit?" I, amb tot, quan la veié	aparèixer	, malgrat l'alegria immensa que vibrà dintre seu, avançà gairebé tranquil,
la reixa, per tot el carrer, es veien grups comentant la desgràcia. Quan	aparegué	Sileta, un murmuri va córrer de grup en grup: "psss... Sileta!"
al camí, per la part del poble —potser fugint de les pedres dels nois—	aparegueren	dos gossos enllaçats, acabat de realitzar l'acte carnal. Fou Randa qui
per ella? Ells, en llurs tendres llegendes, en llur bondat, feien sempre	aparèixer	un valent cavaller, una padrina benefactora, la pròpia Verge Maria, que
silenci, els murmuris s'anaven extingint i, a penes la figura del Sant	apareixia	al llindar de la barraca, s'havia apagat ja l'última veu, i un silenci
el triomf dels sequaços del Maligne es presentava ja com a irremeiable,	apareixia	ella, Mila —encara un infant—, amb la túnica de lli immaculat i les ales
fet d'obrir-la fos una excusa amb l'objecte de suavitzar la situació, que	apareixia	ja penosa); obrí les portelles i es deturà un moment a mirar a
fins a la mort; almenys, un dia ho pogué fer. (Avui, davant de Tino Costa	apareixia	canviat, com si l'hagués en part perdut.) Però, fora d'això, no podia
d'aquella decisió —el delicte més gran— i Déu del cel se m'haguera	aparegut	en persona per mostrar-me el càstig que mereixia, que Déu em perdoni,
—Quan la vaig veure aquí a Santa Maria jo em sentia malalt. Ella se m'	aparegué	com el remei de tots els meus mals, i el meu cor i la meva sang, tot
l'havia temptat—: proposar a Mila que fugís amb ell. Però també se li	apareixia	com una forma més del seu egoisme i tal vegada la més vil. ¿S'atreviria a
amb què el destí es preparava de nou a colpir-la. Quan, més tard, el veié	aparèixer	, en el rostre d'ell llegí ja clarament la pròpia desgràcia: no calia pas
se li enfonsaven en el rostre, circumdats de fosques ulleres, i el veié	aparèixer	contínuament neguitós i agitat, fins que un dia li digué que no es
se li il·luminava, i a vegades era tanta la seva alegria en veure-la	aparèixer	, que àdhuc aconseguia d'imprimir un lleu moviment a la seva mà, com en un
un segell de delicadesa i suavitat, i tot ell, en figura i en moviment,	apareixia	més espiritual i incorpori: els ulls, en el rostre blanc, brillaven amb
les parpelles. Que lluny havien romàs aquells dies! Sileta, que diferent	apareixia	d'aquella nena alegre d'aleshores! La vida l'havia feta davallar dels
crit esfereïdor, es sentiren xiscles d'horror, i en un instant el carro	aparegué	envoltat en una alta foguera crepitant. Els nois es dispersaren aterrits
Regnà de nou el silenci. Després Munda del Roso parlà del temps. La serra	apareixia	coberta, i llampegava per la banda del riu. —Tindrem aigua. Quan acabis
que sanglotava dintre seu per aquell desig. I l'esperà a la porta. Mila	aparegué	al llindar, i era tanta l'alegria d'ell en veure-la, que en aquell moment
de mans humanes. Era ella: Mila. Tenia a penes l'alçada d'un braç i	apareixia	vestida amb la seva roba de diari, el vestit que portava la tarda que ell
la severa i quasi ombrívola expressió de la figura. Però per fi havia	aparegut	el fruit de tants d'esforços, havia assolit el cim. La seva ànima
els carrers furiosament, barrejat amb trons i llampecs. I Càndia del Noro	aparegué	al llindar de la porta, pàl·lida i demacrada com la imatge del terror.
ara vagament, inclinat sobre ella aquí, a la vora del llit: tot li	apareixia	com somniat, estrany i remot; tot havia passat com en una tempestat i en
l'hemorràgia. D'aquell rostre s'havia esborrat tot vestigi d'humanitat;	apareixia	gairebé monstruós, i damunt d'ell, per fer-hi encara més intens l'horror,
al port, esdevenia més solitària. A penes si de tret en tret hi	apareixia	un cotxe; a banda i banda, els arbres gegants alçaven llurs branques nues
fosca, els seus pessics, les seves rialles, les seves carícies: tot se li	aparegué	de sobtada com un joc grotesc, com una burla diabòlica i sinistra. La
la fina silueta dels àlbers. La masia, en el seu aspecte exterior,	apareix	un xic ruïnosa, però per dintre el seu estat, mantingut amb contínues
dolor, no hi havia reparat. No obstant, ara, en sentir el seu padrí, se li	aparegué	amb tanta claredat, que no comprengué com no ho havia pensat abans. "Sí:
res si no mirar-la llanguir i compadir-la. Mila s'aprima, i de dia en dia	apareix	més distreta, malalta. De nit dorm poc; a penes tasta el menjar; s'asseu
les senderes. Cap al nord es dreça una alta serra. Durant l'hivern	apareix	gairebé sempre amb els cimals coberts de neu. Mila sap ja que el camí
feréstegues, tornà a veure néixer el dia i el tornà a veure declinar. No	aparegué	ni l'ombra d'un poble; no trobà rastre d'ésser vivent, i a penes si es

Pàgina 1 (de 491)

50 següents