×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb aparença |
Freqüència total: 3432 |
CTILC1 |
però imparcial, i que aquesta divinitat era per a ells la llei, que en | aparença | , en contacte amb nosaltres, es dividia en parts, els trossos de la llei | i per damunt de tot valoren el platí, abans menyspreat, per la seva falsa | aparença | d'argent pobre, i avui buscadíssim, per les seves singulars qualitats i | "D'ençà del nostre naixement, el nostre aspecte és de velles. La nostra | aparença | repel·leix", va dir Enyo. "I acostumem a estar-nos aquí, en aquest | fort quan sovint actuava, i els dos gossos Cèrber i Orthros, aquest en | aparença | tan inofensiu. I l'hidra de Lerna i el lleó de Nemea, i no pararíem pas | per l'estrany i tothora despert porter. Mastega i s'empassa, tanmateix, | aparences | , que això afirmen els savis que són els forçosos súbdits d'Hades, | que això afirmen els savis que són els forçosos súbdits d'Hades, | aparences | vanes, ni tan sols fum o un alè d'aire, no-res. Però com Cerber | que ens empara. Perquè la nostra esperança no deu ignorar que, sota l' | aparença | del glaç de la mort, caliu de la nostra tristesa, ets immortal i ens ets | de màrtir i amb pinyol, l'amic editor. "S'accepta", concedia jo, en | aparença | de grat, embridant la molèstia, perquè aleshores m'avorria —i persevero | damunt la llastimosa despulla que esdevindré, i me n'esborra d'altres, en | aparença | de més solta. És el meu executor la dona, o el cosí, o la captiva? Aquesta | es passen el temps sense saber on anar ni què fer, i són la gent en | aparença | més inútil. És possible que en temps antic, quan els homes vivien en | tu dius hi ha molta veritat. Amb tot, jo estic convençut, a despit de les | aparences | , que és el bé, que és la bondat la que regeix el món; que l'acció dels | llàgrimes. Virgili /(Eneida)\. A casa de Tino Costa, si més no en | aparença | , regnava la pau. Maria Àgueda, la mare, cada dia, al matí, sortia camí de | caràcter. Aquella silenciosa i ràpida partença, aquella tranquil·la i, en | aparença | , freda resolució amb què ell la mirava partir a través de les paraules de | L'home manava sempre: en l'"amor" i tot, a pesar de les | aparences | . El Nou-cents presencia l'emancipació de la dona. Emancipació és el mot | bestiesa, tot marxaria millor. No ens hem pas d'enganyar: encara que les | aparences | ens facin creure que els pitjors mals de la humanitat vénen pel cantó del | l'agra façana de la tragèdia consumada. La justícia arribà a presentar | aparences | de venjança: fou justícia, tanmateix. I ara, passat el temps, els atzars | —vergonya de vergonyes— d'all, som uns histrions insuportables, tenim una | aparença | totalment plebea —segons com, excessivament aristocràtica—, i a penes | qualificat de mentida sinó quan és perfecte: quan presenta una | aparença | justa de veritat. Per això sempre resulta preferible de dir la veritat, | moderns de metafísica amb prou feines si s'han alliberat, si no és en l' | aparença | , de la teologia: les "qüestions" que interessaven els teòlegs —els | la literatura —una certa literatura— recull i explicita. De vegades, les | aparences | són desconcertants: són desconcertants per al lector desprevingut, que, | societat no voldria extirpar-les. No ens hem de deixar entabanar per les | aparences | : la societat tampoc no és partidària de la virtut —de la virtut eixuta i | energètica. Personalment opino que tot això és més aviat deplorable. Les | aparences | del món actual acusen, si no una minva vertiginosa de la xenofòbia, sí | agrisades en un halo rosat. La neu escassa dóna a les muntanyes una | aparença | de marbre fosc amb vetes blanques. Cap al tard torna a fer molt fred. | es pot dormir millor, que al llit d'una puta? 8 (9) La casa és d' | aparença | discreta, una torre de finestres tancades i de reixa generosament oberta | —, blanca. Ja en tinc quaranta-dos. —No hi fa res. No els aparentes i l' | aparença | és el que val. Ningú no te la demanarà, la fe de naixement. —D'acord. | alta vida, es sentís legítimament orgullós d'haver sabut endevinar sota l' | aparença | adusta, pagesa, espessa, d'Erasme Bonsoms aquelles qualitats que fan de | arreu vèiem imperar l'hospitalitat, el repòs, la dolça joia i totes les | aparences | de felicitat." "El caràcter de la nació ens ha semblat dolç i honest. | llocs, els corals triturats formen com una sorra groguenca que té les | aparences | de platja inofensiva, però no us en fieu i no us arrisqueu a abandonar | colonial, i Ortega y Gasset, en respondre-la, hi donava un sentit en | aparença | negatiu —la deformació de l'Estat i de la societat—, per bé que carregat | senyores velles abaixen la vista en passar per davant d'aquella casa d' | aparences | austeres, que podria estar habitada per algun digne sacerdot. Moltes se | Maria Antònia ho sabia tot. Ella també havia procurat, sense perdre les | aparences | impassibles, enemistar la seva tia amb les Gradolí. Sempre havia fiat en | del seu esperit, conservant —això per damunt de tot— les senyorials | aparences | de dama amable i ponderada, un poc absent. ...Amb el ventall espolsà una | segle XVIII, devota i refinada. Vestia toaletes escollides, d' | aparença | senzilla, que no sempre pagava, i usava perfums de la millor qualitat. | una existència dispersa i fragmentària. Certament que això és només una | aparença | i que en el fons d'aquesta superficial discontinuïtat hi trobem una altra | el que passa per davant de les coses sense veure res més que llur | aparença | , el que, per dir-ho amb una fórmula procedent del quixotisme, no veu sinó | del Mediterrani estimen l'exterioritat de les coses, però aquest amor a l' | aparença | ho és tot menys un desig de defugir les coses mateixes. Com a home | a la pròpia, quan absorbeix completament la nostra vida, és sols una | aparença | . Perquè, en rigor, la ironia sol ésser el doll d'una font més oculta, sol | merament negativa, perquè les úniques coses que nega són la falsia i l' | aparença | . La irrupció freqüent de la ironia en tal existència és deguda | havia après dels Lloberola la política de l'estruç i de mantenir les | aparences | . Amb un gran impudor, i amb els somriures de la felicitat, anava a fer | allò sota l'aspecte d'un excel·lent negoci que, només guardant un mínim d' | aparences | , assegurava una gran posició al seu amic. Agustí va aconsellar que tirés | implica la creença en un transfons extranatural, o ultranatural, de les | aparences | : el cel pintat era la imatge i, en certa manera, la semblança del cel de | de què parlava Miquel Àngel? La "bellesa de fora", exterior, de les | aparences | carnals, els objectes bells segons el criteri dels sentits —si és que la | Fauves i cubistes tampoc no es poden desprendre del tot de les | aparences | del món real: no és gens fàcil de desprendre-se'n, a desgrat de sentir-lo | cubisme, per la seua part, s'oposa al color, però contradiu més encara l' | aparença | : accepta la realitat com a punt de partida, i la redueix de seguida al | deixa anar sense control el seu pinzell per la superfície del llenç. En | aparença | , no hi ha "secció d'or", ni cap altre artilugi manllevat a la tradició | planer el que mena a la felicitat! Laura creu adonar-se que per sota les | aparences | simples i rialleres, Déu s'ha complagut a destinar-li una finalitat noble | enutjosos que no fan gens de falta a segons quina mena d'hereus. Aquella | aparença | de víctima fou l'esquer que va apoderar-se de la voluntat de Pere. Deixà | el coixí. Benifets de l'amor, que transforma els homes en posseïts sota l' | aparença | de sants o de criminals o d'estúpids, i que a la fi els rescabala de les | Fan els darrers crits, perquè quan seran al carrer els caldrà reprendre l' | aparença | moral, per no desentonar. Les dones sospiren, alliberades d'aquells | que en trobaràs d'altres, d'homes! Mira, escolta'm —i reacciona en una | aparença | de serenor; li parla amb modulacions conciliadores. —Busca't el que més |
|