Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

que han arrimat al mur més ombriu de l'estança. Xiprer mal	apariat	, es dreça encara travessat per quasi vint-i-dos
llágrimas desfogan lo cor, lo desembrassan, es veritat; peró no curan, no	aparían	res. Jo sempre ho dich: poden plorar, y encara en prou feynas, los richs,
al menudet quan jo el tenia per la mà, se m'acotava als peus i, tot	apariant	els plecs de la bruseta, aixecava l'esguard fins a mi. Els llavis eren
aquí, eixarciats com uns mals esperits i engolint-vos l'aiguardent ben	aperiat	del nostre honest camarada Will Wimble el rosega-morts, i totes les seves
, tot se troba. Mira, ara amb el llum encés i amb el sopar que la mare ens	aparía	a la cuina... —Sí, pobre María Gloria! —saltà amb son habitual pessimisme
és cosa de riure. Com és que m'entabanes així, si saps que no ens podem	apariar	? —I qui t'ho ha dit, això? —¿Penses que no ho veig, que
gonyada! Deixava el cove damunt l'herba, la noia, i, ja agenollada, s'	apariava	a rentar, amb una deixadesa als braços, una frisança tota ella que se
nostres, de bones aptituds per al cas, es va cuidar amb la mestressa d'	apariar	-nos el sopar, que, entre les nostres provisions i quelcom que tenien a la
Mentre l'hosteler encenia un bon foc a la llar, sa filla gentil ens	apariava	el sopar. Tan bon punt el foc era abrandat, tots fèrem rotllo davant la
en tot, que no hi havia manera de fer un bon endreç a la seva cambra ni	apariar	-li la roba, perquè en un tres i no res el que era dins de l'armari es
i esmortia el so. En Joan, se l'escoltava ulls clucs per a poder	apariar	a l'afebliment de la veu unes arrugues i un marciment de la pell que,
i els ceps esgrogueïts de les vinyes. El sereno ja era dempeus.	Apariava	la baluerna, ficat dintre un abric que li arribava fins als turmells. La
es presentava a deshora. Esventaven la cendra si l'Enric havia fumat, o	apariaven	els mobles perquè no s'adonés d'un desori que el podia fer sospitar. I
aquesta cuina, encara que força rònega, era tan espaiosa i estava tan ben	apariada	de la seva llar, els seus fogons, el seu armari cantoner, les seves
destresa, prové només de la manca d'un queixal. El dia que em faci	apariar	la boca, desapareixerà totalment. Havíeu d'haver, doncs, tingut present
ells amb ells, es donen el bon dia i s'expliquen llurs facècies mentre	aparien	i exposen als ulls tafanerots de les velles que van a missa llurs
extrem del pastador, va maurant unes coques d'ous, saïm i aiguardent, i	apariant	amb molt de compte els ingredients i recaptes que entren en la pastissa
o els seus bartrols, i mentre la canalla es banya i juga i les dones	aparien	i couen la minestra, els homes tiren l'ham o la xarxa o treuen les nanses
es va il·luminant i enrojolant fantàsticament. Arribava al lloc salmat,	apariava	els estris, agafava el pinzell i... es passava el dia sencer sense cor ni
anat a seure en el rotlle de les tres Maries, les quals estan atrafegades	apariant	l'esmorzar de la gent de bord. L'àpat el farem a la Calobra, on, si el
quatre-cantons de l'Almoina; les madones treuen cadires als convidats i	aparien	mentrestant les menges i bevendes de la brufada de mitja tarda; passen
dels seus companys i els tenia rancúnia. Ell els havia parat taula,	apariat	unes belles cambres i ara s'esdevenia que els quatre galifardeus,
més gent, no els volgué ni un dia amb ell. S'esllomava remant, aprenia d'	apariar	la vela, de governar el timó. Tornava a casa cansat, dormia tranquil. Tot
—exclamà Vilaret enutjat—. Cap a terra, patró, serà un altre dia! El vell	aparià	la vela per rumbar a terra i sort que el vent l'ajudava que si hagués
mentre dinava, quina escalforeta més bona m'esponjava el pit mentre m'	apariaven	el farcellet de la roba, bo i escoltant les rutilants contalles que em
Pilós. Tortosa Amb quatre esgarrapades uns ginyosos macips de Benissanet	aparien	una tramada feta amb bigues de pi lligades amb sogues i vencills. A la
tenen fam devoradora. Prou que ho veig! I amb quina traça es posen a	apariar	les lloses que han de servir de fogons... Jo no em quedo curt, tampoc.
negaré, però el certus és que en despertar-me i tocar el timbre perquè m'	apariessin	el bany, l'Eudalt acudia diligent, fresc com un capoll, els ulls
Rei d'Itàlia. Per aquest motiu tan faust la gaia ciutat estava atrafegada	apariant	festes esplendoroses, revistes militars i navals, representacions de
Rosso" i demano a Pistuccio, l'amo del restaurant, que m'	apariï	a l'acte un dels reservats del fons del jardí, els quals, segons poguí
obaga de pinavets, sota un sol primaveral; i mentre nosaltres	apariàvem	la minestra, el Dimoni s'entaforà per l'obaga a l'objecte de cercar una
planxa de ferro posada sobre uns maons. Encenem foc. Kat ploma l'oca i l'	aparia	. Les plomes, les posem curosament a part. Ens en volem fer dos coixinets
a repèl al canceller de París i les que el movien a prevenir-se'n més i a	apariar	el gran místic català amb el més representatiu dels místics flamencs.
cinquanta mil. Se n'hauria pogut treure molt més. Ben garbellat i ben	apariat	, varen sortir de l'antre col·leccions de periòdics catalans i totes les
en llibreters de professió. Les parades, per altra banda, estaven més ben	apariades	, eren més vistoses i resultaven, en conjunt, més atractives. L'hora de no
tenien assegurada la celebritat. Molts pastors tenien l'especialitat d'	apariar	ossos trencats i desconjuntats, cosa no estranya, per l'habitud que
per a fer. A la casa únicament hi romania la mestressa, que havia d'	apariar	els repassos, arranjar les robes i tenir cura de la mainada. Si àdhuc el
torna els ferits i els malalts i el material inutilitzat que no pot ésser	apariat	sobre el camp. Cap endavant utilitza tota mena de mitjans per tal
frases brevíssimes amb els presents i se'n torna a anar. —La cosa es va	apariant	—diu Rouret—. Ara vindran tres cotxes de la Generalitat, a més dels dos
a mi un porter de l'Ajuntament, que amb bona traça i millor afecte ens	aparia	dos bancs tapissats de vellut vermell, posant-los l'un al costat de
damunt el front, per tal d'evitar la calrada encegadora del ressol,	aparien	xarxes, repenjades a les barques verdes i blaves. A l'esquena, tocant al
per excés? En Quiñones va cridar-me a les deu del vespre, quan ja havíem	apariat	el jaç. Vaig anar a la seva tenda, sota el xàfec. —A les vostres ordres.
planta vella. Calia tapar les finestres, encara sense marcs ni vidres, i	apariar	com a confortable l'estructura de maons sense enguixar. Després va venir
Bartomeu s'ho havia pres molt a la valenta i va gastar-se un dineral en	apariar	el local (lo que havia estat església, sap?)... Per cert que el senyor
d'aigua fresca, els escombrava el dedins i el defora de la barraca i	apariava	l'enramada on sestejaven el Simiet i el Bogiot. Van passar més dies. A la
al fetge... De totes maneres, avui dia costa més trencar-se un braç que	apariar	-lo. Adéu-siau i que us divertiu. Aleshores començava una època deliciosa
Aquells fills als qui ja abans de vindre al món ells s'afanyaren per	apariar	-los la robeta amb que els havíen de vestir; que amb penes i privacions
que després m'agradava de veure rodar als rierols, on jo mateix m'"	apariava	" el saltiró de l'aigua, tot fent-la caure sobre el ventall paler,
que et vulguen gastar. Au, vès a buscar les dalles que et dic, i tot s'	apariarà	. Això arrai, tot fos en la vida de tan bon resolre.— Vaig anar a buscar
bóta que té el forat de la botana molt prim i è poc generosa: però això s'	apàrie	apretant-la i remangant-la fort. I demprés que haigues begut,

Pàgina 1 (de 5)

50 següents