×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb apel·lar |
Freqüència total: 653 |
CTILC1 |
o creu que pot— encarar-se de tu a tu amb el seu adversari, no dubtarà a | apel·lar | a la contundència subsegüent: de paraula o d'obra. La venjança, en canvi, | desconsoladament i Jeroni sembla treure'n un inexplicable plaer. Cinta | apel·la | a l'autoritat paterna perquè el noi sigui castigat, demana ser defensada | teòrica del desenvolupament de les coneixences humanes. Res, aquí, no | apel·la | a la intervenció d'un pretès "principi de participació", ni tan sols la | entre dos o més termes, sinó de la natura polivalent de lògiques que | apel·len | simultàniament a molts tipus formals de lligams. Els luapula de la | segons les propietats formals dels sistemes de referència als quals | apel·len | per edificar llurs estructures de classificació. Però fins i tot els | quan la feblesa m'aproximava a tu, quan em trobava a punt de claudicar, | apel·lava | desesperadament al meu orgull. Sí, només ell m'emparava, em defensava, em | analítica"? Einstein. —El mateix. No us agradaria | apel·lar | al seu testimoni? Ciutadà. —Bufa! Ja ho crec. Allà baix | dels vostres músculs i tendons. Ciutadà. —Bé, però ells | apel·laven | a una força invisible. La del caprici dels déus. Einstein. —I | punt força dubtós i francament perillós. Un autor critica un altre autor | apel·lant | a la realitat, mostrant-li que les coses són de manera diferent a | que el meu melancòlic i gris casal hereditari. El meu llinatge ha estat | apel·lat | una raça de visionaris, i en molts detalls sorprenents —en el caràcter de | a París, la meva apassionada amor a Nàpols, o el que ell falsament | apel·lava | la meva avaricia a Egipte, —que en ell, el meu arxi-enemic i àvol geni, | més sobressortint. El que semblava ser el més vell, i que el seu company | apel·lava | amb el mot característic de Legs (cames), era ensems de molt el | nyams, cosa que considerà insuficient i equivalent a una derrota. | Apel·là | . El plet féu sa via de mica en mica, per espai de diversos anys, passant | convèncer els petits, va esmerçar raons i advertències pròdigament, sense | apel·lar | per a res a la seva autoritat de mentor. Els nois restaren una mica | groga, esverada, sense saber què dir. El cas era seriós de debò. La mare | apel·là | a la seva màxima autoritat; li féu veure el precipici d'ignomínia que | la veu argentina i refilaire d'una dona, que segurament s'esfreixurava | apel·lant | i renyant alguna mainada, que li fugia camins enllà, i, cap a la banda de | de tanta de passió; fins que va dir que sí, amb tracte, però, que mai l' | apel·laria | Dona d'Aigua, que el jorn que tal fes, gran dany i malvestat se | cavalls, besties immondes, i no se sabía on trobar per menjar si no s' | apel·lava | a la carn humana (/chair de gens\), i passaven tots tal miseria, | de recollida felicitat que respira la patriarcal escena. Per això | apel·la | l'artista a tot lo que la paleta conté de més amable i vaporós: a les | és la llum artificial, amb sos enlluernaments cromàtics, el medi a què | apel·la | el pintor per a magnificar les seves figures i escenaris, dotant-los | havíen d'ésser els temes, clàssica la manera anticolorista de pintar-los, | apel·lant | només a les tintes neutres, perquè la pintura recordés únicament el | d'estiu. Altres pintors alternen les dues maneres, com en Llimona, que | apel·la | a l'antic procediment per a la seva /Rondalla\, el clàssic tema, | per això, res del seu caràcter local. Ingenus i més subtils alhora, | apel·len | a tècniques simplicíssimes i sintètiques, no menys difícils que | amb el propòsit de poetitzar l'escena idíl·lica de /Primavera\, | apel·la | a la profunditat misteriosa dels horitzons i a la diafanitat dels cels | en Brull per a la seva inconsolable nimfa del mar jònic. En Triadó | apel·la | als tons violacis (massa monòtons i vinosos, a la veritat) per donar un | efectista dels aspectes exteriors o a les sorpreses lluministes, aquells | apel·len | a imprevistes harmoníes de color, violentes o refinades; i, penetrant | de sobirà pontífex, sinó després de mort aquell, car preferí que fos | apel·lat | un honor, que no pas una expoliació. Aquesta clemència el dugué a | d'Isabel II, que, com diu Leonardon, la comandància militar de Catalunya, | apel·lant | a la lleialtat dels partidaris de la monarquia constitucional, va | i el reformador de la mètrica castellana, nosaltres el podem | apel·lar | el fundador de la tradició castellana a Catalunya. I perquè els nostres | els misteris de la vida, direm que si, com hem dit, Boscà o Boscan, com l' | apel·len | els castellans, va començar a escriure en llengua castellana usant el | veia perdut. En un darrer esforç cridà l'amic benigne com un infant qui | apel·la | a sa mare: —Joan Antoni, salva'm d'aquesta mala ànima! Pel turonet | i esguardà. El seu circumstancial company, dret al davant de la finestra, | apel·lava | els moixons: —Petits, petits!... Veniu, veniu!... Seria un orats? Es | solia veure, entre els dits de la mà amb què aombrava la meva cara, com | apel·lava | , en muda manifestació, al parament perquè reparés en la meva | al·locució, al·lodial, al·lucinar, al·ludir, al·luvió, ampul·lós, | apel·lar | , aquarel·la, bacil·lar, bagatel·la, bèl·lic, cal·lígraf, cancel·lar, | són els qui dirigeixen els Estats aquells que havent de decidir-ho, han d' | apel·lar | a la guerra si és precís, i per sensible que sigui, en molts casos són | l'ambient nazaretà, desproveïda de tot contacte sobrenatural, i haureu d' | apel·lar | a hipòtesis inversemblants, a explicacions improbables dins la biografia | al·legar, al·legoria, al·leluia, al·locució, al·lucinar, al·ludir, | apel·lar | , bel·ligerant, cal·ligrafia, cèl·lula, circumval·lació, col·laborar, | trastorns locutius que hi registrem, poden tractar-se i corregir-se sense | apel·lar | a altres recursos que als exercicis adequats. Una llarga pràctica | que les característiques dels sons hi poden ésser estudiades sense | apel·lar | a altres recursos, i que elles són un reflex cabal de la matèria | , ul, il\. Si, amb tot i això, el resultat no fos prou satisfactori, | apel·larem | a exercicis més radicals (cf. © i segs.). Exercicis: | parcial o molt tardana, el mestre farà un gran bé de cultivar-les, | apel·lant | a tota mena d'exercicis de percepció diferenciada de sons diversos | de pipa amb viva, de meva amb pebre, etc. | apel·lant | a la lleu diferència d'intensitat oclusiva dels llavis que acompanya les | de la raó esmentada; però, amb tot, no sempre ha estat així. Voldríem | apel·lar | , no pas a l'observació psicològica metoditzada, sinó a la mateixa | esplendor que creen móns nous a cada instant. Joventut catalana! Només d' | apel·lar | te en sento emoció. Anomenar-te vol dir que ets, que existeixes: no hi ha | han d'ésser acceptades, contra aquestes sentències els valencians poden | apel·lar | davant del rei. Observem que aquesta limitació no existeix en la | però per incórrer la corresponsabilitat del pecat no impedit, no s'ha d' | apel·lar | a tot el poder, sinó al deure d'impedir, al que és just i | interès. Lucià, escriptor grech del segle segon de la nostra era, els | apelava | ""Marxants divins"" perque sembraven per tot arrèu al llur pas, | diverses estances, que fem servir de dormitori. La meva muller i jo hem d' | apel·lar | a l'enginy de fabricar uns jaços amb farcells, maletes i flassades. Com | vos de la muller. Però pot accedir que ella es separi de vós. —I jo no puc | apel·lar | ? —Quan arribem a terra, sí. Aleshores tindreu, en aquest cas, tots els | Aleshores tindreu, en aquest cas, tots els drets que atorguen les lleis. | Apel·lar | , entaular judici contra el capità, tot el que vulgueu... Però en altar |
|