DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
apel·lar V 653 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb apel·lar Freqüència total:  653 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

o creu que pot— encarar-se de tu a tu amb el seu adversari, no dubtarà a apel·lar a la contundència subsegüent: de paraula o d'obra. La venjança, en canvi,
desconsoladament i Jeroni sembla treure'n un inexplicable plaer. Cinta apel·la a l'autoritat paterna perquè el noi sigui castigat, demana ser defensada
teòrica del desenvolupament de les coneixences humanes. Res, aquí, no apel·la a la intervenció d'un pretès "principi de participació", ni tan sols la
entre dos o més termes, sinó de la natura polivalent de lògiques que apel·len simultàniament a molts tipus formals de lligams. Els luapula de la
segons les propietats formals dels sistemes de referència als quals apel·len per edificar llurs estructures de classificació. Però fins i tot els
quan la feblesa m'aproximava a tu, quan em trobava a punt de claudicar, apel·lava desesperadament al meu orgull. Sí, només ell m'emparava, em defensava, em
analítica"? Einstein. —El mateix. No us agradaria apel·lar al seu testimoni? Ciutadà. —Bufa! Ja ho crec. Allà baix
dels vostres músculs i tendons. Ciutadà. —Bé, però ells apel·laven a una força invisible. La del caprici dels déus. Einstein. —I
punt força dubtós i francament perillós. Un autor critica un altre autor apel·lant a la realitat, mostrant-li que les coses són de manera diferent a
que el meu melancòlic i gris casal hereditari. El meu llinatge ha estat apel·lat una raça de visionaris, i en molts detalls sorprenents —en el caràcter de
a París, la meva apassionada amor a Nàpols, o el que ell falsament apel·lava la meva avaricia a Egipte, —que en ell, el meu arxi-enemic i àvol geni,
més sobressortint. El que semblava ser el més vell, i que el seu company apel·lava amb el mot característic de Legs (cames), era ensems de molt el
nyams, cosa que considerà insuficient i equivalent a una derrota. Apel·là. El plet féu sa via de mica en mica, per espai de diversos anys, passant
convèncer els petits, va esmerçar raons i advertències pròdigament, sense apel·lar per a res a la seva autoritat de mentor. Els nois restaren una mica
groga, esverada, sense saber què dir. El cas era seriós de debò. La mare apel·là a la seva màxima autoritat; li féu veure el precipici d'ignomínia que
la veu argentina i refilaire d'una dona, que segurament s'esfreixurava apel·lant i renyant alguna mainada, que li fugia camins enllà, i, cap a la banda de
de tanta de passió; fins que va dir que sí, amb tracte, però, que mai l'apel·laria Dona d'Aigua, que el jorn que tal fes, gran dany i malvestat se
cavalls, besties immondes, i no se sabía on trobar per menjar si no s'apel·lava a la carn humana (/chair de gens\), i passaven tots tal miseria,
de recollida felicitat que respira la patriarcal escena. Per això apel·la l'artista a tot lo que la paleta conté de més amable i vaporós: a les
és la llum artificial, amb sos enlluernaments cromàtics, el medi a què apel·la el pintor per a magnificar les seves figures i escenaris, dotant-los
havíen d'ésser els temes, clàssica la manera anticolorista de pintar-los, apel·lant només a les tintes neutres, perquè la pintura recordés únicament el
d'estiu. Altres pintors alternen les dues maneres, com en Llimona, que apel·la a l'antic procediment per a la seva /Rondalla\, el clàssic tema,
per això, res del seu caràcter local. Ingenus i més subtils alhora, apel·len a tècniques simplicíssimes i sintètiques, no menys difícils que
amb el propòsit de poetitzar l'escena idíl·lica de /Primavera\, apel·la a la profunditat misteriosa dels horitzons i a la diafanitat dels cels
en Brull per a la seva inconsolable nimfa del mar jònic. En Triadó apel·la als tons violacis (massa monòtons i vinosos, a la veritat) per donar un
efectista dels aspectes exteriors o a les sorpreses lluministes, aquells apel·len a imprevistes harmoníes de color, violentes o refinades; i, penetrant
de sobirà pontífex, sinó després de mort aquell, car preferí que fos apel·lat un honor, que no pas una expoliació. Aquesta clemència el dugué a
d'Isabel II, que, com diu Leonardon, la comandància militar de Catalunya, apel·lant a la lleialtat dels partidaris de la monarquia constitucional, va
i el reformador de la mètrica castellana, nosaltres el podem apel·lar el fundador de la tradició castellana a Catalunya. I perquè els nostres
els misteris de la vida, direm que si, com hem dit, Boscà o Boscan, com l'apel·len els castellans, va començar a escriure en llengua castellana usant el
veia perdut. En un darrer esforç cridà l'amic benigne com un infant qui apel·la a sa mare: —Joan Antoni, salva'm d'aquesta mala ànima! Pel turonet
i esguardà. El seu circumstancial company, dret al davant de la finestra, apel·lava els moixons: —Petits, petits!... Veniu, veniu!... Seria un orats? Es
solia veure, entre els dits de la mà amb què aombrava la meva cara, com apel·lava, en muda manifestació, al parament perquè reparés en la meva
al·locució, al·lodial, al·lucinar, al·ludir, al·luvió, ampul·lós, apel·lar, aquarel·la, bacil·lar, bagatel·la, bèl·lic, cal·lígraf, cancel·lar,
són els qui dirigeixen els Estats aquells que havent de decidir-ho, han d'apel·lar a la guerra si és precís, i per sensible que sigui, en molts casos són
l'ambient nazaretà, desproveïda de tot contacte sobrenatural, i haureu d'apel·lar a hipòtesis inversemblants, a explicacions improbables dins la biografia
al·legar, al·legoria, al·leluia, al·locució, al·lucinar, al·ludir, apel·lar, bel·ligerant, cal·ligrafia, cèl·lula, circumval·lació, col·laborar,
trastorns locutius que hi registrem, poden tractar-se i corregir-se sense apel·lar a altres recursos que als exercicis adequats. Una llarga pràctica
que les característiques dels sons hi poden ésser estudiades sense apel·lar a altres recursos, i que elles són un reflex cabal de la matèria
, ul, il\. Si, amb tot i això, el resultat no fos prou satisfactori, apel·larem a exercicis més radicals (cf. © i segs.). Exercicis:
parcial o molt tardana, el mestre farà un gran bé de cultivar-les, apel·lant a tota mena d'exercicis de percepció diferenciada de sons diversos
de pipa amb viva, de meva amb pebre, etc. apel·lant a la lleu diferència d'intensitat oclusiva dels llavis que acompanya les
de la raó esmentada; però, amb tot, no sempre ha estat així. Voldríem apel·lar, no pas a l'observació psicològica metoditzada, sinó a la mateixa
esplendor que creen móns nous a cada instant. Joventut catalana! Només d'apel·larte en sento emoció. Anomenar-te vol dir que ets, que existeixes: no hi ha
han d'ésser acceptades, contra aquestes sentències els valencians poden apel·lar davant del rei. Observem que aquesta limitació no existeix en la
però per incórrer la corresponsabilitat del pecat no impedit, no s'ha d'apel·lar a tot el poder, sinó al deure d'impedir, al que és just i
interès. Lucià, escriptor grech del segle segon de la nostra era, els apelava ""Marxants divins"" perque sembraven per tot arrèu al llur pas,
diverses estances, que fem servir de dormitori. La meva muller i jo hem d'apel·lar a l'enginy de fabricar uns jaços amb farcells, maletes i flassades. Com
vos de la muller. Però pot accedir que ella es separi de vós. —I jo no puc apel·lar? —Quan arribem a terra, sí. Aleshores tindreu, en aquest cas, tots els
Aleshores tindreu, en aquest cas, tots els drets que atorguen les lleis. Apel·lar, entaular judici contra el capità, tot el que vulgueu... Però en altar

  Pàgina 1 (de 14) 50 següents »