×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb apellar |
Freqüència total: 39 |
CTILC1 |
pobre penitent que duia una unglada de fembra, que no s'havia volgut mai | apellar | , per a tenir presents les goseperes del pecat fer-ne penitència. Tu, | que li passava esfereïda pel seu davant, després oí un crit de Vilaret | apellant | -lo a ell; després un balcó que s'obria i crits de dones clamant socors, | geulit del aire; en vista de que de les maldicións y amenaces no fea cas, | apellaren | als prechs, especialment el Dotor y la mòrt; al fí va consentir, aquell | començ al vèr sossuit. El tío Massiá el saboner, aixina era | apellat | perque son pare tingué fábrica o vendeduria de aquell género tan precís | li diuen, fa 299 anys escrigué sa novèla septentrional, com éll | apellá | a Pérsiles y Segismunda, publicada un any passat de sa mòrt y en | per als déus de l'Olimp que no vullguen devallar fins a ell, i acàs | apellant | -se ells mateixos redemptors, sarcàsticament. No hi ha, no pot haver | anomenat patriarca de les lletres valencianes. Devocionari de la pàtria l' | apellaríem | nosaltres, escrit amb tota la amor del seu cor grandíssim i enardida la | seva virtut curativa. Doncs, en certes ocasions, hem hagut fins i tot d' | apellar | a la decisiva autoritat que el confés exercia sobre les persones a qui | ¿Per qué? Segurament sometentse al mandat de l' admiració pública que l' | apellaria | el millor pintor dels Joans; el Joan dels Joans com encara | pres llargament a Cesarea. Quant el gran Apòstol després d'haver | apellat | al César, l'enviaren a Roma amb altres prisioners, el seu feel Sant Lluc | justicia. Tot lo contenciòs en causas civils va al Batlle, del que se pot | apellar | al jutje y las apellacions de sentencias proferidas per loJutge van als | ab Real privilegi de 26 de Juliol de 1380 estatuhí, que | apellant | se encara que á sa Magestat ó á son Real Primogénit de les sentencies | es ríen á còsta de la mòrt, que donaven per segura del fanfarró, com l' | apellaven | , de Don Joan de la Panarra, del que feen massa fisga aprofitantse, ya | las lletras apostólicas. Desgraciadament, el Gironí com s' | apellava | , abatut per sos quefers y per sa agitadíssima vida més que per el pes | usats en las demés universitats catalanas y las togas dels doctors eran | apellats | , beques y 'ls birrets, capirots; els colors de cada | BSAL. Per desllatigar aqueixes abreviatures, no hi haurá mes que | apellar | a la llista de les meteixes per orde alfabétich que posarem, si Deu ho | usaren desde la gloriosa conquesta d' aquest regne. Aquesta llengua, que | apellarém | nosaltres llemosina, segons l' erudit croniste de nostra ciutat lo doctor | originari d' estas terras y coneixedor d' ellas, era un castellá, y l' | apellavan | D. Enrich de Villena. D. Enrich de Villena vingué á Barcelona, prengué | avis: á vosaltres que 'us agrupeu en torn del apóstol que lo nom literari | apella | lo Virgili de Maillano, de Frederich Mistral, la personificació | com madurativa; las fullas de faba se aplican sobre las llagas pera fer | apellar | . Ervum hirsutum L·. Matorrals y tancas de la reg. inf.. Est.. E. | estas plantas s' usan aplicadas sobre talls, llagas y cremaduras pera fer | apellar | . primuláceas. Primula grandiflora Lam·. Primaveras. | de la Maneula son emolients y s' aplican sobre las llagas pera fer | apellar | depressa. Asperugo procumbens L·. Prop del Santuari fora lo | qual sia, que será feta per los arbitres, ó per lo tercer, y se privan de | apellar | . Los arbitres y tercer quedan dispensáts de guardar las dilacions y las | devegades devallaven grans onades de pietat, de consol, de balsem, que | apellaven | les llagues del sofriment; devegades, fuetades a la carn pera treure-li | vingudas de quí sap ahont, rebía tot sovint dels feligresos, en comptes d' | apellar | li las feridas vellas, encara las hi enverinavan més. Y aquella gent de | Suplex la mojoritat. Filosops que badìnau? A majoria | apellau | ? Deu ser una bestia estranya? Com va vestida en | posadas paradas, vos l'he enviat á vos, intimant també als acusadors que | apellian | á vos, si tenen res que dir contra ell. Salut. 31 Los | á Pau en la presó. Cap. XXV. Pau se defensa devant de Festo. | Apella | á César. Lo Rey Agripa desitja véurer á Pau, y Festo lo presenta á ell. | si no hi ha res de quant ells m'acusan, ningú pot entregarme á ells: | apello | al César. 12 Llavors Festo, després d'haver conferenciat ab lo | Festo, després d'haver conferenciat ab lo consell, respongué: ¿Has | apellat | al César? Anirás al César. 13 Y passats alguns dias, lo Rey | Jerusalem, y ser allí judicat d'aquestas cosas. 21 Emperó havent | apellat | Pau que sel reservás per lo judici d'August, vaitg manar quel guardassen | no trobí que hagués comés res quel fes digne de mort. Emperó havent ell | apellat | á August, resolguí enviarlo á ell: 26 Del qual jo no | Agripa digué á Festo: Podría aquest home posarse en llibertat sinó hagués | apellat | al César. Cap. XXVII. Pau navega á Roma conduhit per lo Centurió | 19 Emperó contradintho los Jueus, me vegí precisat á | apellar | al César, no ab lo fi de acusar de cosa alguna als de ma nació. | quan els sants es presenten com a pecadors, no ho fan pas sense raó si | apellen | a les temptacions de satisfer les pulsions a les quals ells estan | coneixement per intuïció defensat pels pressupostos nominalistes, podem | apellar | a la intuïció com a únic recurs per salvar l'existència del nostre | Si tots són iguals, a tots fem la mateixa pregunta, que serà contestada | apellant | a la mateixa espècie de causa. Si la generació de A és obra de | d'A (fill) en tenim prou amb la causa B (pare), i si | apellem | a C (avi), no és per a explicar la generació d'A (ara | més cavil·lava, amb la nuca reclinada en la butaca | apellada | sota la llum dels quinqués, en la funda vellutada |
|