Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

que riu sardònicament, amb un nas agut que rebenta la pell, amb uns trets	apergaminats	que redueixen les faccions abans plenes i animades... —Em sembla molt que
Català." Inspirat en aquest text va escriure sobre les	apergaminades	tapes del seu Calepino de Salas aquest títol de propietat:
com dues gotetes de mercuri, li brillaven sinistrament damunt els pòmuls	apergaminats	, lleugerament enrogits. Tenien la mobilitat inintel·ligent dels ulls de
febres!" Les febres espantaven tothom. Les tenia el jardiner, un suís	apergaminat	, groc com els qui tenen el fel sobreeixit. De tant en tant un dels
—digué Bagheera, deturant-se com petrificada. El cos d'un gond, petit i	apergaminat	, jeia allí amb els peus damunt les cendres. I Bagheera alçà els ulls a
Encaixaren cordialment. Serradell era un home escardalenc i de pell	apergaminada	. Duia ulleres, parlava poc, i, quan ho feia, treia una veu esquerdada,
S. Al mes de setembre, la larva construeix un capoll transparent	apergaminat	i allí, girada de cap enlaire, hiverna. A últims de febrer comença la
tan criminal —digué una vella que passava, a la seva companya geperuda i	apergaminada	. Miraven la venedora indignades, com si fos un botxí. —Penjar aquestes
de l'hàbit enganxats a la pell. Estan perfectament seques, perfectament	apergaminades	, cosa que s'explica per la sequedat de l'aire en aquest país i per les
del diàleg, ben difícil, fou a càrrec d'un senyor sexagenari de calva	apergaminada	i bigoti gris, farmacèutic amb títol i botiga: —¿Heu calculat mai quantes
dintre un xiroi porró; el tabaler que amb el ronc so de la caixa	apergaminada	ens avisava que un caporal o sergent llegiria una ordre, una proclama, un
comestible, o parènquima de la regió mitjana, mesocarpi; el tel	apergaminat	, que es troba immediatament abans de les llavors (sense contacte amb
Escriptura. La seva fesomia és extremadament delicada, de pell colrada i	apergaminada	i un esguard viu. Tot, en aquest home, respira bonhomia i rectitud. Les
Buñol, Banyeres i prou més. Es fabriquen papers de totes classes,	apergaminats	, couchés, transparents, de seda, estucats, cartons i cartolines. El paper
o bé amb un paper fi, llis, sense barreja de fusta, més o menys	apergaminat	, que no es desfili per tal de no obstaculitzar les picades. Aquest paper,
amb quatre ales; ordinàriament les anteriors només són una mica	apergaminades	, o bé només són coriàcies en la meitat basal (hemèlitres); les
en el préssec, el mesocarpi, y l' endocarpi vé representat per les parets	apergaminades	de les celdes que enclouen les llabors. No sempre la part comestible del
y mitj. Tot aixó sobre l' escenari. A la platea un poble embrutit. Vells	apergaminats	que consumen l' últim ale de vida trayent lascivas guspiras pèls ulls,
creuades sobre'l pit,— conservavas encara recobert de pell, bé que mólt	apergaminada	, bon xich ratada y negrosa. Y recordo que, a un costat del front, se li
curiositat i un gros silenci. Ell estirá l cordill am ses mans blanques i	apergaminades	... Res. Hi torná... res tampoc, repetí l'estrabada i... sempre res.
Era una vella de seixanta anys que'n representava setanta; alta y	apergaminada	, un temperament nerviós, tota òssos, però de roure; sense més tara que
entre ells lo venedor de la casa, lo senyor Monfar, un senyor alt,	apergaminat	, calvo, vellet venerable, historiador distingidíssim, escriptor
figurèuvos un personatje ni alt ni baix, begut de carns, revellit,	apergaminat	, ab gran espessor de cabells negres matisats de blanch, cara enterament
tard, de la seva mort. *** el text de Kerimée, escrit en un bell paper	apergaminat	de color salmó molt clar i en un francès literari tan impecable com el
ambiciosa es conforma amb un marit de cinquanta-sis anys, insípid, calb i	apergaminat	. Però la comtessa es va precipitar a vendre la seva lluminosa joventut
ni propietari ni parcer, ni panxacontent ni inconformista, ni greixós ni	apergaminat	, ni pretorià ni lladre de camí ral (el vell camí ral, que temps era temps