Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

és una cosa com anar a menjar cacauets, prendre un bany cada dia, fer un	aperitiu	amb aigua de coco i contemplar un film americà els diumenges al vespre.
d'absenta marsellesa fabricada pels mateixos mariners, la qual resulta un	aperitiu	fort i excel·lent, que junt amb el caporal ordinaire que vàrem
sud d'Espanya, Madeira, despresa de les espatlles africanes, ve a ser un	aperitiu	del clima i del paisatge d'Europa. Funchal és una escala obligada de tots
el nostre passeig, el nostre club, les nostres confidències, el nostre	aperitiu	, el nostre no fer res, i fins el nostre ensopiment, no són els d'abans;
Pat havia fet l'amor amb les entretingudes més boniques que anaven a l'	aperitiu	del bar del "Colon", i amb el seu "Chrysler", havia topat
res del que ella sentia davant d'aquell xicot; però la conversa, l'	aperitiu	i els braços negres sortint de la camisa blanca lligaven amb el color de
?... No t'entenc. —Sí, dona; tu i ell, a l'hora de l'	aperitiu	, us heu posat en plan de confidència... I m'ha semblat que estàveu
al matí era un incident sense importància; la conversa a l'hora de l'	aperitiu	, una conversa banal, i, no obstant, Maria Lluïsa, dintre el llit,
Lluïsa i dues amigues seves seien en una tauleta al moment fort de l'	aperitiu	. Quan les xicotes estaven més enriolades, comparegué a la taula de Maria
sagristanesques i les sabates de colors atrevits, fins a l'hora de l'	aperitiu	o del rosari. —Se l'ha triada bé, el Calçot —insinua un mig parent
persones desvagades es saluden amunt i avall del Passeig de Gràcia; els	aperitius	frisen dins les copes dels bars i, així que a la Rambla esclata qualsevol
el contrast— se'm desperta una gana cruel com si hagués engolit un	aperitiu	monstruós fet de totes les absentes que he vist i de totes les ostres del
a la plaça del poble i em vaig acostar a un grup de senyors que prenien l'	aperitiu	i conversaven sota la vela del cafè. —Bon dia, senyors. ¿Algú de
Mentrestant s'esmuny cap a les vinyes veïnes a menjar raïm, "a fer l'	aperitiu	", diu ell. Una hora després tots mengem sota un pi. M'ha agradat d'anar
Vam escollir el recó del davant on hi havia els jugadors i vam demanar l'	aperitiu	. Jo em vaig queixar de tenir poca llum, i l'home en va encendre, molt de
el Pernod, perquè diu que un bon dinar reclama un millor	aperitiu	. Sí; ara vol un bon dinar! El dinar promès. No se'l vol deixar perdre.
no amb els seus propis ulls, sinó amb els de la seva dona. Demanà un	aperitiu	. Encengué un cigar. Lluís Alsina també demanà un aperitiu, però encengué
dona. Demanà un aperitiu. Encengué un cigar. Lluís Alsina també demanà un	aperitiu	, però encengué un cigarret. Era ben bé el cosí d'Amèrica amb aquell
mà del seu cosí Lluís Alsina. —Encara que sigui molt tard, us serviré un	aperitiu	, oi, Cosme? Venia a ser un oportú recordatori del que havien pres en un
donava voltes. Era l'hora que s'encenen els fanals; els homes prenien l'	aperitiu	, les dones tornaven a casa, l'aire feia olor de pólvors, de sabó
de la adolescència, sentia certa estranya emoció. Els grans varen pendre	aperitius	, menjar diverses viandes fredes, beure força xampany, fer molta tabola. A
tres amics que s'apleguen cada vespre al Cafè de París i prenen junts l'	aperitiu	. L'U és el primer d'arribar, el que comenta amb el cambrer: —Fa fred,
estranger! Després, si sou un esperit agut, anireu a dar un petit tomb	aperitiu	per davant d'allà on treballeu els matins que us lleveu d'hora. Passareu
persones. CXCI Les dones anuncien l'escot com qui anuncia un	aperitiu	. CXCII Quan un metge està malalt i en necessita un de confiança,
les taules dels cafès i els restaurants eren plenes de prenedors d'	aperitius	. Arnau, Rambla avall al mig de la gentada, arribà a un cert
N'hi havien tants que un pintor nordamericà que vaig trobar prenent l'	aperitiu	al cafè principal em digué que no el deixaven dormir i que havia de
El periodista danès Sophus Clansen solia venir amb la família a prendre l'	aperitiu	. Ell generalment no es podia tenir de begut. La senyora tricotejava sense
/Etoile de la gloire, astre de mauvais augure...\ A l'hora de l'	aperitiu	solia anar cada dia al Napolitain, a la taula dels vells
Vaig anar a fer un tomb de Rambla. Probablement, vaig fer un	aperitiu	. Al cap de tres quarts, feia una entrada de cavall sicilià a la redacció.
estava l'article d'En Plana. El feia en el temps de jo demanar i beure un	aperitiu	. Per a la cosa més absurda, per al tema d'actualitat més banal, sabia
política. Havia de tractar amb tants d'advocats! De vegades, preníem un	aperitiu	al cafè Norat. Els dissabtes les voltes de Girona, amb aquella forma de
el del procurador de la República, dels casinos radicals, el Ceret dels	aperitius	, del carnisser, del contractista, de l'"epicier" condecorat. Monsieur
mica fora del món —d'un món que adora, però al qual només revé per fer l'	aperitiu	— navega entre els tercets de la Divina Comèdia que
gone to his brain. Després de la cursa —o simplement a l'hora de l'	aperitiu	— el madrileny menja marisc i beu cervesa: menja el /percebe\, el
Comes— que ell s'aixecava de la taula d'un quiosc on acostumava a fer l'	aperitiu	. Anava amb un company, i dos desconeguts se'ls varen acostar
alguna cosa. Tinc la impressió que, el que Medir sap, ho sap bé. Els	aperitius	em desfan l'última part del dia. Havent sopat, innombrables cafès. Al
—amb un puntet vermell a la intersecció de les parpelles. Diversos	aperitius	. La buidor augmenta. Una indiferència total —una mena de malenconia
Retornats a la vila, convido unes noies —tres o quatre— a prendre un	aperitiu	. No aconsegueixo dir res —les quatre frases de rutina—: ni la més
delirant cafarnaüm. És una pretensió realment ridícula. A l'hora de l'	aperitiu	prenc un trist amer-picon amb P. G.: un empleat bufó, galtainflat, ros,
a casa, sento, només, una impressió depriment —com si hagués begut més	aperitius	dels que he pres. 9 De gener. Al matí, marxem a Barcelona
passades sentint-lo tocar el piano del cinema desert, a les noies, als	aperitius	, les matinades lívides enceses de conyac. Pobre Roldós! Desitjaria trobar
eixuga, amb el mocador blanc, els vidres de les seves ulleres. Prenc l'	aperitiu	amb els amics. Dos o tres picons carregats. La beguda passa
al volt de la muralla. Rodar: aquesta és la personal fatalitat. Torno als	aperitius	. Absentes. Sopar. Cafès i conyacs. Congestió. Taquicàrdia galopant.
"holaaa...!", que un moment emplena tot el carrer, em sento avergonyit.	Aperitius	abundants. Ara s'ha posat de moda de posar a les portes de les cases una
seus estris de pescar, m'explica al Cafè de les Voltes, davant del seu	aperitiu	predilecte, un vermut amb olives, el que li passà fa pocs mesos amb el
noi pels macarrons abans que no tanquin." I tornaren al xarrupeig de l'	aperitiu	i a la discussió política. En un revolt, topà uns propietaris que venien
en la vida dels homes semblants aberracions. Comencem el tast amb un	aperitiu	d'autèntica marca conceptista. Es tracta de l'oració fúnebre que va
fervor tan aplomat, al Josep Pruna del cafè Meyerbeer que, tot xumant l'	aperitiu	, feia també patriòtiques declaracions fervoroses, però minades per un
el més suculent dels cafès dels tròpics, el més car de tots els	aperitius	. Gosava, veient desfilar per aquell entarimat de posts i bancs, amb
esmentada, que solia concórrer a la tertúlia de l'editor a l'hora de l'	aperitiu	, era un estrenu i antic republicà, home de cor i de diners, que posava

Pàgina 1 (de 9)

50 següents