Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Avesat com està a pescar peixos que són una vegada i mitja més	apersonats	que ell mateix, les carangues de Raiatea semblaven
atreia particularment els esguards del jove Aspriu. Es tractava d'un home	apersonat	, test, de cara rodona i sanitosa i una mica gollut. El bastó que
no li havia fet gens de gràcia. En Miquel Vilella era un xicot sanguini,	apersonat	i alegre, i molt prudent. Restaren. En Nassos disposava d'una cambra gran
i era en tot més desimbolta i arruixada que la Lluïsa, més joveneta i	apersonada	, s'avenien tan de bon grat que, amb l'alegria de treballar juntes,
enrevessades i generalment equívoques. Joan Companys era un home	apersonat	i bonyegut, picat de la verola, barbamec, amb un crani completament
vegada que anava en un tramvia mig buit, a vora d'aquell xicot tan	apersonat	. Se li va ocórrer treure's les ulleres per semblar una noia com les
—No cregui; ja era de la seva planta ell, i clar d'ulls també, però més	apersonat	. —I molt més jove —conclogué l'altra. —Era?... —mig interrogà el veí
que havia aconseguit el millor saltador de Carlysle. Jim Thorpe, alt,	apersonat	, tot múscul, va somriure amb bonhomia. ¿Seria possible que, entre tots
luxós de la seva època —el 1860— i ara sembla una gran senyora;	apersonada	, d'expressió seriosa, és una figureta amable i, si fos de carn i ossos,
—li diuen—. Tranquil·litzi's, ja em faré càrrec del xaval." Aquell home	apersonat	, ben plantat, forçut, pren el bordegàs i se'l carrega talment un fardell,
clergue, en veure-la, sorprès per l'expressió de la mosseta, s'atura; alt,	apersonat	, s'ajup i li ofereix la nina bo i dient-li complagut: "Ah!, que
botava a les espatlles ab empentes capasses d'aterrassar a un home menys	apersonat	qu'ell. Ara be: mon captiveri y aquella retxa'm portaren a la memoria'l
I ara es vanagloria de l'alçada. Com que és	apersonada	, com que té tanta talla (d'alçada simplement), se n'ha volgut
El dolor de la pèrdua tot just insinuada s'apodera de tot el seu ésser	apersonat	. El Màrius, mort? —I tu? —repeteix el Tutu, assenyalant en Garota, com
està treballant al despatx, s'aixeca i obre. Reconeix de seguida l'home	apersonat	que hi ha al replà, de cara ampla i rialla tímida, que li allarga una
Reus, 1888 - Roma, 1969 Capellà de presència	apersonada	, posseïa el do del to absolut, la capacitat de reconèixer qualsevol nota
va acostar, no el perdonavides tatuat ni la senyora Grilli, sinó un paio	apersonat	que feia mitja por, i del qual no sabia el nom. —Una cervesa. En vols una
paraules. Es recorda que, mentrestant, els animals mostraven una quietud	apersonada	, com si la seva calma tingués un propòsit: el respecte pel que ella li
el noi, per la vida dura que havia tingut fins aquell moment, era prou	apersonat	per ser-li un bon company de jocs, bon jan i innocent, tot i el seu
de dona! Filomena guardava la roba de la seva mare, que era alta i	apersonada	. I Ventureta se la va emprovar i li quedava perfecta. —Ara hem de pensar
La Sol ho tasta, però els dos homes repeteixen amb l'excusa de ser més	apersonats	i tenir un volum corporal que duplica el d'ella. Després d'aquest primer
un ball a Netherfield. La Lydia era una noieta de quinze anys ja feta i	apersonada	, de pell fina i molt trempada, la preferida de la mare, que, per l'amor
tres dames de davant seu serenament. Lady Catherine era una dona alta i	apersonada	, de faccions marcades, que potser en una altra època havia fet prou goig.
fos una paraula de més d'una síl·laba. La senyoreta Darcy era alta i més	apersonada	que l'Elizabeth. Tot i que tenia poc més de setze anys, ja estava formada
amb el cavall, el rifle, el cant, el menjar, el galanteig,	apersonats	, turbulents, generosos, ben plantats, altius i afectuosos,