×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb apesarat |
Freqüència total: 141 |
CTILC1 |
fer més jo que no poguí fer-li'n a ell; amb tot, estava tan sincerament | apesarat | d'haver-me-li llançat al damunt, que àdhuc en el cas d'haver-li'n | —I trencà a plorar, tota desconsolada. Mila es sentí profundament | apesarada | veient plorar sa mare, però no li dirigí cap paraula, car ja sabia que | que s'abandonés a aquella passió; no era pas que ella no es sentís tan | apesarada | per la sort de Mila com el qui més: era que la compadia; que, coneixent-la | perillós, sense comptar que el mateix Boni se n'hauria sentit també | apesarat | , sense ganes de broma. Un dia el Boni va arribar amb un aire preocupat; | a vegades amb el mànec, a vegades amb la corretja, quan tots el miràvem | apesarats | . Quan el castigaven així, Quico després desapareixia; se n'anava per les | Víctor.)] Ara, calla, si et plau! Víctor. [(Molt seriós i | apesarat | .)] Júlia, faries molt santament d'anar-te'n amb l'Adolfet. La | per més que us pesi a tots! Redoblen les mofes i jo em separo d'ells | apesarat | d'haver dit aquestes paraules. Volia conèixer el poeta d'Alcover. En | N'ha passades, com tothom, de bones i de dolentes. Mai no l'he vist un dia | apesarat | . No li conec una hora d'abatiment. I en més de trenta anys d'existència, | deturat; la seva visió fou bruscament interrompuda, i ella alçà les | apesarades | parpelles: —No diu res més? —mormolà amb plany, llepant-se els llavis | l'estalona, fruit de la nostra poquesa i del nostre límit, ens fa tenir, | apesarats | , per fugisser, decebedor miratge? 25-I-42 Migdiada A Ventura | llavors pausadament sis batallades. No sé per què'm semblaren singlots | apesarats | que'l gran silenci glassava y per què sacudí tot el meu cor una ratxa de | El reverend s'estava a prop meu, molt seriós, aparentment tot | apesarat | , i em mirà per llarga estona. Després digué: —Mark hi ha quelcom, en tot | pensar, amb tot i la imaginació d'home de muntanya. El pobre xicot anava | apesarat | , i, com més camí feia, més idees i coses extravagants se li encastellaven | que estic cert de no haver vist mai de la meva vida. Estic embadalit i | apesarat | . La dama té un aire candorós, innocent, i una expressió de pena | de portar. Tenia al seu davant a mossèn Gaspar. El rector el contemplava | apesarat | . Ell féu tot el que pogué i no serví per res. Intentà apartar-lo del vi. | temps que era instal·lat a Ceret. Davant la terrible notícia del traspàs, | apesarat | , vaig escriure quatre ratlles. /Descendant de la Grèce, oh, dernière | En Bau se'l quedà mirant ple d'admiració. Al cap d'un moment li digué, | apesarat | : —I si et trobessis a mig camí sense forces, què faries? —El cor em diu | amb l'humilitat de què donava mostra, no gosà insistir; al contrari, | apesarada | d'haver d'obligar la pobra noia a un fingiment així, imaginà una sortida | i les figueres de la rodalia. Nosaltres dissimulem els nostres pensaments | apesarats | i predisposats a la por. De sobte és la Sumpta que crida: —Mireu! Mireu! | de vegades, dic, per qualsevol cosa desagradable tinc l'esperit i el cor | apesarats | , jo sé per curar-me un remei molt senzill. Llenço la memòria per la pista | ? —Dimecres. Se t'ha trencat la veu, ella tan sols mou els llavis, et mira | apesarada | . Tant se val, el que havia de ser dit, avui, ja ha estat dit. Tu | el paguen. —Pobret, tan vell i trist! —pensà per l'altre cantó. Digué un | apesarat | : —Què farem, "Lleó"? —que era una vera manifestació del seu estat d'ànim | el rei d'una nació petita. En ésser detingut, el magnicida es va mostrar | apesarat | , però declarà que no li fou possible d'evitar-ho, perquè mai no havia | precipitació. Quina llàstima! Quin greu que em sap! —Ah! No n'estigueu | apesarat | , bondadós pare. Volent-ho vós ells tornaran, i triareu els que més us | , però, no va alçar-se ni es mogué del lloc. Ell va sentir-se'n | apesarat | . Avui li hauria agradat de veure'l sortir al camí i esperar-lo; de | una mica insegur, tremolós. Se sent com un infant, i potser una mica | apesarat | d'aquests sentiments. S'acosta. Ella el fità dolçament. Té els ulls d'una | i després li era penós de reprendre el camí d'allà baix... Se n'anava | apesarat | i la tendresa li sobreeïxia al cor... A mesura que la nit s'avançava, el | va començar a descabdellar-se —però que aviat vaig arribar a capir tot | apesarat | ,— era això: A mesura que em vaig posar bo i valent, Joe es va anar fent | defuncions. El senyor Pigrau restà aclaparat. —Ja m'ho pensava —exclamà | apesarat | —; d'aquí uns quants cents anys no hi cabrem! Preveient el cataclisme que | fou el nostre gran poeta Mn. Jacint Verdaguer, el qual, trobant-se | apesarat | , a Madrid, per causa de certes incomprensions, cercà l'adjutori en la | de Perones, que l'acompanyava, estava greument ferit. Tot seguit, | apesarat | i neguitós, amb en Ramon Grau vaig anar a la redacció del diari {El | lletra meva avui, mes no t'estranyi: estic, fa uns quants dies, trista, | apesarada | , tot sembla que em faci nosa; fins l'aire que respiro és pesat, i pensant | dels termes altisonants i aduladors que convé esmerçar. Amb un aire tot | apesarat | i melangiós interrompé la platxèria que emplenava el departament. Més que | i mai més no va fer cas de res ni de ningú. La seva mamà estava molt | apesarada | en veure que la filla, tan rica, tan ben plantada i tan envejada de | en flor, va trencar-ne un pom. El dia abans la mare li havia dit, com | apesarada | : —Ara mai no poses flors al pitxer... N'has ben perdut la jeia...— I la | llum del satèl·lit amb una gravetat lúcida i viva. Leopardi fou un home | apesarat | i melangiós. Dominà la gramàtica amb un sentit de la disciplina fred i | —D'ençà de la mort de la mamà —aclarí l'altra—. És que va morir molt | apesarada | perquè no ens havíem casat. —Hauria estat no tenir cor avenir-me a un | ran del llit. "Se m'ha mort." Li acariciava una galta amb la cara | apesarada | . —Què fas tanta estona amb el llum encès? —cridà una nit la seva mare que | lo que fou causa de que arrivés a una gran postració; trista, | apesarada | , sense forçes físiques, sense poguer ni apenes llegir, sense poguer ni | gravitar sempre més ab quelcòm de feixuch y aplanador sobre la seva ànima | apesarada | . Pera més tristor, tampoch en Baldiret pujava, com si en Baldiret | Maria correspongué i correspon encara, als precs i clams dels seus fills | apesarats | , socorrent des de la glòria, d'una manera admirable i fins miraculosa, | d'una tendresa que fa plorar: "Veniu a mi tots els que patiu i esteu | apesarats | , i jo us reanimaré". Diu que pot conhortar tots els que sofreixen! ¿I | com per arribar-hi més depressa; i quan hi era, mai no apareixia cansat o | apesarat | , per més temps que hi estés. Tenia ses manetes plegades, i tantost | precedent maragallià ha estat assenyalat una sens fi de vegades sobre l' | apesarat | poeta, i no manca qui ha precisat les ressonàncies de l'Oda nova | l'art, raonada i constructiva, fou de cara a la vida, escèptica, exigent, | apesarada | . No és estrany, partint d'aquí, que s'interessés tant pel teatre, perquè | amics o els germans o les noies. No manca, però, el noi o la noia tristos, | apesarats | , que se senten espantosament sols. A aquest o a aquesta cal allargar-li | però, que la collita de nou material fos abundosa, si és que realment l' | apesarat | poeta intentà seriosament de percaçar-ne. Altrament, la majoria dels | sola. Sobtadament, la placidesa del seu somni es convertí en un panteix | apesarat | i aspre. Vaig sentir un calfred. L'endemà de matí, ja no s'aixecà. El cap | que dugués una altra taula i cadires. —Oh, Bàrbara! —exclamà, amb gest | apesarat | —. No puc quedar amb vosaltres... Estan ben atesos? Li asseguraren que sí | cap el xinès i se'm tanca l'estómac", m'explicava en Jordi l'altre dia, | apesarat | , des de darrera el taulell de la consergeria. Realment, la cosa és |
|