Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

fer més jo que no poguí fer-li'n a ell; amb tot, estava tan sincerament	apesarat	d'haver-me-li llançat al damunt, que àdhuc en el cas d'haver-li'n
—I trencà a plorar, tota desconsolada. Mila es sentí profundament	apesarada	veient plorar sa mare, però no li dirigí cap paraula, car ja sabia que
que s'abandonés a aquella passió; no era pas que ella no es sentís tan	apesarada	per la sort de Mila com el qui més: era que la compadia; que, coneixent-la
perillós, sense comptar que el mateix Boni se n'hauria sentit també	apesarat	, sense ganes de broma. Un dia el Boni va arribar amb un aire preocupat;
a vegades amb el mànec, a vegades amb la corretja, quan tots el miràvem	apesarats	. Quan el castigaven així, Quico després desapareixia; se n'anava per les
Víctor.)] Ara, calla, si et plau! Víctor. [(Molt seriós i	apesarat	.)] Júlia, faries molt santament d'anar-te'n amb l'Adolfet. La
per més que us pesi a tots! Redoblen les mofes i jo em separo d'ells	apesarat	d'haver dit aquestes paraules. Volia conèixer el poeta d'Alcover. En
N'ha passades, com tothom, de bones i de dolentes. Mai no l'he vist un dia	apesarat	. No li conec una hora d'abatiment. I en més de trenta anys d'existència,
deturat; la seva visió fou bruscament interrompuda, i ella alçà les	apesarades	parpelles: —No diu res més? —mormolà amb plany, llepant-se els llavis
l'estalona, fruit de la nostra poquesa i del nostre límit, ens fa tenir,	apesarats	, per fugisser, decebedor miratge? 25-I-42 Migdiada A Ventura
llavors pausadament sis batallades. No sé per què'm semblaren singlots	apesarats	que'l gran silenci glassava y per què sacudí tot el meu cor una ratxa de
El reverend s'estava a prop meu, molt seriós, aparentment tot	apesarat	, i em mirà per llarga estona. Després digué: —Mark hi ha quelcom, en tot
pensar, amb tot i la imaginació d'home de muntanya. El pobre xicot anava	apesarat	, i, com més camí feia, més idees i coses extravagants se li encastellaven
que estic cert de no haver vist mai de la meva vida. Estic embadalit i	apesarat	. La dama té un aire candorós, innocent, i una expressió de pena
de portar. Tenia al seu davant a mossèn Gaspar. El rector el contemplava	apesarat	. Ell féu tot el que pogué i no serví per res. Intentà apartar-lo del vi.
temps que era instal·lat a Ceret. Davant la terrible notícia del traspàs,	apesarat	, vaig escriure quatre ratlles. /Descendant de la Grèce, oh, dernière
En Bau se'l quedà mirant ple d'admiració. Al cap d'un moment li digué,	apesarat	: —I si et trobessis a mig camí sense forces, què faries? —El cor em diu
amb l'humilitat de què donava mostra, no gosà insistir; al contrari,	apesarada	d'haver d'obligar la pobra noia a un fingiment així, imaginà una sortida
i les figueres de la rodalia. Nosaltres dissimulem els nostres pensaments	apesarats	i predisposats a la por. De sobte és la Sumpta que crida: —Mireu! Mireu!
de vegades, dic, per qualsevol cosa desagradable tinc l'esperit i el cor	apesarats	, jo sé per curar-me un remei molt senzill. Llenço la memòria per la pista
? —Dimecres. Se t'ha trencat la veu, ella tan sols mou els llavis, et mira	apesarada	. Tant se val, el que havia de ser dit, avui, ja ha estat dit. Tu
el paguen. —Pobret, tan vell i trist! —pensà per l'altre cantó. Digué un	apesarat	: —Què farem, "Lleó"? —que era una vera manifestació del seu estat d'ànim
el rei d'una nació petita. En ésser detingut, el magnicida es va mostrar	apesarat	, però declarà que no li fou possible d'evitar-ho, perquè mai no havia
precipitació. Quina llàstima! Quin greu que em sap! —Ah! No n'estigueu	apesarat	, bondadós pare. Volent-ho vós ells tornaran, i triareu els que més us
, però, no va alçar-se ni es mogué del lloc. Ell va sentir-se'n	apesarat	. Avui li hauria agradat de veure'l sortir al camí i esperar-lo; de
una mica insegur, tremolós. Se sent com un infant, i potser una mica	apesarat	d'aquests sentiments. S'acosta. Ella el fità dolçament. Té els ulls d'una
i després li era penós de reprendre el camí d'allà baix... Se n'anava	apesarat	i la tendresa li sobreeïxia al cor... A mesura que la nit s'avançava, el
va començar a descabdellar-se —però que aviat vaig arribar a capir tot	apesarat	,— era això: A mesura que em vaig posar bo i valent, Joe es va anar fent
defuncions. El senyor Pigrau restà aclaparat. —Ja m'ho pensava —exclamà	apesarat	—; d'aquí uns quants cents anys no hi cabrem! Preveient el cataclisme que
fou el nostre gran poeta Mn. Jacint Verdaguer, el qual, trobant-se	apesarat	, a Madrid, per causa de certes incomprensions, cercà l'adjutori en la
de Perones, que l'acompanyava, estava greument ferit. Tot seguit,	apesarat	i neguitós, amb en Ramon Grau vaig anar a la redacció del diari {El
lletra meva avui, mes no t'estranyi: estic, fa uns quants dies, trista,	apesarada	, tot sembla que em faci nosa; fins l'aire que respiro és pesat, i pensant
dels termes altisonants i aduladors que convé esmerçar. Amb un aire tot	apesarat	i melangiós interrompé la platxèria que emplenava el departament. Més que
i mai més no va fer cas de res ni de ningú. La seva mamà estava molt	apesarada	en veure que la filla, tan rica, tan ben plantada i tan envejada de
en flor, va trencar-ne un pom. El dia abans la mare li havia dit, com	apesarada	: —Ara mai no poses flors al pitxer... N'has ben perdut la jeia...— I la
llum del satèl·lit amb una gravetat lúcida i viva. Leopardi fou un home	apesarat	i melangiós. Dominà la gramàtica amb un sentit de la disciplina fred i
—D'ençà de la mort de la mamà —aclarí l'altra—. És que va morir molt	apesarada	perquè no ens havíem casat. —Hauria estat no tenir cor avenir-me a un
ran del llit. "Se m'ha mort." Li acariciava una galta amb la cara	apesarada	. —Què fas tanta estona amb el llum encès? —cridà una nit la seva mare que
lo que fou causa de que arrivés a una gran postració; trista,	apesarada	, sense forçes físiques, sense poguer ni apenes llegir, sense poguer ni
gravitar sempre més ab quelcòm de feixuch y aplanador sobre la seva ànima	apesarada	. Pera més tristor, tampoch en Baldiret pujava, com si en Baldiret
Maria correspongué i correspon encara, als precs i clams dels seus fills	apesarats	, socorrent des de la glòria, d'una manera admirable i fins miraculosa,
d'una tendresa que fa plorar: "Veniu a mi tots els que patiu i esteu	apesarats	, i jo us reanimaré". Diu que pot conhortar tots els que sofreixen! ¿I
com per arribar-hi més depressa; i quan hi era, mai no apareixia cansat o	apesarat	, per més temps que hi estés. Tenia ses manetes plegades, i tantost
precedent maragallià ha estat assenyalat una sens fi de vegades sobre l'	apesarat	poeta, i no manca qui ha precisat les ressonàncies de l'Oda nova
l'art, raonada i constructiva, fou de cara a la vida, escèptica, exigent,	apesarada	. No és estrany, partint d'aquí, que s'interessés tant pel teatre, perquè
amics o els germans o les noies. No manca, però, el noi o la noia tristos,	apesarats	, que se senten espantosament sols. A aquest o a aquesta cal allargar-li
però, que la collita de nou material fos abundosa, si és que realment l'	apesarat	poeta intentà seriosament de percaçar-ne. Altrament, la majoria dels
sola. Sobtadament, la placidesa del seu somni es convertí en un panteix	apesarat	i aspre. Vaig sentir un calfred. L'endemà de matí, ja no s'aixecà. El cap
que dugués una altra taula i cadires. —Oh, Bàrbara! —exclamà, amb gest	apesarat	—. No puc quedar amb vosaltres... Estan ben atesos? Li asseguraren que sí
cap el xinès i se'm tanca l'estómac", m'explicava en Jordi l'altre dia,	apesarat	, des de darrera el taulell de la consergeria. Realment, la cosa és

Pàgina 1 (de 3)

50 següents