Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
apesarat A 128 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb apesarat Freqüència total:  128 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

fer més jo que no poguí fer-li'n a ell; amb tot, estava tan sincerament apesarat d'haver-me-li llançat al damunt, que àdhuc en el cas d'haver-li'n
—I trencà a plorar, tota desconsolada. Mila es sentí profundament apesarada veient plorar sa mare, però no li dirigí cap paraula, car ja sabia que
que s'abandonés a aquella passió; no era pas que ella no es sentís tan apesarada per la sort de Mila com el qui més: era que la compadia; que, coneixent-la
perillós, sense comptar que el mateix Boni se n'hauria sentit també apesarat, sense ganes de broma. Un dia el Boni va arribar amb un aire preocupat;
a vegades amb el mànec, a vegades amb la corretja, quan tots el miràvem apesarats. Quan el castigaven així, Quico després desapareixia; se n'anava per les
Víctor.)] Ara, calla, si et plau! Víctor. [(Molt seriós i apesarat.)] Júlia, faries molt santament d'anar-te'n amb l'Adolfet. La
per més que us pesi a tots! Redoblen les mofes i jo em separo d'ells apesarat d'haver dit aquestes paraules. Volia conèixer el poeta d'Alcover. En
N'ha passades, com tothom, de bones i de dolentes. Mai no l'he vist un dia apesarat. No li conec una hora d'abatiment. I en més de trenta anys d'existència,
deturat; la seva visió fou bruscament interrompuda, i ella alçà les apesarades parpelles: —No diu res més? —mormolà amb plany, llepant-se els llavis
l'estalona, fruit de la nostra poquesa i del nostre límit, ens fa tenir, apesarats, per fugisser, decebedor miratge? 25-I-42 Migdiada A Ventura
llavors pausadament sis batallades. No sé per què'm semblaren singlots apesarats que'l gran silenci glassava y per què sacudí tot el meu cor una ratxa de
El reverend s'estava a prop meu, molt seriós, aparentment tot apesarat, i em mirà per llarga estona. Després digué: —Mark hi ha quelcom, en tot
pensar, amb tot i la imaginació d'home de muntanya. El pobre xicot anava apesarat, i, com més camí feia, més idees i coses extravagants se li encastellaven
que estic cert de no haver vist mai de la meva vida. Estic embadalit i apesarat. La dama té un aire candorós, innocent, i una expressió de pena
de portar. Tenia al seu davant a mossèn Gaspar. El rector el contemplava apesarat. Ell féu tot el que pogué i no serví per res. Intentà apartar-lo del vi.
temps que era instal·lat a Ceret. Davant la terrible notícia del traspàs, apesarat, vaig escriure quatre ratlles. /Descendant de la Grèce, oh, dernière
En Bau se'l quedà mirant ple d'admiració. Al cap d'un moment li digué, apesarat: —I si et trobessis a mig camí sense forces, què faries? —El cor em diu
amb l'humilitat de què donava mostra, no gosà insistir; al contrari, apesarada d'haver d'obligar la pobra noia a un fingiment així, imaginà una sortida
i les figueres de la rodalia. Nosaltres dissimulem els nostres pensaments apesarats i predisposats a la por. De sobte és la Sumpta que crida: —Mireu! Mireu!
de vegades, dic, per qualsevol cosa desagradable tinc l'esperit i el cor apesarats, jo sé per curar-me un remei molt senzill. Llenço la memòria per la pista
? —Dimecres. Se t'ha trencat la veu, ella tan sols mou els llavis, et mira apesarada. Tant se val, el que havia de ser dit, avui, ja ha estat dit. Tu
el paguen. —Pobret, tan vell i trist! —pensà per l'altre cantó. Digué un apesarat: —Què farem, "Lleó"? —que era una vera manifestació del seu estat d'ànim
el rei d'una nació petita. En ésser detingut, el magnicida es va mostrar apesarat, però declarà que no li fou possible d'evitar-ho, perquè mai no havia
precipitació. Quina llàstima! Quin greu que em sap! —Ah! No n'estigueu apesarat, bondadós pare. Volent-ho vós ells tornaran, i triareu els que més us
, però, no va alçar-se ni es mogué del lloc. Ell va sentir-se'n apesarat. Avui li hauria agradat de veure'l sortir al camí i esperar-lo; de
una mica insegur, tremolós. Se sent com un infant, i potser una mica apesarat d'aquests sentiments. S'acosta. Ella el fità dolçament. Té els ulls d'una
i després li era penós de reprendre el camí d'allà baix... Se n'anava apesarat i la tendresa li sobreeïxia al cor... A mesura que la nit s'avançava, el
va començar a descabdellar-se —però que aviat vaig arribar a capir tot apesarat,— era això: A mesura que em vaig posar bo i valent, Joe es va anar fent
defuncions. El senyor Pigrau restà aclaparat. —Ja m'ho pensava —exclamà apesarat—; d'aquí uns quants cents anys no hi cabrem! Preveient el cataclisme que
fou el nostre gran poeta Mn. Jacint Verdaguer, el qual, trobant-se apesarat, a Madrid, per causa de certes incomprensions, cercà l'adjutori en la
de Perones, que l'acompanyava, estava greument ferit. Tot seguit, apesarat i neguitós, amb en Ramon Grau vaig anar a la redacció del diari {El
lletra meva avui, mes no t'estranyi: estic, fa uns quants dies, trista, apesarada, tot sembla que em faci nosa; fins l'aire que respiro és pesat, i pensant
dels termes altisonants i aduladors que convé esmerçar. Amb un aire tot apesarat i melangiós interrompé la platxèria que emplenava el departament. Més que
i mai més no va fer cas de res ni de ningú. La seva mamà estava molt apesarada en veure que la filla, tan rica, tan ben plantada i tan envejada de
en flor, va trencar-ne un pom. El dia abans la mare li havia dit, com apesarada: —Ara mai no poses flors al pitxer... N'has ben perdut la jeia...— I la
llum del satèl·lit amb una gravetat lúcida i viva. Leopardi fou un home apesarat i melangiós. Dominà la gramàtica amb un sentit de la disciplina fred i
—D'ençà de la mort de la mamà —aclarí l'altra—. És que va morir molt apesarada perquè no ens havíem casat. —Hauria estat no tenir cor avenir-me a un
ran del llit. "Se m'ha mort." Li acariciava una galta amb la cara apesarada. —Què fas tanta estona amb el llum encès? —cridà una nit la seva mare que
lo que fou causa de que arrivés a una gran postració; trista, apesarada, sense forçes físiques, sense poguer ni apenes llegir, sense poguer ni
gravitar sempre més ab quelcòm de feixuch y aplanador sobre la seva ànima apesarada. Pera més tristor, tampoch en Baldiret pujava, com si en Baldiret
Maria correspongué i correspon encara, als precs i clams dels seus fills apesarats, socorrent des de la glòria, d'una manera admirable i fins miraculosa,
d'una tendresa que fa plorar: "Veniu a mi tots els que patiu i esteu apesarats, i jo us reanimaré". Diu que pot conhortar tots els que sofreixen! ¿I
com per arribar-hi més depressa; i quan hi era, mai no apareixia cansat o apesarat, per més temps que hi estés. Tenia ses manetes plegades, i tantost
precedent maragallià ha estat assenyalat una sens fi de vegades sobre l'apesarat poeta, i no manca qui ha precisat les ressonàncies de l'Oda nova
l'art, raonada i constructiva, fou de cara a la vida, escèptica, exigent, apesarada. No és estrany, partint d'aquí, que s'interessés tant pel teatre, perquè
amics o els germans o les noies. No manca, però, el noi o la noia tristos, apesarats, que se senten espantosament sols. A aquest o a aquesta cal allargar-li
però, que la collita de nou material fos abundosa, si és que realment l'apesarat poeta intentà seriosament de percaçar-ne. Altrament, la majoria dels
sola. Sobtadament, la placidesa del seu somni es convertí en un panteix apesarat i aspre. Vaig sentir un calfred. L'endemà de matí, ja no s'aixecà. El cap
que dugués una altra taula i cadires. —Oh, Bàrbara! —exclamà, amb gest apesarat—. No puc quedar amb vosaltres... Estan ben atesos? Li asseguraren que sí
cap el xinès i se'm tanca l'estómac", m'explicava en Jordi l'altre dia, apesarat, des de darrera el taulell de la consergeria. Realment, la cosa és

  Pàgina 1 (de 3) 50 següents »