Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

l'home igualés la seva voluntat l'home seria Déu. La facultat que en mi	apeteix	, anhela i ama és aquesta voluntat, única en la substància, diversa en les
Juí, la qual és diferent de la Voluntat en quant aquesta	apeteix	i vol la Bellesa absoluta que aquella es limita a afirmar com a
juntament amb la fermesa, la dignitat. Però són i han estat molts que,	apetint	aquesta pau que dic, s'allunyaren dels afers públics i es refugiaren en
vida!" "Jo no vaig fer res d'això, no vaig voler que ningú em mirés.	Apeteixia	l'oblit total i vaig fer els possibles per a obtenir-lo." "Aleshores,
tan positivista, tan intoxicada per les golafreries de lo que tant	apeteix	i cobeja com a solucions pràctiques, deixen un marge molt estret
exterior de l'ametlla és un bon aliment per al bestiar; els rumiants l'	apateixen	. En volum surt meitat per meitat d'ametlles pelades i clofolles.
afirma el filòsof, és una il·lusió del nostre enteniment. Un infant creu	apetir	lliurement la llet; un jove irat, la venjança; un covard, la fugida. Tant
inversament, la jutgem bona, perquè ens inclinem vers ella, la volem, l'	apetim	i la desitgem". S'ha dit que en la Moral de Spinoza hi havia una mescla
comú dels homes, en una mera desestimació i rebaixament d'hom, ans en un	apetir	la glòria i l'honor moderadament, de tal faisó que s'eviti l'excés i no
de tal faisó que s'eviti l'excés i no es caigui en defecte. L'humil	apeteix	la glòria, com a premi que és de virtut, dirigint la intenció de dret a
fugint de tota multiplicitat, reposa en una simplicíssima unitat. Res no	apeteix	, res no cerca de fora d'ell, no tenint cap necessitat d'anar lluny en
planera comprensió, el bé és amable per si mateix, per tal com l'home l'	apeteix	amb una força irresistible; i, contràriament, la finesa no sols no és
de ganivet podran ésser fins, però no direm mai que siguin bells. L'home	apeteix	el bé i el seu apetit només es satisfà amb la possessió; l'home
la bellesa, i el sol aspecte d'ella dóna el ple coneixement; l'home no	apeteix	ni troba una fruïció en la percepció de la finesa. Tant en l'honestedat
especie humana, y ab la discreció de l' altra se conservi el mérit en lo	apetéixer	pera que no surti dels límits que la naturalesa li té fîtxats. Aquestes
se la cúyda y atén y vigila pera que donga la flor ó lo frúyt que se 'n	apeteix	y espera, ¿qué no haurá de ferse ab los fills, qu' han de ser hómens
y les mateixes benhauranses de la terra, decantantnos, en cambi, á	apetéixer	cada día ab mes vigor, ab mes convicció y ab mes fé les delicies de l'
posar los pares cuydado especialíssim á fí d' obtíndre 'ls frúyts que s'	apeteixen	d' una bona educació, ja que no hi ha res que espatlli tant á les
sentida. El poble romá, un colp obtinguda la conquesta del territori que	apetexía	, procurava fer estable la dominació y d' efectes duraders. Era en una
y en punt a especulació intelectual era més aviat tímit; es dir, que no	apeteixía	aixamplar els seus horitzons ni menys innovar sinó que, creyentse en lo
Infinitivo. Present, Presente. Tenir, Tener.	Apetir	, Apetecer. Fer, Hacer Gerundiu, Gerundio.
Hacer Gerundiu, Gerundio. Tenint, Teniendo,	Apetint	. Apeteciendo Fent, Haciendo, Particip.
Haciendo, Particip. Participio Tingut. Tenido.	Apetit	, Apetecido Fet, Hecho. Indicatiu. Indicativo.
tens. tiene, té. tienen, tenen apetezco,	apetesch	Hago, faig. Pretérit simple Pretérito simple. tuve,
tendrías. etc. tindria, etc. Imperatiu. Apetezca,	apetesca	, apetezcamos, apetescám, apetezcan, apetescan. Present.
etc. Imperatiu. Apetezca, apetesca, apetezcamos,	apetescám	, apetezcan, apetescan. Present. apetezca, apetesca,
apetesca, apetezcamos, apetescám, apetezcan,	apetescan	. Present. apetezca, apetesca, apetezcas, etc.
apetescám, apetezcan, apetescan. Present. apetezca,	apetesca	, apetezcas, etc. apetescas, etc.. Present haga, hagas,
apetescan. Present. apetezca, apetesca, apetezcas, etc.	apetescas	, etc.. Present haga, hagas, haga, fassa, fassas, fassa.
de canes, les forces dels quals s'han afeblit, però que tenen un ànim que	apeteix	encara." 7 El Poeta fa tan prudents Ulisses i els seus
ésser gran, mereix vostre odi. Com gana de malalts és vostre afecte, que	apeteix	ço que fa que el mal s'agreugi; i aquell que en vostre bonvoler confia,
es capás en aquést mon per un mêdi tan estráñ com privárse de lo que més	apetex	sa naturalesa. Peró sa naturalesa está corrompuda i es cóm un rellótge
les temperatures, li feya'l plat, observava minuciosament lo que més li	apetía	, si menjava un fil més ò menys de carn, y a les tardes, quan sortían a
ó que t' acompanyi siquiera per tirarli l' aleta de perdiu que no	apeteixes	, un trist crostonet de pá, ó una lamineta del formatje que tu refusas y
sense frè ni lley, sense entranyes ni conciencia, que de tant temps	apetexía	la seva carn, com el llop la del anyell guardat a la cleda? ¿Què sería
del paradís alcorànich s'inclinaven oferint llur fruyt.— Si ningú l'	apeteix	, el fruyt esdevé madur y cau a terra, no per perdres inútilment, sinó per
de veure en la conjuntura de donar-li entrada a la meva mansió. Jo que l'	apetia	maridada amb el lluc d'un faraut hauré de besar les xurriaques i apitrar
exaltat: —Voletejar és el superior somieig de la meva biografia! Jo també	apeteixo	voleiar! —Un altre dia —va dir en Blau. Donava per acabada aquella
és curt, però dur, en aquesta vall. En acabar de dinar,	apeteix	buscar un recer assolellat i posar-se a llegir poesia: Emily Dickinson,
Un dia d'aquests que, conscients que l'hivern s'acaba definitivament,	apeteix	traure's roba i quedar en màniga curta, per a sentir la tebior del sol a
pensant-hi, desitjant-ho, somiant-ho, ansiejant-ho, anhelant-ho,	apetint	-ho... I quin goig sentir-se tan vital i efervescent...! I quin goig tenir
xarxa propietat de Facebook. "És que hi ha coses que no m'	apetix	que vegen els meus pares", es justifica. Durant els primers mesos,