Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

dels instints possessoris. Tècnicament, potser sí: potser és això, un	apetit	desordenat —desordenat, remarcaria un moralista— de riqueses.
cremada vilment, destruïda per un intrigant eclesiàstic dominat per l'	apetit	del diner, per la més sòrdida de les avarícies! La topada de don Tomàs i
dels Borges, posada com a exemple d'exultació vital, de triomf de l'	apetit	múltiple i insaciable). La realitat, per a l'home cristià anterior al
més desvetllat per les distincions que hom pot introduir-hi. Aquest	apetit	de coneixença objectiva constitueix un dels aspectes més negligits del
hora parava per dinar fruits saborosos, plaents a l'	apetit	, i que no treien la set de les bevendes nectarines,
uns gustos tan abundants per a triar i complaure llur	apetit	, per molt que fos voluble. Adam, i amb ell la seva esposa Eva,
Ciència, i també necessita la temprança damunt de l'	apetit	, per a conèixer fins a quin grau pel seny és continguda;
prescrit: la Mort. Vigila, doncs, governa't els	apetits	, per tal que no et sorprengui el Pecat, i la Mort, l'ombrívol
em va arribar una olor molt saborosa, plaent a l'	apetit	, més agradívola que el perfum del fonoll o la mamella
I, mentrestant, arriba ja el migdia, i un voraç	apetit	se li desperta, atiat per la flaire saborosa d'aquell
no pas el tacte, sinó el gust; quan pensen calmar llur	apetit	, en lloc de fruita roseguen unes cendres amargoses,
se n'apartà llavors que s'enviliren servint llurs	apetits	; des d'aleshores, d'allò servit van agafar la imatge,
elogi, nascudes i educades per al gaudi de l'	apetit	lasciu, per a les danses, vestits i càntics, i fer anar la
de conducta, a força de ser estricta, desproveïa els indígenes dels	apetits	més elementals, els indis procreaven, o intentaven procrear, a toc de
més tard el Bandello. L'espessa tribu dels Borges, caiguda amb un genial	apetit	sobre la Roma pontifícia seria un signe més, encara, d'un expansionisme
l'ordre natural, de preocupacions superiors, servint la veritat contra l'	apetit	transitori, edificant i no destruint, esmenant i no corrompent,
les portes, a l'hora que l'optimisme salvatge d'una sang bullenta i l'	apetit	intel·lectual, vigorós i insaciable, ens encaren agosarats amb els
que els criminals han estat descoberts a base de singularitats de llurs	apetits	. Veiam: què menja, aquest elefant, i quant en menja? —Veureu: quant a
—Això promet, també —digué l'inspector.— Ja us deia que els	apetits	de l'animal no serien pas males pistes. Telegrama número 3:
una mica la meva història. Mentre la gent era encara al saló, esmolant l'	apetit	per al dinar, i inspeccionant fredament els darrers vinguts, el criat
dels quatre ous ferrats sobre els quatre tosts esponjosos, d'haver un	apetit	formidable —senten com martellegen furiosament dins llur cap els ritmes
no és l'únic òrgan de les nostres afirmacions. És indubtable que els meus	apetits	són afirmacions d'una necessitat transitòria que s'ha produït en mi. Si
i en faci una altra. En els propòsits, que no sempre coincideixen amb els	apetits	i els anhels, sol dominar el treball de la intel·ligència. Un propòsit
intel·ligència. Un propòsit suposa una interpretació intel·lectual dels	apetits	i dels anhels i una previsió intel·lectual d'allò que hauria d'ésser un
d'ésser un acte futur. No cal, doncs, confondre els propòsits ni amb els	apetits	ni amb els actes. Quedem que els apetits i els actes són afirmacions
els propòsits ni amb els apetits ni amb els actes. Quedem que els	apetits	i els actes són afirmacions d'origen no intel·lectual. La fam és la
són afirmacions d'origen no intel·lectual. La fam és la manifestació d'un	apetit	de menjar, com la son és la manifestació d'un apetit de dormir. L'ambició
la manifestació d'un apetit de menjar, com la son és la manifestació d'un	apetit	de dormir. L'ambició és un anhel de poder. La fe és un acte. L'amor és
acte. L'amor és un estat de l'ésser que participa de la naturalesa de l'	apetit	, de l'anhel i de l'acte. I tant la fam, com l'ambició, com la
de l'enteniment. Cal no confondre l'afirmació implicada en els	apetits	i en els actes amb la funció de judicar-los. Desencaminaria la meva
si m'entretenia a puntualitzar això que és el judici d'un acte o d'un	apetit	, que no es diferencia essencialment del judici que ens pot merèixer una
Aquests judicis entren en el camp de l'activitat moral i relacionen l'	apetit	i l'acte amb un principi de bondat, mentre que l'afirmació de la meva
de la mateixa naturalesa que les afirmacions contingudes en els nostres	apetits	, en els nostres anhels i en els nostres actes? He dit abans que la fe és
que opera en nosaltres els actes i suscita en les nostres ànimes els	apetits	i els anhels? Per pensar cal una voluntat anterior al pensament; cal una
única en la substància, diversa en les formes de la seva manifestació. L'	apetit	no és l'anhel, ni és l'amor, i els tres són sols preludi de l'acte al
preludi de l'acte al qual es determina l'home pel seu franc voler. Però	apetit	, anhel, amor, franc voler i acte són aspectes d'una mateixa i única
n'extreu les idees generals. I amb el nom de voluntat resumien l'	apetit	intel·lectiu i el lliure albir. Trobo encertada l'opinió de Kant quan
al Bé, però pot no moure's envers ell i decantar-se al mal. El seu	apetit	l'inclina al Bé, però el seu lliure albir el deixa en franquícia per a
a distingir la Voluntat del Juí. El cert és que una cosa són els meus	apetits	i els meus actes, fills uns i altres de la Voluntat i una cosa ben
com hi ha un sentit estètic podem dir que hi ha un sentit moral. Els meus	apetits	i les meves accions així que neixen en les arrels de la Voluntat tant
pel meu sentit moral. I és que el meu sentit moral té una norma per cada	apetit	i per cada acció i, quan aquests s'assemblen a llurs normes, el sentit
el meu sentit moral? Com elabora la norma per mesurar la bondat dels	apetits	i de les accions humanes? És aquesta norma un producte autònom del meu
És aquesta norma un producte autònom del meu sentit moral? Jo sé que tot	apetit	i tot acte conscients meus provoquen immediatament la sentència del meu
de la cosa ho és el seu color. Així que apareix a flor de consciència l'	apetit	o que els inicis de l'acte esdevenen conscients es produeix el judici del
la consciència humana i que en eixint a l'horitzó il·luminat per ella els	apetits	i els actes quedessin embolcats de la seva llum. Però aqueixa norma del
i en el qual pouen les raons d'apaivagar llurs dubtes, de fortificar llur	apetit	de durar, d'acaronar llur nostàlgia. Si la cultura és principalment
la mateixa mena. És igualment una propietat comuna a tots els animals l'	apetit	d'unir-se per a la procreació i una certa cura dels que han estat
sinó que també el coratge disposat al perill, si és empès pel propi	apetit	i no per la comuna utilitat, ha de rebre el nom d'audàcia abans que el de
Però no té sentit que aquell a qui el temor no abati sigui abatut pels	apetits	, i que qui s'ha mostrat invencible per la fatiga sigui vençut per la
a la natura. Dues són les forces naturals de l'ànima: l'una és l'	apetit	, en grec dit hormé, que els homes ací i allà arrossega; l'altra

Pàgina 1 (de 9)

50 següents