| cada estrat. Un home ha d'examinar per ell mateix, i durant anys, grans | apilaments | d'estrats superposats, i observar el treball de la mar, que poleix les |
| enormement prolongats entre cada formació successiva. De manera que l' | apilament | majestuós de roques sedimentàries a la Gran Bretanya ens dóna solament |
| superior o inferior. Semblaria que cada formació separada, com també l' | apilament | sencer de formacions a qualsevol país, ha estat en general intermitent en |
| examinat per Flaquer i Fàbregues, que hi trobà un enterrament sota l' | apilament | de pedres. Però quasi tots tenen cambra, de la més variada forma i |
| casa amb el nom de La Pedrera per la seva aparença d'inderrocable | apilament | de pedra, està construïda en la major extensió per plaques primes de |
| tala: és la feina de tallar els arbres prèviament marcats. c) l' | apilament | : és la feina d'arrossegament dels troncs i la seva concentració en els |
| per la intensificació dels conreus, no és rar, encara avui, veure | apilaments | de còdols fluvials prop de les riberes. Són aplegats per algun terrassà |
| que tractém, deya ja Bacon: "Las generalisacions son estérils, y l' | apilament | de fets deslligats no ofereix més que confusió. Sols los principis mitjos |
| coratge, es rebolcava i tornava a passar, mossegant sempre; i al mig de l' | apilament | més espès, es veia de vegades un llop i un dhole, oblidant-se de |
| dúplex o d'una llentia encavalcant (figura 4), o la part frontal d'un | apilament | antiformal. Estructures de deformació a les làmines |
| La zona axial constitueix una gran finestra tectònica determinada per l' | apilament | antiformal de làmines encavalcants de sòcol prehercinià. Algunes |
| tracta d'una megaseqüència granodecreixent, en detall constituïda per l' | apilament | successiu de seqüències granodecreixents de rebliment de canals. Els |
| a nombroses repeticions dels diferents nivells litològics. També causen l' | apilament | d'unitats de sòcol i llur superposició damunt dels materials de la |
| on continuen els encavalcaments que, a la vall del Freser, donen lloc a l' | apilament | d'unitats de sòcol i cobertora? O bé una altra: — S'acaben aquests |
| L'estructura interna de la unitat de Sant Amanç es caracteritza per l' | apilament | de nombroses làmines encavalcants, de les quals se n'han diferenciat 9 de |
| al sud del Baell, pot ésser interpretada com l'acabament frontal d'un | apilament | antiformal. Al riu Freser, en el flanc invertit de l'antiforme, aflora |
| en el flanc invertit de l'antiforme, aflora l'acabament caudal d'un | apilament | antiformal de dimensions hectomètriques. En pocs metres i arran de |
| 31). La làmina encavalcant situada sota l'encavalcament inferior de l' | apilament | antiformal (núm. 1, figura 30) presenta una sèrie completa: des de les |
| fins a les calcàries garumnianes. Les llenties encavalcants de l' | apilament | antiformal (núm. 2, figura 30) involucren nivells carbonàtics del |
| La làmina encavalcant situada per sobre de l'encavalcament superior de l' | apilament | antiformal (núm. 3, figura 30) és constituïda, en detall, per un dúplex |
| entre ells al sud d'un dúplex interpretat com la continuació de l' | apilament | antiformal del riu Freser. Atès l'interès estructural d'aquesta àrea ha |
| 32 A). L'estructura més rellevant del sector cartografiat és l' | apilament | de nombroses rampes de bloc superior, l'una sobre de l'altra (figura 32 |
| l'altra, permet concloure que l'estructura del sector occidental és un | apilament | antiformal, al qual s'ha anomenat apilament antiformal de la vall del |
| del sector occidental és un apilament antiformal, al qual s'ha anomenat | apilament | antiformal de la vall del Freser (figura 37). L'encavalcament inferior |
| vall del Freser (figura 37). L'encavalcament inferior observable d'aquest | apilament | antiformal és el que limita cartogràficament la finestra tectònica del |
| de rampa de l'encavalcament inferior. L'encavalcament superior de l' | apilament | antiformal de la vall del Freser és l'encavalcament inferior de la unitat |
| del Freser és l'encavalcament inferior de la unitat de Mogrony. Aquest | apilament | és limitat a l'oest per les falles de Nevà i de Can Maians, i a l'est per |
| i eocens, són estructures rellevants que limiten un domini estructural ( | apilament | antiformal de la vall del Freser) amb característiques netament diferents |
| faults durant l'emplaçament de les unitats inferiors de l' | apilament | antiformal de la vall del Freser. Aquest apilament antiformal representa |
| unitats inferiors de l'apilament antiformal de la vall del Freser. Aquest | apilament | antiformal representa un domini estructural inferior a la resta de l'àrea |
| Maians, en depèn la localització de les unitats estructurals de l' | apilament | antiformal de la vall del Freser. Essent així, aquestes unitats es |
| del Devonià i de la cobertora, situades tant a l'est com a l'oest de l' | apilament | antiformal. L'encavalcament inferior de les unitats de Coma |
| 37), es poden associar a moviments extensionals a les parts altes de l' | apilament | antiformal. Seqüència d'encavalcaments. Com s'ha comentat |
| inferior de la unitat del Baell. Tots aquests arguments demostren que l' | apilament | antiformal de la vall del Freser s'ha originat per una seqüència |
| que suggereix una relació de l'encavalcament amb el desenvolupament de l' | apilament | antiformal de la vall del Freser. En prendre com a base aquestes |
| s'ha anomenat encavalcament de Serra Cavallera (figura 37). L' | apilament | antiformal de la vall del Freser és tallat, al nord, per l'encavalcament |
| i verificar la geometria, s'ha fet un tall compensat simplificat de l' | apilament | antiformal de la vall del Freser (figura 37). Tot i que se suposen |
| un problema a resoldre en la realització d'un tall compensat de l' | apilament | antiformal de la vall del Freser. En cas que aquests materials hi fossin |
| fora de seqüència, que talla totes les unitats estructurals de l' | apilament | antiformal de la vall del Freser. D'acord amb aquesta hipòtesi, |
| pujat de sota de la unitat de Ribes de Freser; l'acabament caudal de l' | apilament | antiformal hauria de ser més al nord, en un lloc desconegut de la zona |
| el desblocatge i posterior moviment de l'encavalcament superior de l' | apilament | antiformal de la vall del Freser. D'acord amb aquesta segona hipòtesi, |
| l'encavalcament de Ribes-Camprodon representaria l'acabament caudal de l' | apilament | antiformal, i la unitat de la Collada Verda es trobaria inicialment al |
| de Ribes-Camprodon representa l'últim estadi de desenvolupament de l' | apilament | antiformal de la vall del Freser, l'encavalcament inferior de la qual és |
| out-of-the-syncline. Sincrònicament té lloc l' | apilament | de làmines encavalcants amb materials del Devonià-Carbonífer inferior i |
| Maians. A sota l'encavalcament de Serra Cavallera, s'hi desenvolupa l' | apilament | antiformal de la vall del Freser per raó de l'emplaçament progressiu de |
| un cop acabades de formar. En els darrers estadis de la formació de l' | apilament | antiformal es produeix l'encavalcament fora de seqüència de |
| i el desenvolupament de falles normals a la part superior de l' | apilament | antiformal. Estructura del sector central L'estudi d'aquest |
| aflora del dúplex de Rocabruna podria correspondre a la meitat d'un | apilament | antiformal truncat per l'encavalcament de Ribes-Camprodon. |
| relacionades amb el desenvolupament dels encavalcaments: exemple de l' | apilament | antiformal de la vall del Freser Introducció La geometria dels |
| estudiat les mesostructures relacionades amb el desenvolupament de l' | apilament | antiformal de la vall del Freser, tot fent èmfasi en les característiques |
