Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
aplanar V 558 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb aplanar Freqüència total:  558 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

crítica, o persona, imagina't!, més apamada i censurada, les efusions m'aplanaran el camí, que sempre en terreny nu concordàvem. Si no l'és, i hi
els verdeja, el ventre va tenyint-se d'un to blanquinós, i el cap se'ls aplana, poc a poc... I, de sobte, convertits en granotes, corrien ja i saltaven
costat mateix de la bassa. Amb les mans, s'escorre els cabells que se li aplanen contra la cara. —Aclarim els fets d'una vegada —fa la tercera veu—. Hem
del camí, vorejant sempre el tossal; l'home avança entre els matolls que aplana amb les seves botes amples i feixugues. S'ha tornat a carregar l'escopeta
com una fletxa. 7(8) Des de lluny ja veu el núvol de pols que s'aplana sobre el mercat del rovell, on no paren de circular els vehicles de
iguals, la cintura i les anques que la posició asseguda desdibuixen i aplanen cap al fons de la butaca, les cuixes esveltes i ben retallades per la
rellisquen pel pedruscall que ha succeït a la vegetació. —Un moment... S'aplanen en l'ombra, atents, i els passos se senten més distints, més propers, com
ni hi ha estat mai. Aleshores s'adreça al menjador. El llum que encén s'aplana en tot de raigs negres en la testa de l'infant que seu davant la taula,
no ens vàrem poder dir res. Al carrer vaig sentir damunt meu un pes que m'aplanava. Fins llavors no me n'havia adonat. "Que has estat ridícul! Que has
a les meves paraules, li ho coneixia a la cara. Això m'irrità. L'hauria aplanat com un cuc. Per instants em sentia immensament superior a aquella misèria
plata sota el sol de migdia, cascadejava i lluentejava... Les onades, en aplanar-se, deixaven al descobert l'esquena llisquent dels dofins que a ramades
En va desfer inconscientment els plecs, s'esforçà a desarrugar-la i aplanar-la i, com si dormint hagués pres aquella resolució, la va obrir. De
que vaig sentir brunzir unes bales ran dels meus polsos i que em vaig aplanar sobre el camí sense saber si estava o no ferit. M'ha semblat que era cosa
fins a deixar-la en el seu veritable pla intermedi, i d'aquesta manera l'aplanen. Per l'experiment amb la làmina de cera vermella, podem veure clarament
més claredat; car des que la crosta es fracturà, la superfície ha estat aplanada tan completament per l'acció de la mar que no queden restes externament
xoc ocorre, és una simple qüestió de forces. Dissortadament el més fort aplana el feble, encara que sigui per imposar-li la coca-cola o els balls més
i l'amic vetllant amatent damunt les faltes que més sovint cometem i aplanant-nos el camí de la correcció, per tal que més fàcilment arribi cascú a
cera de la tomba; i les venes blaves del seu front excels, s'inflaven i s'aplanaven impetuosament al corrent de la més dolça emoció. Vaig veure que li calia
sempre gruixut d'una espessetat tofuda de sentit, que cap ús no redueix, aplana, contràriament al nom comú, que mai no lliura més que un dels seus
la candidatura Hohenzollern, es reprenen les negociacions amb Ferran; aplanades totes les dificultats, sols queda un punt en litigi. Ferran exigeix la
d'acatament de la voluntat de Catalunya, encara que fos separatista, aplanen més el camí d'una federació ibèrica decorosa i forta que totes les
en aquesta derivació de l'ideal ibèric, aquella convivència només pot aplanar-la i garantir-la una integració superior en l'ordre internacional, una
tan dignes i tan generosos, vos protegeixen, vos obren crèdit i vos aplanen el camí per a tornar a sospendre els pagos quan vingui el moment oportú,
mal sense perill, a qui no pot tornar-s'hi. L'àguila. Poc prudent fóra no aplanar-se al manament de qui té el bastó a la mà, lliures les accions i prompta
que corre en les venes dels homes, i els atures les passions, i els hi aplanes els mals instints. Barrejada am xocolata, cures el mal de neurastenia,
van cremâ els convents", si arriben a esser bons els bous, aplanen mig Valldemosa. El pedregam de les feixes, les pedreres de les montanyes
comprèn que s faria pesat, i, com que hi han més hores que jornals, es va aplanant de mica en mica, i el seu blau es va tornant verd, i, quan és verd marí
sos íntims trasbalsaments. Sens una comprensió preparatòria que aplanés el camí, que empenyés en la davallada, l'adolescent se sentia lligat de
ens conduhía al peu de la gran closa del hort. La casa se m'anà aplanant y entaforant, a cada pas més, per les frondositats qu'al hort crexíen, y,
que tu puguis fer alguna cosa... Ja veuràs, ja veuràs com tot s'ha anirà aplanant... Així, de primer entuvi, tot són muntanyes... però, buscant i buscant,
havía quelcom del que buscava, tornà a asseure's davant de l'escriptori, aplanà les arrugues, combinà els bocins i es trobà amb un troç de borrador, en
anar més enfora d'allà on ells arribaren, és seguint el camí que ells aplanaren després de vèncer nombroses dificultats, o al manco fressant el senderol
de dret a dret sinó que debatega i vacil·la, i adés s'enfila amunt i ara aplana el vol i ronseja. Tot els fadiga. Un esclat d'alegria sobtada se'ls desfà
un rebotzegar de bot d'oli, s'encaminà de dret a la taula d'en Jeroni, va aplanar-hi al damunt les grasses i botarudes mans i, en actitud de lleó rampant,
-se-li les cames a poc a poc, el cossegàs se li havia anat amollant fins a aplanar-se d'anques en terra. Home perdut. Aquella posició li era quasi tan fatal
roses. Tantost deixen de ventallar-se, dues invisibles mans càlides se'ls aplanen damunt la cara. De vegades prenen gelats. No hi ha res que enganyi tant
que no teniu més remei que mirar-les de fit a fit si no voleu que us aplanin. A l'Empordà, en algunes festes majors, els pagesos, després d'haver
de maons de la petita fàbrica que podria desentonar en el paisatge s'aplana contra la imatge del turó i de l'ermita com el pilar d'un arc botant. Els
tothom, no tots els que agafava el roleu morien aixafats. Alguns sabien aplanar-se en un munt de grava i no els passava res. La majoria, però, val a
complexes, intrincades, de la superficie terrenal, deuen, sens dubte, aplanar-se a la seva zenital mirada, per estendre's en horitzontalitats sense
Laia. Volia... Ja no sabia el què volia! Per damunt de tot el tedi, que l'aplanava. —Adéu, Anneta. —Ja te'n vas? És d'hora. Adéu, Anneta.
una cadira, de respatller a la paret; s'hi va ajaure ben asseguda, aplanant-hi l'esquena; i a poc a poc s'acodormí, tot fantasiejant un idil·li de
—digué el vell pastor. Tot seguit abaixà la testa, i la gran barba s'aplanà damunt del seu pit. En Boi tancà i obrí els ulls potser una dotzena de
Asmandaliana va comprendre que la cosa anava per bon camí, i cuità a aplanar-lo tant com pogué: —També nosaltres ens sentiríem molt contents de poder
Ara ja són les canyes del revolt que s'ajeuen com si un rul les aplanés. El cap de l'aigua ja volta, i rebotent contra els penyals que en nom de
les de la llei. Peta l'escopeta... i la perdiuassa s'enfila, costa amunt, aplana les ales i es perd a la plana. Ara és el perdigot. Té un pit com un brau
per aquelles serres. El resultat fou immediat. Els matxos es van aplanar com dues llebres, i van arrencar el carro de la fanguera i d'una arborada
ample i la seva testa magnífica, grisos els cabells tirats enrera i ben aplanats, blanc com un paper d'escriure el sector del front que portava tapat pel
i a la que veu l'aigua que li anava a mullar les potes del davant, s'aplana com una llebre i fa un salt i travessa la riera sense mullar-se els
reganyar paraules inintel·ligibles. I altra vegada el feixuc silenci s'aplanà entorn dels homes formats a la plaça. Al primer gest del capità, el

  Pàgina 1 (de 12) 50 següents »