×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb aplaudir |
Freqüència total: 1456 |
CTILC1 |
atenta al designi del xarbot. "È un vero gruzzolo", va | aplaudir | . Sobrances del ruixat brillaven per terra, i la dida i la siora | bufador i el foc de la compartida passió. "Bravo, bravo, bis, bis!", | aplaudia | el públic, sense que calgués la burxa de la claca i el tifus, també de | a ballar, i totes les mirades estaven amb vosaltres i tots et lloaven i t' | aplaudien | . Ara és la nit de sant Joan; les noies són a la plaça amb llurs fadrins, i | of this day.\ Acaba amb un /God bless you all!\ Ningú no | aplaudeix | ni aclama; només un timbaleig greu, apagat, corona els darrers mots del | /primero sucumbir que pactar\. Però quan deia això, ningú no l' | aplaudia | . 21 juny. No fa tanta fresca com aquests darrers dies (un | o dependentes, més enllà algun obrer i burgesos evidents. Ningú no | aplaudeix | el discurs ni coreja la /Internacional\. Hi ha una glacial | de les lleis desamortitzadores decretades pels ministres burgesos i | aplaudides | pels industrials progressistes de l'època, la seva ensulsiada vingué | angèlica. L'agitació creixia, els caps del moviment eren escoltats i | aplaudits | per multituds innúmeres... Caín. ¿I tu? Quer· ¿Jo? Et | que feia d'himne de la Fai. La gent va | aplaudir | més els Segadors. L'Oliva no hi estava d'acord, i va | cares que se'n reien, i cridava mut, com la flama, i rèiem i | aplaudíem | , vessant-nos en una aigua. De companys n'érem després | ver que, en compensació d'anul·lar-la, la proclamaven "exquisida" i li | aplaudien | totes les idioteses que l'obligaven a dir, perquè amb això s'aplaudien | li aplaudien totes les idioteses que l'obligaven a dir, perquè amb això s' | aplaudien | ells mateixos. Aina Cohen no podia fer rimar dos mots (encara que la rima | pensa es governador, que tolera tals espectacles? I es homos, excitats, | aplaudint | ... Escandalós. En somnis, Dona Obdúlia conjurava l'artista: —No ets | i mostrant fins al turmell. Els cràpules que assistien a l'espectacle l' | aplaudien | fort i ferm i la cosa degenerava de vegades en un veritable escàndol. | . La Pompadour tenia títol i era casada, i ja ho veus... bono, digues, ¿l' | aplaudeixen | molt? Com a guapa i bona figura, no l'hi poden negar. Jo era just ella. | només hi faltava mossèn Joan amb el sermó i es va acabar el ball. Tothom | aplaudia | i jo no podia respirar i el cor m'anava de pressa i allà se m'hi feia | sobretot les senyores i els jovenets esportius de bones famílies que | aplaudien | com uns desesperats, davant de coses de vegades infantils i de vegades | íntim coneixement de causa. Una dansarina escandalosa, a la qual s'havia | aplaudit | només des de la llotja d'un teatre, era rebuda anys després, no com a | dels que comenten la seva presència: que sols li interessa d'escoltar i | aplaudir | la tasca de la cantatriu, vinguda allí innocentment, sense saber que és | vestits de gala, i a l'últim es va acostar el del Rei. Ens vam posar a | aplaudir | . El cotxe era un Hispano-Suiza d'aquells amb la tija del volant | taques negres, que es deia, si no m'erro, Tom. En el moment de saludar i | aplaudir | ens va fugir i va seguir el cotxe. I a trenta o quaranta metres d'on érem | al americá per l' esquena y li tocava 'l botet per' escoltarlo y | aplaudir | lo. Al cap y á la fí, si en Tomás era esclau de la fredor de cor, | 'l públich y, dins d' aquell reculliment, plorava de goig ó 's fonía pera | aplaudir | , entregat en cos y ánima al espectacle, sense que ningú 'l vejés fer | á preguntas, estirantlo d' assí d' allá, donantli cops á l' espatlla, | aplaudint | sos més senzills acudits ab las riallas de més ingénua simpatía. Per uns | maravellava de véurel tan atolondrat y criatura. Los altres dos companys | aplaudían | desaforadament. En fí, que quan aquells jóvens baixaren l' escala, los | filles i a mi. A més, tot sovint ens parlava de Pitarra, que ell havia | aplaudit | de jove a Barcelona en nits d'estrena, i el qual havia vist moltes | de cabellera llarga, com jo mateix, i dels quals havia estat molt | aplaudit | . Fugiré a treballar qui sap a on! —vaig dir-me resolut, amb un | una estocada al cap de bou quedant en posiciò.)] Just; aixó m' ho | aplaudirían | . Ja 'm veig entre las cuadrillas.. Aixó es del sigle present. Pero hi ha | a la petita, li és imprescindible ballar, aixecar la cama, i que l' | aplaudeixin | ... Quina meravella d'agilitat i d'elegància!, observi els seus peus, les | casino com dos enamorats perquè els nostres fills s'emocionin i la gent | aplaudeixi | ... Prou, Cosme! Si segueixes excitant-te no podràs dormir. Calma't, | deia: "Cosme, et toca a tu, és feina de bastaix!" El meu pare m' | aplaudia | i es retrobava en mi... Un bastaix que s'estimi renega tant com sua: és | meus propòsits. Deies ""sí"" a tot, i la teva mare, exaltada, m' | aplaudia | . Després vaig comprendre que Lluïsa era la dona ideal indispensable a la | aquàtica i vessava tot de blancor de núvia al seu entorn. Els invitats | aplaudien | i recollien la part de felicitat que els havia estat destinada. Era | però la història no és com el fum, i quan cessà la música i tothom | aplaudia | , en separar-se dels braços de Mònica i abandonar la seva mà, Cosme, | polítics, científics, tothom, després d'una protesta més o menys tossuda, | aplaudia | el talent de Darwin. L'Església, però, va protestar fins a la rebequeria. | Satan, llur cap, emprèn tot sol el viatge; és honorat i | aplaudit | . Acabat així el consell, els altres segueixen diferents camins | obtenen d'ancorar llur barca fràgil en abrupte rocam. Així | aplaudiren | , quan Mammó hagué acabat, mots agradívols aconsellant | i, com fressa de profundes aigües, un ronc murmuri ressonà, | aplaudint | -lo per la infinita host. No menys intrèpid, per bé | el paper del missatge i tira els esquinçalls merlets avall. El públic | aplaudeix | . En veure la poca acollida que ha tingut la seva gestió l'estafeta gira | molt vistosa que deu prosseguir pel carrer de Sant Nicolau. El públic | aplaudeix | , ara, l'habilitat del genet. Passen uns minuts i arriba l'ambaixador moro | de Sant Joan s'hauran acabat. No tenen ni un gest de mal humor, es deixen | aplaudir | , copejar, tiren cap allà on els diuen. Dins aquest cafarnaüm l'ase del | tots els ciutadellencs (aplaudiments), a tots els menorquins (hom torna a | aplaudir | ) i als forasters, denominació donada als immigrants peninsulars de parla | dalt, i recta, per la corda, s'encasta en el cap de la imatge. El públic | aplaudeix | com davant el malabarista, que recull en l'aire la darrera de les anelles | multitud esclata en cridòria: "Vixca la Verge! Vixca la Verge!". I hom | aplaudeix | enfollit. Quan la trapeta del cel amaga per darrera vegada l'araceli els | de Déu i la veritat, arriba a construir un sistema general digne d'ésser | aplaudit | , quan diu que si la veritat és la conformitat de l'enteniment amb la cosa | a deduir-ne totes les ciències, perquè diu amb molta raó, i nosaltres l' | aplaudim | , que si els fets que es prenen per base són fets particulars no basten | de la riquesa a Castella, que és una obra digna d'ésser admirada i | aplaudida | i que és allí on mitjançant el mètode que ell mateix descobreix i | que fan avençar les ciències. I sense perjudici d'aprovar, admirar i | aplaudir | els treballs filològics d'En Fabra, que han enaltit tant i tant la nostra | aclarir la demostració que, malgrat això, no deixa d'ésser digne d'ésser | aplaudida | a cada pas, passa a demostrar ço que pot ésser condensat en les paraules | de la llibertat dels pobles, que és una declaració molt digna d'ésser | aplaudida | , i que entre paréntesis sia dit, denota un propòsit que nosaltres no el |
|