×
 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb apocar |
Freqüència total: 13 |
CTILC1 |
| creuant-s'hi, s'escanvien. Quan la muntanya canta s' | apoca | el meu orgull, s'enrenoua mon ànima a la mida dels | | l'ànima, els dogmes de l'altre, malgrat ésser a voltes més veritables, | apoquen | , minven i encadenen l'esperit i una de les observacions que fa el biògraf | | Ells matarán al cap y á la fi ab sa inércia tota viril energía; ells | apocarán | als més magnánims y reblanirán als més vigorosos; ells tindrán en | | miserable ab que creixeren, los hi debilitá'l cervell, los hi | apocá | l'esperit y'ls prepará á dur, ab resignació de moro, una vida que no's | | ¡Purnes dels ulls l' ixen! ¡Sembla Satanás! Benet no s' | apòca | , y enfurit, —Mal llamp! ¿Qué hau fet —li diu— compte? ¿Nelina | | de la vella, que havia quedat atuïda. Com ho hauria estat sa mare. | Apocada | del tot només amb una mirada del marit. Dominada fins en la covardia més | | Bé, no aneu a distreure els vostres hostes? Us veig | apocades | , oh verges, com si jo hagués d'ensenyar-vos el tràfec | | a Madrid, encantadores, una delícia. En canvi, als homes els trobava | apocats | , tous, condescendents, sempre disposats al pacte i al diàleg, gens | | com si es pensés algú que necessito estímuls perquè fos | apocat | o negligent, recordeu com vaig ser de peresós al mar, | | desassossec, tal bategada a l'autoestima, tal enfitada de frustració, ha | apocat | tantes esmes, tantes... Totes aquelles que, abans, havien estat tan | | en les quals era un líder carregat de gosadia. Si en la vida real era | apocat | i poc destacat en els esports, en les fantasies es barallava amb el més | | i un altre que és mig gat mig grua. 17 Encara més s'admira, més s' | apoca | : un aranyot que porta un cranc als lloms, un crani a | | mosquits, els moixalls. La natura se n'encarregava tota sola. Desnodrits, | apocats | per la derrota, sense contacte amb la seva gent. No sabien quan els |
|
