×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb apoderar |
Freqüència total: 1902 |
CTILC1 |
ella a la llar. La dolça emoció —barreja de nostàlgia i malenconia— que s' | apoderava | d'ell davant aquelles festes l'havia arrencat de la ciutat, on vivia la | de la tristesa infinita de la seva vida, que havia infal·liblement d' | apoderar | -se d'ell a penes aquell desig fos satisfet. Aquesta nit Tino Costa no | per primera vegada que havia perdut la sendera. Un temor de mort s' | apoderà | d'ella; la seva ànima s'omplí d'ansietat, perquè al seu entorn només veia | "plagiari" decidit que confessi els seus plagis. Habitualment, quan ens | apoderem | de conceptes o de paraules aliens, ens afanyem a citar les nostres fonts. | amb gràcil i amena impavidesa. La pantalla i els magazines s'han | apoderat | del cos de les senyoretes més atractives, que ja no tenen secrets per a | rostres igualment suats que semblen participar de l'excitació que es va | apoderant | de tothom a mesura que avancen les intervencions. Els ventricles del cor | veig que tingui res de particular. —És molt allargada —repeteix l'altre, | apoderant | -se'n de nou. —Però sense excés. El funcionari més vell suspèn la seva | plegat, però allunya bruscament el braç quan el sorge inicia el gest d' | apoderar | -se'n. —És secret —diu. L'altre el mira de dalt a baix, escrutador | prem ben fort contra l'altre llavi. En el bes pot jugar-se a veure qui s' | apodera | primer dels llavis de l'altre. Si la dona perd, farà cara de plorar, | es mostrarà doblement afligida i quan el seu amant estigui distret se li | apoderarà | del llavi inferior i l'hi agafarà entre les dents de manera que ell no es | ? —Era la meva dona —diu el xicot. —La teva dona... —Sí. Ens | apoderàvem | d'unes armes. —Sols? —Els altres van poder fugir, però nosaltres érem al | esperar... Ell li immobilitza el gest amb una mà ràpida. —Un moment. S' | apodera | de la cartolina, la deixa caure i recull els altres papers. Aleshores | al capdavall de tot, espera que soni una mena de timbre i aleshores s' | apodera | de l'aparell acústic que penja en un costat. —Servei de convocatòries | anat, ja no calia l'esforç de dissimular la torbació que de sobte s' | apoderava | d'ella ni aquella mena de timidesa que l'envaïa quan la tenia davant. Res | de la costa. Amb el poc temps que naveguem, el fenomen del mar s'ha | apoderat | de nosaltres com si fos el nostre clima i el nostre ambient. A la | l'oli per totes les illes del Pacífic, que es filtra pertot arreu i que s' | apodera | i s'aprofita de tot: és la raça groga. Són els xinesos els qui creen i | que estava passant eren els folls turistes de la "Moana", que s'havien | apoderat | de l'hotel i havien envaït el moll de l'alegria més poca-solta. | núvol negre va estendre's per damunt aquella multitud. El terror que va | apoderar | -se de tots nosaltres, no el vulguis saber! Instants després, unes | a la seva finca de Ses Colomes, però feia anys que l'avarícia s'havia | apoderat | de Dona Obdúlia. Al present no menjava mai a ca seva. Trobava natural que | blaves. M'estemordeix el ritme d'eixa vida pregona, s' | apoderant | de mi l'enterbolit desori d'ésser tan poca cosa. | de l'amo— eren llurs propis enemics i els que en molts casos acabaven | apoderant | -se de les finques i treient-los de casa; i si no eren ells, no faltava | L'endemà les coses canviaren com per miracle. Sabem ja com Guillem s' | apoderà | de la lletra i com Frederic restà lliure del seu compromís amb el Baró de | i no s'atrevien a exhibir-se a tota llum al costat de les que s'havien | apoderat | dels sofàs i dels coixins. Els homes estaven distribuïts entre la seda i | tia anaven a parar a la calaixera del canonge. Mossèn Claramunt s'havia | apoderat | , com a dipositari i com a distribuïdor al seu albir, del que cregués | supèrflues, convertiren tot el que fos decoratiu en terra utilitària. S' | apoderaren | dels mobles de l'amo, invadiren les habitacions destinades als senyors de | espècimen d'home romàntic —tan radicalment romàntic com l'altre—, qui s' | apodera | del món abandonat: el cientifista. Si el jo es rebel·la contra el | quina mena d'hereus. Aquella aparença de víctima fou l'esquer que va | apoderar | -se de la voluntat de Pere. Deixà que l'amor l'endogalés, amb la | sentir-se responsable d'aquell corcó sense nom, inconfessable, que se li | apoderava | de la voluntat. La seva manera d'anar i venir pels carrers de Comarquinal | el cap, sent un calfred de repugnància en adonar-se de Tomàs adormit, tot | apoderat | per la torpor; vuitanta quilos de carn roja, entresuada, inútil; les mans | com aquesta —es mig lamenta el senyor Llibori. —És que el dimoni se'ls | apodera | de l'enteniment. Déu ens en guard. Quin escàndol es va moure! —Sobretot | No es recalca gens al brancal de la porta, malgrat la tremolor que se li | apodera | de les cames, per no atraure cap dels múltiples esguards que furonegen | freda, que esborra les fantasmagories del cel d'octubre, cada vespre s' | apodera | una mica més del Pla, hermètica com una muralla difosa en l'aire. Ni gosa | la terbolesa moral de la cunyada; però el fred i el tremolor se li | apoderen | de les mans i les cames; li fa balbucejar mots indestriables. Resta així, | horrible. —I és per això que ha vingut? —diu ell, reprimint l'impuls d' | apoderar | -se d'aquella dona que s'ofereix amb tanta de simplicitat. La fa seure | cos de la dona palpitant, somiat; l'estrenyen en l'abraçada màxima, se n' | apoderen | , l'ajeuen en el divan. —Laura meva! estimada. Ja ho sabia; m'havia fet | nuesa dels turons de llicorella. Després la boira torna, a poc a poc, s' | apodera | del Pla i tothom reprèn la vida normal sota els diàlegs de les campanes | proposa de defensar-se amb tot el coratge, perquè la tragèdia no torni a | apoderar | -se de la seva voluntat; supressió definitiva de records importuns, de | és atreta per un esquer posat al damunt i quan l'ocell es detura per | apoderar | -se'n, el caçador l'atrapa amb les mans nues. Aquesta tècnica ofereix, | y de sobte, invadida d' estrany dolor, sas mans abandonaren la feyna pera | apoderar | se del mocador y ab ell amagarse la cara y taparse fortament la boca pera | com la del irat que 's bat contra un obstacle material, s' havía | apoderat | de totas aquellas donas. La meteixa criatura corría perill d' esser | món! —exclamá, deixant escapar una llágrima. Entrá la dida ab lo nen, y | apoderant | se d' aquest l' omplí de petons y se l' ajegué al costat pera | correr. Una estranya enveja, una criaturesca rivalitat de calaverisme s' | apoderá | per aixó gayre bé de tots y allavors comensaren á soltar acudits | tant més violenta quant més privat se trobava d' esbravarla, s' | apoderá | de son esperit. Allá, al lluny, anavan encenentse saltats fanals; allá al | Un objecte de plaer i prou. Un horrible impuls de destrucció s'havia | apoderat | de totes les puixances de la meva ànima. A les tardes em quedava sol a la | una patata ni una escarola per remei, mentre els altres proletaris s' | apoderarien | de les casernes, i la revolució social fóra feta a la ciutat assetjada | aspiració anímica. Tot depèn de les dones que han trobat. N'hi ha que s' | apoderen | de tot, trasmuden, trasbalsen tots els valors. La mena d'atracció que | Què era l'art per a nosaltres? Un combat, el més noble dels combats per | apoderar | -nos de la bellesa del món i oferir-la als homes. Sempre donaríem el pit i | sensació de puixança, de possessió, i em produïa una joia superior. En | apoderar | -me així de les coses, que passaven a formar part de mi mateix, jo | de pressa, com si fugís d'algú. Fugia de la por, que finalment s'havia | apoderat | d'ell. Jo gairebé no el podia seguir. Em vaig queixar. —De dia et deixaré | angel de Deu, me deixeu ser lo padrí del casament. Y l' alegría 's va | apoderar | de tots nosaltres. La pau de casa sigué un fet. Capitol XXVIII. |
|