×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb apol·lini |
Freqüència total: 37 |
CTILC1 |
serà possible negar-la, l'atribuiran menys a la submissió a la realitat | apol·línia | i clàssica que a cert insinuat corrent dionisíac, romàntic i fàustic. | Ara comprenc els embriacs. Però ell no s'embriaga. És un fruïdor serè, un | apol·lini | del vi. Per a embriagar-se crec que necessitaria una bóta. Només una | dels banyistes. Hi ha tipus de tota mena: noies cal·lipígies, xicots | apol·linis | , papàs i mamàs d'obesitat variable, epidermis peludes fins a la semblança | clientela "afamada" considerables masses de cuixes femenines, de torsos | apol·linis | , d'intimitats fornicatòries. I les multituds aprofiten aquesta vàlvula | fa oblidar l'excés. Quan recordem una tragèdia francesa, la recordem tan | apol·línia | , que ens sembla que no hi hagi passat res. Èsquil i Sòfocles se serveixen | dels lectors de latituds més diverses. J. Ferran i Mayoral Serè, | apol·lini | , ningú no ha fet millor que ell, en el nostre món literari, professió de | fort de pebre i sal, i aleshores fugí a París, deixant per record a l' | apol·lini | pescador una divina bambina. La Piccottina, als catorze anys, era una | En quan a les vivències o maneres de viure, Nietzche, admet la vivència | apol·línia | i la vivència dionisíaca, dues denominacions derivades de la mitologia | vi, de l'alegria i el creador de la música i de la comèdia. La vivència | apol·línia | o formal, és la pròpia del món occidental; la vivència dionisíaca o | total de la construcció religiosa, la supressió del darrer vestigi | apol·lini | , per a obtenir un ambient ctònic, misteriós, amb tendència a la plenitud | tinter, s'alçà i, com amb un guany de dignitat que el feia més esvelt i | apol·lini | que de costum, eixí al balcó. Calma total; només ell i el silenci. I en el | carregada d'espatlles. La gent d'avui té potser un aspecte més petulant i | apol·lini | . La pretensió jovenívola no pot probablement donar altres resultats. En | en aquest país. Ors, aleshores, d'una presència més aviat dionisíaca que | apolínia | , encara duia un bon farciment de trufes dels anys de París. En les seves | ací una veritat com el puny, d'una claredat diàfana. Lineal i tectònic. | Apol·lini | i dionisíac. Clàssic i romàntic. Formal i colorista... La lluita es va | i conveniències ètiques, domina el fet mesurat, lògic, clàssic, | apol·lini | . Però no hem d'oblidar que aquest moment evolutiu va precedit d'un | fascinació pel concepte combinaren l'entusiasme dionisíac amb la serenor | apol·línia | . Començaren a desmitificar, enlluernats —com els il·lustrats del segle | Si tu freqüentas cítaras Febeas, D Si | Apollineas | cantas circunstancias: E Amplifica, Thomas, venas | P.. Una vegada més he aconseguit de llevar-li aquell aire excessivament | apol·lini | que agafa quan s'enfada amb algú amb el qual no gosa renyir. He fet | sa excelsa voluptat. El que fou, retorna. Brilla com ahir l'ull | apol·lini | ; al vent fresc l'estiu dessua; a l'ombratge curvilini | a Antonioni, potser, o Lattuada} Jèiem adormissats a platges | apol·línies | xarrupant llargament aperitius maresos o bé, | d'un ruixat, no ets ja aprofundit del blau pur que somnia l' | apol·línia | estàtua damunt son marbre bell, ans fastuós amb tan rugosa | als burros que millor en versos bramen." "Després del gran combat | apol·lineo | , que jo 'm reservo presidir desde ara, al públich | y en materialitats, pera permètrens artistes y filosophs d'elegancia | apolínea | , pera construir perfectes sonets, pera decorarnos refinadament les cases, | els dibuixos en unes quantes sessions i cadascú donà la seva versió de l' | apol·lini | model —malgrat que el de na Canella semblava més tost un macaco— i no va | de la poesia. També, en un cert sentit, de la bellesa masculina: la línia | apol·línia | , un nas apol·lini i també l'aspecte serè de la cultura i l'actitud davant | en un cert sentit, de la bellesa masculina: la línia apol·línia, un nas | apol·lini | i també l'aspecte serè de la cultura i l'actitud davant la vida. Per | el desenvolupament de l'art estava lligat a la duplicitat dels instints | apol·lini | i dionisíac. El primer caracteritza la forma i el llenguatge de | reivindicacions socials i col·lectives —que contrasta amb el precedent, | apol·lini | , intel·lectual— però també estètiques entonava, a les acaballes, una oda | «Vaig néixer lleig o fins i tot esguerrat; a ell l'han fet ben plantat, | apol·lini | , carismàtic»: la bellesa en els homes pot ser una provocació especialment | de la formalització, l'anàlisi, el llenguatge verbal... És l'hemisferi « | apol·lini | », que dóna forma ordenada a la multiplicitat d'estímuls que rebem. | 115), la imatge de Goethe que sempre va mantenir era la d'un | apol·lini | de pedra picada. Però amb aquesta contraposició oblidava també un punt | vaig preguntar si ell se sentia un bon representant de la raça superior i | apol·línia | . Em va mirar de manera sinistra i em va dir que la pertinença a una raça | punt de fragilitat o picardia en la mirada. Ell no és cap donzell | apol·lini | , sinó un home normal que ha passat la quarantena i ha traspassat, per | irracional i més pregó de l'inconscient humà, —per oposició al caràcter | apol·lini | de la poesia, on predomina la raó—. El pensament de Nietzsche no era | transforma en quelcom més físic, més corpori, és una música eminentment | apol·línia | . La consagració de la primavera (1913) representa això de | que la tragèdia grega, la música, l'art en general, és l'expressió | apol·línia | /racional de l'embriaguesa dionisíaca/irracional. »La perplexitat, el | 1996, p. 76) a causa de la seua dissolució. Per a capgirar les tendències | apol·línies | que s'emparen sota el marc social, Nietzsche proposa diversos camins que |
|