Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

serà possible negar-la, l'atribuiran menys a la submissió a la realitat	apol·línia	i clàssica que a cert insinuat corrent dionisíac, romàntic i fàustic.
Ara comprenc els embriacs. Però ell no s'embriaga. És un fruïdor serè, un	apol·lini	del vi. Per a embriagar-se crec que necessitaria una bóta. Només una
dels banyistes. Hi ha tipus de tota mena: noies cal·lipígies, xicots	apol·linis	, papàs i mamàs d'obesitat variable, epidermis peludes fins a la semblança
clientela "afamada" considerables masses de cuixes femenines, de torsos	apol·linis	, d'intimitats fornicatòries. I les multituds aprofiten aquesta vàlvula
fa oblidar l'excés. Quan recordem una tragèdia francesa, la recordem tan	apol·línia	, que ens sembla que no hi hagi passat res. Èsquil i Sòfocles se serveixen
dels lectors de latituds més diverses. J. Ferran i Mayoral Serè,	apol·lini	, ningú no ha fet millor que ell, en el nostre món literari, professió de
fort de pebre i sal, i aleshores fugí a París, deixant per record a l'	apol·lini	pescador una divina bambina. La Piccottina, als catorze anys, era una
En quan a les vivències o maneres de viure, Nietzche, admet la vivència	apol·línia	i la vivència dionisíaca, dues denominacions derivades de la mitologia
vi, de l'alegria i el creador de la música i de la comèdia. La vivència	apol·línia	o formal, és la pròpia del món occidental; la vivència dionisíaca o
total de la construcció religiosa, la supressió del darrer vestigi	apol·lini	, per a obtenir un ambient ctònic, misteriós, amb tendència a la plenitud
tinter, s'alçà i, com amb un guany de dignitat que el feia més esvelt i	apol·lini	que de costum, eixí al balcó. Calma total; només ell i el silenci. I en el
carregada d'espatlles. La gent d'avui té potser un aspecte més petulant i	apol·lini	. La pretensió jovenívola no pot probablement donar altres resultats. En
en aquest país. Ors, aleshores, d'una presència més aviat dionisíaca que	apolínia	, encara duia un bon farciment de trufes dels anys de París. En les seves
ací una veritat com el puny, d'una claredat diàfana. Lineal i tectònic.	Apol·lini	i dionisíac. Clàssic i romàntic. Formal i colorista... La lluita es va
i conveniències ètiques, domina el fet mesurat, lògic, clàssic,	apol·lini	. Però no hem d'oblidar que aquest moment evolutiu va precedit d'un
fascinació pel concepte combinaren l'entusiasme dionisíac amb la serenor	apol·línia	. Començaren a desmitificar, enlluernats —com els il·lustrats del segle
Si tu freqüentas cítaras Febeas, D Si	Apollineas	cantas circunstancias: E Amplifica, Thomas, venas
P.. Una vegada més he aconseguit de llevar-li aquell aire excessivament	apol·lini	que agafa quan s'enfada amb algú amb el qual no gosa renyir. He fet
sa excelsa voluptat. El que fou, retorna. Brilla com ahir l'ull	apol·lini	; al vent fresc l'estiu dessua; a l'ombratge curvilini
a Antonioni, potser, o Lattuada} Jèiem adormissats a platges	apol·línies	xarrupant llargament aperitius maresos o bé,
d'un ruixat, no ets ja aprofundit del blau pur que somnia l'	apol·línia	estàtua damunt son marbre bell, ans fastuós amb tan rugosa
als burros que millor en versos bramen." "Després del gran combat	apol·lineo	, que jo 'm reservo presidir desde ara, al públich
y en materialitats, pera permètrens artistes y filosophs d'elegancia	apolínea	, pera construir perfectes sonets, pera decorarnos refinadament les cases,
els dibuixos en unes quantes sessions i cadascú donà la seva versió de l'	apol·lini	model —malgrat que el de na Canella semblava més tost un macaco— i no va
de la poesia. També, en un cert sentit, de la bellesa masculina: la línia	apol·línia	, un nas apol·lini i també l'aspecte serè de la cultura i l'actitud davant
en un cert sentit, de la bellesa masculina: la línia apol·línia, un nas	apol·lini	i també l'aspecte serè de la cultura i l'actitud davant la vida. Per
el desenvolupament de l'art estava lligat a la duplicitat dels instints	apol·lini	i dionisíac. El primer caracteritza la forma i el llenguatge de
reivindicacions socials i col·lectives —que contrasta amb el precedent,	apol·lini	, intel·lectual— però també estètiques entonava, a les acaballes, una oda
«Vaig néixer lleig o fins i tot esguerrat; a ell l'han fet ben plantat,	apol·lini	, carismàtic»: la bellesa en els homes pot ser una provocació especialment
de la formalització, l'anàlisi, el llenguatge verbal... És l'hemisferi «	apol·lini	», que dóna forma ordenada a la multiplicitat d'estímuls que rebem.
115), la imatge de Goethe que sempre va mantenir era la d'un	apol·lini	de pedra picada. Però amb aquesta contraposició oblidava també un punt
vaig preguntar si ell se sentia un bon representant de la raça superior i	apol·línia	. Em va mirar de manera sinistra i em va dir que la pertinença a una raça
punt de fragilitat o picardia en la mirada. Ell no és cap donzell	apol·lini	, sinó un home normal que ha passat la quarantena i ha traspassat, per
irracional i més pregó de l'inconscient humà, —per oposició al caràcter	apol·lini	de la poesia, on predomina la raó—. El pensament de Nietzsche no era
transforma en quelcom més físic, més corpori, és una música eminentment	apol·línia	. La consagració de la primavera (1913) representa això de
que la tragèdia grega, la música, l'art en general, és l'expressió	apol·línia	/racional de l'embriaguesa dionisíaca/irracional. »La perplexitat, el
1996, p. 76) a causa de la seua dissolució. Per a capgirar les tendències	apol·línies	que s'emparen sota el marc social, Nietzsche proposa diversos camins que