Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

sigui portat pel germà i pel cunyat. L'equívoc es dissiparà gràcies a l'	aposició	discriminativa del patronímic al nom. Així, quan una persona de la
Baleares por la gente culta de la sociedad"; això és observat per	aposició	al que ha estat consignat abans parlant del català peninsular, que
adjectiu. Ex.: Vull dir en Soler metge; no, en Soler advocat. (	Aposicions	determinatives. V. §85, últim ap.) Altres casos en què figuren
Exemples: Jo no parlo d'en Serra advocat sinó d'en Serra metge (	aposicions	determinatives). L'acompanyaven mossèn Prats, rector de Castellterçol,
Prats, rector de Castellterçol, i mossèn Blasi, vicari de Moià (	aposicions	explicatives). Notem l'ús de la coma en les aposicions explicatives. (Cp.
de Moià (aposicions explicatives). Notem l'ús de la coma en les	aposicions	explicatives. (Cp. §107, les proposicions relatives
Formes admiratives. 22. Proposicions per passiva. 23.	Aposició	. Exemple: En Pere, l'home més ric del poble. Feta la llista de formes
d'una manera total, intuïtiva, absoluta, sempre que les despullem de tota	aposició	impurificadora. Aquesta darrera condició s'obté amb la reducció
es la mare de tots els vicis. El substantiu en	aposició	deurá colocarse sempre demprés de la paraula a qui 's referix: El
i no, com havia cregut Duhamel de Monceau en aquell mateix temps, per	aposició	a tots els nivells de l'os, particularment a superfície, tal com es
com si no. En general, les construccions d'un nom amb un altre nom en	aposició	, amb un adjectiu, amb un participi, es basen damunt d'una estructura
substrat etnogràfic actual del poble català és constituït per múltiples	aposicions	racials. Això no obstant, hem de tenir en compte que aquest fenòmen és
El fet d'ésser l'activitat completament genuïna no priva que pugui tenir	aposicions	accessòries d'energia d'origen emotiu. Sense aquesta energia l'activitat
a d'altres elements neumàtics i per això també s'anomena oriscus d'	aposició	. La seva funció és semblant a la d'una virga strata. Aquesta pot
pot indicar un uníson o bé un pes. També l'oriscus d'	aposició	equival a un uníson o a una nota més alta (la segona d'un pes):
més alta (la segona d'un pes): © També l'oriscus d'	aposició	mena el moviment a una nota més baixa. Vegi's l'exemple següent com quan
el gratat, el fregat, l'esgrafiat, l'embrutat, la superposició, l'	aposició	de materials o llur filtratge des de darrera la tela per a fer
de tècniques imposada per les circumstàncies i les influències, des de l'	aposició	de pigments dissolts en greixos sobre les roques de les cavernes, fins a
com els carolingis el construiren ovalat. Uns i altres per fer constar l'	aposició	del signe de validació en els documents, adoptaren, gairebé sempre, la
i reprodueix en Lecoy de la Marche, en la seva obra. Aquesta forma d'	aposició	dels segells es va haver de variar radicalment, quan els anells sigillars
anaven adherides. Aleshores fou quan començà a usar-se una nova forma d'	aposició	o sigui la dels segells penjants, això es, penjades les empremptes a baix
es contrabalancen després de "singularment". Incisos, inversions,	aposicions	, nexes, tot obeeix a un impuls intern que aixeca la massa de la frase i
per la Compilació ve a sancionar aquesta pràctica reforçant-la amb l'	aposició	del pacte entre consorts. Nogensmenys, la institució seria encara més
en el moment que s'ha determinat el beneficiari. Però com sigui que l'	aposició	del pacte no es limita a ser una suma, sinó que provoca canvis en
i la data de la publicació i entre parèntesis —com si fos un element en	aposició	que rebla el sentit del substantiu— diu: «(iii de
difícil diàleg entre el llenguatge escrit i el plàstic, en posar-los en	aposició	, l'un s'impregnava totalment de l'altre. Mensa elaborava una imatgeria de
de temps i de causa, en seran el segon nivell. Finalment, les formes d'	aposició	, coordinació i hipotaxi en seran el tercer. El primer nivell determina la
\|), els vocatius (\|\| Teresa, \| què en penses? \|\|), les	aposicions	(\|\| Jordi Peris, \| regidor de Cultura, \| farà de
marca de plural només en el primer element. Com ocorre en general amb les	aposicions	nominals (§ 14.6.3c), en les locucions d'aquest tipus el
(§ 14.6.3c), en les locucions d'aquest tipus el nom en	aposició	no sol flexionar: moble bar fa el plural mobles bar (cf.
casos, la distinció de sexe es fa, quan és necessari, per mitjà de l'	aposició	dels noms mascle o femella al nom, el qual manté el gènere
al prefix, ja que els derivats funcionen, generalment, com a noms en	aposició	a un altre nom (operació antidroga, aixeta monobloc). Com
antidroga, aixeta monobloc). Com ocorre amb els noms en	aposició	(§ 14.6.3c), generalment no concorden amb el nom que
què les bases nominals presenten entre elles una relació anàloga a la d'	aposicions	com les de les locucions ciutat estat, berenar sopar,
no hi ha una coordinació de bases adjectivals sinó la lexicalització de l'	aposició	nominal blau verd 'blau tirant a verd, blau verdós, cian', com les
nominals, com les dones o el jovent, apareixen com a	aposició	explicativa d'un pronom personal, que en l'escriptura pot presentar-se
que en l'escriptura pot presentar-se entre comes si el sintagma en	aposició	forma un grup entonatiu a part: Nosaltres les dones som més
ni el del receptor (vegeu, però, el § 21.4.2). Per als locatius en	aposició	(S'han instal·lat a Girona, al carrer Nou), vegeu el § 13.6.1.4.
poden aparèixer en penjoll, és a dir, un locatiu en pot dur un altre en	aposició	, com en Ho van celebrar a casa seva, al jardí. En aquesta oració,
a Prada no té equivalent amb la preposició de. Els locatius en	aposició	no són exclusius dels complements adjunts; es troben també entre els
a dalt, al terrat) (§ 19.5). Quan el locatiu que en porta un altre en	aposició	és un adverbi díctic, la relació que s'estableix entre ells dos pot ser
per cap pronom feble. Els adjunts de grau poden dur un sintagma en	aposició	que concreti el grau assignat: Treballo molt poc, dues hores cada
§ 31.4. Les expressions temporals, com les locatives, poden aparèixer en	aposició	a un altre sintagma temporal: demà a les quatre de la matinada,
[patrimoni de la humanitat]), de complement del nom en	aposició	(La directora [gerent] va redreçar l'empresa) i de
no restrictius, siguin oracions de relatiu o sintagmes nominals en	aposició	: Mònaco, que és el país més edificat d'Europa; Carles Salvador,
o Corea del Sud. En el cas dels antropònims són més habituals les	aposicions	nominals, com ocorre en les combinacions de prenoms amb cognoms (§
torre o cementiri. El nom propi pot anar en	aposició	al nom comú (el riu Segura) o bé unit amb la preposició de
de ni cap altra. Parlem aleshores de complement apositiu (o en	aposició	). Hi ha construccions amb noms en aposició que es poden relacionar amb la
de complement apositiu (o en aposició). Hi ha construccions amb noms en	aposició	que es poden relacionar amb la reducció d'altres construccions més
§ 14.6.3b). Notem que en els dos últims exemples hi ha en	aposició	els noms número i color, que es podrien igualment elidir:

Pàgina 1 (de 3)

50 següents