×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb aposició |
Freqüència total: 101 |
CTILC1 |
sigui portat pel germà i pel cunyat. L'equívoc es dissiparà gràcies a l' | aposició | discriminativa del patronímic al nom. Així, quan una persona de la | Baleares por la gente culta de la sociedad"; això és observat per | aposició | al que ha estat consignat abans parlant del català peninsular, que | adjectiu. Ex.: Vull dir en Soler metge; no, en Soler advocat. ( | Aposicions | determinatives. V. §85, últim ap.) Altres casos en què figuren | Exemples: Jo no parlo d'en Serra advocat sinó d'en Serra metge ( | aposicions | determinatives). L'acompanyaven mossèn Prats, rector de Castellterçol, | Prats, rector de Castellterçol, i mossèn Blasi, vicari de Moià ( | aposicions | explicatives). Notem l'ús de la coma en les aposicions explicatives. (Cp. | de Moià (aposicions explicatives). Notem l'ús de la coma en les | aposicions | explicatives. (Cp. §107, les proposicions relatives | Formes admiratives. 22. Proposicions per passiva. 23. | Aposició | . Exemple: En Pere, l'home més ric del poble. Feta la llista de formes | d'una manera total, intuïtiva, absoluta, sempre que les despullem de tota | aposició | impurificadora. Aquesta darrera condició s'obté amb la reducció | es la mare de tots els vicis. El substantiu en | aposició | deurá colocarse sempre demprés de la paraula a qui 's referix: El | i no, com havia cregut Duhamel de Monceau en aquell mateix temps, per | aposició | a tots els nivells de l'os, particularment a superfície, tal com es | com si no. En general, les construccions d'un nom amb un altre nom en | aposició | , amb un adjectiu, amb un participi, es basen damunt d'una estructura | substrat etnogràfic actual del poble català és constituït per múltiples | aposicions | racials. Això no obstant, hem de tenir en compte que aquest fenòmen és | El fet d'ésser l'activitat completament genuïna no priva que pugui tenir | aposicions | accessòries d'energia d'origen emotiu. Sense aquesta energia l'activitat | a d'altres elements neumàtics i per això també s'anomena oriscus d' | aposició | . La seva funció és semblant a la d'una virga strata. Aquesta pot | pot indicar un uníson o bé un pes. També l'oriscus d' | aposició | equival a un uníson o a una nota més alta (la segona d'un pes): | més alta (la segona d'un pes): © També l'oriscus d' | aposició | mena el moviment a una nota més baixa. Vegi's l'exemple següent com quan | el gratat, el fregat, l'esgrafiat, l'embrutat, la superposició, l' | aposició | de materials o llur filtratge des de darrera la tela per a fer | de tècniques imposada per les circumstàncies i les influències, des de l' | aposició | de pigments dissolts en greixos sobre les roques de les cavernes, fins a | com els carolingis el construiren ovalat. Uns i altres per fer constar l' | aposició | del signe de validació en els documents, adoptaren, gairebé sempre, la | i reprodueix en Lecoy de la Marche, en la seva obra. Aquesta forma d' | aposició | dels segells es va haver de variar radicalment, quan els anells sigillars | anaven adherides. Aleshores fou quan començà a usar-se una nova forma d' | aposició | o sigui la dels segells penjants, això es, penjades les empremptes a baix | es contrabalancen després de "singularment". Incisos, inversions, | aposicions | , nexes, tot obeeix a un impuls intern que aixeca la massa de la frase i | per la Compilació ve a sancionar aquesta pràctica reforçant-la amb l' | aposició | del pacte entre consorts. Nogensmenys, la institució seria encara més | en el moment que s'ha determinat el beneficiari. Però com sigui que l' | aposició | del pacte no es limita a ser una suma, sinó que provoca canvis en | i la data de la publicació i entre parèntesis —com si fos un element en | aposició | que rebla el sentit del substantiu— diu: «(iii de | difícil diàleg entre el llenguatge escrit i el plàstic, en posar-los en | aposició | , l'un s'impregnava totalment de l'altre. Mensa elaborava una imatgeria de | de temps i de causa, en seran el segon nivell. Finalment, les formes d' | aposició | , coordinació i hipotaxi en seran el tercer. El primer nivell determina la | |), els vocatius (|| Teresa, | què en penses? ||), les | aposicions | (|| Jordi Peris, | regidor de Cultura, | farà de | marca de plural només en el primer element. Com ocorre en general amb les | aposicions | nominals (§ 14.6.3c), en les locucions d'aquest tipus el | (§ 14.6.3c), en les locucions d'aquest tipus el nom en | aposició | no sol flexionar: moble bar fa el plural mobles bar (cf. | casos, la distinció de sexe es fa, quan és necessari, per mitjà de l' | aposició | dels noms mascle o femella al nom, el qual manté el gènere | al prefix, ja que els derivats funcionen, generalment, com a noms en | aposició | a un altre nom (operació antidroga, aixeta monobloc). Com | antidroga, aixeta monobloc). Com ocorre amb els noms en | aposició | (§ 14.6.3c), generalment no concorden amb el nom que | què les bases nominals presenten entre elles una relació anàloga a la d' | aposicions | com les de les locucions ciutat estat, berenar sopar, | no hi ha una coordinació de bases adjectivals sinó la lexicalització de l' | aposició | nominal blau verd 'blau tirant a verd, blau verdós, cian', com les | nominals, com les dones o el jovent, apareixen com a | aposició | explicativa d'un pronom personal, que en l'escriptura pot presentar-se | que en l'escriptura pot presentar-se entre comes si el sintagma en | aposició | forma un grup entonatiu a part: Nosaltres les dones som més | ni el del receptor (vegeu, però, el § 21.4.2). Per als locatius en | aposició | (S'han instal·lat a Girona, al carrer Nou), vegeu el § 13.6.1.4. | poden aparèixer en penjoll, és a dir, un locatiu en pot dur un altre en | aposició | , com en Ho van celebrar a casa seva, al jardí. En aquesta oració, | a Prada no té equivalent amb la preposició de. Els locatius en | aposició | no són exclusius dels complements adjunts; es troben també entre els | a dalt, al terrat) (§ 19.5). Quan el locatiu que en porta un altre en | aposició | és un adverbi díctic, la relació que s'estableix entre ells dos pot ser | per cap pronom feble. Els adjunts de grau poden dur un sintagma en | aposició | que concreti el grau assignat: Treballo molt poc, dues hores cada | § 31.4. Les expressions temporals, com les locatives, poden aparèixer en | aposició | a un altre sintagma temporal: demà a les quatre de la matinada, | [patrimoni de la humanitat]), de complement del nom en | aposició | (La directora [gerent] va redreçar l'empresa) i de | no restrictius, siguin oracions de relatiu o sintagmes nominals en | aposició | : Mònaco, que és el país més edificat d'Europa; Carles Salvador, | o Corea del Sud. En el cas dels antropònims són més habituals les | aposicions | nominals, com ocorre en les combinacions de prenoms amb cognoms (§ | torre o cementiri. El nom propi pot anar en | aposició | al nom comú (el riu Segura) o bé unit amb la preposició de | de ni cap altra. Parlem aleshores de complement apositiu (o en | aposició | ). Hi ha construccions amb noms en aposició que es poden relacionar amb la | de complement apositiu (o en aposició). Hi ha construccions amb noms en | aposició | que es poden relacionar amb la reducció d'altres construccions més | § 14.6.3b). Notem que en els dos últims exemples hi ha en | aposició | els noms número i color, que es podrien igualment elidir: |
|