×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb apostar |
Freqüència total: 832 |
CTILC1 |
queixalades; omplen el marbre de la taula de dibuixos obscens, primaris. | Aposten | tot de pessetes que una de les cambreres no tindrà prou cor de beure's | el coneixement? Pensa, però, que sempre hi ha una estratègia. Cal provar, | apostar | . Cal errar moltes vegades, sí, perquè aprenem molt dels errors. Per això | primera nuvolada dels sentits, la primera imatge dels continguts. Pel que | aposta | l'anàlisi estructural no és per la veritat del text sinó pel seu plural; | seu marit valentse d'un pobre qu'ella socorría. El pobre no feya més qu' | apostar | se a les onze de la nit al Passeig de Gracia y, quan veya al Antolí, | tots els antecedents i el domicili del mentat dignatari. Una tarda va | apostar | -se enfront de la casa, i quan va sortir, el va seguir i a l'arrivar a n' | el combat amb llurs cans. En Met proposava condicions duríssimes, a mort, | apostava | centenars de duros i subjectava curt el xato, volent demostrar que | i d'escapar a totes les persecucions que s'intentessin ara i adés, i | apostava | amb el jutge de pau un mitjot d'aiguardent, que mai no tindria l'honor | sap quan, probablement d'abans de la peripècia del pare Cabet, triats per | apostar | -vos aquesta nit del 23 d'octubre de 1922 en aquesta | en una taula de joc, treure's trenta o quaranta duros de la cartera, | apostar | -los a bones i males davant dels amics, davant dels enemics, davant d'una | jocs de banca o d'envit. Comprenc que el joc —qualsevol joc en el qual s' | apostin | diners— fa passar admirablement la morositat crepuscular de la vida, que | cadàver per dur-lo a l'església. Volia veure com se l'enduien i em vaig | apostar | a la finestra. Feia una d'aquestes nits diàfanes, com d'altitud | fèrria —passa un tren vermell, passa un tren groc. M'adono que he guanyat | apostant | per Nevermore: és el nom, res més que el nom, el que m'ha atret. | aleshores, es dedicaven a jugar a la morra, esport de lèxic reduït. Gerd — | apostant | avellanes contra borilles— pensava que la morra era un joc adequat perquè | se sentia un espetec de vidres: López Mellado feia obrir porteries per | apostar | -hi els seus soldats. Germinal, estirat, tenia l'arma a punt, però no | la qual hi havia un gran nombre de números als quals els transeünts | apostaven | . Aquesta gent rifaven només galls, exposats en una petita gàbia al costat | de diners —de vegades molts diners, sovint quantitats migradíssimes—, | apostar | -los a bones i males davant dels amics, davant dels enemics, davant d'una | negra al cant del primer gall. No tenies pressa d'arribar a casa: havies | apostat | , i perdut, la son, diguem a un full de dames i nous. A qualsevol | vegades que ha fet la provatura. I replica; jo no n'he vista sinó una, i | apostaria | amb un infinit de casos a favor meu, contra un sol cas desfavorable, que | els nostres esquemes, i sobtadament. I cal que hi responguem d'improvís, | apostant | i inventant, allà on la nostra peresa es disposava a "aplicar". Hom | aquest regne està sempre en gestació en el món dels homes, i que podem | apostar | la nostra vida en la seva progressió i la seva plena realització. Però | conseqüències espirituals o històriques, pot presentar-se-li: és la d' | apostar | primordialment per les institucions cristianes, per unes estructures | ben poc cristià i ben poc evangèlic... I amb aquestes paraules no volem | apostar | per un tipus sofisticat de religiosa intel·ligent i intel·lectual, o | En efecte, concreta clarament, en acte, aquesta conjunció el jugador que | aposta | alhora sobre el 7 i el 3. Convinguem ara d'atribuir com | De fet una bruixa és una persona, generalment del gènere femení, que | aposta | a favor de les forces del mal i se'n fa l'aliada. El fenomen és molt | sobre els tossals de les Guilleries i els prats de la Garrotxa. Jo | apostaria | que el seu procés de beatificació mítica va per bon camí. D'en Savalls | el fet d'haver guanyat una aposta a Angies, rei d'Elis. Angies havia | apostat | amb Heracli part dels seus cavalls, si aquest li netejava les quadres en | l'agitat món espiritual en el qual va generar-se, permet, d'altra banda, | apostar | per la perennitat del seu missatge. V. La música catalana actual | dia ens maleeixi per haver-l'hi incitat; però estant com estic disposat a | apostar | , i a apostar fort, pel futur filosòfic de Gerard Vilar, m'atreviria a | per haver-l'hi incitat; però estant com estic disposat a apostar, i a | apostar | fort, pel futur filosòfic de Gerard Vilar, m'atreviria a córrer el risc | punts, mentre que el blau tan sols en té trenta, llavors qui vulga | apostar | pels rojos, per tal de trobar un altre que accepte l'envit, ordenarà al | el nou estil. Això és tan evident que cap dels arquitectes que | apostaren | pel moviment modern no va continuar en el mateix paper quan la República | Al cap d'un moment el qui havia entrat a l'hotel tornava a sortir i s' | apostava | al mateix lloc, fingint també llegir el repartiment dels artistes que | mentre contemplava l'eixida del sol. Un dels seus homes, que s'havia | apostat | de sentinella dalt d'una roca coberta de verdet, vingué a dir-li quelcom | les dues ales de l'exèrcit, i Llagostera, amb tres batallons de reforç, s' | apostaria | en el congost de l'Ebre i vigilaria el camí de Tortosa, a fi d'evitar | Es trasllueix clarament que defensant la llengua materna tal com ho feien | apostaven | a favor de la llengua territorial. L'any 1951, diversos experts | i aquell dinar que organitzaren en llicenciar-los, en el qual van | apostar | a veure qui menjaria més meló i s'empassaven els melons oberts per la | època, la corona havia arribat a tal grau de desprestigi que ningú no | apostava | el més mínim per ella. L'exacerbat temor d'Isabel II de perdre parcel·les | va ser el primer dirigent que la nit del trist 23 de febrer va | apostar | per la democràcia i va gosar parlar a tot Espanya. És l'inoblidable | Agosta, á fí d' impossibilitar aquestos propósits se presentá á Nápols y, | apostant | se á la entrada del port, esperá l' enemich. Aquest no trigá molt á | se presentáren á ajudar á las plantas, v. g.,: las granotas, que | apostant | se en los regarons que rodejan 'ls prats, obríren llurs descomunals bocas | tres ó quatre dels fugitíus. Com si sentíssen la farúm, s' havían | apostat | pe 'ls arbres dels encontorns alguns mussols, lo Strix paserina | Coincidint amb l'any Europeu del Cinema, ens va semblar que podríem | apostar | pel cinema europeu. D'aquí, i d'una idea del Col·legi de Directors, ens | hauran d'adoptar els diputats amb responsabilitat dins del sindicat, i va | apostar | pel "vot de consciència", en l'aprovació dels pressupostos generals de | hauran d'adoptar els diputats amb responsabilitat dins del sindicat i va | apostar | pel "vot de consciència" en l'aprovació dels pressupostos generals de | agafar per la cama. calsar, cubrir las plantas. arribar al port. | apostar | . aprobar. apretar, estrényer. arrendar. assentar. serrar. apuntar. | medi, de la sentencia. Apendrer de llegir, ab fulano, per principis. | Apostar | á correr. Apóstata de la fé. Apoyarse ab, en algú, sobre alguna cosa. | * * * [1] Mevas ó Tevas. Las barbas del juheu Jadihel | apostaria | , que l'autor del adagi: "no es tot hú, mevas ó tevas" va esser la | tenirne. En us de aquet dret fòu que en Manel, que en quant á barba, podia | apostár | selas ab lo jegant de Santa María, va entrar lo diumenge passat al | la realitat, actuar d'espectador de les ideologies. Doncs bé, el farem. | Apostaríem | que una nova ideologia està en vies de sorgir com a projecció sobre la | Ara no passa així: quan posseïm alguna cosa sembla que la vulguem | apostar | al joc més absurd i, quan ens l'han presa de les mans, poc li falta si no |
|