DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
apostrofar V 98 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb apostrofar Freqüència total:  98 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

no se'n recorda, en la seva infantesa urbana o vilatana, d'haver estat apostrofat adesiara: "Tu, el de can..." Aquest can, aquest mot tan peculiar
la cria a la manera d'un nom patronímic. Sens dubte restaré lliure d'apostrofar el meu gos d'una altra manera; no per això és menys cert que tal
o almenys el seu equivalent aproximatiu. És el que ens prohibeix d'apostrofar els grans d'aquest món i el que ens obliga a apartar-nos quan passen. Tot
la multitud l'aplaudeix i l'encoratja. Es topen les colles; s'encaren i s'apostrofen; insulten els transeunts; es deturen davant les cases. No hi ha
pròpia abundància passa tot Shakespeare l'abundós. Shakespeare canta, apostrofa, acusa, implora, riu, es plany, amb el vell crit, vestit de la parla nova
com llops. En aquell moment es presentà l'arraix. —Taifa de covards! —els apostrofà encès de ràbia. I, abocant-se per la barana dirigí tot d'injúries als dos
—Aquest no és del poble! —cridà algú. —És un foraster, un vagabund! —apostrofà una altra veu. —Fa com els jueus, que no paren mai de caminar! —cridà
del tot sumit en els meus pensaments, i em trobo davant un comandant. M'apostrofa: —Que no sabeu saludar? —Perdoneu, senyor comandant —dic, torbat;— no us
a grans gambades, excitat i, tot d'una, en un rapte d'alienació, s'atura, apostrofa el destí, el nou dia, els homes; crida com un orat, arbora els braços, s'
—Ah, pollastre, pollastre! poc pensàveu —digué el senyor Pumblechook, tot apostrofant l'ocell rostit,— al temps en què éreu primicer, la vostra planeta! Poc
suposats testadors. Éreu, però, un trapella distingit —el senyor Wemmick apostrofava de bell nou,— i vau dir que podíeu escriure en grec. ¡Bah, mestre
"grandiosa" en les seves concepcions, P. R. P. (pàgs. 5 s.) l'apostrofa vivament com a anticatòlica i anticatalana en la seva realització. D'un
que aquesta li destorba els seus plans d'invasió econòmica. Jaume Tió apostrofa aquella nació, per boca del protagonista del seu drama /Alfonso III
no regula aquesta qüestió. La -a de una és generalment apostrofada davant l'adjectiu altra (un'altra) i alguna vegada davant altres
el reputa com el dret senyorial per excel·lència. Narcís Pla i Deniel l'apostrofa amb accents vehements en dir que el lluïsme no és fill de cap precepte
sincer encara que inhàbil de Miquel dels Sants Oliver, quan l'apostrofava pòstumament: Per tu ha gaudit la terra de grans descobriments
—esposa seva en la vida real i eclesiàstica; Don Gonzalo va apostrofar al personatge central amb el mot de "gallina" i altres coses pitjors.
contenir-me. Bo i donant-me mig compte de lo malament que procedia, vaig apostrofar, vaig proferir dicteris, vaig parlar aïradament d'enganys, d'hipocresia,
dret del deure, en la ciència de la vida, ha pogut parlar amb justícia, apostrofar amb veritat, amenaçar amb raó. A en Maura, sord a tots els planys,
perquè, segons ell, Adrià Gual era considerat com a separatista. Rifà apostrofava Cordovés tot dient-li que si ell volia portar aquell element a Ràdio
En els pronoms. Els susdits pronoms me, te, se, lo, la, ne, s'apostrofen sempre que els segueix un verb començat amb vocal o /h\, tenint,
un verb començat amb vocal o /h\, tenint, però compte de no apostrofar el pronom femení la quan el verb següent comenci en /i\ o
com: m' i 'm, en aquests i en tots els casos de pronom apostrofat considerem l'apòstrof com la cara del pronom que, en el cas susdit,
Llissó 11a· 1. Del apostrof. 2, Quins mots se poden apostrofar. 3. No convé apostrofar que. 4 Guionet. 5.
2, Quins mots se poden apostrofar. 3. No convé apostrofar que. 4 Guionet. 5. Quant s'ha d'usar. 6. Quant
, que n'has d'haver, l'ànima d'ella, etc.. 3. N'hi ha qui apostrofen /que\, però aquest abús del apostrof se va desterrant.
Quan el vèrb comença per vocal o per una /h\, s' apostròfen me, te, el, la, se: Deu m' ajuda. Lo mateix passa
-en, quan son inclítiques se contrauen en men, ten, sen, i s' apostròfa la e de me, te, se, quan son proclítiques. En el primer cas, van
imperativa es negativa, els pronòms complements van davant del vèrb i s' apostròfen: No 'm llaves la cara; no 't cregues això; no 'l vullgues. I si
I si me, te, se, concurrixen ab ne o en, s' apostròfen en esta forma: m' en, t' en, s' en: No m' en dones; no t'
abans que el Petrarca llancés el seu clam d'/Italia mia!\— que apostrofa Catalunya, personalitzant-la, no com un territori, sinó com una pàtria:
Davant /i, u\, no accentuades, ordinariament no deu apostrofar-se. darrere vocal no porta apòstrof mai. Los pot apostrofar-se
no deu apostrofar-se. darrere vocal no porta apòstrof mai. Los pot apostrofar-se darrere de vocal (porta'ls llibres); davant vocal no porta
les formes no accentuades dels pronoms me, te, se, lo, ne, podem apostrofar-les davant i darrere de vocal: si'm parlen; t'han dit; n'hi hauràn;
a la forma pronominal no accentuada seguix una altra tampoc accentuada s'apostrofa si és de regla apostrofar-la; altrament s'unix al pronom anterior
accentuada seguix una altra tampoc accentuada s'apostrofa si és de regla apostrofar-la; altrament s'unix al pronom anterior mijançant un altre guionet:
: menjar-se-te-la; menjar-se-te'l. Davant lo verb s'apostrofa sols la darrera forma si cal per regla; les altres no s'apostrofen i les
verb s'apostrofa sols la darrera forma si cal per regla; les altres no s'apostrofen i les escriurem separades: se'ns perdràn; vos lo donaràn. Ara bé,
donaràn. Ara bé, si la darrera forma pronominal es hi, ho, cal apostrofar l'anterior si per regla porta apòstrof davant vocal (t'ho
porta apòstrof davant vocal (t'ho digueren) i darrere li no apostrofarem se trets los casos que seguixca vocal: li se dirà; li
per mitjà d'un guió, com, donar-me, portar-me-les; o s'apostrofen, com, dóna'm. Algunes vegades s'apliquen totes dues formes, com,
que quan me, te, se van abans de el, els, en, ens, sempre s'apostrofen aquests, mai els primers: me'l dóna, emportar-se'm, poseu-me'n.
poseu-me'n. 4. Els esmentats pronoms me, te, se s'apostrofen quan van abans de hi, ho: m'ho diu, porta-m'hi. Serà bo que
El marit d'Helena demana comptes a Agamenon de la seva conducta i l'apostrofa barroerament. Què espera? ¿Té la pretensió d'imposar-se als déus? ¿Quina
amb aquelles paraules que posà el profeta Miquees en boca de Sion, apostrofant a la nació que l'esclavitzava: "No t'alegris, enemiga meva, sobre mi,
íntima veritat fan reals els altres. Cantor dels arbres, Josep Carner apostrofa el pi: Salut, oh pi de la terra eixuta, lligam damunt la nostra ruta,
i per tal d'afegir al cant el complement d'uns accionats operístics s'apostrofen i es donen empentes llençant-se contra els que són passatgers per
més tard, vaig baixar a sopar, el meu protector era al hall i apostrofava en mallorquí un mosset de l'hotel, que l'escoltava amb la boca oberta.
de retratar. Madò Francina ha entrat descomposta i des de la porta ens apostrofava exigint justícia com Inés de Vargas a la llegenda de Zorrilla: "Senyor,
cometes a la banda alta. L'article —el, la, els, les— només s'apostrofa quan el mot que segueix comença amb vocal o h: l'aire, l'oca,

  Pàgina 1 (de 2) 50 següents »