×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb apregonar |
Freqüència total: 23 |
CTILC1 |
| la imatge de l'"ocell del cel"; però coincideix amb el poeta. | Apregonant | la seva investigació examina la concepció artística i en destaca tres | | i completa, titulada Cançó del Pa. Notem que tant com va | apregonant | -se la lloa eucarística, la substància en què es conté el Sagrament pren | | sabor, assaborir; favor, afavorir; temor, atemorir; pla, aplanar; pregon, | apregonar | ; ferm, afermar; fluix, afluixar; flonjo, aflonjar; sec, assecar; segur, | | aprimar (de prim) i amagrir (de magre), | apregonar | (de pregon) i aprofundir (de profund). Notem, | | canals i transformar terres de secà en regadius, en foradar muntanyes i | apregonar | -se en llurs entranyes per dur a bon fi explotacions mineres, no ha fet | | home fa créixer; les aigües s'arremolinen i escumegen, les del fons | apregonen | les de la superfície en substituir-les per tornar a cedir-los el lloc, | | s'estessin de mofes cruels, perquè més encara la pena s' | apregonés | dins el cor del Laertíada Ulisses. I entre ells començà a | | s'estessin de mofes cruels, perquè més encara la pena s' | apregonés | dins el cor del Laertíada Ulisses. I era entre els pretendents | | contraposen els dies d'ara i els de llavors, i | apregonen | , mesuren i comparen, imaginant en l'aire obert | | mons Que amb Vós dalesc, i em fan el viure lleu. Míser i trist | apregon | la tenebra Amb glaç als ulls i exiliat del born On | | i s'enllaca en les aigües de l'absència que els núvols | apregonen | ; l'amo del tro devora pedres i ara, més ençà d'aquest | | que impediran que un ganivet, en folla solitud, no s' | apregoni | al pit en la vellesa. XI Com qui per la calçada perd l'anell | | al clot de les meves mans, i jo les vaig devorar voraçment. En | apregonar | -se l'humit crepuscle, em vaig aturar a la vora d'un camí de ferradura que | | vedella»—, que al·ludia el pas estret que separa la costa d'un gran roc | apregonat | dins el mar dit la Medella, o sigui, petita meda —senyal i meta—, tocant | | solcs. Perquè sota la terra en punxa i l'aire dret aquesta argila | apregonada | esdevé ni vés ni menys que el camp on creix l'esplet del Pirineu i els | | Piaget al davant, es basen en l'infant i l'aprenentatge de la parla per | apregonar | i delimitar la discussió sobre aquest fenomen. El nostre Samuel Gili i | | viatge d'anar i tornar, el pessimisme existencial i social serveix per a | apregonar | un sentiment de solitud i incomprensió polítiques, fruit del context | | el tema del silenci, el d'Antoni Clapés. Llur tasca consisteix a | apregonar | un únic centre i ampliar-lo. En canvi, altres autors passen per diverses | | dins la boira dins la remor sorda dels àlbers t'hi | apregones | vols anar més enllà — foraviar-te, potser i esdevens | | res que (t')expliqui gaire res: mira, més aviat, d' | apregonar | la teva relació amb les coses d'aquí i el seu ressò | | La parla del silenci és el silenci del silenci. | Apregona | 't en la tenebra — rasa-la amb la mà que esborra. Al | | fendeix el blanc — diu la forma del silenci. Arrels | apregonades | en l'inconscient, arbre secret de paraules. | | la seva pròpia obra («així se'ns ha de concedir que més aviat ens | apregonem | en els signes de l'ànima, i segons ells dibuixem la vida de cadascú, |
|