×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb aprenent |
Freqüència total: 1129 |
CTILC1 |
de refer-se mai. Llavors, "perquè no acabés malament", el col·locaren d' | aprenent | en una de les dues botigues de queviures que existien al poble. Tino | el llenguatge de l'època, té quinze anys quan arriba a les Torres. Aquest | aprenent | de capellà, que no sabem ni tan sols si va arribar a ser-ho, i el més | Carrer de Samaniego, aquell taller d'orfebre on fores | aprenent | per ser alguna cosa, perquè calia ser, llavors, alguna cosa, | cosa, perquè calia ser, llavors, alguna cosa, i fores | aprenent | en un taller d'orfebre. Conserves el record com en un cossiol, | sobre la necessitat d'ensenyar el catecisme als minyons que treballaven d' | aprenents | al costat dels teixidors o dels estampadors. Això sí, les processons eren | de núvia, amb faldilla llarga. En Quimet anava de fosc. També va venir l' | aprenent | i la família d'en Cintet: tres germanes i dos germans casats que van | que el sermó havia estat dels més bonics que mossèn Joan havia fet i l' | aprenent | va dir a la mare d'en Quimet que mossèn Joan, pel casament de la seva | de tan bé que em portava. Les galtes em cremaven. Vaig ballar amb l' | aprenent | que no en sabia gaire i en Quimet se n'en reia per molestar-lo però | que no en sabia gaire i en Quimet se n'en reia per molestar-lo però l' | aprenent | feia la seva sense escoltar-se'l. I a mig ball van entrar quatre senyors | dir tot picant-me la mà, apa, apa, no emboliquem! I com si amb l' | aprenent | no ens coneguéssim, m'hi va presentar, Colometa, la meva senyora. | no ens coneguéssim, m'hi va presentar, Colometa, la meva senyora. L' | aprenent | amb la seva cara de murriet em va donar la mà com si em donés una branca | de fer-li una casa de senyors, li faria un colomar i que el pare del seu | aprenent | , que criava coloms, ens vendria un colom a prova per veure si faria | ens vendria un colom a prova per veure si faria parella amb el nostre. L' | aprenent | va venir amb un cabàs i un colom a dintre. Fins al tercer colom no van | que havien tingut fins aleshores eren covadors deixats pel pare de l' | aprenent | . I quan tot estava llest en Quimet va preguntar si havia sobrat pintura | anàvem a fer i vaig dir que passàvem però em va entendre i va enviar l' | aprenent | a buscar xocolata pels nens. Així que l'aprenent va haver tancat la | entendre i va enviar l'aprenent a buscar xocolata pels nens. Així que l' | aprenent | va haver tancat la vidriera va dir: no vull que aquest noi ho sàpiga | amb la xocolata, marxeu de seguida, a la nit ja en parlarem... Va venir l' | aprenent | amb la xocolata, en Quimet en va donar al nen, i a la nena només una mica | vaig saber, com si m'haguessin bufat la veritat a dintre, que era l' | aprenent | que havia tingut en Quimet i que li servia per tan poca cosa. I la | prostíbuls corrents, d'una manera anònima, com tants estudiants i tants | aprenents | i tants empleats que es deien Casals com ell i no tenien cap orgull de | á en Lluís ab la vista. Lo mullader que regant l' acera havía fet l' | aprenent | del confiter obligá á la comitiva á passar per l' altra bandada. Cent | espiava els meus progressos en aritmètica i en escriptura per posar-me d' | aprenent | d'algun ofici tan aviat com consideressin acabat el meu primer | la vida. Ell i la mare ja havien pensat dur-me a Reus, on em posarien d' | aprenent | de botiguer. La il·lusió de la meva mare hauria estat de fer-me estudiar | dels literats de Reus, o simplement un aficionat a les lletres, o un | aprenent | d'escriptor com jo, l'Aladern em presentava com un xicot de grans | i més segures que la meva ullada sobre el món i dins els altres homes. | Aprenent | de barber La mare i l'oncle potser perquè ja veien difícil que jo fos | d'afaitar. Vaig ésser portat a la millor barberia del poble com a | aprenent | . El barber va prometre posar-me al corrent en un any, almenys | prestava l'Aladern. Vàrem acabar essent com dos companys en lloc d'amo i | aprenent | . Quan volia imposar la seva autoritat ja havia fet tard. Ell mateix | clarícies, la meva alegria era immensa. Però era una alegria humil, d' | aprenent | , que apaivagava les angúnies del meu cor i m'hi filtrava una pau més | social. Són les úniques puixances a les quals jo retré homenatge. Sóc un | aprenent | de poeta i vull prostrar-me davant un mestre de poesia. —Anem! —dic al meu | el meu rostre, que acaba per escoltar-me amb interès. —Sí, no sóc sinó un | aprenent | d'escriptor. He publicat quatre coses insignificants, versos, prosa... Li | també era rebutjat. Vaig arribar a entrar a les botigues on demanaven | aprenents | . "Sou massa gran per a fer d'aprenent. Així que trobéssiu una altra cosa | a les botigues on demanaven aprenents. "Sou massa gran per a fer d' | aprenent | . Així que trobéssiu una altra cosa ens plantaríeu." Aquesta solia ésser | i fugireu d'ell com de la pesta. I jo, en canvi, que no era sinó un | aprenent | d'escriptor, desitjós de saber el bo i el dolent de la vida, mal armat | diuhen: —Mestre, no sou vos qui 'm salvará. Valdament no arribi á ser ni | aprenent | d' aquells tan ases. Pogués ser mestre de casas! O be mestre en Gay | mateixa capacitat musical, la cosa és clara. Sempre hi ha hagut mestres i | aprenents | . De totes maneres, hom observa a estones que varien la sonada. La varien | un mínim de suficiència física per a l'ofici, allà l'enrolaven, d' | aprenent | , de grum o del que fos. En els estrats més benestants, la decisió | les notes. A la vida de Plató, tema per escriure moltes planes fàcils un | aprenent | d'hel·lenista o un pensador mediocre, Crexells només n'hi esmerça quatre | progrés moral, ha enxiquit el món i convertit l'home en aquell llegendari | aprenent | de bruixot, que desferma una tempesta i no sap com apaivagar-la. Cap | essencial d'una cosa tan simple com l'enjogassament infantil d'un | aprenent | . I que fa també que aquella noia pugui ésser una princesa i aquell | I que fa també que aquella noia pugui ésser una princesa i aquell | aprenent | el mateix Sant Jordi. Rafael Benet Silenciosos de mena, afeccionem amb | els jogadors em tutejaven, i de valents i de mitjos valents, fadrins i | aprenents | de valentia en vareig arribar a conèixer tants i tants de tots els | o de mestres cantaires— allò que era proposat de bon principi a l' | aprenent | no eren pas, com si diguéssim, les normes ideals de l'Art —encertades o | mantenia, implícitament, la convenció essencial. Quan era dit a l' | aprenent | que havia de pintar els cossos de front i les testes i les extremitats de | dedicaven un elogi, era un elogi condescendent, com el que es dedica a un | aprenent | , i com aquell que diu: "Per l'època, està prou bé". Tots, públic | ; com que a la fi, en lloc d'esser un Job, es veu que sols n'era | aprenent | , es deixa temptar, avença de dret allí aon tenia la temptació, i si ella | una conclusió demanant que s'obligués als patrons a deixar assistir els | aprenents | a l'Escola les hores de classe, sense disminució de jornals. I fa poc, en | Però, demés, projecta un nombre crescut d'Escoles —de pre-aprenentatge, d' | aprenents | , de perfeccionament obrer, generals d'art, de contramestres, maquinistes | i Cisellat. El sistema d'estudis consisteix en deixar llibertat a l' | aprenent | per a efectuar els assaigs que vulgui, traient-ne l'experiència pràctica | Escoles amb els de l'Escola del Treball veurem que per exemple dels | aprenents | mecànics, que són els que van al davant, més del 50 % dels que | a les Escoles; com també aproximadament un 30 % dels nostres | aprenents | fusters i ebanistes, i un 25 % dels paletes, en l'edat escolar. | d'edat dels alumnes. Nens que encara no han començat de treballar, i | aprenents | que ho han fet a una edat prematura figuren abundosament a les llistes, |
|