×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb aprensió |
Freqüència total: 281 |
CTILC1 |
paraules. "Res —es deia després, quan ja l'havia deixada—; no serà res: | aprensions | de malalta. Sempre es pensen que s'han de morir l'endemà." I recordava, | netíssim, unes cadires de boga. Hem dinat amb una alegria ombrejada per l' | aprensió | tràgica de la guerra, per la inseguretat del nostre oasi en aquests temps | alguns vius, que n'hi ha cada un... L'aparició del reuma va augmentar les | aprensions | del vell, quant als xiprers i al cementiri, de tal manera que havia | i era debades que lluités; era debades que s'esforcés contra aquella | aprensió | misteriosa. Els mals records acudien ara, sense esforç, a la seva | de dir-li que es quedés, que no hi anés aquella nit. Però pensà que eren | aprensions | del seu caràcter, pors infantils que el farien riure. Ho havia fet moltes | científiques. Jo he vist aquest establiment i no he sentit ni una gota d' | aprensió | . El qui a Tahití es neguiteja a causa de la lepra és igual que aquell | i devenia afinat. Ernestina. Però ha sabut sobreposar-se a l' | aprehensió | . Vàreu intentar-ho mai vosaltres? Merceneta. Jo? Déu me'n guard! | , més tranquil. No és res, no és res, no és res... bueno, bueno... | Aprensió | , una mica de disgust; llàstima, llàstima que en les famílies piadoses... | i rient d'una manera forçada li recomanà que no deixés dominar-se per les | aprensions | ridícules. Bobby se n'anà a la seva cambra esparverat; volia dir-se a si | carrer, si no vol que deixi de mirarli la cara pera sempre més. Será una | aprensió | , será una tossudería, com diu vosté, será lo que vulga, peró es una | feble\, pregonament influïdes per Ibsen. Allí hi ha totes les | aprensions | , tràgiques de vegades, d'altres ingènues i llibresques, d'un home ple de | de cabòries tant com magre de seny i de coneixements. Potser era una | aprensió | meva; però jo recordo que aleshores aquest pensament em preocupava. Jo | res, ni la soca d'un arbre, ni un guarda-rodes que justifiquin la teva | aprensió | . Tu que suara eres capaç de despullar el vianant que et passés pel | d'ombra que dansen vora els teus ulls amarats de tenebra. I quan l' | aprensió | ha entrat per primera vegada al teu cor, no hi valen reflexions, ja no en | no podràs treballar, no podràs... Les mans em cremaven, i no sé si era | aprensió | o què, però d'elles em muntava cap a les aixelles i el cap una ardència | esperit. També feia bo de mirar al cel, d'on no davallava cap temença ni | aprensió | , sinó confiança produïda per la impassibilitat graciosa dels astres. Les | era també una mena de companyia, dintre la fosca que m'envoltava, negra d' | aprensions | . Aquestes s'alçaven de les vores del camí, de les fondalades veïnes, de | patates. No era dolent, però de veure-ho tot tan negrós em feia una certa | aprensió | , i era que recordava el sopar fastigós de l'asil de Marsella. —És un bon | te diga que siga el qu' así l' estrene? Amalio. Bueno. No tens | aprensió | ... Pio. Masa Amalio. Qué també ne tens? Pio. | pas, els amos. Tenen una casa al poble. Miràvem la porta amb certa | aprensió | . Tancada com era, devia guardar un secret. —Què hi ha darrera de la | del "consum", beneficioses i benèfiques, superen la frontera de les | aprensions | antineocapitalistes, i més aviat ens obliguen a plantejar la qüestió amb | Tot això, en desembocar en el XIX, despertarà profundes | aprensions | en els jacobins. En 1837, i a València, un anònim escriu una | les arrels i pedres dels viaranys, i declarar-me, entre renecs, la seva | aprehensió | d'esguerrar-se. I en Pellini reconeixia la meva superioritat de caràcter | , entorn de la pell, encara tivant, de les galtes. I a poc a poc, l' | aprehensió | li era vinguda de morir sense reveure el seu fill. La sobtada del retorn, | l'esperit d'En Sànchez, potser endevinaríem la principal causa de la seva | aprehensió | als motors: en el fons li feien por. Una vegada, per marcar davant | ella s'emmalaltís i morís... Crist de Déu, quin remordiment! Amb aquesta | aprensió | dolorosa anava pujant l'escala que menava a la seva cambra. Tots els seus | que té i les necessitats dels súbdits, Innocenci, sobreposant-se a les | aprensions | , féu descobertes importants. Avui era el poètic interior d'una castanyeda | en judicar-lo un error dels sentits? Una altra cosa el preocupava. Era l' | aprensió | que, si seguia amagat dintre la barraca, anava a presenciar quelcom | inoportú, descarat i cínic. Naturalment, això el cohibia. Una estranya | aprensió | s'emparà d'ell. Temia de descobrir en la seva muller imperfeccions | ni els propòsits del sergent ni què podia justificar-los. Li vingué l' | aprensió | de trobar-se emmallat en algun afer macàbric. Qui sap si a l'interior de | presents on em sembla veure-hi tota la tropa de les passions, afeccions i | aprensions | humanes amb vestits i posats diversos d'allò més abigarrats. Comença la | vegada, ens ha dit: —¿Us recordeu que sempre us deia que em feia tanta | aprensió | la mort? Doncs ara que veig que el dia se m'acosta, no tinc gens de por; | pel dogma i la metafísica catòlica, per idees conventuals i estantisses | aprensions | de vella soltera. El mateix títol de la seva secció | Li semblà oïr passes a la seva cambra, tan lleus que les tingué per una | aprensió | . No era aprensió, eren uns peus descalços que s'acostaven. I tot seguit | a la seva cambra, tan lleus que les tingué per una aprensió. No era | aprensió | , eren uns peus descalços que s'acostaven. I tot seguit la veu de sa mare, | fins s'arriscà a tocar l'infant amb el capciró d'un dit. Potser era l' | aprehensió | , però allò no era ben bé carn; semblava més un albercoc un punt macat de | —Estúpid, si fossis de debò dels nostres no em sortiries amb | aprensions | de llepafils ni amb escrúpols de monja. S'aixeca; tu, també; la mires als | no ens prova. Vine, anem a seure allà al fons; no hi seu mai ningú, per | aprensió | , és el racó destinat als qui donen garrot... I en aquesta hora, veus?, no | del braç en el punt precís del pols. Vaig sentir un moment de forta | aprensió | , però no em vaig pas posar a xisclar com feren tantes persones que més | quarts d'onze. IV A la tarda del dia de la seva arribada, ja les | aprensions | que el portaren al convent de Blanes se li havien quasi esvaït, al pare | i jo, creient que es tractava d'una falòrnia, vaig procurar esvair-li'n l' | aprensió | , però no en vaig acabar res. Es va desentendre dels meus consells i no | jo, tot dant una llambregada a la pissarra mentre ell la tenia, i amb l' | aprensió | que l'escrit feia massa pujades i baixades. —Oh, aquí hi ha una | qui us han criat tenint-vos sempre per mà.— No estava pas ben franc de l' | aprensió | que tornés i em proposés a través del reixat: —I setze?— Però no se li va | quan seré morta. Em vindran a veure estirada aquí. Amb alguna incerta | aprensió | que ella pogués pujar aleshores a la taula i morir-hi sobtadament, | sis dies entre mi i el dia de la partença, perquè no podia llevar-me l' | aprensió | que alguna cosa, en l'endemig, pogués succeir a Londres, i que quan jo hi | vaig adonar-me que un esglai, que passava en gran manera de la sola | aprensió | d'un reconeixement penós o desagradable, em feia tremolar. Asseguraria | ho feren després d'aquest apòstrof. De primer va passar-me pel cap l' | aprensió | que Wemmick seria despatxat immediatament, però aquella s'esvaí quan vaig | d'avui? Quant de temps he estat ací?— Perquè tenia una estranya i forta | aprensió | d'haver-hi durat molt de temps: un dia i una nit, dos dies i dues nits | i el nihilisme l'assalta quan els fets quotidians el confirmen en la seua | aprensió | : Al temps passat me trobe gran amor, amant no-res, puis tot és ja | se la designa amb el nom de intel·ligència, i les seves operacions, són l' | aprensió | i el judici únicament; però quan servint-se dels raciocinis, formula |
|