×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb aprensiu |
Freqüència total: 75 |
CTILC1 |
reconèixer que fa de mal dir, aquest "com és lògic". No cal ser massa | aprensiu | des del punt de vista moral, per a mesurar-ne la duresa... La clemència | es retalla sense obstacles ni proteccions. Ella el mira amb uns ulls | aprensius | i líquids, tartamudeja, pregunta: —Dèieu? La incorpora contra seu, | l'elefantiasi. Us n'arriben a parlar tant que, si sou una mica febles o | aprensius | , us passareu tot el dia guaitant-vos les cames i prenent-vos el pols, com | de pressa a l'hotel a despertar-me i a demanar-me l'alcohol, perquè, | aprensiu | com sou, ja teníeu por d'arreplegar la lepra. Estimat Mr. F. G.. Avui dia | A mi? Pepe. A vostè, a l'afortunat espòs de Júlia, al pare | aprehensiu | . On s'entafora, on s'entafora? Serem parents i no ens haurem vist les | ... El cor, és clar, el cor! bueno, bueno, bueno. Sí, sí, | aprensiu | , aprensiu! Tots els Lloberola aprensius! bueno, bueno, bueno. El | cor, és clar, el cor! bueno, bueno, bueno. Sí, sí, aprensiu, | aprensiu | ! Tots els Lloberola aprensius! bueno, bueno, bueno. El senyor | bueno, bueno. Sí, sí, aprensiu, aprensiu! Tots els Lloberola | aprensius | ! bueno, bueno, bueno. El senyor canonge es fregava les mans, com | sab? Potser erem víctimes d'una falsa alarma. ¿Quí millor qu'ella, tan | aprensiva | de tota la vida, podía espantarse de debò devant de un greu perill de | diverses, fredes i calentes, que el sobtaren sota el llençol, l' | aprehensiva | malfiança de tot, l'horrible tardança del "Violí"... —Mai acabava | es solidaritzaren d'instint, per ajudar-se a viure, sospitant el refús | aprensiu | de tothom. Junts eixien del molí i junts hi tornaven compartint la | mai no s'envia a cercar a ell mateix. CXCIII La persona, que és | aprehensiva | , ja té els mals, abans de tenir-los. CXCIV La gran força dels | impressionat per aquella expressió del pare Sadurní. Hi havia vingut | aprensiu | , tement que hi hauria de corregir grans defectes, i no hi havia trobat | ell hagués estat descobert, baldament anés parant, com solia, l'orella, | aprensiu | de les passes nocturnes del retorn de Herbert, per por que no fossin més | nadiua, alternant-lo amb l'estudi de la Medicina. El seu temperament | aprensiu | féu que abandonés aquesta ciència per lliurar-se per complet a l'art de | inquietuds per la filla, sols pel gust de sentir-se qualificar de pare | aprensiu | , exagerat i visionari, sabia tant o més bé que Eugènia les grans virtuts | estabornidor. L'enorme i feroç esdeveniment, l'avís constant del seu cor | aprensiu | , s'havia acomplert. Estava tan segur que un dia o altre... Amb tot, no | per a escalfar-se. Cada discurs resultava una punyalada mortal per als | aprensius | . Un cadàver havia romàs cinc dies insepult, i els desgraciats habitants | les sabates: ha vist l'Albí. —He vist l'Albí! He vist l'Albí! — | Aprensiva | que ets! —li fan les seves germanes, les meves altres tietes Teresa i | i sense forma que obsedeixen la imaginació de les criatures malaltisses i | aprensives | . I jo ho era, d'aprensiu i malaltís. A aquestes deficiències, | la imaginació de les criatures malaltisses i aprensives. I jo ho era, d' | aprensiu | i malaltís. A aquestes deficiències, precisament, devia la xiripa que la | ço que la prudència m'ha suggerit i ordinàriament he triomfat dels genis | aprensius | . Aquests experiments els he fet en 1858, abans de llençar a | per esvair algunes boires que podrien entelar certes intel·ligències | aprensives | i que no els permetrien de formar un judici assenyat sobre aquest volum. | que ésser cast, ésser amant de la puresa, vol dir ésser apocat, tímid, | aprensiu | , talment com una vulgar damisel·la carrinclona, i es pensen que Sant | sensibles, temorenques, impressionables, molts cops fins al ridícul. Són | aprensius | , no es fien d'aspirines ni parallamps, i prenen el soroll dels | , ara tinc gana, ara estic fent la digestió, etc.. Hi ha nens, però, molt | aprensius | , que tenen una cura exagerada del seu cos, i se'ls troba fàcilment | en un carreró de Reus, pis destinat á disbauxas de gent alegre y poch | aprensiva | , secretament y com si de cometrer un delicte 's tractés, s' ajuntessim | seran dames soles, i en conseqüencia, com que'ls cavallers són menys | aprensius | i més despreocupats que les senyores, trencaran a la rotllana sigui'l | a cansar-me al pujar costas y escalas. Tot això'm té perplexe, tranquil y | aprensiu | , segons las horas. ¡Ya voldria que el temps s'alsés definitivament per | d'haver-se casat, una malformació del coll de l'úter que ella, molt | aprensiva | i relativament poc interessada per la maternitat, no es deixà operar. | de dir 'ns convens (esclamará algun dels nostres, dels nostres, sí, peró | aprensiu | y poruch en demasía per tot lo que soni á política y á partit); mes ¿quin | Sí. Perquè, imagina't... podríem trobar-nos cara a cara! Nisal [( | aprensiu | ).] I què passaria? Melo. Això, què passaria? Glada. La | a la minyona d'anar a una clínica. Què tinc? Estic alarmat!... Em sento | aprensiu | ! Jo que era l'home més valent del món! [(Entra el metge amb aire triomfal. | vostè doctor, m'acompanyarà. No m'atreveixo d'anar-hi sol!... M'he tornat | aprensiu | , jo que era l'home més valent del món!... Metge Vostè mana! Fins | [L'Escabellat i El Boig.] [L'Escabellat s'aixeca, i mira al seu voltant, | aprensiu | .] L'Escabellat Véns tot sol? El Boig Sí. Tems alguna | enfosquintme tots los pensaments. Potser es una flaquesa del meu esperit | aprensiu | que sense adonarmen m' agafa devegadas. ¿Sabs qué 'm sembla? com qu' | mudansas d' estat d' ánimo se repeteixen tan sovint, comenso á estar | aprensiva | y te las comunico á tú ans d' alarmar als papás, pera veure si 't sembla | no tinguesses febra, dirian molt serios y ab lo tó del que 's mofa d' un | aprensiu | , que no tens res. Aixó lo metje menys pretensiós; los qu' ademés de | nova que, com casi totas, pot acabar ab un casament. No estigas, donchs, | aprensiva | ; pósat alerta. Teva com sempre, María. XI 12 de Novembre. | escriure sense una satisfacció prèvia d'aqueix matrimoni tan poch | aprensiu | en posar en dubte la meva honradesa; y ni ara, ni may, m'ajupiré á dals | terra ni de l'aire, vers una primavera sense fi? Movent mirades | aprensives | , llosques, un jovenet llamenc de la ciutat seia a | metges, quan es posen així, em fan basarda. Ja sé que algú m'acusarà d' | aprensiu | i que la resignació (un cop s'ha acceptat el que havia acceptat jo) és | patró. La senyora Carlota de Torres recordava el gest un pèl esgarrifat i | aprensiu | de la mare en passar la mà blanca pels cabells negres i rebels de l'orfe | un descuit momentani, i tot se'n va en orri. Lali Ets massa | aprensiva | . Olím· Què vols que hi faci? Per més que m'esforço, no puc | avança... avança com una cuqueta vermella... avança... Lali [( | Aprensiva | , en veure el foc prop del barrilet.)] Vols dir que no...? Olím· | del cafè no van reaccionar i seguiren jugant a cartes. Amadeu jugava | aprensiu | amb un encenedor. Jaume Ferrer va recuperar el fil dels pensaments. | ací dins, però ha preferit fumar-se un cigarret al pati. —Hi ha gent molt | aprensiva | . ¿El coneix? —Em sona la seua cara, però no sabria dir-li de què | quan volien pujar en el tren de l'Istme... Però no tothom era així d' | aprensiu | , de pusil·lànime... Qui sap si no era culpa de persones com ell que les | pel canell, pel colze, buscant la meva mà. Li vaig haver d'allargar, | aprensiu | . I com que la va retenir uns instants, la vaig observar de reüll: oferia | als dibuixos dels còmics, al mirall del rebedor. En comparació, l'estat | aprensiu | que m'havia suscitat la batalla de Zama fou una conya. Amb els fets que |
|