Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

dels noms es presta a confondre-les. Potser per evitar-ho, Themis es va	apressar	a augmentar el llinatge de Zeus amb les Estacions i les Hores, amb bones
personatge. I nosaltres ens apartarem del desori que l'acompanyava i ens	apressarem	amb acontentament a refugiar-nos en un còmode silenci irrespectuós.
que surt de ponent, de la plana dels morts benaurats, i es complau a	apressar	la maduració dels fruits i de les collites. I aquí, en el mar Jònic, a
"El preu no importa, les despeses no compten. Alça't, segueix-me,	apressa	't. Viatjarem en un avió de model moderníssim, un avió que plana,
vostè vulgui, quan vostè vulgui", rectificava a l'acte la distracció i s'	apressava	a traduir el sagaç especialista. "És una tetradracma." "Com? Però si
tant si vetllem com si dormim." Aquil·les i Patrocle Que ningú no s'	apressi	a formular cap judici temerari. El jove estès, d'una constitució física
camí. I nosaltres, admiradors d'aquesta bella i coratjosa figura, ens	apressem	a acompanyar-la amb un respectuós silenci. Hècuba A La
continuava sent no gens tranquil·litzador. El visitant saludava i s'	apressava	, acompanyat del defensor, a guanyar la porta del pis. Escales avall, el
què inventar per veure contenta la Mila, per fer-li agradable la casa i	apressar	el casament. Un dia Tiago, amb l'ajut del padrí de la noia, pogué, per fi
amb vestits rentats de poc, car sabien que baixava la jove mestressa, s'	apressaven	a portar cadires i a treure les coses del carro. Es movien àgils,
tothom. Però un moment després al costat del seu pare, que s'havia	apressat	cap a ella, també esglaiat, Mila somreia, ja refeta, i la joia va
Fou com un llampec fugaç; s'estremí tota d'ansietat i de temor, i	apressà	el pas cap a l'església. A partir d'aleshores hom veié el jove capità
vacil·là un instant—. No t'inquietis, Sileta; Candiet és a la presó. —I s'	apressà	a afegir: —És millor per a ell; almenys allí està segur. Però Sileta ja
amb els quals llurs mullers confeccionaven després cistelles. La Verge s'	apressà	cap a la llacuna, s'agenollà a la vora i enfonsà les mans en l'aigua
amb què les flames prengueren en la fusta seca. Nogensmenys, molts s'	apressaren	amb poals, amb gibrells i amb tot el que pogueren haver a mà. Les mares
aquella gratitud que no podia expressar-se amb paraules... Tino Costa	apressa	el pas inconscientment; es diria que camina fugint a través dels carrers,
Costa sentí agitar-se-li la sang: la fuetada del desig el sotragà, i va	apressar	el pas cap a la desconeguda. La dona s'allunyà; quedà un instant confosa
i reaparegué de seguida sota la llum d'un altre fanal. Tino Costa va	apressar	encara més el pas. En el seu sentiment es barrejava ara una estranya
d'agafar pel coll aquella dona, d'escanyar-la. En lloc d'això, Tino Costa	apressà	el pas novament fugint d'aquell plor que el perseguia, fugint dels propis
; que només et tinc a tu..." La seva ment rebutjava la visió; en fugia, i	apressava	el pas maquinalment, però era en va: la imatge tornava a ell, s'aferrava
per ella; i ell ofegà el seu crit i el seu plor i la deixà marxar sola.	Apressava	encara més el pas; quasi corria fugitiu en la nit, amb l'ànima
en un moviment instintiu de terror. "L'hauré mort?" es pregunta, i s'	apressa	de nou. La solitud l'ofega; es sent presoner de les parets, dels sorolls,
despit de la fatiga que l'aclaparava, manà aparellar de nou el carro i va	apressar	-se devers la seva fillola. Quan arribaren, la masia era ja tancada.
ja tancada. Trucaren, i la dona sortí a la finestra. En saber qui eren s'	apressà	a obrir-los. Els digué que Mila estava aixecada; per a descansar-la del
es deia que tenien raó, i suplicava novament la seva mare que	apressés	el trasllat de la noia. Havia deixat el treball; passejà d'una banda a
només la mateixa paraula, amb el mateix accent angoixat, tota tremolosa i	apressant	-se. Amb una mà l'estrenyia contra el seu pit; amb l'altra bracejava
Encengué el gresol a la llar, es cobrí amb un xal damunt de la camisa i s'	apressà	cap a l'habitació de Sileta. La veié estesa, descoberta, entre els
la sensibilitat ingènua i de l'entusiasme espontani del lector corrent. M'	apresso	a dir que, tant el qui desitja l'evasió o el tècnic, com el qui ansia una
que no tots els perdons aparents tenen una tal justificació. Hi ha qui s'	apressa	a perdonar els seus ofensors perquè es troba incapaç d'odiar, o perquè es
bon salvatge s'ha convertit en mal salvatge. L'home civilitzat s'	apressa	a declarar, a proclamar, avui, amb una energia insospitada, la
que reclamen els ciutadans per a ells, monopoli que els tirans s'	apressen	a reservar-se. Un dèspota lacònic tindria, entre nosaltres, ben poques
maliciosament, diu: —Tornant a la forma, podríem considerar... —No, no! —s'	apressa	a tallar-lo el tercer orador mentre els altres dos fan una cara agra,
desapareix per una porteta folrada de verd i tots els corresponsals s'	apressen	a treure grans plecs de quartilles dels calaixos. Alguns, que deuen tenir
que treure's la dona del davant li havia costat un llençol i que s'	apressessin	a pagar-l'hi. L'havien escoltat amb aire distret, però en silenci, i no li
a la carta. Jeroni moria el dia 29 de setembre i Carolina s'	apressava	a cremar, sense ni tan sols llegir —per què hem de suposar que llegiria
a la replaça davant del cafè del "Russo", quan va sentir l'enrenou. Va	apressar	el pas, i arribà al final del carrer. Allí, davant del cafè, a la part de
, dreta i magnífica. —Au, en "clenxado" i tot! Alguna vegada, si no	apressava	la feina i estava d'humor, li dibuixava una flor al costat, damunt de
nuvolada, parada a ponent, sobre les serres, anticipava la nit. Jaume	apressà	el pas. Els treballadors anaven plegant. Sortien de les hortes, per les
Es recordà de l'aigua; li vingué sobtadament, com amb el mocador.	Apressà	el pas i baixà al riu; ho féu amb presses, com si hagués trobat la
que era a baix, a la vora de l'aigua, i experimentà una sensació d'ofec. S'	apressà	a tornar a dalt, a les hortes, on hi havia les estrelles i el cel, i es
què la podia acontentar. Debades la Pigadeta redoblava les atencions; s'	apressava	a servir-la, li treia les feines de les mans. L'efecte era contrari al
aires de fatxenda, recolza una mà a l'encanyissat de la taverna com si	apressés	Maria, que s'hi decanta amb un gest d'abandó.] /Maria\. [(A
[(Eixint de la cuina.)] Corre, Merceneta, corre: encén el foc;	apressa	't; prepara el cafè. Merceneta. Em fareu tornar boja!
exposant-me els teus dubtes. Pensa mal i encertaràs. Ai, sí! Cal	apressar	el casament de l'Ernestina. Ens en malfiarem del nostre gendre;
sembla oposar-se a tota transició brusca, sembla marxar a poc a poc sense	apressar	-se, però també sense deturar-se. La continuïtat ací esmentada no és,
més la conseqüència d'una turpitud que el resultat d'un apressament.	Apressar	-se en una obra vol dir, en efecte, subordinar la labor a l'acció o a la
alhora acabament. Mentre sigui fidel a si mateix, el català no s'	apressarà	, perquè l'apressament significa, en el fons, el trencament d'una
seva feblesa, d'haver anat a confessar-se amb un jueu; però la necessitat	apressava	, era capaç de parlar ell mateix amb la mare de Bobby, amb "aquella mala
entri que garlarém un poch. —No se l' escolti pas á aquest tarambana; —s'	apressá	á respondre la despesera. —Sí, sí, Toneta; ja pot entrar. Aquí dins mano
malalt á casa, s' hi tirava de cap, no dormía, ni sossegava; si la feyna	apressava	, qu' era cas de ferla anar al llit! si...— Lo metje somrigué ab la

Pàgina 1 (de 21)

50 següents