×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb apressar |
Freqüència total: 1027 |
CTILC1 |
dels noms es presta a confondre-les. Potser per evitar-ho, Themis es va | apressar | a augmentar el llinatge de Zeus amb les Estacions i les Hores, amb bones | personatge. I nosaltres ens apartarem del desori que l'acompanyava i ens | apressarem | amb acontentament a refugiar-nos en un còmode silenci irrespectuós. | que surt de ponent, de la plana dels morts benaurats, i es complau a | apressar | la maduració dels fruits i de les collites. I aquí, en el mar Jònic, a | "El preu no importa, les despeses no compten. Alça't, segueix-me, | apressa | 't. Viatjarem en un avió de model moderníssim, un avió que plana, | vostè vulgui, quan vostè vulgui", rectificava a l'acte la distracció i s' | apressava | a traduir el sagaç especialista. "És una tetradracma." "Com? Però si | tant si vetllem com si dormim." Aquil·les i Patrocle Que ningú no s' | apressi | a formular cap judici temerari. El jove estès, d'una constitució física | camí. I nosaltres, admiradors d'aquesta bella i coratjosa figura, ens | apressem | a acompanyar-la amb un respectuós silenci. Hècuba A La | continuava sent no gens tranquil·litzador. El visitant saludava i s' | apressava | , acompanyat del defensor, a guanyar la porta del pis. Escales avall, el | què inventar per veure contenta la Mila, per fer-li agradable la casa i | apressar | el casament. Un dia Tiago, amb l'ajut del padrí de la noia, pogué, per fi | amb vestits rentats de poc, car sabien que baixava la jove mestressa, s' | apressaven | a portar cadires i a treure les coses del carro. Es movien àgils, | tothom. Però un moment després al costat del seu pare, que s'havia | apressat | cap a ella, també esglaiat, Mila somreia, ja refeta, i la joia va | Fou com un llampec fugaç; s'estremí tota d'ansietat i de temor, i | apressà | el pas cap a l'església. A partir d'aleshores hom veié el jove capità | vacil·là un instant—. No t'inquietis, Sileta; Candiet és a la presó. —I s' | apressà | a afegir: —És millor per a ell; almenys allí està segur. Però Sileta ja | amb els quals llurs mullers confeccionaven després cistelles. La Verge s' | apressà | cap a la llacuna, s'agenollà a la vora i enfonsà les mans en l'aigua | amb què les flames prengueren en la fusta seca. Nogensmenys, molts s' | apressaren | amb poals, amb gibrells i amb tot el que pogueren haver a mà. Les mares | aquella gratitud que no podia expressar-se amb paraules... Tino Costa | apressa | el pas inconscientment; es diria que camina fugint a través dels carrers, | Costa sentí agitar-se-li la sang: la fuetada del desig el sotragà, i va | apressar | el pas cap a la desconeguda. La dona s'allunyà; quedà un instant confosa | i reaparegué de seguida sota la llum d'un altre fanal. Tino Costa va | apressar | encara més el pas. En el seu sentiment es barrejava ara una estranya | d'agafar pel coll aquella dona, d'escanyar-la. En lloc d'això, Tino Costa | apressà | el pas novament fugint d'aquell plor que el perseguia, fugint dels propis | ; que només et tinc a tu..." La seva ment rebutjava la visió; en fugia, i | apressava | el pas maquinalment, però era en va: la imatge tornava a ell, s'aferrava | per ella; i ell ofegà el seu crit i el seu plor i la deixà marxar sola. | Apressava | encara més el pas; quasi corria fugitiu en la nit, amb l'ànima | en un moviment instintiu de terror. "L'hauré mort?" es pregunta, i s' | apressa | de nou. La solitud l'ofega; es sent presoner de les parets, dels sorolls, | despit de la fatiga que l'aclaparava, manà aparellar de nou el carro i va | apressar | -se devers la seva fillola. Quan arribaren, la masia era ja tancada. | ja tancada. Trucaren, i la dona sortí a la finestra. En saber qui eren s' | apressà | a obrir-los. Els digué que Mila estava aixecada; per a descansar-la del | es deia que tenien raó, i suplicava novament la seva mare que | apressés | el trasllat de la noia. Havia deixat el treball; passejà d'una banda a | només la mateixa paraula, amb el mateix accent angoixat, tota tremolosa i | apressant | -se. Amb una mà l'estrenyia contra el seu pit; amb l'altra bracejava | Encengué el gresol a la llar, es cobrí amb un xal damunt de la camisa i s' | apressà | cap a l'habitació de Sileta. La veié estesa, descoberta, entre els | la sensibilitat ingènua i de l'entusiasme espontani del lector corrent. M' | apresso | a dir que, tant el qui desitja l'evasió o el tècnic, com el qui ansia una | que no tots els perdons aparents tenen una tal justificació. Hi ha qui s' | apressa | a perdonar els seus ofensors perquè es troba incapaç d'odiar, o perquè es | bon salvatge s'ha convertit en mal salvatge. L'home civilitzat s' | apressa | a declarar, a proclamar, avui, amb una energia insospitada, la | que reclamen els ciutadans per a ells, monopoli que els tirans s' | apressen | a reservar-se. Un dèspota lacònic tindria, entre nosaltres, ben poques | maliciosament, diu: —Tornant a la forma, podríem considerar... —No, no! —s' | apressa | a tallar-lo el tercer orador mentre els altres dos fan una cara agra, | desapareix per una porteta folrada de verd i tots els corresponsals s' | apressen | a treure grans plecs de quartilles dels calaixos. Alguns, que deuen tenir | que treure's la dona del davant li havia costat un llençol i que s' | apressessin | a pagar-l'hi. L'havien escoltat amb aire distret, però en silenci, i no li | a la carta. Jeroni moria el dia 29 de setembre i Carolina s' | apressava | a cremar, sense ni tan sols llegir —per què hem de suposar que llegiria | a la replaça davant del cafè del "Russo", quan va sentir l'enrenou. Va | apressar | el pas, i arribà al final del carrer. Allí, davant del cafè, a la part de | , dreta i magnífica. —Au, en "clenxado" i tot! Alguna vegada, si no | apressava | la feina i estava d'humor, li dibuixava una flor al costat, damunt de | nuvolada, parada a ponent, sobre les serres, anticipava la nit. Jaume | apressà | el pas. Els treballadors anaven plegant. Sortien de les hortes, per les | Es recordà de l'aigua; li vingué sobtadament, com amb el mocador. | Apressà | el pas i baixà al riu; ho féu amb presses, com si hagués trobat la | que era a baix, a la vora de l'aigua, i experimentà una sensació d'ofec. S' | apressà | a tornar a dalt, a les hortes, on hi havia les estrelles i el cel, i es | què la podia acontentar. Debades la Pigadeta redoblava les atencions; s' | apressava | a servir-la, li treia les feines de les mans. L'efecte era contrari al | aires de fatxenda, recolza una mà a l'encanyissat de la taverna com si | apressés | Maria, que s'hi decanta amb un gest d'abandó.] /Maria\. [(A | [(Eixint de la cuina.)] Corre, Merceneta, corre: encén el foc; | apressa | 't; prepara el cafè. Merceneta. Em fareu tornar boja! | exposant-me els teus dubtes. Pensa mal i encertaràs. Ai, sí! Cal | apressar | el casament de l'Ernestina. Ens en malfiarem del nostre gendre; | sembla oposar-se a tota transició brusca, sembla marxar a poc a poc sense | apressar | -se, però també sense deturar-se. La continuïtat ací esmentada no és, | més la conseqüència d'una turpitud que el resultat d'un apressament. | Apressar | -se en una obra vol dir, en efecte, subordinar la labor a l'acció o a la | alhora acabament. Mentre sigui fidel a si mateix, el català no s' | apressarà | , perquè l'apressament significa, en el fons, el trencament d'una | seva feblesa, d'haver anat a confessar-se amb un jueu; però la necessitat | apressava | , era capaç de parlar ell mateix amb la mare de Bobby, amb "aquella mala | entri que garlarém un poch. —No se l' escolti pas á aquest tarambana; —s' | apressá | á respondre la despesera. —Sí, sí, Toneta; ja pot entrar. Aquí dins mano | malalt á casa, s' hi tirava de cap, no dormía, ni sossegava; si la feyna | apressava | , qu' era cas de ferla anar al llit! si...— Lo metje somrigué ab la |
|