×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb aprestar |
Freqüència total: 75 |
CTILC1 |
la tropa de xoc. Sortida del bosc, on deu haver deixat la cavalcadura, s' | apresta | amb un gest magnífic, armada d'un arc que potser no ha estrenat encara, | habiam quedat sense mes roba que la que duyam á sobre... Los vehins s' | aprestaban | á donarnos los primers aussilis, quan, tot d' un plegat, va entrar en lo | a menys que algú, per ell (algú que pugui), s' | apresti | amb voluntat a aquest desgreuge, amb mort per mort. Poders del | el regne musulmà mallorquí decidí la seva pròpia mort. I els illencs s' | aprestaren | de bell nou a renegar de la seva cultura i a acomplir una llei històrica, | revoltats tenien de la forma en què havien perdut l'antiga llibertat i s' | aprestaven | a tornar la justícia sobre les illes. La revolta no té en cap aspecte un | És innegable, però, que donat el seu caràcter, no tots els fonemes s' | apresten | tan còmodament a una actuació pedagògica com la que acabem d'esbossar. | i els banjos, engegant un Vals brillant. Elvira, d'un salt, s' | apresta | a fruir-lo, i d'una revolada s'enduu Zeni i no s'atura per més que a | de moros —el que en diem, encara avui, moros a la costa— la població s' | aprestava | a defensar-se. A les velles torres de senyals es feien fogates per avisar | jo pregunto, ¿què havia de fer aquest home el 6 d'octubre, sinó | aprestar | -se a defensar com fos l'ideal de la seva vida política?... (L'ovació | qual significa prevenir, preparar, és lògic, doncs, que se'n digui | aprestar | , tan de la preparació que sofreix el fil per a teixir, com de les | operacions de la manera següent, la que ve a fer certes distincions: | Aprestar | . El fil en troques al preparar-lo per a teixir, impregnant-li | veiem als industrials especialistes anunciar-se "Perxes i Aprestos". | Aprestar | . A bon nombre de les altres operacions que sofreixen les robes | son Tractat del treball de la llana, vol. II, on diu: " | Aprestar | una roba qualsevulla, és desenrotllar i posar en evidència de la manera | dels colors de l'espectre que dongui per resultat un bon blanc; també a l' | aprestar | articles de color pot convenir colorar una mica l'adob perquè no alteri | constructors cada dia construeixen diferents combinacions destinades a | aprestar | articles especials, fent les diverses operacions que a cada un convingui, | per enumeració d'alguns tractaments d'articles diversos, com s'ha d' | aprestar | cada article dels coneguts, i també com podrà fer-se, o quina | a aconseguir un nou article ben remarcat, solament amb la manera d' | aprestar | -lo o acabar-lo. Capítol II Matèries usades en aprestos | el nom d'"ictiocola francesa", es ven un producte que no serveix per a | aprestar | . Hem de fer notar, també, que totes les coles i gelatines s'alteren amb | transparent i elàstica, constitueix potser l'agent més estimable per | aprestar | tots els teixits que necessitin se'ls doni cos sense alterar llur | a dissimular l'espessant i avivar l'entonació de les matèries que s'han d' | aprestar | . En altres casos el colorant té per objecte corretgir la grogor o altre | superior un blanqueig mitjà, contra altre millor blanquejat, però que a l' | aprestar | s'ha tingut poca cura amb el blau: la superioritat d'un article blanc | el més complexe de tots els colors; la blancor dels teixits que voldrem | aprestar | , podrà ésser diferent, podrà ésser afectada pels colors si es tracta | cada article el blau que més li convé, segons la manera com hagi d'ésser | aprestat | . Per arribar a ajustar un blau a afegir dins d'un adob, caldrà fer un | sol tenir remei, sobretot en robes blanques, tornant a bugadejar-les i | aprestar | de nou. Però, si aquest picat es deixa desenrotllar arribant a ço que | de la matèria amilàcia, o de la fibra del cotó si són teixits sense | aprestar | ; per això en aquests el mal sol ésser greu més ràpidament. Depierre, | a la propagació d'aquests vegetals microscòpics. El cotó blanquejat sense | aprestar | és com està menys exposat a la floridura, però, per poc aprest que tingui | en el plegador, i hi queda com si hagués estat fet d'una sola vegada. | Aprestar | . Quan hom treballa amb ordits a un sol cap, el fil té poca | és esborronadís i s'enganxa sempre amb els que té al costat. Cal | aprestar | -lo, és a dir, banyar-lo amb substàncies que el facin més llis, més | que en certa manera l'isolin dels altres. Les matèries que hom empra per | aprestar | els fils són molt diverses i formen diferents objectes: n'hi ha | les operacions de neteja, de les quals parlarem després, el teixit és | aprestat | , blanquejat, tenyit o estampat, segons el destí que hom li vulgui donar. | hores de la tarda a ensenyar la doctrina cristiana; finalment s'hauria d' | aprestar | a altres providències emanades per l'Ajuntament. Signaren el nomenament, | com si tinguessin les virtuts de les proverbials capses xineses, i ell s' | aprestés | a davallar per la galeria sense fi d'aquesta invenció impossible. | viatge, unes quantes fites ben visibles. Doncs bé, tan bon punt com ens | aprestem | a posar petja en aquesta terranova, ens adonem que la única manera de | entre ella i el nostre cos. Seiem a terra, fem una mossada i cadascú s' | apresta | a jeure, damunt l'abric o l'impermeable, i el qui no té una peça | teu nom. Catalans i provençals et veneren. No veus els teus fills com s' | apresten | a continuar el teu esforç? L'església et beneeix! —Pare meu, per què heu | en 1713 al quarter general de l'exèrcit hispano-francès, que s' | aprestava | a envestir Barcelona, un pic Carles d'Àustria, emperador, i el seu virrei | i que restaven insepults. L'esquadra amb què Alberoni, ja cardenal, va | aprestar | -se a conquerir Sicília, l'any següent, estigué molt part damunt de la que | part dels tresors que 's necessitaren, sortiren d' ella, com també hi | aprestá | bona part del personal. Donchs bé; tant y tant donaren á compendrer los | va compendre la gran i aclaparadora missió que se l'imposava, i va | aprestar | -se a complir-la am totes les seves forces. Va veure que no era aquesta la | l'entrada en servei de l'edifici. Havia passat el migdia i la gent s' | aprestava | a dinar mirant amb desconfiança uns núvols que, venint del costat de | que fins no fa molt fou conciutadà exemplar nostre, no ha de faltar qui s' | apresti | a dir tot el què's sàpiga d'ell, d'En Botet i Sisó, per a que tot-hom | En Macià no perd temps. L'hora és propícia. Els partits polítics s' | apresten | a la lluita comicial. En el cervell del cabdill una idea burxa, | inhumà, vos encadena, y ans que calsat que l' ull de poll | apresta | val més passà al Infern una quinzena. Ab tot no hi ha | dibuxant se'ns manifesta; surt poeta'l segon, que al vers s' | apresta | ; y es músich el tercer que axeca'l vol. Si'ls tres mestratges | Us entenc, però resto. I a defensar el que és meu, contra tothom m' | apresto | . Bernat No vols sortir? Veurem. No m' atorrolles. Pau, Bertran? | no ha deixat, somnïós, les positures que'l fan més venerable? O ja s' | apresta | per' ser espill de sos favors, mostrant-se cara a tothom, per' que tothom | Pastor Ramir! Pastor Ramir! atança't! Ont vas depressa i tant, quan tot s' | apresta | a dar certesa de gentil rondalla que senyalaves en l'espai!... Recordes? | No sents, amiga, lo que dic en lloança del teu gest opulent? Guaita'm i | apresta | 't a parlar com ho faig, que si endevines lo que segueix a tant radiant | el seu concert encetarà la festa. Entreu, rebeu l'honor que tothom us hi | apresta | . Escena III [Elisa, el Cor] [(Això es recita sense cantar)] | de la xàquima m'endogalà per complet. Altíssim Doncs accelera't, | apresta | l'equipatge, toca, toca pirandó! Val més quisso viu que lleó mort, |
|