Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

es desvetllava ran mateix de mi? Qui mai haurà pogut merèixer i	apreuar	tanta certesa? Senzilla com aigua llisquent, de
Adam, per trista experiència, que les meves paraules poc	apreues	en el teu seny, trobades tan errònies i tan fatals;
se'ns mantingué reclosos. De totes maneres, com que no ens proposem d'	apreuar	els mèrits o els defectes de la nostra època, sinó d'estudiar el seu mal,
per amor de les quals o junt amb les quals els emprenem. Primerament, cal	apreuar	-se a si mateix, perquè molt sovint ens figurem poder més del que podem.
i malsofert ha d'evitar tota excitació perjudicial a la llibertat. Cal	apreuar	després els afers a emprendre i comparar les nostres forces amb les coses
les seves afeccions externes: en si mateix confiï, en si mateix gaudeixi,	apreui	els seus béns, aparti's tant com pugui dels estranys i replegui's sobre
consideracions sobre alguns artistes nostres, l'obra dels quals ha estat	apreuada	mundialment pel seu mèrit, com Josep Maria Sert, Josep Clarà, Manolo
tenen significacions diferents. Ex.: anomenar i nomenar;	apreuar	i preuar; abastar i bastar; assenyalar i
Al peu de l'ermita de Riu, en les gorges de Sant Aniol, encara poden	apreuar	-se les runes d'aquesta farga, que per les seves dimensions, que es poden
fomentats tant com sigui possible: els esports són un mitjà, que no s'	apreuarà	mai prou, de l'educació física. Els avantatges que l'individu i la
de fruir del bé de tants anys passats en unió íntima. Així ho vol Déu per	apreuar	l'heroisme d'un veritable amor. Crisi monogàmica En tractar de l'atractiu
de la llengua, els uns encercant nous perfeccionaments, els altres	apreuant	-los i difonent-los, posant tots en aquesta noble tasca tot el nostre
dignitat. I bé; si l'estimes, tot serà teu. En molts de béns abunda qui	apreua	els béns dels altres. 3. Afegeixo la depressió a l'enveja perquè
tan privilegiada natura per a implantar-hi els conreus primerencs tan	apreuats	als mercats d'Anglaterra, alternats amb les vinyes, productores dels vins
la instal·lació pròpia, per tal com les filatures catalanes començaren a	apreuar	els avantatges del sistema Casablancas, del qual es feien ja aplicacions
plena llibertat d' acció y de pensament: perque es de dir (á fi de poder	apreuhar	be la generositat del senyor) qu' aquest era catalá en cos y ánima,
, sí que hi va posar tot l' art y tot lo seu cor; perçó no 's podia	apreuhar	de tant que valía. Era un retrato no mes, empero tan ben fet, qu' hauriau
ab poch oreig y no gayre espay, trobará que la Barcelona antiga no 's pot	apreuhar	sino molt per sota de la nova, trobará aquesta molt millor que la vella.
vehina, ceremoniosament, com á tall de burla, 's coll-girá un xiquet, per	apreuhar	l' efecte que sa grollería m' hagués produhit y embestí la escala á
Ja li deyan l' advocat... En lloch d' acabalá 'l temps y d'	apreuhá	'l tempir del conreu, l' advocat se dedicaba á compras y vendas, á
solien sentir-se els dilluns; les infidelitats els dimarts... S'	apreuava	sobretot l'originalitat de l'un o l'altre episodi... Aquelles més
de la conca, hom no havia descobert la populina, que haguera estat ben	apreuada	com a mercaderia, i així hom haguera ficat uns diners més a la bossa o
dels seus desplaçaments, de les seves mentides... Per això eren tan	apreuats	aquells que podien dir que tenien un familiar que habités a l'altra
era degut al fet desgraciat que no hi entenien. Que jo segurament sabria	apreuar	-les. No recordo com vaig sortir del sot on havia caigut, però de segur
afeccions inconegudes o incompreses dels qui els envolten, però que ell	apreuava	: un sastre que, darrere un minúscul obrador fustós de muntanya, posseïa
al fet de menjar. Era molt ascètic en qüestions de tiberi. Més aviat	apreuava	les coses directes, un bon formatge, un plat d'olives o la perla del
sobre la qüestió. Cal creure que aviat tindrem l'ocasió de llegir i	apreuar	amb tota la cura que es mereix el text autèntic dels proferiments de
crear... Això, elles no ho toleren. —Però elles prou	apreuen	els pintors. —Els consenten, perquè donen i perquè
Em plau pensar, callar o parlar quan m'abelleixi;	apreuo	, sobretot, reposar en la blanor d'un coixí de natura dins el