Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

fins a vomitar. Vigila el vòmit com un tresor, i aleshores ni tu no pots	apropar	-t'hi, perquè gruny i et planta cara. Nota els canvis del vent i del temps.
s'acostà al lloc on ell es trobava, Tino Costa li féu senyal que s'	apropés	, com per comprar-li ell també la mercaderia. Parlà amb la noia un moment
després, fent-li senyal que la seguís. Ella estava adormida. Tino Costa s'	apropà	al llit tremolant. Sentia una barreja de malestar per la sòrdida misèria
molt semblant a la d'abans del 19 de juliol, i que la pau s'	apropa	. 28 maig. Cap al tard vaig a veure el meu amic F..
a tenir quinze anys menys, ni en trauré cap lliçó que em serveixi per a	apropar	-me cap aquella felicitat que vaig perdre sense arribar a guanyar, que
d'esforç i de lluita era patent als nostres rostres. Res no ens hauria	apropat	tant... Després, un grapat de mots dits en la nostra llengua ens retornà
daurades a les branques dels pins, m'obre dreceres d'esperança i m'	apropa	a tu. He vengut molt abans de l'hora en què acostumàvem a trobar-nos
Difícil perquè, als seus rostres, hi cercava qualsevol senyal que m'	apropés	al teu i en la seva abraçada la teva empremta. Això em feia sofrir
un complex mental de què avui no es té noció exacta. El pagès actual no s'	apropa	gaire al tipus del seu avantpassat que creà el país. Certament, és
podríem anomenar línia metafísica de la vida. Bon tros ens manca per a	apropar	-nos a aquest exemple de força biològica permanent que és Alemanya, i
Individualista en l'afer, col·lectivista socialment, l'home català s'	apropa	directament al món per l'eina, per la casa i per la tradició comunitària.
i a imposar, si cal, la nostra manera d'ésser als grups humans a què ens	apropem	. D'aquest empiocament davant els grans problemes universals, cal
ofegaràs d'un cop! Us fa gràcia, oi, Gravat? /Oscar\. [(S'	apropa	a la porta de la taverna i mira dins.)] No hi ha ningú?
De sobte Ernestina es passa la mà pel front, esguarda a l'entorn i s'	apropa	a Víctor.)] Ernestina. Víctor, què? Determina; una paraula,
prepara! Sembla que totes les bruixes s'han penjat. Rosa. [(	Apropant	-se al balcó.)] I segueix plovent, no fa, Ernestina?
més dolent vostè! Jo li tingués de fer la sentència! Pepe. [(	Apropant	-se a la noia i fent acció de pessigar-li els braços.)] I quina fóra
del mal, el dolor de sempre. Fa un instant que no podia valdre'm. [(S'	apropa	al braser, disposant-se a cosir. Aixeca un poc el pàmpol de la làmpara de
I per què la meva mare ens ha conduït a tal afront? Víctor. [(	Apropant	-se a Ernestina.)] Com ho esborrarem això, Ernestina? Com podrem
i cerca vagament per la taula i les cadires. Sembla que li faci temença	apropar	-se a Ernestina.)] Has perdut quelcom, Víctor? Víctor.
la terrible situació.)] Ernestina... compadeix-te de mi!... [(S'hi	apropa	efusiu i descompost.)] Ernestina. [(Sentint-lo
Si li poguéssim donar entenent de ficar-se al llit! [(S'	apropa	a la seva germana.)] Ernestina! Ernestina! [(Crida a mitja veu, la
li rellisca cos avall. Amb els ulls molt oberts, d'hipnotitzada, va per	apropar	-se a la porta de la cambra de Víctor, però es repensa amb gest d'horror i
el menjador. Dins la cambra d'Ernestina ressona un sanglot. Víctor s'	apropa	a la porta i la porta és barrada; llavors s'adona del mocador d'abric que
ens és donat el contorn i el perfil àdhuc en aquells moments en que més s'	apropa	a la musicalitat; la literatura és un art angulós, bastant formal i de
ultrapassa llargament els mil termes (Frake) i el dels hanunóo s'	apropa	als dos mil. Treballant amb un sol informador gabonès, Sillans ha
sistema que constituirà la ciència, salvant l'analogia formal que els	apropa	i que fa del primer una mena d'expressió metafòrica del segon. En
de la meitat matrilineal del difunt es pentinen amb ocre vermell i s'	apropen	al cadàver, mentre que els de l'altra meitat es pentinen amb argila
cadàver, mentre que els de les altres generacions no es pentinen i s'hi	apropen	. A càrrega semàntica igual, per consegüent, l'oposició: blanc /
hanunóo i les de la ciència botànica disminueixen ràpidament quan hom s'	apropa	a les categories més altes i inclusives." (Conklin /1\, pàgs.
categoria, hem deixat de banda provisòriament un aspecte pel qual s'	apropen	a la segona. Si provenen obligatòriament d'un ordre objectiu —en aquest
salvatge com un sistema de conceptes envescats en imatges, no ens	apropem	de cap manera a les robinsonades (Sartre, pàgs. 642*643) de la
dels ulls. M'emportava dos fills seus, un de menudet i un de més gran. S'	apropava	al menudet quan jo el tenia per la mà, se m'acotava als peus i, tot
moments desapareix. Torna a encendre's més alta. De vegades sembla que s'	apropa	; d'altres, que s'allunya. És una cosa misteriosa. Es mou, va i ve.
jo era capaç de tot. El jove remunta el passeig. El fito insistentment. S'	apropa	. De seguida serà al meu davant. Ara no el trobo gens simpàtic. Em sembla
avui? —Deixa la forca i vina amb nosaltres. —Pobre petit! Vina, escolta. M'	apropo	al xarret, estranyat. —El patró m'ha manat de girar aquest alfals... —Per
tan important per a la integritat dels organismes, hom ha descobert que s'	apropa	al nivell que correspon als processos quàntics individuals, i que els
cada vegada menys aplicables, d'una manera immediata, a mesura que ens	apropem	a les característiques dels organismes vivents relacionades amb les de la
—Però, en definitiva, quin món? Einstein. —El meu, que s'	apropa	molt al de gairebé tots els homes del meu temps. Ciutadà. —¿I,
—En efecte. El seu enemic natural és l'estrella de mar. Bell punt s'	apropa	, l'ostra percep la nota-moviment i reacciona. Darwin. —¿I de
el món. No es veu possible ni l'una cosa ni l'altra. Alemanya cada dia s'	apropa	més al /Geschlossener Handelstaat\, Itàlia al /Fare de
dos amorosos cervatells, i, ràpid, se'ls	apropa	i s'ajup; llavors s'aixeca, de punt d'aguait moltes vegades
amb estreta vigilància que cap mal no s'esmunyi o no s'	apropi	dins d'aquest lloc feliç. Aquest migdia un Esperit
quan veieren de cop l'horrend Monarca; però s'hi	apropen	aviat, impàvids: "¿Quin ets d'aquells rebels sofrint condemna
i de raïms o baies; i va cridar-la Adam en aquests termes: "	Apropa	't, Eva, corre: cal que ho vegis; mira cap a Orient, entre
més espirituals i refinades les que són prop de Déu, o que s'hi	apropen	en llur activa i assignada esfera, fins que s'eleven
que, embadalit, el mateix Déu ho escolta. El vespre s'	apropà	(car matí i vespre també tenim, per a agradívol canvi,
rodones, introduïts, i dilatats amb fúria quan se'ls	apropi	foc a l'altra banda, llançaran des de lluny amb un estrèpit
es posa en moviment o queda immòbil. I ja l'albiren aviat: s'	apropa	, per bé que lent, en batalló compacte, i porta
ferotge de fum i flames i espurneigs horrísons. S'	apropa	més i més, i l'acompanyen deu mil milers de Sants; de lluny
fets omnipotents, van avançar-se plens d'immensa alegria, i,	apropant	-s'hi, entonaven llurs càntics de victòria, a l'ombra

Pàgina 1 (de 58)

50 següents