×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb apropar |
Freqüència total: 2873 |
CTILC1 |
fins a vomitar. Vigila el vòmit com un tresor, i aleshores ni tu no pots | apropar | -t'hi, perquè gruny i et planta cara. Nota els canvis del vent i del temps. | s'acostà al lloc on ell es trobava, Tino Costa li féu senyal que s' | apropés | , com per comprar-li ell també la mercaderia. Parlà amb la noia un moment | després, fent-li senyal que la seguís. Ella estava adormida. Tino Costa s' | apropà | al llit tremolant. Sentia una barreja de malestar per la sòrdida misèria | molt semblant a la d'abans del 19 de juliol, i que la pau s' | apropa | . 28 maig. Cap al tard vaig a veure el meu amic F.. | a tenir quinze anys menys, ni en trauré cap lliçó que em serveixi per a | apropar | -me cap aquella felicitat que vaig perdre sense arribar a guanyar, que | d'esforç i de lluita era patent als nostres rostres. Res no ens hauria | apropat | tant... Després, un grapat de mots dits en la nostra llengua ens retornà | daurades a les branques dels pins, m'obre dreceres d'esperança i m' | apropa | a tu. He vengut molt abans de l'hora en què acostumàvem a trobar-nos | Difícil perquè, als seus rostres, hi cercava qualsevol senyal que m' | apropés | al teu i en la seva abraçada la teva empremta. Això em feia sofrir | un complex mental de què avui no es té noció exacta. El pagès actual no s' | apropa | gaire al tipus del seu avantpassat que creà el país. Certament, és | podríem anomenar línia metafísica de la vida. Bon tros ens manca per a | apropar | -nos a aquest exemple de força biològica permanent que és Alemanya, i | Individualista en l'afer, col·lectivista socialment, l'home català s' | apropa | directament al món per l'eina, per la casa i per la tradició comunitària. | i a imposar, si cal, la nostra manera d'ésser als grups humans a què ens | apropem | . D'aquest empiocament davant els grans problemes universals, cal | ofegaràs d'un cop! Us fa gràcia, oi, Gravat? /Oscar\. [(S' | apropa | a la porta de la taverna i mira dins.)] No hi ha ningú? | De sobte Ernestina es passa la mà pel front, esguarda a l'entorn i s' | apropa | a Víctor.)] Ernestina. Víctor, què? Determina; una paraula, | prepara! Sembla que totes les bruixes s'han penjat. Rosa. [( | Apropant | -se al balcó.)] I segueix plovent, no fa, Ernestina? | més dolent vostè! Jo li tingués de fer la sentència! Pepe. [( | Apropant | -se a la noia i fent acció de pessigar-li els braços.)] I quina fóra | del mal, el dolor de sempre. Fa un instant que no podia valdre'm. [(S' | apropa | al braser, disposant-se a cosir. Aixeca un poc el pàmpol de la làmpara de | I per què la meva mare ens ha conduït a tal afront? Víctor. [( | Apropant | -se a Ernestina.)] Com ho esborrarem això, Ernestina? Com podrem | i cerca vagament per la taula i les cadires. Sembla que li faci temença | apropar | -se a Ernestina.)] Has perdut quelcom, Víctor? Víctor. | la terrible situació.)] Ernestina... compadeix-te de mi!... [(S'hi | apropa | efusiu i descompost.)] Ernestina. [(Sentint-lo | Si li poguéssim donar entenent de ficar-se al llit! [(S' | apropa | a la seva germana.)] Ernestina! Ernestina! [(Crida a mitja veu, la | li rellisca cos avall. Amb els ulls molt oberts, d'hipnotitzada, va per | apropar | -se a la porta de la cambra de Víctor, però es repensa amb gest d'horror i | el menjador. Dins la cambra d'Ernestina ressona un sanglot. Víctor s' | apropa | a la porta i la porta és barrada; llavors s'adona del mocador d'abric que | ens és donat el contorn i el perfil àdhuc en aquells moments en que més s' | apropa | a la musicalitat; la literatura és un art angulós, bastant formal i de | ultrapassa llargament els mil termes (Frake) i el dels hanunóo s' | apropa | als dos mil. Treballant amb un sol informador gabonès, Sillans ha | sistema que constituirà la ciència, salvant l'analogia formal que els | apropa | i que fa del primer una mena d'expressió metafòrica del segon. En | de la meitat matrilineal del difunt es pentinen amb ocre vermell i s' | apropen | al cadàver, mentre que els de l'altra meitat es pentinen amb argila | cadàver, mentre que els de les altres generacions no es pentinen i s'hi | apropen | . A càrrega semàntica igual, per consegüent, l'oposició: blanc / | hanunóo i les de la ciència botànica disminueixen ràpidament quan hom s' | apropa | a les categories més altes i inclusives." (Conklin /1\, pàgs. | categoria, hem deixat de banda provisòriament un aspecte pel qual s' | apropen | a la segona. Si provenen obligatòriament d'un ordre objectiu —en aquest | salvatge com un sistema de conceptes envescats en imatges, no ens | apropem | de cap manera a les robinsonades (Sartre, pàgs. 642*643) de la | dels ulls. M'emportava dos fills seus, un de menudet i un de més gran. S' | apropava | al menudet quan jo el tenia per la mà, se m'acotava als peus i, tot | moments desapareix. Torna a encendre's més alta. De vegades sembla que s' | apropa | ; d'altres, que s'allunya. És una cosa misteriosa. Es mou, va i ve. | jo era capaç de tot. El jove remunta el passeig. El fito insistentment. S' | apropa | . De seguida serà al meu davant. Ara no el trobo gens simpàtic. Em sembla | avui? —Deixa la forca i vina amb nosaltres. —Pobre petit! Vina, escolta. M' | apropo | al xarret, estranyat. —El patró m'ha manat de girar aquest alfals... —Per | tan important per a la integritat dels organismes, hom ha descobert que s' | apropa | al nivell que correspon als processos quàntics individuals, i que els | cada vegada menys aplicables, d'una manera immediata, a mesura que ens | apropem | a les característiques dels organismes vivents relacionades amb les de la | —Però, en definitiva, quin món? Einstein. —El meu, que s' | apropa | molt al de gairebé tots els homes del meu temps. Ciutadà. —¿I, | —En efecte. El seu enemic natural és l'estrella de mar. Bell punt s' | apropa | , l'ostra percep la nota-moviment i reacciona. Darwin. —¿I de | el món. No es veu possible ni l'una cosa ni l'altra. Alemanya cada dia s' | apropa | més al /Geschlossener Handelstaat\, Itàlia al /Fare de | dos amorosos cervatells, i, ràpid, se'ls | apropa | i s'ajup; llavors s'aixeca, de punt d'aguait moltes vegades | amb estreta vigilància que cap mal no s'esmunyi o no s' | apropi | dins d'aquest lloc feliç. Aquest migdia un Esperit | quan veieren de cop l'horrend Monarca; però s'hi | apropen | aviat, impàvids: "¿Quin ets d'aquells rebels sofrint condemna | i de raïms o baies; i va cridar-la Adam en aquests termes: " | Apropa | 't, Eva, corre: cal que ho vegis; mira cap a Orient, entre | més espirituals i refinades les que són prop de Déu, o que s'hi | apropen | en llur activa i assignada esfera, fins que s'eleven | que, embadalit, el mateix Déu ho escolta. El vespre s' | apropà | (car matí i vespre també tenim, per a agradívol canvi, | rodones, introduïts, i dilatats amb fúria quan se'ls | apropi | foc a l'altra banda, llançaran des de lluny amb un estrèpit | es posa en moviment o queda immòbil. I ja l'albiren aviat: s' | apropa | , per bé que lent, en batalló compacte, i porta | ferotge de fum i flames i espurneigs horrísons. S' | apropa | més i més, i l'acompanyen deu mil milers de Sants; de lluny | fets omnipotents, van avançar-se plens d'immensa alegria, i, | apropant | -s'hi, entonaven llurs càntics de victòria, a l'ombra |
|