Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

fragment de litoral: Sant Agustí, posem per cas, o Camus. Bo serà que ens	apropiem	d'alguns jueus considerables, però no sabríem què fer-hi amb moros,
copiat" d'altri. I el plagi, sobretot, és un "robatori": el plagiari s'	apropia	indecorosament dels béns intel·lectuals del proïsme. La idea
de Foixà era riquíssim i més d'un cop s'havia cobrat un deute de baccarà,	apropiant	-se d'un brillant o anant a empenyorar ell mateix un abric de martes,
encara, que la decisió no vingués mai, s'exposava que l'home que se n'	apropiés	fos una equivocació en tots sentits. En una paraula, en la tàctica de la
a l'eixarreïment, a la reiteració, a una monstruosa inanitat. Com	apropiant	-se el gust per l'arabesc dels fauves, els fantasistes empren les
, és clar, sinó en el d'assimilar-se el que duien de vàlid: Picasso s'ha	apropiat	dels millors avantatges d'aquella peripècia múltiple. I ha fet encara
el 1452, entre els tresors de la cambra reial de Castella	apropiats	per don Álvaro de Luna, i el 1502 en un inventari d'objectes
el caçador al cultivador, el cultivador al pescador, i cadascun s'	apropià	el producte de l'altre. Se'n seguí que, des d'aleshores, el pescador
és en virtut d'una disputa entre un pare i un fill que volien	apropiar	-se els noms d'aquests cossos celests. Arribaren a un arranjament que
el foc i mentre atiava les brases excitava la seva rancúnia. Intentava	apropiar	-se amb humilitat els mateixos arguments dels qui l'ofenien, provava de
una mateixa tribu. Com que tot era escàs, hom sent el delit d'"	apropiar	-se" eines i mercaderies. La propietat privada no tindria sentit
el poder secular, bé que fingeixin que és l'espiritual,	apropiant	-se de l'Esperit de Déu, promès, que es dóna a tothom
és clar. Però la referència mereix la màxima atenció, i me l'	apropio	. Ningú no ignora la doctrina fonamental dels obscurs homeòpates:
l'altra part d'ells segueix inassimilada: inassimilable. No li val res d'	apropiar	-se la llengua, la cultura, l'estil que li brinda el centre; ni l'abandó "
classe obrera no pot constituir-se com a classe d'altra manera que	apropiant	-se de l'anàlisi científica del Capital. Sense això, es
fora d'ella, a la manera d'un element extrínsec al qual ha d'apropar-se i	apropiar	-se, i amb el qual ha de conformar-se, si de debò vol conèixer-lo
de copiar; el meu caminar i tota la meva manera en general, se les havía	apropiades	sense dificultat; malgrat del seu defecte constitucional, fins i tot la
tant en tant, en cullo un pensament, n'assaboreixo la conveniència, me l'	apropio	, faig d'aquesta forma anònima fins i tot la veu de la meva situació o del
no és solament constatar, com sembla a primera vista, sinó també	apropiar	-se. L'Enciclopèdia és un vast balanç de propietat;
la propietat depèn essencialment d'un cert trossejament de les coses:	apropiar	-se vol dir fragmentar el món, dividir-lo en objectes finits, subjectats a
el nom propi, el que és propi del nom (el nom que especifica i el nom que	apropia	). On és el que només escriu? M. Viaud és en la seva casa d'Hendaye,
la intel·ligència i de la voluntat. És un acte de tota la persona que s'	apropia	l'objecte conegut, sense donar un sentit pejoratiu a aquesta apropiació,
la riquesa social, menys considerable és el nombre de persones que se l'	apropia	; el mateix succeeix amb el poder: a mida que augmenta la massa dels
l'enardien. Així en ocasions es feia l'orni quan trobava massa senzill	apropiar	-se d'una deixia, o del pa dels infants o d'altra persona desvalguda. Però
inexplicable, no parava en les hores del dinar i sopar en dir grolleríes,	apropiar	-se de les millors viandes, tirar el vi per dessobre de les estoballes,
acabà tot seguit la part de fulls que li havíen donat i començà a	apropiar	-se els que tenía la seva germana, qui, engelosida de lo que era séu i no
perquè a còpia d'anar a beure, o rentar-se imprudentment, es refien, no s'	apropien	l'exemple dels altres negres que prenen mal, i, a la llarga un dia els
i, en la majoria dels casos, suposareu que sou l'objecte, la causa i us	apropiareu	l'efecte dels bramuls. Però hi ha una regla general que cal no oblidar, i
un carro. —Als revolts no n'hi ha mai de carros! —replicava radiant	apropiant	-se una sentència del seu amic Oliver. I ell mateix s'admirava del seu
manera com l'ànima és menada envers aquesta virtut, com la reforça i se l'	apropia	amb l'exercici. A qui escau més la clemència Cal tenir per cert que, de
per benefici dels quals naixem a la llum tant els bons com els dolents.	Apropiant	-se, doncs, els sentiments dels déus, el príncep miri de bon grat alguns
és odiat per tal com és temut, i vol fer-se témer perquè és odiat, i s'	apropia	aquell execrable vers que a tants ha estat la ruïna: "Odiïn-me, sols em
especialització han volgut fer-ne una força excepcional. I han volgut	apropiar	-se el conreu, excloent dels seus límits els creadors, els poetes. El
els monarques construïren edificis d'empremta xinesa, com un intent per a	apropiar	-se i dominar, també, les formes de vida més allunyades del país del qual
és absent. Operem a partir d'un model, el codi del qual ens hem	apropiat	fins a convertir-lo en un ingredient cultural nostre. I aquest ingredient
La realitat de segon ordre, aquesta realitat mig amagada de la qual ens	apropiem	a mesura que som capaços de descodificar els signes, és la que ens posa
desplaçats per un nouvingut, o bé perquè l'absorbeixen i en fer-ho s'	apropien	d'algun dels seus atributs. Però això s'esdevé a totes les religions i no
immortalitzar, com ja hem vist, com si hagués expulsat els jueus per	apropiar	-se'n l'ideal, és la nació catòlica que decreta igualment l'expulsió dels
coses. Això és el punt de partida, la revelació inicial. Després Miró s'	apropia	aquesta sensació, la instal·la en la seva ànima, la treballa, la despulla
Miró ha descobert la resplendor espiritual en la cosa real. Aleshores s'	apropia	aquesta cosa, la instal·la en el seu esperit, la treballa, la poleix, la
comunes, que cadascú conservi allò que li ha tocat; i aquell que vulgui	apropiar	-se'n alguna part, violarà la llei de la societat humana. Però donat que,
corrent, mundà i afalagador. No s'emmotllen als estils d'una època, no s'	apropien	la manera que tota generació que l'ha creada estima com l'única bona, no
el piano una pàgina deliciosa de Mozart, de Chopin o de Schubert, com s'	apropiava	íntimament la forta i perenne humanitat de Shakespeare, la gràcia alada
comunitat dels béns que, en trobar una cosa que hom s'ha descuidat, se l'	apropien	tranquil·lament, com si els hagués pervingut d'herència. N'hi ha que són
quan un barrut qualsevol picava la meva aposta i el meu guany i se l'	apropiava	indignament. Quan veia que m'aixecaven un mort quedava perplex
vers les terres del sud, camp acostumat de llurs caceres, i resolgueren d'	apropiar	-se el Roig definitivament. Del resultat de la deliberació el xicot no va
enganxats a les finestretes —perquè no cal dir que cadascun s'havia	apropiat	d'una finestreta— es menjaven amb els ulls tot el que els passava pel
i l'Oncle Pumblechook (oncle de Joe, però la senyora Joe se l'havia	apropiat	) que era un blader benestant de la ciutat pròxima i menava el seu xarret.
per complet la tradició científica grega. Foren els àrabs els qui s'	apropiaren	de les riqueses acumulades per la tradició aristotèlica, per Ptolomeu i
En est cas es troben, entre atres, els verbs acariciar, apreciar,	apropiar	, associar, calumniar, canviar, conciliar, copiar, estudiar, iniciar,

Pàgina 1 (de 14)

50 següents