Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

no es torna, amb llàgrimes lamentades amargament per Zeus, que havia	aprovat	el regal. Sí, tots dos varen plorar com persones per la pèrdua de
del Mal", resumia la senyora Magdalena Blasi. "L'única cosa que li	aprovo	és que va tractar, casant-s'hi o amistançant-s'hi, una pila d'homes.
som dels pocs que encara anem a missa." "En aquest punt hi toques", va	aprovar	la meva àvia. I, per una vegada totes dues d'acord, s'enduien, maternals,
amb nòrdica llestesa. Aurembiaix Sorabis i Sperata Perdasdefogu ho	aprovaven	i restablien alegries de xivarri en la sessió. "En caràcters grecs i
les estimades noies, callen, submises, dòcils, i en el fons del fons m'	aproven	. I de sobte, en ferir-me amb una eina mortal el meu únic fill mascle,
Allí no estarà malament. Mossèn Anselm, a qui ho consultaren més tard, ho	aprovà	també, i si fa no fa, recolzà la seva opinió amb les paraules del pare:
i moral del matrimoni. Però la lliçó resulta aplicable en situacions no	aprovades	per la llei ni per les esglésies. És el sexe estricte que en treu profit.
de sempre. Hem vingut a matar-la, si no les coses no tindrien sentit. —Ho	aproveu	, doncs? L'home recull una espiral de rellotge de terra, la va
, la família. —No vol dir res. —Per a mi, sí. —I ho	aprova	? —diu ell, assenyalant el jutge. La noia riu, amb una rialla fresca com
sembla reflexionar un instant, com si la situació fos inèdita, i a la fi	aprova	: —Sí. T'entendran. —De tota manera no em cal veure ningú més. Podem passar
—Ara sí que m'he vestit sense que hi falti detall —declara. La mestressa	aprova	amb el cap, torna a adreçar-se-li: —Sempre ha estat una mica independent,
—Sempre ha estat una mica independent, però hi ha amics nostres que ho	aproven	. —Jo mateix —diu ell. —Us haig d'advertir —fa ella lleialment— que li
Ella s'hi pensa una mica, com si recorregués mentalment tota la llista,	aprova	: —Sí, és interessant. Ja sabíeu que abans s'havia dit Cúbic? —Em sembla
d'escatir, el que sí és evident és que com a bons barcelonins admiraven,	aprovaven	i agraïen la política del bon rei Carles III. Seria del tot improcedent
havien adquirit ja, Jeroni amb els seus setze anys acabats de complir,	aprovats	d'un sol cop els cursos de Mínims, Menors i Mitjans, i les Lletres
el braç dret del General Decaen. Però ja llavors en la senzilla feina d'	aprovar	cursos, com més tard en la d'actiu constructor d'una nova burocràcia, el
L'actuació de Jeroni no podia alarmar-lo de bon principi, encara que no	aprovi	del tot la seva manera de viure. Viu massa fastuosament, és cert,
indiscutible. En les mateixes Corts de 1413 els Estaments	aprovaren	la definició que "privilegi atorgat contra llei paccionada de dret,
era governat per un comte, i que aquest el regia amb les constitucions	aprovades	pels tres estaments de les Corts, "les quals son leys convencionals
, però pareix una nina. Té la veu dolça, llagotera. —mem, Dona Obdúlia, s'	aprov	aquestes llorones... ¡Ara s'usa tant dur llorones en es
a anunciar-se "de Palma". Volia explotar el regionalisme. Dona Obdúlia	aprovà	: —Així m'agrada: de Palma, que és allà on va néixer. ¿On me ve
darreres converses que vaig tenir amb en Joan —al cel sigui— va ésser per	aprovar	el text que jo havia redactat per a un recordatori d'aquesta data. Ell ja
demés guarniments, en quant á tall y á midas tot era igual. La Toneta ho	aprobava	tot ab l' esguart plé d' agrahiment y de joya; mes, l' instant suprem de
que volen que els donin les coses fetes. L'un darrera l'altre, tots han	aprovat	el meu comportament, i n'estan satisfets. Avui ja l'aprova vostè... No
tots han aprovat el meu comportament, i n'estan satisfets. Avui ja l'	aprova	vostè... No m'ho negui. Està content que el seu nebot pugui tenir
la Geografia. Pel juny em vaig examinar de totes dues assignatures i van	aprovar	-me-les. Com, ni per què, encara no ho sé avui. Així que vaig
perquè en obrir-se el col·legi de l'ex-seminarista ell ja havia	aprovat	un curs al col·legi de Tarragona, on havia estat com a intern. Aquest
mai no ens feia classe. —És que no el sap —exclamava un de nosaltres. —Ens	aproven	per misericòrdia. —Perquè té molta influència. —I de matemàtiques, què
empantanegats a mig batxillerat, i prenien paciència per tal que	aprovéssim	un altre curs, encara que fos a empentes i rodolons. La nostra
res d'ell, però no he deixat de recordar-lo amb agraïment i afecte. Havia	aprovat	el quart any de batxillerat a Tarragona, on el Pare pedant i antipàtic
la meva llibreta de versos. Ell criticà, corregí, tallà al seu gust i	aprovà	o lloà amb gran alegria meva. De fet, esdevingué el meu guia i mestre. Jo
descomptat el meu suspens de final de curs. Jo, també. Tots ells havien	aprovat	amb somriures servils les idees del professor. Aleshores em vaig girar
s'allunyaven de mi per agrupar-se entorn del professor que els havia d'	aprovar	. Jo estava content de la meva posició d'indisciplinat. I orgullós.
les dones. Així torno al meu poble, exaltat. No vull saber que m'han	aprovat	per misericòrdia. Ignoro encara que m'han fet aquesta gràcia per
li havia fet concebre un món d'il·lusions, i resultava que no havia	aprovat	el curs ni n'aprovaria mai cap. Per a ella era un signe de desamor. I jo,
un món d'il·lusions, i resultava que no havia aprovat el curs ni n'	aprovaria	mai cap. Per a ella era un signe de desamor. I jo, en canvi, sentia dintre
per motius interiors que ningú més no pot comprendre, compartir, o	aprovar	, i és així que produeix les seves obres més originals o realitza les
sarcàstics, quan a classe tampoc no tenia resposta. Els seus companys	aprovaven	exàmens; ell, ressagat, repetia cursos. Què en treia de posseir més
i durant aquells dies Déu no l'havia compresa quan li pregava que volgués	aprovar	el seu determini. Encara era a temps d'abstenir-se de parlar, donar una
pogués preveure el que li espera i jutjar el meu acte, estic segura que l'	aprovaria	. ¿Qui de nosaltres dos imploraria una secreta mort? Ell! I, molt més que
en vaig parlar amb l'Eulàlia adoptant el seu to seriós del dia abans.	Aprovà	el meu projecte, em va dir que m'enyoraria, però ella mateixa em va
amb nobles sentiments, afecte i esperit de sacrifici! I ningú no	aprovaria	que s'atrevís a macular la prestigiosa imatge de la mare. Fins i tot si
(i en quin to no parlaves davant d'ella!), de celebrar les teves idees i	aprovar	els teus projectes, em va fer recelar. Mònica, tu també, fins a arribar a
adolorides, feu-me un senyal ara mateix perquè ho sàpiga. Però si m'	aproveu	, estimats meus, calleu i que no es bellugui ni un bri d'herba, ni una
a dipositar com a garantia del préstec. Si el banquer, per la seva part,	aprova	l'ús que hom compta donar al préstec, creu suficientment segura la
meu alguns dubtes, però encara més viu és el desig, si és que l'	aproves	, d'oir tot el que en saps, ho estimo insòlit, digne
en veure'm. Jo la segueixo; es conegué honorada i	aprovà	amb majestat obsequiosa les raons adduïdes. Vaig endur-me-la
diversos sentits em representen; sempre ben lliure, tanmateix,	aprovo	el que és millor, i el que he aprovat segueixo. No em
ben lliure, tanmateix, aprovo el que és millor, i el que he	aprovat	segueixo. No em blasmes d'estimar; l'Amor, em deies,
Paradís i tornen al Cel per justificar llur vigilància, i són	aprovats	; Déu declara que no pogueren evitar l'entrada de Satan. Déu

Pàgina 1 (de 94)

50 següents