×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb aproximar |
Freqüència total: 935 |
CTILC1 |
prefabricats i cicerones insolvents, representa per a ells una forma d' | aproximar | -se a una pàtria alhora renegada i imprescindible. Si fa no fa, és | de l'existència. El culte als valors econòmics, sovint idolàtric, ens | aproxima | al sentit burgès de la vida, i per això triomfem quan la burgesia marca | apropa efusiu i descompost.)] Ernestina. [(Sentint-lo | aproximar | -se i allargant els braços per a refusar-lo.)] No, no; la consciència | significativa, la seva entranya. Si així entenem la manera més escaient d' | aproximar | -nos a una realitat que esquiva constantment la nostra avidesa | contribució que el coneixement ens imposa. Només pagant-la com cal podrem | aproximar | -nos una mica a la veritat. El que ací faré serà, doncs, ben poca cosa, | sol fet d'emprar el llenguatge— un art eminentment intel·lectual. Podrà | aproximar | -se fins a tocar-la a la realitat plàstica i descriptiva; podrà | aproximar-se fins a tocar-la a la realitat plàstica i descriptiva; podrà | aproximar | -se i àdhuc gairebé confondre's amb la realitat afectiva i sensible. En el | de viure mesurada, tal com el català l'entén, com un terme ideal al que s' | aproxima | a poc a poc sense assolir-lo mai, és, en canvi, la promesa que res d' | units. La mesura consisteix en reconèixer-los tal com són i en procurar | aproximar | -los, àdhuc sabent que una radical identificació és enterament | francès copiat entre els anys 1425 i 1450, que ens pot | aproximar | a la comprensió de l'arnès de Carmesina. Sant Pau, vist pels medievals | aquesta prohibició, doncs, és igualment formulada en termes que l' | aproximen | a una prohibició alimentària. Entre els munda de la mateixa regió, la | la inversa: aquell pas que, de molts mil·lennis ençà, permet als homes d' | aproximar | -se a les lleis de la natura per les vies de la informació. Certament, les | Qui diu que l'esperit ho és tot? Orgull! L'humil i miserable cos també | aproxima | els esperits. Oh, no emprem aquest mot pretensiós! Les vides, els éssers | Che! Un sargento de la guardia, tres granaeros, deu vells; pues si se va | aproximant | , yo que soc Matusalem la pague primer que tots: vamos, hé fet molt rebé. | abans de sopar. Es reunia amb altres fabricants al casino. Quan s' | aproximava | l'hora del retorn, Josep pujava al seu dormitori i no compareixia fins | enamorada, però a vegades estimar-se'l li produïa la rara sensació d' | aproximar | -se al seu pare, que havia mort feia cinc anys. Estava convençuda que el | va ser de tu." "Tampoc el naixement del segon fill no va | aproximar | -nos. Al contrari, es van repetir les mateixes escenes de quan va néixer | No creguis que implorés les sobres; no pretenia que la teva desfeta t' | aproximés | a mi; només sé que m'irritava i em vexava sorprendre que dues maternitats | Alsina no tenia pressa. Caminava pel contrafort de la vorera. Quan s' | aproximava | a un fanal contemplava les formes ondulants del seu alè fondre's en | a obrir amb la mà que li quedava lliure. El va enfocar de nou; s'anà | aproximant | al seu rostre... Que en feia de temps que no l'havia vist tan a la vora. | et trobares amb el teu amant. Quan em sentia vacil·lar, quan la feblesa m' | aproximava | a tu, quan em trobava a punt de claudicar, apel·lava desesperadament al | t'odio, però res no ha canviat, tot queda inalterable..." Mònica s'anava | aproximant | . El gos bordà. Cosme es va aixecar per no veure-la. Mirar-la el deprimia | en aquell clima a la vegada íntim i dilatat. A moments, Mònica desitjava | aproximar | -se més a l'espectacle nocturn; aleshores, amb un dit vacil·lant, treia la | el teu perfil darrera les cortines de la teva cambra. M'espiaves. En | aproximar | -me vas desaparèixer." Es va asseure com sempre en la seva butaca. El | qüestió de dialèctica, sinó d'una tremenda falta de comprensió humana, d' | aproximar | -se cordialment a l'obrer i no limitar-se a escoltar o deixar d'escoltar | rostre, el contorn del teu braç, el moviment ondulant del teu cap quan | aproximaves | la teva galta a la meva; diria com era el teu perfum, i la teva mirada, i | cooperació singularment fructuosa de tota una generació de físics, estem | aproximant | -nos a aquest terme on l'ordre lògic ens permet, en gran mesura, d'evitar | paor del Cel domà el seu cor, impàvid altrament. Avançant, ja s' | aproximen | a l'indret de l'Oest, allí on les guàrdies tot just | cap a Orient, entre aquells arbres, la figura brillant que s' | aproxima | seguint aquest camí! Sembla una aurora que apunta a | seva fuga no heu de témer; densíssim, com un núvol, s' | aproxima | , i li veig damunt del rostre el determini confiat i lúgubre. | quan heus aquí que, no molt lluny, i amb passos feixucs, ja s' | aproxima | l'adversari vast i dens, i arrossega en un buit cúbic | va seguint, i, commòs, respon a Eva: "Oh Eva, algun trasbals se'ns | aproxima | , i ja ens ho mostra el Cel en la Natura amb signes | a trobar-lo, reverent; tu allunya't." Tals mots digué, i l'Arcàngel s' | aproxima | , no amb figura celeste, ans com un home vingut a | tendència és molt forta sempre que apareix un to grisenc, el qual s' | aproxima | al de la coloració general de les altres espècies del gènere. L'aparició | de tal manera que els dos grups, encara que bastant distints abans, s' | aproximaren | un poc l'un de l'altre en aquell període. És una creença comuna que, com | hi pot haver unes certes modificacions. Hi ha cops que l'oient, en veure | aproximar | -se el seu torn de parlar, prefereix de no fer-ho. En aquest cas, un | semiòtics. Voldria fer teoria, però al mateix temps m'abelliria d' | aproximar | aquesta ciència a l'home de casa nostra. Un home del meu poble, pagès, | de vellut i una cua negra de la qual penja una esquella. Les dones s'hi | aproximen | amb els al·lots als braços; els al·lots es posen les mans a la cara | però de mica en mica la música s'engresca i les enormes figures s' | aproximen | les unes a les altres, se separen i giravolten, amb una agilitat | extern, però, és només un primer avís per al foraster; a mesura que s' | aproximi | a la seva gent, que li parli i procuri comprendre-la, el foraster | l'admiració perduda (Ruskin) i de la contestació (Sainte-Beuve). Proust s' | aproximava | així a la Recerca (alguns fragments de la qual, com és | i per fer perceptible tot el joc convencional amb el qual es va | aproximant | a l'expressió. Ha estat dit que "tots els valors convencionals | de les quals, i per la ficció que enclourien, ens tornaríem a | aproximar | a les convencions que serveixen de base a l'expressió en | recursos de les arts sovint anava a parar —per un error de perspectiva— a | aproximar | -se a l'ordre de tantes d'altres possibilitats que ja hi sabíem. De no | arbitràries, han aconseguit en un grau abans insospitable d' | aproximar | -se a la creació de mons imaginaris —cas, per exemple, de Joan Miró— que | quelcom de dos parers tan diferents, servant un temperament que els | aproximava | . No vaig dubtar d'afegir algunes remarques noves a les que ja havien | el meu impuls. L'enemic no es llançava a l'assalt. Només s'havia | aproximat | unes quantes passes per observar-nos millor. Va posar-se sobre les celles | mesura. I llurs bèsties també havien crescut sobre la talla ordinària, | aproximant | -se a la dels grans paquiderms. Eren cavalls francesos, enormes, ventruts, | els seus records era una harmoniosa combinació atonal de clatellades), l' | aproximar | -se a aquelles noves esferes no féu néixer en la seva ambició sinó un | cara. A causa de l'esqueixalament, la barra de baix, massa asseguda, li | aproximava | la barba prominent al nas ganxut, que s'hi corbava quasi al damunt com un |
|