×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb apujar |
Freqüència total: 513 |
CTILC1 |
; es decantà la visera de la gorra tirant-se-la una mica sobre els ulls; s' | apujà | els pantalons i seguí la Pigadeta fins a prop de casa. L'endemà cap al | amb els cavallets de cartó es guanyava molt bé la vida i li havia volgut | apujar | el lloguer. S'hi havia presentat a l'hora de dinar i havia trobat el | (en castellà "visera") és una peça mòbil, que es pot | apujar | i abaixar a base de dos perns, i que, quan és closa, tapa totalment el | còmode demanar. Més jornal? Aquí el teniu! Però si augmentem els costos | apugem | els preus..." Apagà el llum. "Ara descansa, dorm... No t'entenen. Et | del que ha passat avui... —I què voldries, doncs? ¿Que com a premi els | apugés | el jornal? —¿Creus que l'ordre de l'atemptat ha sortit de la fàbrica? —L' | vida! Besar-se era juramentar-se a ser fidels. "L'any que ve han promès | apujar | -me i al cap de tres o quatre..." Si n'era, d'ingenu i deliciós, | És de la mateixa moral que el qui recull uns dividends en lloc d' | apujar | salaris. En aquest cas, productor i consumidor són de la mateixa casta. | s'ha de retornar el capital més una fracció (interès), i tot això ha | apujat | progressivament els preus. —Però també els salaris. —Sí, però a una | triga la bandera arrossinada... —remugava a cada moment Zorbàs, s' | apujava | els mitjons albergínia, que li queien. —Vine, seu, Zorbàs! —vaig dir—. | els hi portaré i els trencarem. Ja torno! S'embutxacà dos ous vermells, s' | apujà | els mitjons albergínia i se'n va anar corrents. Vaig davallar del turó i | La seva malaurada mestressa gemegava, i els seus braços pansits i flonjos | apujaven | , abaixaven, els llençols; s'ofegava. No maquillada, rebotida, feia tuf de | perquè el senyor garrell i embufandat és un d'aquests propietaris que ens | apugen | el lloguer, i en aquestes condicions ja no sabríem admirar les seves | ganxet o s'adobava les mitges amb un ou de fusta. Cada cop que li havien | apujat | el sou, ella havia estat la primera de saber-ho. Quan s'havia de fer un | —Trobi jo gracia a vostres ulls i ço que em direu, donaré. Per molt que m' | apugeu | el dot i el present, tant com demanareu, donaré jo, per tal que, per | culpa no és meva, ho pots ben creure, sinó de l'amo, que per no haver d' | apujar | -me la soldada, sempre estava contra mi escridassant-me, perquè no li feia | si totes aquestes coses no haguessin acabat sempre, com encara passa ara, | apujant | les contribucions. De la crema dels convents en tenia tràgics records: | la porta em féu un llengot. Ja no el vaig veure més; la setmana vinent, m' | apujà | la nota. A la pensió hi havia dues minyones, Lluïsa i Rita. Lluïsa era | divertit i més típic —Hurtado de Mendoza o Sànchez Giménez— li haurien | apujat | el sou. El cas és que tenia unes feines determinades. En primer lloc, | senyora —vaig dir en un moment de lucidesa al meu amic Cascaes— ens | apujarà | el preu. —Si ens apuja farà bé! —contestà Cascaes amb uns ulls brillants, | un moment de lucidesa al meu amic Cascaes— ens apujarà el preu. —Si ens | apuja | farà bé! —contestà Cascaes amb uns ulls brillants, enamorats i | de Mallorques. —Allí?... —fa el Martí de les Perdius, guinyant un ull i | apujant | -se els calçons amb una estrebada. Allí la nostra gent, tot acostant-se | dintre una urna de vidre amagada rera un teló molt ben pintat i que s' | apuja | i s'abaixa com els del teatre, presentalla feta a Campanet pel cardenal | pel novenari de les Ànimes. Per sa part, el senyor Seydoux li havia | apujat | més del doble la setmanada. No té res d'estrany. Àdhuc a l'infern el | abans d'usar-la. Tan bons resultats em va donar que al tercer mes li vaig | apujar | la soldada. Però en tocar sis hores de la tarda, l'Eudalt ho deixava tot | ni els carnissers que venen mala carn; ni les verduleres, que tot ho | apugen | sense com ve ni quant costa; ni vetllen per la moralitat de la població, | el mes, per exemple. Vostè sap com cada dia la vida es fa més cara. Tot s' | apuja | , tot! Jo no sé pas on anirem a parar... L'oncle va aixecar-se. Aquella | Fotx!... El que es guanyen! I per cert que ara m'han dit que els he d' | apujar | tots, que ho mana la Mixta. Què és això de la Mixta? —Ja fa | i sense que ens hagi ocasionat ni més despesa ni més feina, | apugem | el preu de dotze, que era un preu sensat, aquesta puja injustificada | de vell, sense novetat. Les últimes anyades foren bones. El vi s'havia | apujat | . Feia un vi tan bo que a Palafrugell, quan la gent volia donar a entendre | a la porta, s'ajupí, ficà les cames al bràslip. Amb un joc de cintura se l' | apujà | . De sota l'americana despenjà el pantalon. De cara a la porta se'l posà, | Parlament, sense haver començat, quan encara era un príncep que no havien | apujat | , amb les beceroles... Oh! —afegí Joe, amb una sacsada de cap plena de | és que volguéssiu dar més. Jo vaig dir, naturalment, que no tenia per què | apujar | -ho. —Aleshores cal que sigui un xíling —observà el cotxer.— més m'estimo | Està pentinant-se (o s'està pentinant). Els preus van | apujant | -se (o es van apujant). El participi passat 100. El | (o s'està pentinant). Els preus van apujant-se (o es van | apujant | ). El participi passat 100. El participi passat pot fer l'ofici | pare); baixar (Els preus baixen), abaixar (Cal abaixar els preus); pujar, | apujar | . Quan existeixen dos verbs que solament difereixen per la presència | a tot arreu mentre no sigui en climes tropicals, l'única esmena a fer és | apujar | el rh com més alt, millor. En condicions normals, el sòl del primer | obrats en plata, i cada cèdula o número costava un ral, que després s' | apujà | a dos rals. La Casa de Caritat, establerta de nou, va començar rifant | Després de quaranta anys, a l'amo de la meva botiga se li ha acudit d' | apujar | el lloguer seixanta duros més per trimestre. Haig de tirar-me al mar, per | faria creus... —De tota manera, tinc entès que les misses també s'han | apujat | i que un bon sermó val dinerets... —No hi ha pas comparació possible | almoines passa, a més a més, una cosa curiosa: tot s'ha encarit, tot s'ha | apujat | , tot s'apuja d'un dia a l'altre. La caritat és sempre igual. La gent troba | més a més, una cosa curiosa: tot s'ha encarit, tot s'ha apujat, tot s' | apuja | d'un dia a l'altre. La caritat és sempre igual. La gent troba natural de | dels sentiments caritatius no ha variat en un món en què les coses s'han | apujat | vuit o nou vegades. Per mi, la desaparició d'aquesta pobra gent ha estat | anomenen savis. De tant en tant, a aquests esmolats senyors rectors, els | apugen | el sou, la còngrua, per dir-ho amb propietat. Abans els apujaven de | els apugen el sou, la còngrua, per dir-ho amb propietat. Abans els | apujaven | de trenta o quaranta cèntims al dia. Ara, d'una pesseta o sis rals. Quan | dels rústics i de la degollació d'innocents, consideren que el dret d' | apujar | el preu de les espardenyes és lliure i molt posat a la raó, mentre que el | preu de les espardenyes és lliure i molt posat a la raó, mentre que el d' | apujar | el de les mongetes és una confabulació intolerable i indecent. La | La llàstima és que avui dia el nivell del llac ha estat artificiosament | apujat | d'uns vint-i-cinc metres, i la considerable paret de contenció de les | a les evolucions i necessitats de cada època; i que, en la nostra, s'han | apujat | els queviures, els lloguers de les cases, els salaris al servei, el que | les altres, fa vessar l'aigua i sols n'hi queda la meitat. Per més que | apugem | les peces, si queda baixa aquella trencada no hi cab gens més d'aigua. Si | el subministrament del pa morè, que també es rebaixà de preu, mentre s' | apujava | i es limitava el consum de les classes superiors. Allò que no va poder |
|