Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

; es decantà la visera de la gorra tirant-se-la una mica sobre els ulls; s'	apujà	els pantalons i seguí la Pigadeta fins a prop de casa. L'endemà cap al
amb els cavallets de cartó es guanyava molt bé la vida i li havia volgut	apujar	el lloguer. S'hi havia presentat a l'hora de dinar i havia trobat el
(en castellà "visera") és una peça mòbil, que es pot	apujar	i abaixar a base de dos perns, i que, quan és closa, tapa totalment el
còmode demanar. Més jornal? Aquí el teniu! Però si augmentem els costos	apugem	els preus..." Apagà el llum. "Ara descansa, dorm... No t'entenen. Et
del que ha passat avui... —I què voldries, doncs? ¿Que com a premi els	apugés	el jornal? —¿Creus que l'ordre de l'atemptat ha sortit de la fàbrica? —L'
vida! Besar-se era juramentar-se a ser fidels. "L'any que ve han promès	apujar	-me i al cap de tres o quatre..." Si n'era, d'ingenu i deliciós,
És de la mateixa moral que el qui recull uns dividends en lloc d'	apujar	salaris. En aquest cas, productor i consumidor són de la mateixa casta.
s'ha de retornar el capital més una fracció (interès), i tot això ha	apujat	progressivament els preus. —Però també els salaris. —Sí, però a una
triga la bandera arrossinada... —remugava a cada moment Zorbàs, s'	apujava	els mitjons albergínia, que li queien. —Vine, seu, Zorbàs! —vaig dir—.
els hi portaré i els trencarem. Ja torno! S'embutxacà dos ous vermells, s'	apujà	els mitjons albergínia i se'n va anar corrents. Vaig davallar del turó i
La seva malaurada mestressa gemegava, i els seus braços pansits i flonjos	apujaven	, abaixaven, els llençols; s'ofegava. No maquillada, rebotida, feia tuf de
perquè el senyor garrell i embufandat és un d'aquests propietaris que ens	apugen	el lloguer, i en aquestes condicions ja no sabríem admirar les seves
ganxet o s'adobava les mitges amb un ou de fusta. Cada cop que li havien	apujat	el sou, ella havia estat la primera de saber-ho. Quan s'havia de fer un
—Trobi jo gracia a vostres ulls i ço que em direu, donaré. Per molt que m'	apugeu	el dot i el present, tant com demanareu, donaré jo, per tal que, per
culpa no és meva, ho pots ben creure, sinó de l'amo, que per no haver d'	apujar	-me la soldada, sempre estava contra mi escridassant-me, perquè no li feia
si totes aquestes coses no haguessin acabat sempre, com encara passa ara,	apujant	les contribucions. De la crema dels convents en tenia tràgics records:
la porta em féu un llengot. Ja no el vaig veure més; la setmana vinent, m'	apujà	la nota. A la pensió hi havia dues minyones, Lluïsa i Rita. Lluïsa era
divertit i més típic —Hurtado de Mendoza o Sànchez Giménez— li haurien	apujat	el sou. El cas és que tenia unes feines determinades. En primer lloc,
senyora —vaig dir en un moment de lucidesa al meu amic Cascaes— ens	apujarà	el preu. —Si ens apuja farà bé! —contestà Cascaes amb uns ulls brillants,
un moment de lucidesa al meu amic Cascaes— ens apujarà el preu. —Si ens	apuja	farà bé! —contestà Cascaes amb uns ulls brillants, enamorats i
de Mallorques. —Allí?... —fa el Martí de les Perdius, guinyant un ull i	apujant	-se els calçons amb una estrebada. Allí la nostra gent, tot acostant-se
dintre una urna de vidre amagada rera un teló molt ben pintat i que s'	apuja	i s'abaixa com els del teatre, presentalla feta a Campanet pel cardenal
pel novenari de les Ànimes. Per sa part, el senyor Seydoux li havia	apujat	més del doble la setmanada. No té res d'estrany. Àdhuc a l'infern el
abans d'usar-la. Tan bons resultats em va donar que al tercer mes li vaig	apujar	la soldada. Però en tocar sis hores de la tarda, l'Eudalt ho deixava tot
ni els carnissers que venen mala carn; ni les verduleres, que tot ho	apugen	sense com ve ni quant costa; ni vetllen per la moralitat de la població,
el mes, per exemple. Vostè sap com cada dia la vida es fa més cara. Tot s'	apuja	, tot! Jo no sé pas on anirem a parar... L'oncle va aixecar-se. Aquella
Fotx!... El que es guanyen! I per cert que ara m'han dit que els he d'	apujar	tots, que ho mana la Mixta. Què és això de la Mixta? —Ja fa
i sense que ens hagi ocasionat ni més despesa ni més feina,	apugem	el preu de dotze, que era un preu sensat, aquesta puja injustificada
de vell, sense novetat. Les últimes anyades foren bones. El vi s'havia	apujat	. Feia un vi tan bo que a Palafrugell, quan la gent volia donar a entendre
a la porta, s'ajupí, ficà les cames al bràslip. Amb un joc de cintura se l'	apujà	. De sota l'americana despenjà el pantalon. De cara a la porta se'l posà,
Parlament, sense haver començat, quan encara era un príncep que no havien	apujat	, amb les beceroles... Oh! —afegí Joe, amb una sacsada de cap plena de
és que volguéssiu dar més. Jo vaig dir, naturalment, que no tenia per què	apujar	-ho. —Aleshores cal que sigui un xíling —observà el cotxer.— més m'estimo
La Maria? Està pentinant-se (o s'està pentinant). Els preus van	apujant	-se (o es van apujant). El participi passat 100. El
(o s'està pentinant). Els preus van apujant-se (o es van	apujant	). El participi passat 100. El participi passat pot fer
pare); baixar (Els preus baixen), abaixar (Cal abaixar els preus); pujar,	apujar	. Quan existeixen dos verbs que solament difereixen per la presència
a tot arreu mentre no sigui en climes tropicals, l'única esmena a fer és	apujar	el rh com més alt, millor. En condicions normals, el sòl del primer
obrats en plata, i cada cèdula o número costava un ral, que després s'	apujà	a dos rals. La Casa de Caritat, establerta de nou, va començar rifant
Després de quaranta anys, a l'amo de la meva botiga se li ha acudit d'	apujar	el lloguer seixanta duros més per trimestre. Haig de tirar-me al mar, per
faria creus... —De tota manera, tinc entès que les misses també s'han	apujat	i que un bon sermó val dinerets... —No hi ha pas comparació possible
almoines passa, a més a més, una cosa curiosa: tot s'ha encarit, tot s'ha	apujat	, tot s'apuja d'un dia a l'altre. La caritat és sempre igual. La gent troba
més a més, una cosa curiosa: tot s'ha encarit, tot s'ha apujat, tot s'	apuja	d'un dia a l'altre. La caritat és sempre igual. La gent troba natural de
dels sentiments caritatius no ha variat en un món en què les coses s'han	apujat	vuit o nou vegades. Per mi, la desaparició d'aquesta pobra gent ha estat
anomenen savis. De tant en tant, a aquests esmolats senyors rectors, els	apugen	el sou, la còngrua, per dir-ho amb propietat. Abans els apujaven de
els apugen el sou, la còngrua, per dir-ho amb propietat. Abans els	apujaven	de trenta o quaranta cèntims al dia. Ara, d'una pesseta o sis rals. Quan
dels rústics i de la degollació d'innocents, consideren que el dret d'	apujar	el preu de les espardenyes és lliure i molt posat a la raó, mentre que el
preu de les espardenyes és lliure i molt posat a la raó, mentre que el d'	apujar	el de les mongetes és una confabulació intolerable i indecent. La
La llàstima és que avui dia el nivell del llac ha estat artificiosament	apujat	d'uns vint-i-cinc metres, i la considerable paret de contenció de les
a les evolucions i necessitats de cada època; i que, en la nostra, s'han	apujat	els queviures, els lloguers de les cases, els salaris al servei, el que
les altres, fa vessar l'aigua i sols n'hi queda la meitat. Per més que	apugem	les peces, si queda baixa aquella trencada no hi cab gens més d'aigua. Si
el subministrament del pa morè, que també es rebaixà de preu, mentre s'	apujava	i es limitava el consum de les classes superiors. Allò que no va poder

Pàgina 1 (de 9)

50 següents