×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb apuntar |
Freqüència total: 5967 |
CTILC1 |
baixa, a l'aguait d'un altre bàtec o ni que fos un suau xim-xim. Eros | Apunta | i toca. Amb els ulls no li veieu l'arc, el veieu amb l'intel·lecte. Sou | almenys s'airejaria", observava la senyora Magdalena Blasi. "Gosaria | apuntar | que els seus pensaments el turmenten. I li sobren motius", va rebatre, | . "Vostè gosa passejar-se'ns." "Que no vol dir un xiulet?", | apuntava | , plàcida, la Ignasieta. "Pito, pito, colorito, dónde vas, tú, tan | es col·locava a si mateix. És cap al segle XII, en efecte, que | apunta | una possibilitat inèdita per a la dona. Fóra molt llarg d'exposar, amb | per ell ens angunia més encara. La malícia del filòsof ben bé podia haver | apuntat | a aquesta suspicàcia nostra. Una bona dosi de modèstia, en això com en | d'avui, de línies funambulesques i suports inversemblants. Tracto d' | apuntar | solament que els vells fusters estaven en condicions d'intentar alguna | vaticinat per Spengler té, entre nosaltres, una certa vigència: ja ho he | apuntat | , el "neopositivisme", el marxisme, els escepticismes privats. Però, | exalta la societat europea, les dues sèries de pobles que acabo d' | apuntar | entraren en una nova fase de consciència política: nosaltres, també. Però | podria ser analitzada sota aquesta llum. Però Josep Pla | apuntava | a una altra motivació, parcialment lligada a això que vinc dient, i ja | solen tenir mala consciència de ser això, civilitzats... Estarà de sobres | apuntar | que les al·ludides aficions als afores —el camp, l'exòtica terra del | La venjança ve després, si puc dir-ho així. Max Scheler ho va | apuntar | ben clarament en El ressentiment en la moral. La rèplica | només els cims i la banda encarada al Nord. Les móres madures, negres, | apunten | l'esguard sota les fulles. Les branques dels avets, amb minúscules pinyes | de les rouredes i la Riera brillant entre conreus. Ja he vist en un camp | apuntar | la verdor del blat o del sègol. Tot just consumada la decadència | de l'Ajuntament. Arribem molt aviat. Abans de marxar, quin meravellós | apuntar | de l'alba! Se sentien rossinyols i cucuts; hi havia la lluna i una | l'escala, des d'on el contempla fitament, amb la mà alçada i un dit que l' | apunta | : —Què significa aquesta falta de respecte? El mira, mira els altres dos | digui això. Cap especialista no pot usar un llenguatge tan inepte. —Li | apunto | deu punts més negatius? —pregunta la secretària. —Un moment —diu la veu—. | mà una mica alçada, com si comptés els minuts. —Ara —diu. Salta al carrer, | apunta | el revòlver cap a la multitud que en veure'l es refugia silenciosament i | pel carrer, ara cercant un dels números que l'administrador li ha | apuntat | en un paper, però ha començat per la banda de les xifres altes, | d'hivern. —Llarga —assenteix ell. El soldat torna a manejar la cinta, | apunta | més números, passa als pantalons. —Amb gira o sense? —Totes dues coses | —Professió? —repeteix l'altre. —La del meu sexe. El de l'orella partida ho | apunta | . —Estat civil. —Estat civil? —Soltera. El de l'orella partida s'inclina de | —Vint-i-cinc —repeteix l'individu de l'ull tapat a l'altre que ho | apunta | . —Professió? —La darrera, fou soldat. —Soldat —repeteix l'home. Però ara | l'ànima de Jaume! I ell tornà a posar-se l'arma contra el muscle; tornà a | apuntar | i, tancant els ulls, disparà de nou contra l'animal. Ara sí, l'havia | de possibilitats lluminoses de viure. "No s'havia | apuntat | mai a ningun partit. Ell, de casa a la feina, i de la feina a | casa perquè té por que no li robin la cartera o el mossegui un gos. Ja he | apuntat | en aquestes notes que a Tahití no és precisament el blanc aquell que | yacht, dues hores abans que toqui el wharf i quan només tot just | apunta | en el sofre apagat de l'horitzó, tota la joventut i les criatures de | de grandesa i d'alegria d'aquest viatge de retorn. En les meves notes he | apuntat | la impressió que em varen fer les rescloses, el riu Chagres i el riu i el | i si més aviat es deu a la migradesa de recursos naturals —com ja | apuntava | abans— i a la ineficàcia en el maneig de l'Estat. En les planes d'altres | sobtat, els crits i els passos, ni els canons de fusell que m' | apuntaven | , ni que algú m'aixequés, i m'empenyessin dins d'una | apagada, tan llatina i tan nostra, feta d'elegància i de serenitat: ho | apuntin | en la memòria tots els qui li reprotxaran l'haver combatut el | catòlica (en el sentit d'universal: poc que | apunto | al bisbe romà), vull un heroi sense aureola que no em | mala causa l'havia fet enganxar amb la policia: es va | apuntar | per repartir les fulles de la BBC... mentre el podrit | dolça paraula, pòsit de fel. I els que junyia l'estrany encant, si l'alba | apunta | se'n van plorant. Golferic [(anant a l'extrem oposat de | anys ha, per veure si l'estel nostre ja hi comença d' | apuntar | . Catalunya! Catalunya! bé tardes prou d'arribar, | que tenia i que això li donava sort. Va dir que si no ens molestava s' | apuntaria | el meu nom en una llibreta on hi havia el nom de totes les núvies amb qui | on hi havia el nom de totes les núvies amb qui havia ballat i es va | apuntar | el meu nom i ens va ensenyar la llibreta i la llibreta tenia set pàgines | té pressa i aquesta feina et farà hores extraordinàries. En Quimet es va | apuntar | la direcció i aleshores va obrir l'armari de la cuina, ja veus amb què | cridava, pugeu, pugeu! Pujo. Al darrera hi tenia un milicià que li | apuntava | l'escopeta a l'esquena. —Per què? vaig dir. —Esperi's, va dir la | molt ben plantat i molt prim, el va fer seure davant de la taula i li va | apuntar | el canó d'una parabèl·lum darrera de l'orella i li va dir que firmés un | de neu; a mi em sembla que el bon Déu d'amagat hi | apunta | els llavis. 17 El sol Clarivident claror del | Tornant a pensar en la lletra, i en Antoni Mates, Frederic arribava a | apuntar | -se a si mateix que si les coses es presentaven malament, no tindria més | que, quan hem parlat dels antecedents de la modista Dorotea Palau, hem | apuntat | que a Dorotea, a l'època que treballava a casa de Leocàdia, l'acompanyava | contacte amb els altres, ni epidèrmicament, ni passatgerament se'ls pot | apuntar | una maleïda anècdota, i la mica d'obra que fan és purament negativa, fins | el tema del teu casament fóra una bomba, i un èxit que avui mateix jo m' | apuntaria | a "L'Hostal del Sol", que hi sopem amb Teodora Macaia, amb Bobby, amb | roser. Un dia sols fruiré de ta vida enamorada: en | apuntar | l'estelada sentirem la mort que ve. Mes el perfum guardaré | teoritzants d'estètica ja parlaren d'una "bellesa pintoresca" —que | apuntava | com un divertiment o com una vacança al costat de la bellesa racional. | en estat de germen, reclòs en la seva ànima d'advocat discret. —Laura? — | apunta | Teresa amb un matís imperceptible de desdeny a la veu. —És nom de | que torna dels conreus; no mira la gerdor dels horts ni els estels que ja | apunten | ; puja per les escales dels Trinitaris: arriba a la colzada del passeig; | la part inferior de l'asta amb l'aixella del braç dret, i amb el ferro | apuntant | l'adversari, típica postura tantes vegades atestada per documents gràfics | Pere March dóna a la llança el nom de glavi, i Eiximenis | apunta | els dos mots com a sinònims; i ja hem vist que aquest darrer terme | de les armes ofensives i defensives del segle XV són, com ja he | apuntat | , les novel·les cavalleresques Curial e Güelfa i |
|