 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb aquí |
Freqüència total: 42839 |
CTILC1 |
| Persèfone, me'n vaig enamorar i en un moment l'arrabassava i me l'enduia | aquí | . Però em va sobrar temps per contemplar flors, sembrats, herbes, boscos. | | La nostra aparença repel·leix", va dir Enyo. "I acostumem a estar-nos | aquí | , en aquest paratge solitari, prop dels extrems límits del món, en un | | vols l'esglai i la desolació? Qui ens mira es torna pedra o de pedra. D' | aquí | va venir l'estúpida dita: "M'ha deixat de pedra." Ignoro, però, a hores | | i es complau a apressar la maduració dels fruits i de les collites. I | aquí | , en el mar Jònic, a Cefal·lènia, a frec nostre, i a Ítaca, mou amb dolcesa | | tan inofensiu. I l'hidra de Lerna i el lleó de Nemea, i no pararíem pas | aquí | . Crysaor i l'oceànida Cal·lirroe es troben, segons algunes autoritats, a | | monstre que habita a l'estret de Sicília. Avui és el meu últim parlament | aquí | —o tal vegada no, qui sap—, i altres ben diverses veus contaran potser al | | "Hola", va saludar, esquerp, el bordegàs. "Com suportes d'estar | aquí | totes les hores, les setmanes senceres, pràcticament nu, enmig de la | | , al seu temps, Leda va pondre un o dos ous", continuava l'erudit. "I | aquí | la llegenda es comença a complicar." "Quines aberracions!", el va | | moral —excessiva, fora del punt just que anomenem seny, en l'ànim de l' | aquí | afligit— va ocasionar la destrucció d'una antiga ciutat i va fer que es | | versos 1270*1273 de la repetida tragèdia —per a ningú no ve d' | aquí | l'exactitud d'una apuntació, excepte per als erudits, amatents, a | | nitidesa la memòria de la callada Alcestis. "I em mantenia la paraula, i | aquí | estic de tornada. Un viatge una mica d'espant, però curiós, instructiu. | | I els seus ulls es varen immobilitzar de cara al mirall. "Ets | aquí | ?", el renyava, unes quantes hores després, en tornar de l'espectacle, la | | cervell ni d'allò que prové de la noble disciplina de les mans. Hermes És | aquí | un jove amb les espatlles alades, disposat a calçar-se les alades | | un embull tan xaró i tan fàcil, que per una elemental vergonya cloem | aquí | la nostra informació. Dracs i serpents "Aquí on som, compte només amb | | elemental vergonya cloem aquí la nostra informació. Dracs i serpents " | Aquí | on som, compte només amb els escurçons. L'avís a part, serpents i dracs | | mossèn Silví Saperes. "Bé", reprenia, els ànims asserenats, l' | aquí | estrenada figura de la bibliotecària senyoreta Upupa Èpops, que | | d'algun vaixell. O d'algú", continuava, reticent, la mare. "I des d' | aquí | jo no veig res", s'estranyava l'entenimentada Arete —i escrivim el seu | | del comentarista. Però cal confessar per endavant que la història de l' | aquí | dormidora és d'una extrema complexitat. Des dels temps més foscos, els | | enllà d'un somriure, d'un somriure discret. Ícar "Cal que ens escapem d' | aquí | , cel enllà", va dir el pare. "He estudiat molt bé el vol de les àguiles | | invencible l'havia cridat aleshores a Santa Maria; li semblava com si | aquí | l'esperés la promesa de no sabia quines profundes alegries. Llavors el | | de velles, a la plaça, a la vora dels porxos, comentava: —Ja torna a ésser | aquí | ! —Quin mal vent el deu haver portat? —Però, després del que ha fet, com | | a la mateixa taula. No obstant això, la convivència mai no havia passat d' | aquí | . Joan del Santo d'ençà d'aleshores s'ordenà la vida prescindint en | | seva part. —Però, tu saps el que té el vell Candaina? —Ep! Ja són | aquí | ! Anem! Ja ens crida. Al camí es veia ja el grup dels nous arribats. Els | | d'Argona? Per què creieu que quan en torna s'entafora a la seva hisenda d' | aquí | i a penes el veuen al poble? —Com que viuen gairebé separats! —Mireu en | | , Mila! M'estaria tota la vida així, al teu davant, mirant-te! M'ajauria | aquí | , al teu costat —li hauria pogut afegir—, com un viatger fatigat a l'ombra | | Quan l'enuig farà presa en tu, quan et sentiràs fatigat de tot, torna | aquí | , dedica't a una ocupació honorable, cerca una dona digna de tu i casa't: | | banda a l'altra, vaig sentir d'una manera irresistible que tot em cridava | aquí | amb els purs records de la meva edat primera. Diverses vegades, encara | | d'allò que de nosaltres quedà enterrat amb els nostres avis. Arribem | aquí | : els pares no existeixen, els amics han desaparegut. Però ací hi ha els | | de la seva ànima, gairebé una necessitat. Tino Costa només sabia que | aquí | no es trobava en el seu centre, que a la seva ànima li mancava quelcom, i | | de la gàbia on l'ocell es movia d'una banda a l'altra, donant cop d'ala | aquí | i allà, mossegant les reixes amb el bec, buscant desesperadament una | | festes a la plaça. Les fadrines van al ball amb els fadrins, i tu t'estàs | aquí | al portal. Abans eres la gala de les festes: ell venia a buscar-te i | | Joan; les noies són a la plaça amb llurs fadrins, i tu t'estàs tota sola | aquí | , com una jove vídua, com si portessis dol, plantada davant la porta. Som | | si fossin punyals, mentre llàgrimes d'ira li saltaven dels ulls—. Surt d' | aquí | ! Vés-te'n de la meva presència! Vés-te'n d'aquesta casa abans no et | | , a ta filla? No te'n dónes vergonya? La culpa és teva, que l'has tinguda | aquí | tancada com una monja, sense deixar-li veure la llum del sol. És un | | ella: —Mare, me'n vaig. —On vols anar, fill meu? No estàs bé | aquí | ? En els seus ulls surava una temor, una angoixa que ell no volia veure. | | els seus ulls surava una temor, una angoixa que ell no volia veure. —No: | aquí | m'ofego. Tornaré, mare; però ara me n'he d'anar. Em moriria. Ella acotà | | el poble n'anà ple. Quan va néixer l'infant, el pare havia desaparegut. | Aquí | a Santa Maria l'havien turmentada cruelment, li havien fet la vida | | —Mai no podràs saber el que representes per a mi, Mila. Vaig venir | aquí | per enterrar-me, i, enlloc d'enterrar-me, he ressuscitat. —Féu una | | igual —li digué ella, mirant-lo—; tot m'és igual. No em mouria d' | aquí | . Ell la tornà a estrènyer, amb més força que abans, gairebé masegant-la; | | deixava caure a casa del seu germanastre. Candaina bufava: —Ja el tenim | aquí | ! Mal llamp el parteixi! Quan rebentarà! Ell es dirigia a sa cunyada. —No | | mal pateixes. La malícia de la resposta no l'immutava. —Sento un dolor | aquí | a l'espatlla, a fe de Déu. No em trobo gens bé. —¿Ja has pensat | | l'estrip, la Francisca? —Sí, ma cunyada: ja està cosit. —Vejam? I | aquí | , què hi tens? Em sembla que... El Sagristà es desviava fugitiu. —Cunyada, | | els necessitats d'aquest món, us enviés un càstig. Jo no he vingut pas | aquí | a rentar els meus peus ni a refrescar els meus membres fatigats, sinó a | | ésser la mare del general del bàndol enemic. Fou afusellada no lluny d' | aquí | —el seu record és encara recent en totes les ments—. Un poble de prop | | —el seu record és encara recent en totes les ments—. Un poble de prop d' | aquí | conegué la ignomínia i veié l'anciana un matí de febrer passar pels seus | | una inqualificable brutalitat, i no pas la pitjor, tot i ésser tan greu. | Aquí | se l'anomenà justícia, i s'invocaren altres atrocitats comeses pel bàndol | | una activitat ininterrompuda. És desesperant. I, ja ho veieu: també | aquí | , d'un costat, la brutalitat, l'odi, la venjança, el crim; de l'altre | | padrí arribava: —Vaig a fer enfadar Mila. Mila! Mileta! —la cridava—. Seu | aquí | al meu costat: vull contar-te una història. Mila continuava dempeus, | | vull anar a les festes, padrí. Enguany vull quedar-me a casa: he d'ésser | aquí | , ja ho saps. En aquell instant la mare, que havia estat escoltant-ho tot | | Estava lívida. En la veu li vibrà una sorda i viva irritació: —Ha d'ésser | aquí | , ja ho saps. Ara té altres ocupacions: ha de fer-nos podrir. —Per què |
|
