Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Persèfone, me'n vaig enamorar i en un moment l'arrabassava i me l'enduia	aquí	. Però em va sobrar temps per contemplar flors, sembrats, herbes, boscos.
La nostra aparença repel·leix", va dir Enyo. "I acostumem a estar-nos	aquí	, en aquest paratge solitari, prop dels extrems límits del món, en un
vols l'esglai i la desolació? Qui ens mira es torna pedra o de pedra. D'	aquí	va venir l'estúpida dita: "M'ha deixat de pedra." Ignoro, però, a hores
i es complau a apressar la maduració dels fruits i de les collites. I	aquí	, en el mar Jònic, a Cefal·lènia, a frec nostre, i a Ítaca, mou amb dolcesa
tan inofensiu. I l'hidra de Lerna i el lleó de Nemea, i no pararíem pas	aquí	. Crysaor i l'oceànida Cal·lirroe es troben, segons algunes autoritats, a
monstre que habita a l'estret de Sicília. Avui és el meu últim parlament	aquí	—o tal vegada no, qui sap—, i altres ben diverses veus contaran potser al
"Hola", va saludar, esquerp, el bordegàs. "Com suportes d'estar	aquí	totes les hores, les setmanes senceres, pràcticament nu, enmig de la
, al seu temps, Leda va pondre un o dos ous", continuava l'erudit. "I	aquí	la llegenda es comença a complicar." "Quines aberracions!", el va
moral —excessiva, fora del punt just que anomenem seny, en l'ànim de l'	aquí	afligit— va ocasionar la destrucció d'una antiga ciutat i va fer que es
versos 1270*1273 de la repetida tragèdia —per a ningú no ve d'	aquí	l'exactitud d'una apuntació, excepte per als erudits, amatents, a
nitidesa la memòria de la callada Alcestis. "I em mantenia la paraula, i	aquí	estic de tornada. Un viatge una mica d'espant, però curiós, instructiu.
I els seus ulls es varen immobilitzar de cara al mirall. "Ets	aquí	?", el renyava, unes quantes hores després, en tornar de l'espectacle, la
cervell ni d'allò que prové de la noble disciplina de les mans. Hermes És	aquí	un jove amb les espatlles alades, disposat a calçar-se les alades
un embull tan xaró i tan fàcil, que per una elemental vergonya cloem	aquí	la nostra informació. Dracs i serpents "Aquí on som, compte només amb
elemental vergonya cloem aquí la nostra informació. Dracs i serpents "	Aquí	on som, compte només amb els escurçons. L'avís a part, serpents i dracs
mossèn Silví Saperes. "Bé", reprenia, els ànims asserenats, l'	aquí	estrenada figura de la bibliotecària senyoreta Upupa Èpops, que
d'algun vaixell. O d'algú", continuava, reticent, la mare. "I des d'	aquí	jo no veig res", s'estranyava l'entenimentada Arete —i escrivim el seu
del comentarista. Però cal confessar per endavant que la història de l'	aquí	dormidora és d'una extrema complexitat. Des dels temps més foscos, els
enllà d'un somriure, d'un somriure discret. Ícar "Cal que ens escapem d'	aquí	, cel enllà", va dir el pare. "He estudiat molt bé el vol de les àguiles
invencible l'havia cridat aleshores a Santa Maria; li semblava com si	aquí	l'esperés la promesa de no sabia quines profundes alegries. Llavors el
de velles, a la plaça, a la vora dels porxos, comentava: —Ja torna a ésser	aquí	! —Quin mal vent el deu haver portat? —Però, després del que ha fet, com
a la mateixa taula. No obstant això, la convivència mai no havia passat d'	aquí	. Joan del Santo d'ençà d'aleshores s'ordenà la vida prescindint en
seva part. —Però, tu saps el que té el vell Candaina? —Ep! Ja són	aquí	! Anem! Ja ens crida. Al camí es veia ja el grup dels nous arribats. Els
d'Argona? Per què creieu que quan en torna s'entafora a la seva hisenda d'	aquí	i a penes el veuen al poble? —Com que viuen gairebé separats! —Mireu en
, Mila! M'estaria tota la vida així, al teu davant, mirant-te! M'ajauria	aquí	, al teu costat —li hauria pogut afegir—, com un viatger fatigat a l'ombra
Quan l'enuig farà presa en tu, quan et sentiràs fatigat de tot, torna	aquí	, dedica't a una ocupació honorable, cerca una dona digna de tu i casa't:
banda a l'altra, vaig sentir d'una manera irresistible que tot em cridava	aquí	amb els purs records de la meva edat primera. Diverses vegades, encara
d'allò que de nosaltres quedà enterrat amb els nostres avis. Arribem	aquí	: els pares no existeixen, els amics han desaparegut. Però ací hi ha els
de la seva ànima, gairebé una necessitat. Tino Costa només sabia que	aquí	no es trobava en el seu centre, que a la seva ànima li mancava quelcom, i
de la gàbia on l'ocell es movia d'una banda a l'altra, donant cop d'ala	aquí	i allà, mossegant les reixes amb el bec, buscant desesperadament una
festes a la plaça. Les fadrines van al ball amb els fadrins, i tu t'estàs	aquí	al portal. Abans eres la gala de les festes: ell venia a buscar-te i
Joan; les noies són a la plaça amb llurs fadrins, i tu t'estàs tota sola	aquí	, com una jove vídua, com si portessis dol, plantada davant la porta. Som
si fossin punyals, mentre llàgrimes d'ira li saltaven dels ulls—. Surt d'	aquí	! Vés-te'n de la meva presència! Vés-te'n d'aquesta casa abans no et
, a ta filla? No te'n dónes vergonya? La culpa és teva, que l'has tinguda	aquí	tancada com una monja, sense deixar-li veure la llum del sol. És un
ella: —Mare, me'n vaig. —On vols anar, fill meu? No estàs bé	aquí	? En els seus ulls surava una temor, una angoixa que ell no volia veure.
els seus ulls surava una temor, una angoixa que ell no volia veure. —No:	aquí	m'ofego. Tornaré, mare; però ara me n'he d'anar. Em moriria. Ella acotà
el poble n'anà ple. Quan va néixer l'infant, el pare havia desaparegut.	Aquí	a Santa Maria l'havien turmentada cruelment, li havien fet la vida
—Mai no podràs saber el que representes per a mi, Mila. Vaig venir	aquí	per enterrar-me, i, enlloc d'enterrar-me, he ressuscitat. —Féu una
igual —li digué ella, mirant-lo—; tot m'és igual. No em mouria d'	aquí	. Ell la tornà a estrènyer, amb més força que abans, gairebé masegant-la;
deixava caure a casa del seu germanastre. Candaina bufava: —Ja el tenim	aquí	! Mal llamp el parteixi! Quan rebentarà! Ell es dirigia a sa cunyada. —No
mal pateixes. La malícia de la resposta no l'immutava. —Sento un dolor	aquí	a l'espatlla, a fe de Déu. No em trobo gens bé. —¿Ja has pensat
l'estrip, la Francisca? —Sí, ma cunyada: ja està cosit. —Vejam? I	aquí	, què hi tens? Em sembla que... El Sagristà es desviava fugitiu. —Cunyada,
els necessitats d'aquest món, us enviés un càstig. Jo no he vingut pas	aquí	a rentar els meus peus ni a refrescar els meus membres fatigats, sinó a
ésser la mare del general del bàndol enemic. Fou afusellada no lluny d'	aquí	—el seu record és encara recent en totes les ments—. Un poble de prop
—el seu record és encara recent en totes les ments—. Un poble de prop d'	aquí	conegué la ignomínia i veié l'anciana un matí de febrer passar pels seus
una inqualificable brutalitat, i no pas la pitjor, tot i ésser tan greu.	Aquí	se l'anomenà justícia, i s'invocaren altres atrocitats comeses pel bàndol
una activitat ininterrompuda. És desesperant. I, ja ho veieu: també	aquí	, d'un costat, la brutalitat, l'odi, la venjança, el crim; de l'altre
padrí arribava: —Vaig a fer enfadar Mila. Mila! Mileta! —la cridava—. Seu	aquí	al meu costat: vull contar-te una història. Mila continuava dempeus,
vull anar a les festes, padrí. Enguany vull quedar-me a casa: he d'ésser	aquí	, ja ho saps. En aquell instant la mare, que havia estat escoltant-ho tot
Estava lívida. En la veu li vibrà una sorda i viva irritació: —Ha d'ésser	aquí	, ja ho saps. Ara té altres ocupacions: ha de fer-nos podrir. —Per què

Pàgina 1 (de 911)

50 següents