Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
aquest DEM 462951 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb aquest Freqüència total:  462951 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

Als closos ulls, aquest mar tan antic. Senzill proemi d'Arístocles "Em dic Arístocles, però no
un home també vell que fa cinquanta anys que aprèn a escriure en català, aquesta petita llengua inconeguda, que alguns designen baleàric, d'altres
tot inepte per a qualsevol altre feinós encanteri. Persisteix, doncs, en aquesta afecció, que no se li esvanirà fins que li tanquin per sempre els ulls.
com per distret miracle, una parella lluminosa, l'Èter i Hèmera. De tota aquesta mescla i d'altres posteriors i sovint incestuoses, unes mescles que no
que el silenci és la norma de la prudència que ens convé més d'adoptar en aquesta tan aparatosa confusió. Cronos Després de l'operació soferta per Uranos,
unir amb Rhea, que personificava la durada, el moviment i la successió. Aquesta era tan contínua, que va desvetllar aviat el recel de Cronos. Oblidant o
dels Cíclops, forjadors del llamp i del tro, varen cedir-los a Zeus. Amb aquestes armes i l'ajut dels seus germans Posidó i Hades, amb altres forces, Zeus,
menges, que hem esmentat, era almenys tan gran pintor com Pickman. Però aquest tenia els models al seu davant. Goya, en canvi, reproduïa Cronos, el
per prudent reserva, una sensació de repugnància. Després d'acabar-se aquest període, i Cronos ja vençut, res no ens interessa dels Curetes, fins a
homes, inexorable, sense sentiments i impassible, però imparcial, i que aquesta divinitat era per a ells la llei, que en aparença, en contacte amb
les estisores." "Tisores", va corregir d'esma Làquesis. "A veure si a aquestes altures m'hauràs d'ensenyar la gramàtica francesa", es va enfadar
les Estacions i les Hores, amb bones lleis, amb la Justícia i amb la Pau, aquestes darreres més bonics somnis que realitats. Però no podem formular-li cap
Erato Filla, com les altres vuit germanes, de la Memòria, correspon a aquesta figura de presidir les bodes —i vigilar, per escreix, les obtuses
per mi per sempre més." Clos de seguida l'esvoranc del part de Zeus, aquest va a la fi reposar. Però al cap de poc se'n malfiava. "De debò que no
les seves singulars qualitats i la seva raresa. Passaré de grat per alt aquest líquid fosc, viscós, inflamable, el petroli, que ha esdevingut un tema
l'altre germà. Després de meditar-hi, he comprès que l'escassetat d'aquestes i d'altres matèries és un dels fonaments sobre els quals els homes
vaig envejar, per aquelles belleses, els qui les produïen i les curaven. Aquestes són les veritables riqueses per a mi. Les enyoro i les protegiré tant com
del foc, del riu dels gemecs i del corrent dels dolors. A través d'aquest, d'una riba a l'altra, el vell i repulsiu Caront guiava amb l'acostumada
normals, amb les del vit. En tot cas, en adreçar els meus compliments a aquest pacífic bou ben informat de tot i raonable, no puc evitar l'impuls
recerca dels trossos del seu cos per Isis. Els grecs, que, en relació amb aquestes llunyanies, eren d'ahir mateix, fan d'Adonis un jove de divuit anys,
damunt el reu, s'abatia després sobre el malaurat i li rosegava el fetge. Aquest es cicatritzava de pressa i estava sencer i a punt per a la continuació
va revelar a Àsopos els amors ocults de la seva filla Egina amb Zeus. Aquest, per escarmentar de soca-rel l'indiscret, li va enviar Thànatos. Sísif va
suposo que el sap tothom. Camus, en un llibre magnífic, fonamenta en aquest mite el seu complex i profund sentiment de l'absurd. Segons el noble,
mai més rost avall. Ixió Íxion o Ixió, fill d'Ares o de Flègias —i, en aquest cas, germà de Coronis—, a punt de casar-se amb Dia, va donar al seu
la fantàstica imatge amb tanta passió, que en va néixer Kentauros. Aquest monstre va engendrar més tard, entès amb les eugues que pasturaven prop
aparença repel·leix", va dir Enyo. "I acostumem a estar-nos aquí, en aquest paratge solitari, prop dels extrems límits del món, en un tombant de la
dins un silenci infinit. De segur que es tracta de la burla d'algun d'aquests nous déus olímpics, de rialla inextingible. Aquesta, Euryalé, i jo som, a
de la burla d'algun d'aquests nous déus olímpics, de rialla inextingible. Aquesta, Euryalé, i jo som, a més, immortals i no envellim, un destí terrible per
varen arrencar, en puniment, les plomes de les Sirenes i es coronaven amb aquestes despulles. Emplomissades a poc a poc de nou, les Sirenes varen fugir,
després damunt els blancs ossos. N'hi ha, es diu, a milers. Des d'aquests incòmodes setials, les Sirenes, estudioses i dolentes, no es cansen
un dels misteris més foscos i tristos del nostre món de tenebror." Tota aquesta tirallonga va mormolar, sense perdre alè, Arístocles, una mica inebriat,
que s'estimen més", explicava Arístocles al seu fill Euforió, quan aquest encetava l'angoixa de l'adolescència. "Les verges negres, engendrades
des de l'eternitat la inexorable Moira. Abaixa el cap i acata, humil, aquesta majestuosa llei, el teu particular i alhora comú destí. Com a pare,
les Graees i les Gorgones. Em penso que t'he parlat una altra vegada d'aquestes últimes i de les anteriors. Forkys compta de segur amb més descendència,
les palpentes cap al càstig que et mereixes. T'has d'atenir, tothora amb aquest pes, a les conseqüències de la teva perversa acció. Perdràs el descans,
quedar-nos a casa, ran de la llar amb un bon foc encès, quan se'ns atansa aquest amo inclement. D'ell es va separar Zèfir, al principi tempestuós i orb,
d'elles. Comprendràs que, per bonica i reina que fos, no podia realitzar aquest disbarat sense un condigne càstig, i els olímpics la varen transformar en
que plovia fort quan sovint actuava, i els dos gossos Cèrber i Orthros, aquest en aparença tan inofensiu. I l'hidra de Lerna i el lleó de Nemea, i no
compte, unida amb Orthros, va tenir l'Esfinx, potser una calúmnia, perquè aquesta tal vegada provenia, correctament, de Tifó. Els grecs, quasi tan
els afectaven, si no abellia d'arriscar-se a tibantors passatgeres. Aquestes consideracions a part, Bel·lerofon, com és notori, en edat d'arreplegar
on, per una fissura de les fèrries defenses de l'òrgan muscular cardíac, aquest li devia bategar amb una molt relativa blanesa, allí on la Quimera
de no-res? Hi deu haver alguna substància darrera els noms? De què deuen aquests estar compostos? Quedarà dintre el no-res algun bri de matèria residual?
Quedarà dintre el no-res algun bri de matèria residual? Confesso que aquests embolics i cabòries no convenen als cervells d'uns simples pescadors.
Óssa menor, del Ca, del Bouer, sense gens de seguretat de si són o no, en aquest temps, en aquest indret i en aquesta hora, visibles. Recordo vagament
Ca, del Bouer, sense gens de seguretat de si són o no, en aquest temps, en aquest indret i en aquesta hora, visibles. Recordo vagament que, del Ca, n'hi ha
gens de seguretat de si són o no, en aquest temps, en aquest indret i en aquesta hora, visibles. Recordo vagament que, del Ca, n'hi ha dues, la major, amb
"Coneixes els seus costums, les seves qualitats i els seus defectes. Aquestes bèsties són, en general, molt intel·ligents i, ben tractades, amigues de
el nostre, útil i modest, al bany, avui i mentre duri el càlid estiu, en aquestes manses ones. En enraonar tanta estona, em sembla que sento alhora un
com a comiat, almenys de moment, en el silenci. Després de la feina, aquesta tarda hem berenat cargols i conquilles, fins a acabar les ganes
però no em provava i me'n vaig deseixir, per establir-me en la galvana d'aquest port moribund. Tinc sempre massa xorra", aclaria el jove dropo. "I el

  Pàgina 1 (de 9260) 50 següents »