Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Als closos ulls,	aquest	mar tan antic. Senzill proemi d'Arístocles "Em dic Arístocles, però no
un home també vell que fa cinquanta anys que aprèn a escriure en català,	aquesta	petita llengua inconeguda, que alguns designen baleàric, d'altres
tot inepte per a qualsevol altre feinós encanteri. Persisteix, doncs, en	aquesta	afecció, que no se li esvanirà fins que li tanquin per sempre els ulls.
com per distret miracle, una parella lluminosa, l'Èter i Hèmera. De tota	aquesta	mescla i d'altres posteriors i sovint incestuoses, unes mescles que no
que el silenci és la norma de la prudència que ens convé més d'adoptar en	aquesta	tan aparatosa confusió. Cronos Després de l'operació soferta per Uranos,
unir amb Rhea, que personificava la durada, el moviment i la successió.	Aquesta	era tan contínua, que va desvetllar aviat el recel de Cronos. Oblidant o
dels Cíclops, forjadors del llamp i del tro, varen cedir-los a Zeus. Amb	aquestes	armes i l'ajut dels seus germans Posidó i Hades, amb altres forces, Zeus,
menges, que hem esmentat, era almenys tan gran pintor com Pickman. Però	aquest	tenia els models al seu davant. Goya, en canvi, reproduïa Cronos, el
per prudent reserva, una sensació de repugnància. Després d'acabar-se	aquest	període, i Cronos ja vençut, res no ens interessa dels Curetes, fins a
homes, inexorable, sense sentiments i impassible, però imparcial, i que	aquesta	divinitat era per a ells la llei, que en aparença, en contacte amb
les estisores." "Tisores", va corregir d'esma Làquesis. "A veure si a	aquestes	altures m'hauràs d'ensenyar la gramàtica francesa", es va enfadar
les Estacions i les Hores, amb bones lleis, amb la Justícia i amb la Pau,	aquestes	darreres més bonics somnis que realitats. Però no podem formular-li cap
Erato Filla, com les altres vuit germanes, de la Memòria, correspon a	aquesta	figura de presidir les bodes —i vigilar, per escreix, les obtuses
per mi per sempre més." Clos de seguida l'esvoranc del part de Zeus,	aquest	va a la fi reposar. Però al cap de poc se'n malfiava. "De debò que no
les seves singulars qualitats i la seva raresa. Passaré de grat per alt	aquest	líquid fosc, viscós, inflamable, el petroli, que ha esdevingut un tema
l'altre germà. Després de meditar-hi, he comprès que l'escassetat d'	aquestes	i d'altres matèries és un dels fonaments sobre els quals els homes
vaig envejar, per aquelles belleses, els qui les produïen i les curaven.	Aquestes	són les veritables riqueses per a mi. Les enyoro i les protegiré tant com
del foc, del riu dels gemecs i del corrent dels dolors. A través d'	aquest	, d'una riba a l'altra, el vell i repulsiu Caront guiava amb l'acostumada
normals, amb les del vit. En tot cas, en adreçar els meus compliments a	aquest	pacífic bou ben informat de tot i raonable, no puc evitar l'impuls
recerca dels trossos del seu cos per Isis. Els grecs, que, en relació amb	aquestes	llunyanies, eren d'ahir mateix, fan d'Adonis un jove de divuit anys,
damunt el reu, s'abatia després sobre el malaurat i li rosegava el fetge.	Aquest	es cicatritzava de pressa i estava sencer i a punt per a la continuació
va revelar a Àsopos els amors ocults de la seva filla Egina amb Zeus.	Aquest	, per escarmentar de soca-rel l'indiscret, li va enviar Thànatos. Sísif va
suposo que el sap tothom. Camus, en un llibre magnífic, fonamenta en	aquest	mite el seu complex i profund sentiment de l'absurd. Segons el noble,
mai més rost avall. Ixió Íxion o Ixió, fill d'Ares o de Flègias —i, en	aquest	cas, germà de Coronis—, a punt de casar-se amb Dia, va donar al seu
la fantàstica imatge amb tanta passió, que en va néixer Kentauros.	Aquest	monstre va engendrar més tard, entès amb les eugues que pasturaven prop
aparença repel·leix", va dir Enyo. "I acostumem a estar-nos aquí, en	aquest	paratge solitari, prop dels extrems límits del món, en un tombant de la
dins un silenci infinit. De segur que es tracta de la burla d'algun d'	aquests	nous déus olímpics, de rialla inextingible. Aquesta, Euryalé, i jo som, a
de la burla d'algun d'aquests nous déus olímpics, de rialla inextingible.	Aquesta	, Euryalé, i jo som, a més, immortals i no envellim, un destí terrible per
varen arrencar, en puniment, les plomes de les Sirenes i es coronaven amb	aquestes	despulles. Emplomissades a poc a poc de nou, les Sirenes varen fugir,
després damunt els blancs ossos. N'hi ha, es diu, a milers. Des d'	aquests	incòmodes setials, les Sirenes, estudioses i dolentes, no es cansen
un dels misteris més foscos i tristos del nostre món de tenebror." Tota	aquesta	tirallonga va mormolar, sense perdre alè, Arístocles, una mica inebriat,
que s'estimen més", explicava Arístocles al seu fill Euforió, quan	aquest	encetava l'angoixa de l'adolescència. "Les verges negres, engendrades
des de l'eternitat la inexorable Moira. Abaixa el cap i acata, humil,	aquesta	majestuosa llei, el teu particular i alhora comú destí. Com a pare,
les Graees i les Gorgones. Em penso que t'he parlat una altra vegada d'	aquestes	últimes i de les anteriors. Forkys compta de segur amb més descendència,
les palpentes cap al càstig que et mereixes. T'has d'atenir, tothora amb	aquest	pes, a les conseqüències de la teva perversa acció. Perdràs el descans,
quedar-nos a casa, ran de la llar amb un bon foc encès, quan se'ns atansa	aquest	amo inclement. D'ell es va separar Zèfir, al principi tempestuós i orb,
d'elles. Comprendràs que, per bonica i reina que fos, no podia realitzar	aquest	disbarat sense un condigne càstig, i els olímpics la varen transformar en
que plovia fort quan sovint actuava, i els dos gossos Cèrber i Orthros,	aquest	en aparença tan inofensiu. I l'hidra de Lerna i el lleó de Nemea, i no
compte, unida amb Orthros, va tenir l'Esfinx, potser una calúmnia, perquè	aquesta	tal vegada provenia, correctament, de Tifó. Els grecs, quasi tan
els afectaven, si no abellia d'arriscar-se a tibantors passatgeres.	Aquestes	consideracions a part, Bel·lerofon, com és notori, en edat d'arreplegar
on, per una fissura de les fèrries defenses de l'òrgan muscular cardíac,	aquest	li devia bategar amb una molt relativa blanesa, allí on la Quimera
de no-res? Hi deu haver alguna substància darrera els noms? De què deuen	aquests	estar compostos? Quedarà dintre el no-res algun bri de matèria residual?
Quedarà dintre el no-res algun bri de matèria residual? Confesso que	aquests	embolics i cabòries no convenen als cervells d'uns simples pescadors.
Óssa menor, del Ca, del Bouer, sense gens de seguretat de si són o no, en	aquest	temps, en aquest indret i en aquesta hora, visibles. Recordo vagament
Ca, del Bouer, sense gens de seguretat de si són o no, en aquest temps, en	aquest	indret i en aquesta hora, visibles. Recordo vagament que, del Ca, n'hi ha
gens de seguretat de si són o no, en aquest temps, en aquest indret i en	aquesta	hora, visibles. Recordo vagament que, del Ca, n'hi ha dues, la major, amb
"Coneixes els seus costums, les seves qualitats i els seus defectes.	Aquestes	bèsties són, en general, molt intel·ligents i, ben tractades, amigues de
el nostre, útil i modest, al bany, avui i mentre duri el càlid estiu, en	aquestes	manses ones. En enraonar tanta estona, em sembla que sento alhora un
com a comiat, almenys de moment, en el silenci. Després de la feina,	aquesta	tarda hem berenat cargols i conquilles, fins a acabar les ganes
però no em provava i me'n vaig deseixir, per establir-me en la galvana d'	aquest	port moribund. Tinc sempre massa xorra", aclaria el jove dropo. "I el

Pàgina 1 (de 9811)

50 següents