DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
aquietar V 198 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb aquietar Freqüència total:  198 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

una sibil·lina llei—, però tot passa, res no dura, i el tràngol era aquietat, ens n'alegrem, pel sacrifici de la informació sobre Pito. Pulcre
un instant després trenca el cant d'un grill, tímid i poruc, tot seguit aquietada pel mateix pes del silenci al qual col·labora fins i tot la immobilitat
dins la cambra el seu capet de rata domèstica. Però ja la malalta s'anava aquietant. Es veia ara en un music-hall de Barcelona, un d'aquells esvalotats
dins el pit. Llavors sent l'enyorança de la vila —lentament s'aquieta la ciutat— dels olivars i de la mar tranquil·la i el
dura una hora, potser dues. Fatigada per l'esforç i per les llàgrimes, va aquietant-se; un cercle de mal de cap li estreny els polsos; la lucidesa torna a
de vora l'estany. I això per a mi en aquest instant és dolor. Per aquietar-me em cal girar els ulls a l'altra banda, on veig els rostres indiferents
davant els meus ulls, no distingia res; però, a poc a poc, les lletres s'aquietaren, vaig llegir: "Ahir a la tarda, de resultes d'una pulmonia fulminant, va
tanta pau s'exhalava d'aquella hora, a principis de tardor, quan el sol s'aquieta en l'aram de la campana suspesa, que el sant va repetir el seu memorable
mà d'home, que la persuadís i la tingués sempre a compte. Finalment, s'és aquietada, si bé mirant-me sempre amb el mateix recel. Què li volia jo? Hi ha en
el jove. El rotllo es desfeia i la mainada s'escampava. El Colom s'aquietava. Estintolat en el pedrís ens prenia com a testimonis. Ens explicava sa
la disciplina que guarden els ramats quan abunda l'herba. El seu gos s'aquietava. Nosaltres passàvem a mig pendís, seguint una pista estreta. Ens trobàvem
l'altre, sap? I és la bondat que tenen els vicis. Tot xarrupant l'home s'aquietava i perdia aquell fum de gelosia. Entretant jo vivia descansada i anava a
a arreplegar les claus del Portal Major. Guiomar!... Guiomar Aquieti-se, filla, i tingui espera! No en puc més de tant anar i venir. Maleït
per damunt la faç d'ella, em provava com els meus esforços per aquietar-la seríen estèrils. Ella semblava esvair-se, i no hi havía cap servent a
com he dit, la musica feu atur; i les evolucions dels valsadors s'aquietaren; i com suara hi hagué una ansiosa immobilitat de tota cosa. Però aquesta
i cel, és aclarit de la seva blanca puresa. Tot el món, terra i cel, és aquietat en la flonjor del seu gran silenci. Tot el món quiet, blanc i pur:
amb aquella bonior que sembla el soroll de llunyana tempesta. Fins que s'aquieten i es recullen i tot l'eixam es penja d'una branca, com un gran raïm
la vida fóra una batalla massa dura. La temperança és la virtut que més aquieta el cor i més fa la vida dolça. 13-IX-42 Al llindar de l'hivern
Tot plegat, rès: una entremaliadura del vent enjogassat. El flam s'havía aquietat altra volta, ja no hi havía perill. Sols restava d'aquella entremaliadura
i ell en respondria. Algunes de les més corbatudes i impossibles d'aquietar sotjaven constantment la vinguda de l'emperador i li tiraven
setanta anys, per imposició d'aquestos havía tingut forçosa necessitat d'aquietar-se en els onze darrers. La mort de dòn Aureli portà a la torre el gendre
els quadros i els aparells dels llums. Convençuda de que no podría aquietar-lo, cridà a María Gloria que, en el quarto de planxar, tot tenint cura de
de la nit; i, després dels esclats i bandereigs de la conflagració, s'aquietà i prengué una forma afusada. Cap de nosaltres no gosava respirar. Tots la
de terror quan m'hi acostava per amanyagar-les, el meu cor els deia: "aquieteu-vos, petits, tranquilitzeu-vos; heu caigut en bones mans; no us farem cap
comèdia o la film que està per començar. Però, sobtadament el passeig s'aquieta. Ja només de tard en tard baixa un automòbil. Els sons de la nit
—Què tinc? Què em passa? Era una veu opaca, ja llunyana. Rigué volent-se aquietar: —No serà res. Però el seu riure ressonà per tota l'amplitud de l'alcova,
en el trespol, regalimant aigua i esquitxant espurnes de foc. La mar s'aquietava, entontida de lluites. Les barques s'adaleraven per tornar. Evolucionaven
cobejadors de tot plaer sense tria, porucs i mai per la reflexió aquietats, sinó tan sols per la temença? No diria pas ningú que entre ells i els
fins ara, fou poblada d'estranyes remors. La pluja va cessar i el vent va aquietar-se. I en mig l'expectació profunda de la gent, la veu rogallosa,
llibre de tant en tant i se'l sentia mocar-se i estossegar, però s'anava aquietant de mica en mica fins que, passat un quart, es quedava immòbil i
de la Creació dóna les seves ordres al vent i al mar: —Calla, emmudeix, aquieta't. I vent i mar obeeixen com obeeixen les malalties i els mals esperits i
voluntat és fortament atreta per una beutat irresistible que tempesteja i aquieta alhora, nous sentits sembla que neixin en el nostre esperit que com veus
al seu dedins per la influència pedagògica del seu oncle capellà, va aquietar-se del tot. Confiava que Déu es faria càrrec que si habitaven la capella
fluctuant a cent braces de la porta del petit cementiri. Després s'aquietà amb la idea que havia d'ordenar les intencions esbullades dins de la seva
una serenitat d'home madur i de jutge implacable. Amb aquesta excusa s'aquietà. Esperaria que en Quel apagués el llum. Quan sospitaria que estigués al
En l'hora del crepuscle, els petits, cansats de jugar tota la tarda, s'aquietaven en la galeria vidrada que donava als jardins i demanaven rondalles.
de l'atmosfera i del pressentiment sinistre... Callà el cenillar, s'aquietaren els arrossers, els arbres devingueren immòbils, esperant, i al lluny, del
Començaven de sentir la fatiga. El sol queia a raig i l'aire s'havia aquietat. Se sentien les goles resseques i la boca apegalosa. Arribaren cansats i
a la vida —vaig pensar— podré veure teatre àrab. I la meva consciència va aquietar-se. La periodista europea i el jove musulmà anaren plegats al Teatre, i
que munten pel seu propi esforç i quan arriben a dalt es deixen dòcilment aquietar pel frontó. Les columnes de la Llotja de Palma, sense capitells ni bases,
sec, assecar; segur, assegurar; viu, avivar; content, acontentar; quiet, aquietar; sabent, assabentar; magre, amagrir; feble, afeblir; franc, afranquir;
patró dels desganats; per a netejar el ventrell, purificar les sangs i aquietar els nervis; la calaguala, resolutiva i sudorífica, molt bona per als
I el nou propietari tot era tornar bombatxos i xalecos a pressa per aquietar aquella gent. Als pocs dies, apremis de contribució, de sequiatge, de
ullets del crïo i aquells plors adolorits i aquells "avarientos" fan aquietar a les germanetes... —¡Reiet, reiet, vine a la mare! —li diu esta alçant
desemperesint-se i tornant-se a emperesir; es mouen quan estic quiet i s'aquieten quan em moc; belluguen soles, s'inflen i es desinflen; fan espirals; són
el bagul. A la casa tothom dormia i fins les remors del carrer s'havien aquietat poc o molt. Així és que vaig fer la meva feina amb tota catxassa i sense
un fibló, una punteta vermella fent-li una llengota descarada... Quan s'aquietaren una mica, el president picà de mans... —Silenci! Es reprèn la vista...
té por de que jo traspassi abans d'hora. Però un cop encarrilat ja s'aquietarà... i no és fàcil que torni enrera. Ja em sabia greu haver de donar-li
sóc més gran que tu!" Li portà un grapat d'userda i la Serpenta s'aquietà. Aleshores fou la cabra, la que donà mostres d'inquietud... "Ara tu,
d'injeccions. Quan, vers el final de la setmana de la desgràcia, s'anà aquietant, quedà, com un moladó de carn desfardada, aclofada en una cadira, o

  Pàgina 1 (de 4) 50 següents »