Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
ara AV 87297 oc.
ara C 5083 oc.
ara F 312 oc.
ara M 40 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2008)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb ara Freqüència total:  92732 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

Pontos rebia les misèries i mirava de diluir-les al llarg de l'aigua que ara cobria l'originari abisme. D'una escuma fecundada va aparèixer Afrodita.
perquè la seva sordesa a la veu humana és total. Pesca i campa. I ara ajuda'm a llevar el peix de la barca, que veig que hem emplenat a seny
sorprenem i reprimim amb esforç un somriure, perquè l'harmonia no durarà. Ara veiem d'esquena la noia, nua, gairebé com sempre, perquè no té temps de
en sortís Atena, revestida de totes les armes. "Pare, pots estar d'ara endavant tranquil. He absorbit tot el talent i les altres innegables
que s'anomena kynée i que em fa invisible, vaig percebre Coré, ara Persèfone, me'n vaig enamorar i en un moment l'arrabassava i me l'enduia
dominis, però hi torna a ser, en destrossar-lo les mènades. I saludem ara els jutges, solemnes en els setials. Èac, a la porta, amb el ros
estretament el càndid altruista en una alta roca d'un massís muntanyós. "Ara, a divertir-te en la teva esclavitud, en l'airejosa presó que durarà
ull i una sola dent i hem de servir-nos-en per torn, un torn rigorós. Ara, la segona, Pefredó, els ha de passar a Deino, la tercera, i després els
venir l'estúpida dita: "M'ha deixat de pedra." Ignoro, però, a hores d'ara, el desvergonyit inventor de l'exclamativa sentència que ens és un
si m'allargassava, et cansaria i t'avorriria. Val més que et previngui ara contra les riqueses de Plutó, contra tots els déus, benèvols o perversos,
del mar, les més llunyanes que els teus ulls abastin." Els Vents "Ara que grandeges i comences a saber l'ofici, treballant amb eficàcia i àgil
amo inclement. D'ell es va separar Zèfir, al principi tempestuós i orb, ara lleuger i fresc, que surt de ponent, de la plana dels morts benaurats, i
doncs, els arts i la barca, cridem el nostre modest gos, que empaita ara una última brillantor d'onada, i encaminem-nos, a poc a poc, cap al real
la morta bellesa d'Erígone que branda al vent. I molts d'altres somnis, ara meus, ja íntims, que no s'acompliran ni en la terra ni en cap Maira
la desgràcia. Sabies, gegant delicat, que sense raó no es té mai força. Ara som a l'hivern, i una espessor de núvols esborra del tot els enlairats
de seguida al fons de la barca, i mirarem d'agafar el son, un son breu. Ara, entre dos llustres, Glaucos, d'una barreja de verd blanquinós i de blau,
es malfiava el pelegrí. "Ja tornaré un altre dia a consultar l'oracle. Ara no em trobo en una disposició avinent." "Nai dezunean",
temible que una bondat sense límits? Els antics ja se n'havien adonat, i ara ens comencem a anguniejar amb raó, en veure els efectes de la seva
meva àvia, des de la seva eterna becaina. "No repapiegis, Calamanda, que ara la citació no venia a tomb", la va renyar l'amiga. "Magdalena, a les
de seguida el matador de l'ajagut i, molt poc temps després, el qui ara, en lamentar-se, es decideix a una funesta venjança. No és cert que el
poc a poc el seu poder. Però mil·lenaris enrera va ser de debò terrible. Ara, rodolant rodolant, ha anat a parar, per raons que no esmentaré, al meu
devia quedar servit", reia la senyora Tecleta Marigó. "Però deixem ara les vellúries. No us perdeu la delícia del ponent d'avui." I fins
amb algú altre, el qui sabia més sobre aquestes esplèndides troballes. Ara no ho asseguraríem, perquè el temps corre i s'escola causant-nos
i de llengua diligent, acerba. Aquesta, l'embolic, no piula, almenys per ara, i és de carn i ossos, un cec hi cauria, en absolut contrària a la imatge
i partidària de la mesura, de l'ordre, i aquest regnarà en absolut, d'ara endavant, al meu palau, m'ho ben prometo. Sogres, cunyades conques,
Després, més gemecs i més llàgrimes i un segon servei de l'arma, que ara s'enfonsa en un tendre pit. Com de costum, els pares es penedeixen quan
Castelló, des del fons del teatre on actuava el Cor de l'Esperança. "Ara resultarà que aquests ximples, amb més o menys propietat, s'entenen."
que habita en ell, que constitueix la seva naturalesa essencial. Ara admirem un correcte dibuix que el representa i girem, subtils hipòcrites,
seu ofici, que dominarà. Estranya meravella per a nosaltres, els homes d'ara, que ens creiem doctes en llegir de biaix quatre llibres mal pensats i
de les cames. Les orelles es dissimularan amb els cabells ben llargs, com ara s'estilen. I l'Erasme Caballé li pot serrar, en un compromís, els corns,
mapa la contrada de Nysa. Per molt que la busquis, no la localitzaràs. Ara que no hi ha distàncies i pots visitar, amb diners, tots els països,
seu torn, a la defensiva, en adonar-se de la innocent relliscada. "Uix, ara amb què em surts", va replicar la meva àvia. Però es distreia de seguida
el meu poder no m'entreté. Que els qui viatgen pel mar passin, d'ara endavant, sense perill, a frec del meu regne. No m'he de moure a
començaràs demà una altra vida. Però més plena i feliç que la que fins ara has viscut, i això que els teus pares han procurat sempre d'apartar de tu
oreneta. Hals "Quiet el cavall, manyac, pobre cavall, ben quiet, que ara l'àvia l'ha de rentar i raspallar", anava Hals tranquil·litzant la noble
seva predilecta presa. "Que es distreguin, i entretant t'endreço. Veus? Ara toca als braços, i a continuació als flancs, i més tard al ventre i a
d'alba, gràcies als déus per a mi la darrera. I els guardes em prendran ara mateix i em portaran al judici del rei. Obriran camí per camps eixorcs,
tècnic militar, m'interessaria d'aclarir-ho. Pot ser que la pregunta que ara em formulo sigui inescaient i estúpida, però no la puc allunyar.
de Dolac, i ignoro per què unes imatges provinents de remotes lectures ara m'escometen i se m'emboliquen. Aquest defecte del pas ha estat una altra
a les Erínies", aclaria, amatent, Pulcre Trompel·li. "Ja les domarem: ara, a la feina", instava la noia. "Amb el puntal del meu braç, venta-
em varen afavorir i, sobretot, a les meves excel·lents col·laboradores. Ara les coneixerà." I s'alçava per acomiadar, pompós i vacu, el client,
no m'agrada el nom, què ha de venjar? Per tant, vagin-se'n també, ara, si els plau, perquè em convindrien unes quantes hores de descans,
sabem que no cal fer gaire cas dels endevins, i no n'exceptuo aquests d'ara. I els fills, i els néts, i les nores? Tu sí que tens la vida plena
de les ombres o l'esguardarà com una constel·lació en l'amplitud del cel. Ara la veiem en repòs, més nua que la seva imatge transmesa a nosaltres per
per entendre. Però procura almenys d'aprendre com es belluguen les que ara et col·locaré. Mira: així." I les lliçons varen durar diversos dies.
tanta estúpida fal·lera per caçar, fanàtic del perillós culte d'Àrtemis? Ara és un esportiu poca-solta, es convertirà després en un cínic abegot que
seguida— cap a la mort. Per una raó o una altra, li convé la meva mort, ara exigeix la meva mort. Bé, acceptem-la. Trio amb mundanal atenció, amb
del gambaire. "L'he odiada sempre, i per raons de pes, em sembla. Hauria ara de caure, com un catxap, en aquest parany mortal? No diré que no es
cosmos, distint, senyorejant-lo, un misteriós acte pur, tripersonal, que ara no ens ha d'ocupar, no convé. Germà bessó del Somni, em veus representat
cor de la seva mare. "Tino Costa ha tornat! Tino Costa ha tornat!" I ara, per què restaven mudes les cases? silenciós, el carrer? Per què adoptava

  Pàgina 1 (de 1855) 50 següents »