×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb ara |
Freqüència total: 130002 |
CTILC1 |
Pontos rebia les misèries i mirava de diluir-les al llarg de l'aigua que | ara | cobria l'originari abisme. D'una escuma fecundada va aparèixer Afrodita. | perquè la seva sordesa a la veu humana és total. Pesca i campa. I | ara | ajuda'm a llevar el peix de la barca, que veig que hem emplenat a seny | sorprenem i reprimim amb esforç un somriure, perquè l'harmonia no durarà. | Ara | veiem d'esquena la noia, nua, gairebé com sempre, perquè no té temps de | en sortís Atena, revestida de totes les armes. "Pare, pots estar d' | ara | endavant tranquil. He absorbit tot el talent i les altres innegables | que s'anomena kynée i que em fa invisible, vaig percebre Coré, | ara | Persèfone, me'n vaig enamorar i en un moment l'arrabassava i me l'enduia | dominis, però hi torna a ser, en destrossar-lo les mènades. I saludem | ara | els jutges, solemnes en els setials. Èac, a la porta, amb el ros | estretament el càndid altruista en una alta roca d'un massís muntanyós. " | Ara | , a divertir-te en la teva esclavitud, en l'airejosa presó que durarà | ull i una sola dent i hem de servir-nos-en per torn, un torn rigorós. | Ara | , la segona, Pefredó, els ha de passar a Deino, la tercera, i després els | venir l'estúpida dita: "M'ha deixat de pedra." Ignoro, però, a hores d' | ara | , el desvergonyit inventor de l'exclamativa sentència que ens és un | si m'allargassava, et cansaria i t'avorriria. Val més que et previngui | ara | contra les riqueses de Plutó, contra tots els déus, benèvols o perversos, | del mar, les més llunyanes que els teus ulls abastin." Els Vents " | Ara | que grandeges i comences a saber l'ofici, treballant amb eficàcia i àgil | amo inclement. D'ell es va separar Zèfir, al principi tempestuós i orb, | ara | lleuger i fresc, que surt de ponent, de la plana dels morts benaurats, i | doncs, els arts i la barca, cridem el nostre modest gos, que empaita | ara | una última brillantor d'onada, i encaminem-nos, a poc a poc, cap al real | la morta bellesa d'Erígone que branda al vent. I molts d'altres somnis, | ara | meus, ja íntims, que no s'acompliran ni en la terra ni en cap Maira | la desgràcia. Sabies, gegant delicat, que sense raó no es té mai força. | Ara | som a l'hivern, i una espessor de núvols esborra del tot els enlairats | de seguida al fons de la barca, i mirarem d'agafar el son, un son breu. | Ara | , entre dos llustres, Glaucos, d'una barreja de verd blanquinós i de blau, | es malfiava el pelegrí. "Ja tornaré un altre dia a consultar l'oracle. | Ara | no em trobo en una disposició avinent." "Nai dezunean", | temible que una bondat sense límits? Els antics ja se n'havien adonat, i | ara | ens comencem a anguniejar amb raó, en veure els efectes de la seva | meva àvia, des de la seva eterna becaina. "No repapiegis, Calamanda, que | ara | la citació no venia a tomb", la va renyar l'amiga. "Magdalena, a les | de seguida el matador de l'ajagut i, molt poc temps després, el qui | ara | , en lamentar-se, es decideix a una funesta venjança. No és cert que el | poc a poc el seu poder. Però mil·lenaris enrera va ser de debò terrible. | Ara | , rodolant rodolant, ha anat a parar, per raons que no esmentaré, al meu | devia quedar servit", reia la senyora Tecleta Marigó. "Però deixem | ara | les vellúries. No us perdeu la delícia del ponent d'avui." I fins | amb algú altre, el qui sabia més sobre aquestes esplèndides troballes. | Ara | no ho asseguraríem, perquè el temps corre i s'escola causant-nos | i de llengua diligent, acerba. Aquesta, l'embolic, no piula, almenys per | ara | , i és de carn i ossos, un cec hi cauria, en absolut contrària a la imatge | i partidària de la mesura, de l'ordre, i aquest regnarà en absolut, d' | ara | endavant, al meu palau, m'ho ben prometo. Sogres, cunyades conques, | Després, més gemecs i més llàgrimes i un segon servei de l'arma, que | ara | s'enfonsa en un tendre pit. Com de costum, els pares es penedeixen quan | Castelló, des del fons del teatre on actuava el Cor de l'Esperança. " | Ara | resultarà que aquests ximples, amb més o menys propietat, s'entenen." | que habita en ell, que constitueix la seva naturalesa essencial. | Ara | admirem un correcte dibuix que el representa i girem, subtils hipòcrites, | seu ofici, que dominarà. Estranya meravella per a nosaltres, els homes d' | ara | , que ens creiem doctes en llegir de biaix quatre llibres mal pensats i | de les cames. Les orelles es dissimularan amb els cabells ben llargs, com | ara | s'estilen. I l'Erasme Caballé li pot serrar, en un compromís, els corns, | mapa la contrada de Nysa. Per molt que la busquis, no la localitzaràs. | Ara | que no hi ha distàncies i pots visitar, amb diners, tots els països, | seu torn, a la defensiva, en adonar-se de la innocent relliscada. "Uix, | ara | amb què em surts", va replicar la meva àvia. Però es distreia de seguida | el meu poder no m'entreté. Que els qui viatgen pel mar passin, d' | ara | endavant, sense perill, a frec del meu regne. No m'he de moure a | començaràs demà una altra vida. Però més plena i feliç que la que fins | ara | has viscut, i això que els teus pares han procurat sempre d'apartar de tu | oreneta. Hals "Quiet el cavall, manyac, pobre cavall, ben quiet, que | ara | l'àvia l'ha de rentar i raspallar", anava Hals tranquil·litzant la noble | seva predilecta presa. "Que es distreguin, i entretant t'endreço. Veus? | Ara | toca als braços, i a continuació als flancs, i més tard al ventre i a | d'alba, gràcies als déus per a mi la darrera. I els guardes em prendran | ara | mateix i em portaran al judici del rei. Obriran camí per camps eixorcs, | tècnic militar, m'interessaria d'aclarir-ho. Pot ser que la pregunta que | ara | em formulo sigui inescaient i estúpida, però no la puc allunyar. | de Dolac, i ignoro per què unes imatges provinents de remotes lectures | ara | m'escometen i se m'emboliquen. Aquest defecte del pas ha estat una altra | a les Erínies", aclaria, amatent, Pulcre Trompel·li. "Ja les domarem: | ara | , a la feina", instava la noia. "Amb el puntal del meu braç, venta- | em varen afavorir i, sobretot, a les meves excel·lents col·laboradores. | Ara | les coneixerà." I s'alçava per acomiadar, pompós i vacu, el client, | no m'agrada el nom, què ha de venjar? Per tant, vagin-se'n també, | ara | , si els plau, perquè em convindrien unes quantes hores de descans, | sabem que no cal fer gaire cas dels endevins, i no n'exceptuo aquests d' | ara | . I els fills, i els néts, i les nores? Tu sí que tens la vida plena | de les ombres o l'esguardarà com una constel·lació en l'amplitud del cel. | Ara | la veiem en repòs, més nua que la seva imatge transmesa a nosaltres per | per entendre. Però procura almenys d'aprendre com es belluguen les que | ara | et col·locaré. Mira: així." I les lliçons varen durar diversos dies. | tanta estúpida fal·lera per caçar, fanàtic del perillós culte d'Àrtemis? | Ara | és un esportiu poca-solta, es convertirà després en un cínic abegot que | seguida— cap a la mort. Per una raó o una altra, li convé la meva mort, | ara | exigeix la meva mort. Bé, acceptem-la. Trio amb mundanal atenció, amb | del gambaire. "L'he odiada sempre, i per raons de pes, em sembla. Hauria | ara | de caure, com un catxap, en aquest parany mortal? No diré que no es | cosmos, distint, senyorejant-lo, un misteriós acte pur, tripersonal, que | ara | no ens ha d'ocupar, no convé. Germà bessó del Somni, em veus representat | cor de la seva mare. "Tino Costa ha tornat! Tino Costa ha tornat!" I | ara | , per què restaven mudes les cases? silenciós, el carrer? Per què adoptava |
|