Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

hem explicat. —Els punts? —mormola ell. —Els punts. La classificació. —L'	arbitrarietat	—continua mormolant ell. —Quina arbitrarietat? No heu entès res. —És
punts. La classificació. —L'arbitrarietat —continua mormolant ell. —Quina	arbitrarietat	? No heu entès res. —És possible. L'home se'l mira amb simpatia, ara,
quan es tracta d'un cas urgent? —Ben cert —fa l'home—. Volem evitar tota	arbitrarietat	. —Potser que aneu a preguntar a les botigues, doncs. Ens esperarem aquí,
van enrunar una torre i la casa conservà el seu aire de desolació, d'	arbitrarietat	, però, cal convenir-hi, de noblesa. Una torre esvelta i senyora, un fris
l'orgull; va adonar-se que havia de sotmetre la seva independència a les	arbitrarietats	d'una dona de contingut moral inferior al seu: a un esperit sense
—el de les imatges i el del lèxic— una certa dosi de contingència i d'	arbitrarietat	que incitaria a posar en dubte el caràcter sistemàtic del conjunt? El
segura— del caràcter arbitrari dels signes lingüístics, admet que aquesta	arbitrarietat	comporta tot de graus i que el signe pot ésser relativament motivat. Això
i d'altres que li estan associats". Si el principi irracional de l'	arbitrarietat	del signe fos aplicat sense restricció, "hom aniria a parar a la
i d'altres més "gramaticals": "No és que ""lèxic"" i ""	arbitrarietat	"" d'una banda i ""gramàtica"" i ""motivació relativa"" de l'
pàg. 183.) Per a Saussure, per consegüent, la llengua va de l'	arbitrarietat	a la motivació. Nogensmenys, els sistemes que hem examinat fins ara van
els sistemes que hem examinat fins ara van de la motivació a l'	arbitrarietat	: els esquemes conceptuals —a la llarga, simple oposició binària— són
sistemes de classificació poden ésser desigualment situats en relació a l'	arbitrarietat	i a la motivació sense que aquesta darrera deixi d'ésser-hi operant, el
tronc tendeixi a la vertical. Les branques baixes comporten ja molta més	arbitrarietat	: llur nombre, tot i que hom pugui preveure'l restringit, no està fixat
més elevats, s'afebleix la part de la motivació i augmenta la de l'	arbitrarietat	: les branques terminals no poden de cap manera comprometre l'estabilitat
d'ésser anomenats subnoms, car és en aquesta segona esfera on regna l'	arbitrarietat	més desfermada. Per resumir: ocells i gossos són pertinents en relació
massa sovint i l'amenaça ja no fou eficaç. El company vigilant cometia	arbitrarietats	, apuntava els noms dels qui no li eren gaire amics i deixava fer el que
nervis i de la secreció glandular mitjançant models mecànics primitius, l'	arbitrarietat	evident dels quals i llur caràcter bast desvetllaren de pressa la crítica
mateix que Saussure posa en el centre de la lingüística: el principi d'	arbitrarietat	del signe lingüístic. D'una manera general, l'objecte principal de la
serà el conjunt dels sistemes que recolzen damunt el principi d'	arbitrarietat	, de convencionalitat. Ho concreta prou bé en aquest text: "...podem dir
de definir la naturalesa d'aquesta relació, si bé proposa el principi d'	arbitrarietat	del signe com a principi generador del conjunt de sistemes d'expressió,
domini de la semiologia és l'univers de fets humans regits pel principi d'	arbitrarietat	. Però, quina relació hi ha entre lingüística i semiologia? La
i semiologia? La conseqüència immediata de proposar el principi d'	arbitrarietat	del signe com a principi configurador de l'univers semiològic és
principi de la centralitat del valor, juntament amb el principi de l'	arbitrarietat	del signe, expliquen finalment la necessitat de considerar l'univers
ens ha portat la tradició lingüística. Posem-ne un, per exemple: el de l'	arbitrarietat	o convencionalitat del llenguatge. Qui té raó, Cràtil o Hermògenes, a
és haver de reconèixer —seguim dient que sentimentalismes a part— que les	arbitrarietats	que esquitxaren la vida colonial foren més suportades que les patides per
donem a aquest adjectiu tan divertit— d'abans, se'ns revelen en tota llur	arbitrarietat	quan les examinem amb una òptica "natural": vull dir en funció de
era, sobretot, el fet que Aragó i el Principat escapessin a l'	arbitrarietat	, i nosaltres, no. És ressentiment: no hi ha altra paraula. Ressentiment
pragmàtic ni humanista, que són les idees d'aquella època, perquè no vol	arbitrarietat	que suposi poca consideració del món real ni rebaixament de la
i publica cada dia a la "Veu de Catalunya" la teoria de la	arbitrarietat	que va èsser el primer tema filosòfic que va explanar i que serà el
la que sintetitza tot el seu pensament. La teoria de l'arbitrari o de la	arbitrarietat	que és la que denota un odi mortal a la realitat i a la naturalitat, que
i d'una manera ordenada el contrari del natural o sia de una	arbitrarietat	que no és aixó que en llatí en diem l'/actio exlibidine orta et
que hem anomenat, amb la advertència que en el terreny filosòfic aquesta	arbitrarietat	i artificialitat el porta no solament a dir que s'estima més el sistema
enllà que la mateixa filosofia grega. I independenment de la teoria de l'	arbitrarietat	perquè de moment no la lliga, va concebir la fòrmula biològica de la
mateix en l'estudi que farem del seu gran sistema filosòfic que lliga l'	arbitrarietat	amb la fòrmula biològica de la llógica. I entrant a parlar del gran
i per això En Caselles del pròleg, fent referència a la teoria de l'	arbitrarietat	deia que admirava i seguia els principis de l'Ors sense saber si estaven
hauran de tenir en compte primordialment les seves possibilitats, sense	arbitrarietat	ni pressió violent. Fet i fet, en l'acció, es tracta de realitzar tot el
malgrat el desordre, un mestre excel·lent. Els seus estirabots i la	arbitrarietat	amb què repartia les qualificacions i les notes, eren només un mitjà per
promulgà lleis que negaven tota llibertat individual i col·lectiva; llur	arbitrarietat	prescindí fins d'aquelles lleis sempre que li convenia i degradà la
però dins dels límits estrictes d'unes regles preadmeses i d'una absoluta	arbitrarietat	. Sigui el que sigui l'origen històric d'aquestes menes de jocs, gosaria
per tant, fins a quin punt d'inversemblança i de quasi inimaginable	arbitrarietat	pot arribar la capacitat humana en la creació de ficcions basades
camí obert per a fer tot el que ell vol i fins per anar a parar a la pura	arbitrarietat	. Ara bé: l'artista, per aquest camí, pot produir una obra d'art? La
manera irregular i sempre té com a base "el principi irracional de l'	arbitrarietat	del signe", en la qual només parcialment és possible "d'introduir un
per a designar les terres que són cap a la banda per on surt el sol. L'	arbitrarietat	en l'ús d'aquell mot és el resultat del descrèdit d'una teoria —hi hagué
de les persones que hi són inscrites. També ens ho fa entendre la pura	arbitrarietat	amb què han d'ésser establerts els noms geogràfics i qualsevol mena de
de realitat humana a través d'una organització fictíciament lògica de l'	arbitrarietat	i de l'absurd. Per un altre camí, Faulkner substituïa la manera habitual
d'expressió, i per estalviar-hi el perill de la gratuïtat i de l'	arbitrarietat	. El tema pot fer aquest servei al pintor en el sentit de
altra de limitacions, i sembla que una llibertat absoluta, que permeti l'	arbitrarietat	en l'esforç i en el resultat, hauria de resultar estèril. Ben cert,
l'existència d'una "llei" pròpia que potser el portarà a abandonar l'	arbitrarietat	, i que, sigui com sigui, i encara que no el porti a fer referència a res,
uns mitjans d'expressió o altres i ens deixàvem anar a la pura	arbitrarietat	, no podem pas confiar que arribaríem a expressar alguna cosa, ni
i per la "intenció" bàsica de "fer pintura" per a salvar-se d'una	arbitrarietat	estèril i per a trobar en ell mateix la norma que li permeti d'arribar a

Pàgina 1 (de 9)

50 següents