DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
arborar V 487 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb arborar Freqüència total:  487 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

A la tarda vaig a Cubells. Tornant, m'adono de dues flors de ginesta que arboren l'or del juny en la gelor del desembre. Però encara em meravella més
sense dir res, amb aire preocupat. Ja n'hi havia prou. El vell Narro s'arborava. —Ja hi tornem? Es defensava el Boni, fingint innocència. —Jo no t'hai dit
en massa, en una reacció social encadenada. En aquest moment comencem a arborar-nos col·lectivament. Tot l'egoisme que ens fa esquerps i sorruts
Sóc la mateixa, Víctor! El meu cor és pur! Víctor. Però el meu s'arbora de gelosia, d'una gelosia incurable! Ernestina. [(Aixecant-se
fons d'Irlanda mig feta d'odi i mig d'oracions que arbora el cel més fosc de banda a banda i salta els murs més alts de
de bronze a cada pit. I de la roca viva treu guspira, de sobte arbora en flames un caliu i de sobte extingeix tota una pira
de supèrbia coronat. Rei vol dir la tirania que arbora un llamp per fuet, i si en fa mal ús no expia els
No basta el pa per confortar ma vida ni el sol per arborar ma joventut. No calma el mar ma set inextingida, ni
abaixá l' esguart, l' apoyá en lo del estudiant, una flamarada de vida arborá sos ulls grossos, poch há esmortuhits, y ab sorpresa de tothom se li pará
tràgicament, del fons del meu ésser, lúcid a despit de la febrada que m'arborava. Ningú no em podia respondre. El meu pare té el cor sord; la mare, que m'
Jo, que, agafat en fred, més aviat sóc gauche, inexpressiu, quan m'arboro amb una d'aquestes improvisacions em transformo totalment i esdevinc una
dintre aquell món fosc. Jo coneixia el desmai de la voluntat que no s'arbora sinó amb el plaer o les imatges del plaer. Tremolava davant els casos
d'aquesta misèria. Què restava d'aquella flama d'ideal que un dia s'havia arborat dintre el meu cor? On era el goethià que jo m'havia cregut ésser en un
fins que li queia desfeta pel pit. Tot d'una la grogor de la cara se li arborava com una argelaga encesa, i llavors baldava els nois a cops talment, que
havia deixades caure. Eren quatre francs! Tornada a Marsella La gana ens arborava. Pels carrers de Mallana no es veia ningú. Tothom era a dinar. Preguntem
. No sabré estimar-lo. Som a Rognac a les tres de la tarda. La gana ens arbora. Entrem en un hostalet, una guinguette per a treballadors arran
la minestra, jo altres coses comunes a tots dos. Tinc una gana que m'arbora. No menjo, devoro. Josep. —Potser a casa teva mai no havies
perdut tot? —No ens queden sinó els diners que deus tenir tu. La ràbia m'arborava. Anava a cridar, a insultar-lo, a llançar-li una cosa pel cap. I
inciten, inviten, criden les parelles. El repic, frenètic, exalta l'home, arbora la dona, posa de punta els nervis; les camallades es fan més vives, els
una mirada que concentrava la seva atenció i que semblava a punt d'arborar-se, va produir uns moments de pànic. Lluís va ser el primer a obeir-lo.
havia estat inútil intentar la reconciliació, però abans s'enfurismava, s'arborava de furor, se li encenia la veu; ara, no: havia convertit el seu
se les sentia igual que foc al pit i com si en contacte amb l'aire s'arboressin, el cremessin. "De besar-nos, ja ens vagarà després, quan estiguem
al so bèl·lic de clarins ressonants i de trompetes, arborin l'estendard. Com per dret propi, sol·licita Azazel l'honor
total destrucció, i expiraríem. ¿Què témer, doncs? ¿Qui dubta d'arborar-li la més gran còlera? En la fúria màxima, o bé ens
i amb grans fets d'armes d'un cap a l'altre el firmament s'arbora. Uns, més cruels, amb còlera tifea afollen els
el Flagetont salvatge, el de les ones torrentoses de foc, que arbora amb fúria. Molt lluny d'aquests, calmós i sense fressa,
impàvid, s'estava dret, i encès com un cometa, que arbora l'amplitud de l'Ofiücus a l'àrtic cel, i llança guerra i pesta
Llavors Adam anà esvaint els dubtes nascuts en el seu cor, i va arborar-lo (era sense pecat) set de conèixer totes aquelles
afeixugat pels fruits més bells, suspesos temptant la vista, arbora en mi el desfici de collir-ne i menjar-ne; això em desperta,
contempla Eva, que, lasciva, correspon als esguards; tots dos s'arboren en un foc de luxúria. Ell diu, a l'últim, per
crits de Zorbàs. Els obrers treballaven amb ràbia; només Zorbàs els podia arborar així. Amb ell, el treball es tornava vi, cant, amor, i s'embriagaven. A
perquè no s'havien sentit els passos de ningú que se n'anés. Zorbàs s'arborà. —Què era el tret de pistola, monjo? —cridà de nou. Es van sentir passos
llindar i se'n va anar. I el pobre oncle Anagnostis cridava, suplicava, arborava el bastó: —És una vergonya, nois, és una vergonya, i el mort us sent!
que ens deixaren, i les angúnies que patiren, i les exaltacions que els arboraren, són avui l'esperit col·lectiu, vivent, de la nostra pàtria. Tot això
d'una sinceritat literària provocada. Shakespeare és la flama viva arborant, xuclant, consumint la vida nua. Mai, però, no deixa cendres de bon ús
les facultats d'anàlisis i eviten l'espectacle íntim de la lluita que els arbora presentant-nos una obra formalment perfecta. Contra l'un i contra l'altre
bones ànimes que dissimulen la seva aversió contra Catalunya deixant-se arborar d'un retòric zel democràtic. S'oposen a què sigui reconeguda a Catalunya
el cor, qui arrugat de celles i amb les dents serrades de la ira que l'arbora, aquest els ulls brillants del pler que espera, l'altre crespat el rostre
del coratge que li abranda el pit, del desig de ben obrar que li arbora les entranyes. I avança ardit món enllà, sense haver de cercar la ruta, i
d'entranyes de la mare que posa un fill al món? ¿Quina flama arbora el pit del màrtir que per la seva fe dóna la vida? ¿Què tremola en els
de les finestres. Alegria en el cor dels infants i aquella febre que arbora la saba en el tronc i la sang en les venes, així que el bon temps truca a
haver atrapat res de profit, com no sigui el cansament i la gana que l'arbora, si un pagès sorneguer, caçador de frau a hores perdudes, amb un fusell
que diu coses que no són veres; Arrias no n'és empallegat, al contrari, s'arbora contra el seu interruptor. "No avanço, li diu, no conto cap cosa que no
encara dient ella. Però aquí, la resplandor d'una foguerada interior li arborà la cara, sos ulls varen badarse desmesuradament, y allà, al fons
L'acalorament d'aquells enfellonits va, mentrestant, pujant de punt, arborant ab ses flames tots els esperits, com ab un misto encès s'arbora un bosch
punt, arborant ab ses flames tots els esperits, com ab un misto encès s'arbora un bosch de teyes. Ja en Nillo no pot imposarse; ell mateix se sent encès
qu'un altre, enfilantse a la banqueta, ja s'apoderava de la bandera y l'arborava triomfalment als quatre vents. Aleshores la poguerem veure be. Era roja,
d'americana, ben escabellat y ab les ungles de dol. La senyora Falcó s'arborà tota; però tots havíen fet com aquell que'ls agradés un cop genial
y la embestida y tot del professor. Foragitat de debò, l'home arribà allí arborant el puntero, y sense encomanarse a Deu ni als sants... ¡pam!...
havia esdevingut la més pura i devota de la cristiandat. Adams havia arborat feia molt de temps el pavelló anglès, i constituït la seva illa en

  Pàgina 1 (de 10) 50 següents »