Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

A la tarda vaig a Cubells. Tornant, m'adono de dues flors de ginesta que	arboren	l'or del juny en la gelor del desembre. Però encara em meravella més
sense dir res, amb aire preocupat. Ja n'hi havia prou. El vell Narro s'	arborava	. —Ja hi tornem? Es defensava el Boni, fingint innocència. —Jo no t'hai dit
en massa, en una reacció social encadenada. En aquest moment comencem a	arborar	-nos col·lectivament. Tot l'egoisme que ens fa esquerps i sorruts
Sóc la mateixa, Víctor! El meu cor és pur! Víctor. Però el meu s'	arbora	de gelosia, d'una gelosia incurable! Ernestina. [(Aixecant-se
fons d'Irlanda mig feta d'odi i mig d'oracions que	arbora	el cel més fosc de banda a banda i salta els murs més alts de
de bronze a cada pit. I de la roca viva treu guspira, de sobte	arbora	en flames un caliu i de sobte extingeix tota una pira
de supèrbia coronat. Rei vol dir la tirania que	arbora	un llamp per fuet, i si en fa mal ús no expia els
No basta el pa per confortar ma vida ni el sol per	arborar	ma joventut. No calma el mar ma set inextingida, ni
abaixá l' esguart, l' apoyá en lo del estudiant, una flamarada de vida	arborá	sos ulls grossos, poch há esmortuhits, y ab sorpresa de tothom se li pará
tràgicament, del fons del meu ésser, lúcid a despit de la febrada que m'	arborava	. Ningú no em podia respondre. El meu pare té el cor sord; la mare, que m'
Jo, que, agafat en fred, més aviat sóc gauche, inexpressiu, quan m'	arboro	amb una d'aquestes improvisacions em transformo totalment i esdevinc una
dintre aquell món fosc. Jo coneixia el desmai de la voluntat que no s'	arbora	sinó amb el plaer o les imatges del plaer. Tremolava davant els casos
d'aquesta misèria. Què restava d'aquella flama d'ideal que un dia s'havia	arborat	dintre el meu cor? On era el goethià que jo m'havia cregut ésser en un
fins que li queia desfeta pel pit. Tot d'una la grogor de la cara se li	arborava	com una argelaga encesa, i llavors baldava els nois a cops talment, que
havia deixades caure. Eren quatre francs! Tornada a Marsella La gana ens	arborava	. Pels carrers de Mallana no es veia ningú. Tothom era a dinar. Preguntem
. No sabré estimar-lo. Som a Rognac a les tres de la tarda. La gana ens	arbora	. Entrem en un hostalet, una guinguette per a treballadors arran
la minestra, jo altres coses comunes a tots dos. Tinc una gana que m'	arbora	. No menjo, devoro. Josep. —Potser a casa teva mai no havies
perdut tot? —No ens queden sinó els diners que deus tenir tu. La ràbia m'	arborava	. Anava a cridar, a insultar-lo, a llançar-li una cosa pel cap. I
inciten, inviten, criden les parelles. El repic, frenètic, exalta l'home,	arbora	la dona, posa de punta els nervis; les camallades es fan més vives, els
una mirada que concentrava la seva atenció i que semblava a punt d'	arborar	-se, va produir uns moments de pànic. Lluís va ser el primer a obeir-lo.
havia estat inútil intentar la reconciliació, però abans s'enfurismava, s'	arborava	de furor, se li encenia la veu; ara, no: havia convertit el seu
se les sentia igual que foc al pit i com si en contacte amb l'aire s'	arboressin	, el cremessin. "De besar-nos, ja ens vagarà després, quan estiguem
al so bèl·lic de clarins ressonants i de trompetes,	arborin	l'estendard. Com per dret propi, sol·licita Azazel l'honor
total destrucció, i expiraríem. ¿Què témer, doncs? ¿Qui dubta d'	arborar	-li la més gran còlera? En la fúria màxima, o bé ens
i amb grans fets d'armes d'un cap a l'altre el firmament s'	arbora	. Uns, més cruels, amb còlera tifea afollen els
el Flagetont salvatge, el de les ones torrentoses de foc, que	arbora	amb fúria. Molt lluny d'aquests, calmós i sense fressa,
impàvid, s'estava dret, i encès com un cometa, que	arbora	l'amplitud de l'Ofiücus a l'àrtic cel, i llança guerra i pesta
Llavors Adam anà esvaint els dubtes nascuts en el seu cor, i va	arborar	-lo (era sense pecat) set de conèixer totes aquelles
afeixugat pels fruits més bells, suspesos temptant la vista,	arbora	en mi el desfici de collir-ne i menjar-ne; això em desperta,
contempla Eva, que, lasciva, correspon als esguards; tots dos s'	arboren	en un foc de luxúria. Ell diu, a l'últim, per
crits de Zorbàs. Els obrers treballaven amb ràbia; només Zorbàs els podia	arborar	així. Amb ell, el treball es tornava vi, cant, amor, i s'embriagaven. A
perquè no s'havien sentit els passos de ningú que se n'anés. Zorbàs s'	arborà	. —Què era el tret de pistola, monjo? —cridà de nou. Es van sentir passos
llindar i se'n va anar. I el pobre oncle Anagnostis cridava, suplicava,	arborava	el bastó: —És una vergonya, nois, és una vergonya, i el mort us sent!
que ens deixaren, i les angúnies que patiren, i les exaltacions que els	arboraren	, són avui l'esperit col·lectiu, vivent, de la nostra pàtria. Tot això
d'una sinceritat literària provocada. Shakespeare és la flama viva	arborant	, xuclant, consumint la vida nua. Mai, però, no deixa cendres de bon ús
les facultats d'anàlisis i eviten l'espectacle íntim de la lluita que els	arbora	presentant-nos una obra formalment perfecta. Contra l'un i contra l'altre
bones ànimes que dissimulen la seva aversió contra Catalunya deixant-se	arborar	d'un retòric zel democràtic. S'oposen a què sigui reconeguda a Catalunya
el cor, qui arrugat de celles i amb les dents serrades de la ira que l'	arbora	, aquest els ulls brillants del pler que espera, l'altre crespat el rostre
del coratge que li abranda el pit, del desig de ben obrar que li	arbora	les entranyes. I avança ardit món enllà, sense haver de cercar la ruta, i
d'entranyes de la mare que posa un fill al món? ¿Quina flama	arbora	el pit del màrtir que per la seva fe dóna la vida? ¿Què tremola en els
de les finestres. Alegria en el cor dels infants i aquella febre que	arbora	la saba en el tronc i la sang en les venes, així que el bon temps truca a
haver atrapat res de profit, com no sigui el cansament i la gana que l'	arbora	, si un pagès sorneguer, caçador de frau a hores perdudes, amb un fusell
que diu coses que no són veres; Arrias no n'és empallegat, al contrari, s'	arbora	contra el seu interruptor. "No avanço, li diu, no conto cap cosa que no
encara dient ella. Però aquí, la resplandor d'una foguerada interior li	arborà	la cara, sos ulls varen badarse desmesuradament, y allà, al fons
L'acalorament d'aquells enfellonits va, mentrestant, pujant de punt,	arborant	ab ses flames tots els esperits, com ab un misto encès s'arbora un bosch
punt, arborant ab ses flames tots els esperits, com ab un misto encès s'	arbora	un bosch de teyes. Ja en Nillo no pot imposarse; ell mateix se sent encès
qu'un altre, enfilantse a la banqueta, ja s'apoderava de la bandera y l'	arborava	triomfalment als quatre vents. Aleshores la poguerem veure be. Era roja,
d'americana, ben escabellat y ab les ungles de dol. La senyora Falcó s'	arborà	tota; però tots havíen fet com aquell que'ls agradés un cop genial
y la embestida y tot del professor. Foragitat de debò, l'home arribà allí	arborant	el puntero, y sense encomanarse a Deu ni als sants... ¡pam!...
havia esdevingut la més pura i devota de la cristiandat. Adams havia	arborat	feia molt de temps el pavelló anglès, i constituït la seva illa en

Pàgina 1 (de 10)

50 següents