Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
arcàngel M 417 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb arcàngel Freqüència total:  417 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

quina amarga postguerra! Ens ompliren d'espases la sintaxi, d'arcàngels durament immutables a la porta dels cines, mentre
guardaran desvetllades nostres somnis, com a llances d'arcàngels invisibles. I jamai la tempesta no vinclarà llur resplendent
"¿Aquest és el sojorn, el terra, el clima, —digué el caigut Arcàngel—, la contrada a canviar pel Cel? ¿Tal llum somorta
l'esplendor original, ni apareixia menys que un Arcàngel derrotat, i amb glòria mig velada en l'excés: com quan, a
Així obscurit, encara resplendia damunt de tots, l'Arcàngel; però el rostre duia solcat per cicatrius profundes
pel firmament amb gloriós seguici, i, com a heralds, enviïs uns Arcàngels a pregonar el teu tribunal terrible, de totes bandes
rostre fúlgid, advertit per l'orella, i de seguida l'Arcàngel Uriel va reconèixer-hi: Uriel, un dels set, que en la presència
ara; el nom que abans tenia no se sent ja en el Cel: entre els Arcàngels, un dels primers, si no el primer, riquíssim de
de glòria, entre les jerarquies de l'empiri". Li digué el fals Arcàngel, i va infondre perniciós influx en la imprudència del
l'escut amplíssim. Mentre es feia pròxim, el gran Arcàngel en la seva fúria cessà, i, joiós, com esperant el terme
ferms, altrament, com unes roques, i l'Àngel rodolà damunt l'Arcàngel, amb el pes de llurs armes. I podien, com a Esperits,
Deessa, els fets que s'acompliren llavors que Rafael, l'afable Arcàngel, advertí Adam amb el terrible exemple de la caiguda
vaig a trobar-lo, reverent; tu allunya't." Tals mots digué, i l'Arcàngel s'aproxima, no amb figura celeste, ans com un home
es dissolgui i escampi nous ruixats damunt la Terra?" I féu l'Arcàngel: "Conjectures hàbil. Déu ha remès de grat les seves ires:
al migdia, deixa de fer camí, tot i la pressa, així l'Arcàngel, entre el món en runes i el món ja restaurat, va fer una pausa
va sentir-la content Adam, però callà, puix que era l'Arcàngel massa prop, i, en ordre fúlgid, de l'altre puig els Querubins
, doncs, quin estrany animal és l'home —digué—. Damunt del meu cap hi ha l'arcàngel amb l'espasa, però l'esperit de l'home és allí, precisament allí. Al
més content si tu, aquest vespre, haguessis anat a veure la vídua, com l'arcàngel Gabriel. Si el bon Déu hagués seguit el mateix camí que tu, patró, mai no
les ales dretes, amb l'espasa desembeinada, amb sandàlies vermelles, l'arcàngel Miquel. —Arcàngel Miquel! —cridà el monjo—, llança foc i flames, crema'ls
amb l'espasa desembeinada, amb sandàlies vermelles, l'arcàngel Miquel. —Arcàngel Miquel! —cridà el monjo—, llança foc i flames, crema'ls tots! Arcàngel
. —Arcàngel Miquel! —cridà el monjo—, llança foc i flames, crema'ls tots! Arcàngel Miquel, pega una embranzida, surt volant de la teva icona! No has sentit
s'esmunyí de les mans de Zorbàs, caigué de bocaterrosa als peus de l'arcàngel; restà una bona estona immòbil, amb el cap dret, els ulls desorbitats, la
. Tot d'una s'alçà, satisfet: —Els cremaré! —exclamà, decidit—. L'arcàngel s'ha mogut, m'ha fet un senyal! Es persignà. —Lloat sia Déu! —digué
El monjo tremolava. —No tremolis, monjo; ¿no t'ha donat l'ordre l'arcàngel? Petroli, doncs, i Déu farà! I que et conservis bé. Pujàrem a cavall. Vaig
preguntar a cau d'orella. L'oncle Anagnostis es posà a riure: —És com l'arcàngel que s'emporta les ànimes, el malvat —digué donant-se to—. És, saps?
fer el senyal de la creu. —Com ha anat? Quan? Conta! —Vaig veure l'arcàngel sant Miquel, germà Canavaro; em va donar una ordre. Escolta i veuràs. Jo
amagat a la capella del cementiri, sota la taula de l'altar, perquè l'arcàngel sant Miquel el beneís... "Ahir al vespre triava, doncs, mongetes
els ulls i vaig veure: la porta s'havia obert i al llindar hi havia l'arcàngel sant Miquel, com està pintat a la porta de la capella, idèntic: amb ales
Vaig allargar la mà, vaig sentir que el palmell em cremava. Però l'arcàngel havia desaparegut; només vaig veure per la porta una ratlla de foc al
. Els altres pares es posaren a riure; jo, ni piu. D'ençà del pas de l'arcàngel, l'aire feia fortor de sofre, però ningú no la sentia. Es van entaular.
me'n vaig al cementiri; em deixo caure de bocaterrosa als peus de l'arcàngel i vaig sentir el seu peu que em premia pesadament la nuca. Les hores
em vaig aixecar. Vaig fer el senyal de la creu, vaig besar el peu de l'arcàngel. "Faci's la vostra voluntat!", vaig dir, vaig agafar la llauna de
vaig tornar a sentir una veu: ""Baixa cap al mar, fuig!"" ""Arcàngel, guia'm!"", vaig cridar i vaig posar-me de nou en camí. No
", vaig cridar i vaig posar-me de nou en camí. No sabia on anava, l'arcàngel em va guiar: ara en forma de llampec, ara com un ocell negre entre els
, i així, quan el veia al fons del cel i de la mar, em semblava un vell arcàngel revoltat. Perquè aquesta dansa de Zorbàs era tota desafiament, obstinació
molt possible que el gran falsificador hagi desordenat les balances de l'arcàngel i que no facin la mida igual. —Vols dir? —Miri, com és tan gran el
dura barreja armats de la fe i de l'amor, com de l'espasa flamejant de l'arcàngel. En aquesta batalla, que és la teva vera batalla, qui més s'hi perd, més
i raigs de sol que travessen nuvolada enllà com l'espasa de foc de l'arcàngel. Cels de capvespre que foguegen, volcans en erupció, forges de titans amb
i amb la cara d'un bell color de rosa i els ulls blaus i purs com els d'un arcàngel, que tots anaven armats fins a les dents i amb la cara ja pagaven. De
Bori i En Patxot, que per a fer pràctica i adquirir mestratge, se'n van a Arcàngel portant-hi mercaderies. Així mateix, el fill d'En Mas, l'altre Sinibald
l'estimo... I es mossegà furiosament la llengua, arrencant un plor d'arcàngel eixalat. —No, no; no, Sànchez, això no. Justament he vingut per això,
diu un goig estampat a Vic i que va dedicat a l'efígie de l'arcàngel que hom venera a la capella de Castelló. Les civilitzacions més antigues
licors; feu que s'estronqui el raig, de sobte; feu que els àngels i els arcàngels desparin miraculosament la taula i feu que s'acabi el dinar! I el dinar,
del gest, tenien aire d'ales imaginades, però no d'angelet xiroi sinó d'arcàngel anunciador. Els seus moviments, perfecta sensació d'acordes, semblaven
que totes les nits s'omplen d'aucells. L'església és consagrada a l'Arcàngel Sant Miquel, el qual, a sos peus, hi té encadenat un dimoni negre. I
a l'ànima dels vostres fills aquelles frases magnífiques, que us digué l'arcàngel Gabriel en aquell dia! /Salve Maria, plena de gràcia, el Senyor és
emotiva de l'Ave Maria que esperem cantar-vos eternament al cel. L'arcàngel Gabriel que la començà en nom de Déu ací en la terra, la preentonarà en
escultures del mateix arquitecte veïnegen amb les de Jordi Joan, i amb l'arcàngel Sant Rafael en bronze —obra de Pere Sanglada— que amb les ales esteses
en llibres hagiogràfics. Així, en la /Visio Pauli\, sant Pau i l'arcàngel Miquel intercedeixen en favor de les ànimes dels damnats de l'infern, i
l'anunci de la concepció, el naixement i la reialesa de Jesús fets per l'arcàngel Gabriel a Maria: © © © (Lc., ©). I al mateix Jesús, ja

  Pàgina 1 (de 9) 50 següents »