DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
ardat M 26 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb ardat Freqüència total:  26 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

hostal mig taverna, on asseguts al voltant de diverses taules, sopaven un ardat de parroquians, gent de poc llustre i males traces, marxantons,
d'un llum de ganxo, trobava quinze o vint pagesos fent el "toc" i un ardat de gossos que grinyolaven d'impaciència. Aquella reunió matinal de gent
davant d'unes tals cerimònies i de l'aspecte i animació d'aquell ardat de bosquerols i de canilles acampats en el planell entre la boirada dels
sacerdots, i els tres vegades santíssims pontífexs. I en fi, tot l'ardat de déus dels poetes, tan abundant que el mateix Olimp, malgrat ésser molt
carta. L'agent de la Peters ha esclatat a riure com en presència d'un ardat de vagabunds; després s'ha posat a blasfemar, a maleir el pare Cabet i la
si la defensessin baionetes i canons. ¡Déu del cel... la rua! un immens ardat de joves i vells, d'homes i dones, de senyors i menestrals empenyent-se,
un rosegó de llonguet, disposat a ballar, si li ho demanaven, i tot l'ardat de bèsties incompreses, miserioses, reumàtiques i pudents. Angelina els
Martel: és cert que no somniem? ¿No és, tot plegat, un malson? ¿Aquest ardat de savis no ens hauran embruixat i ens fan veure el que volen i el que no
m'enrostra: —Abunden els qui pretenen ser cultes i no passen d'un ardat de baboies!— Li dono la raó. —No estranyo que m'esguardeu amb aquesta
havien mort, a la casa hi havia jove forastera, amb nombrosa fillada i un ardat de servei... La meva àvia havia estat la germana gran i aleshores era la
un vol de moixons cap a l'arbre acollidor per passar-hi la nit, l'ardat espargit per aquells indrets es concentrava en el niu comú, i que la
i no receli per la mesada; no tinc altra hisenda que els drapets i un ardat de mainada per mantenir, però, com hi ha Déu al cel, que no li mancarà un
nevada en negra nit. —Es la meua costura— feu el pastor somrihent. —Un ardat de maynada cayguda dels llims, pensèu... Demà vos mostraré les xayes del
mentres a son entorn s'agrumavan totes les criatures de la sala com un ardat de mosques, no trayentli els ulls de sobre y demanantli, les més
sinistrament els caminets i els arbres... Allà dalt criden com un ardat de folls. Com deuen córrer amb el baiard per emportar-se'l a l'hospital,
de camions... Entrarem a la Plaça com una tempesta desfermada, com un ardat de diables... escopint foc per tots quatre costats... [(Rialla)] D'aquí a
Oi, Polly? Pensar que en aquest dia has de veure't voltada d'aquest ardat de cràpules! Són els meus amics i ni tan sols em defensen. Ten-ho
¿Tu, quin bé ens pots donar que no siguin butllofes a les banyeres i un ardat de guetes i de canalla morta de gana? La quantitat de polls, de mosquits
seva benvolença. ¿Qui hi ha que no m'hagi adreçat la paraula? ¿Quin és l'ardat de vells que, a l'àgora, no m'ha coronat? [Surt de la casa la dona
de queixals i dents que l dia que va néixere! I pensar que tot aquell ardat de cusons feien muixoni per molt que l nyicris barbotegés, i encara no
núvols, oreig, sol, fang, bri nou i fulla vella. I l'ardat viatger? I l'ombra que rossola? Pesa la tarda o vola?
hora a un poble, que no vull anomenar, la diligencia s'aturá en mig d'un ardat de compares i bordegassos, que articulejaven i reien tot blasfemant
—Perdulari!... Gandul!... A cosses te faré treure l vi que portes! Un ardat de gent enrondava an aquelles tres persones arborades de quimera. La Xica
i venia i que així que tenia lleure, baixava a escudellar els plats de l'ardat de vagabunds, amb l'esquenall del gec pujat, asseguts al voltant de la
en el nostre port fondeja bastiment d'un altre ardat. I Darios, Esquií, Xerxes, en són ara navegants.
acabarà, mentre no puguem tenir-los. Els filòsofs i l'ardat d'obseqüents amb llur misèria, animosos a cantar,