×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb ardit |
Freqüència total: 1005 |
CTILC1 |
d'anar devorant els seus propis fills, tot just naixien. Per un cèlebre | ardit | de la mare, es va escapar dels singulars aliments un de sol, Zeus. No | aferrissada quedava entaulada. S'empraven per a vèncer el Sant tots els | ardits | , totes les astúcies. Els versos vibraven en la nit sobre el silenci de la | d'expressions gràfiques que detonen en un estil tan elevat: familiaritat | ardida | de penya. Però és una crítica admirable, en una de les proses més | fa poc, el 250 aniversari. Era un home pràctic, ordenat i alhora | ardit | filòsof i "místic". Ha intrigat molts escriptors: de Goethe a Blake, | Ascó, la Fatarella... Fabià Vidal fa un elogi de l'operació com a cosa | ardida | i difícil. Però tem que no acabi, com altres vegades, en l'infortuni. | món com una pura mecànica en què lluiten els forts contra els febles, els | ardits | contra els covards, els guerrers contra els camperols, els nòmades contra | l'esperit occidental tal tal! Siguem | ardits | : missa de tarda. El protocol és intocable, però | que l'oís ben forta i clara el fill de Catalunya, el menys | ardit | , i li blaís els polsos i la cara i la sang li donés | si cap jove és tan bell com el fill vostre ni, als vint anys, tan | ardit | com En Bernat? Temps era temps que la ciutat s'omplia de malvestat, de | tècniques suposa segles d'observació activa i metòdica, hipòtesis | ardides | i controlades, per a refusar-les o confirmar-les mitjançant experiències | m' aixeca, que 'm fá home per primera vegada; peró home resolt, ferm y | ardit | pera salvarho tot, pera guanyarho tot.— La Toneta 's posá com una brasa | esgarrifança de tristesa, de soledat i desemparança que acora el més | ardit | quan la terra és mullada, quan saps que el sol és post per bé que no | jugo tot a l'aventura. Sense aquest poder no vull res, i per això sóc | ardit | fins a la temeritat. Em vénen ganes de saltar i ballar. Ho faig. I canto | seia. No havia dit ni un mot. Tant se valia! Servir-se del silenci era un | ardit | ingenu; podia mantenir-se en aquella actitud tota la nit. Se sentien | guanyat al buit immens i sense límits! Ara jo vinc amb ales més | ardides | a visitar-te novament, escàpol del Llac Estigi, bé | a les envistes de l'Edèn i prop de l'indret on ha d'intentar l' | ardida | empresa que, sol, projecta contra Déu i contra l'Home, és | oh Àngel insolent! Saps que vaig ésser el més | ardit | , llavors que, a la batalla, l'esclat del llamp en ajut teu va | és l'Arbre de la Ciència prohibida; el Serpent, esdevingut més | ardit | , amb munió d'argúcies i d'arguments, la indueix, a la fi, a | de sostre august, palmers i pins i cedres; adés amb pas | ardit | , adés oculta, vista suara entre enllaçats arbustos i | crida que els estrafets ramats a la de Circe. Més | ardit | aleshores, davant d'ella, que no el cridà, s'estava com atònit, | —Aquí t'espero! —digué. Jo callava. Dos senders igualment costeruts i | ardits | , i tots dos poden conduir al cim. Obrar com si la mort no existís, obrar | Vella, i, tanmateix, la cap de carbassa té el seu encant. Coneix els | ardits | per a fer-te perdre el seny. Tanques els ulls i t'afigures que abraces | et deleixis per la carn i pel vi. Ah!, els grans porcs, coneixen tots els | ardits | ! Apressà el pas: —Obre els camalls, patró —digué—. El gall dindi està a | te-li damunt! Casa't, cria fills, no tinguis por. Els turments són per als | ardits | ! Vaig arribar a la meva platja, vaig encendre foc i em vaig preparar el | veus, voltava amb el Pavlo Melàs, pels roquissars de Macedònia: un jove | ardit | , un colós que arribava fins aquí dalt, amb la meva faldilla, amb les | treballs literaris, vaig fer excursions, vaig llegir molt. És amb aquests | ardits | que mirava d'eludir la presència invisible. Però tot el meu esperit es | alsat sobre un tall de granit... i cada primavera el gall-puput | ardit | hi aturará son vol, boi saltant per les feixes. Hi deixarán un | poal á la má. De Fillols á Batera, oh muntanya, sancnejes, i l' | ardit | meneró ofereix al fargaire 'l ferro que blaveja, i | i volía amb mos braços te fê una gabia estreta, dolça i | ardida | colometa. De vegades, miraves amb senzill mirar d'or, que | altre sant. Hom el representa el cos nu i glaçat, tot clavat de fletxes | ardides | , lligat a la soca d'un oliu. El dia de sa festa —un dia prim i curt | exacta, obtinguda sense esforç, per a arribar després a una simplificació | ardida | , inèdita i d'un accent imprevist. Tot ben mirat, els meus dibuixos no | ses petites torres aplanades, avui cobertes de terra, ocupa una posició | ardida | i es perfila davant de les neus de Canigó per observar com s'aviven o | sometent dels galls? ¿Hi haurà pirates a la costa? Els pescadors més | ardits | , varant la barca, vogaren a força de rem en aquell braç de mar adormida. | Clara M'imagineu molt vana perquè doni fe a tal mentida. És molt | ardit | el fill del rei! Res no el priva de deixar córrer el desig d'una estela a | aquesta amor! No hi ha dama més avinent que la Comtessa, ni cavaller més | ardit | que el fill del rei. Quin goig li ve d'ella! Quina dolça flor! S'hauran | de l'herència de tota mena de disposicions i de gustos, i també dels | ardits | més estranys, associats amb certes disposicions mentals o amb certs | ells consideren una usurpació. Són també ells els qui salten amb la més | ardida | impetuositat quan un castellà denigra el /dialecto\ o alguna | d'aquest port per combatre amb Siracusa i Roma? I aquells altres, que, | ardits | , ultrapassaren l'Estret, costejaren fins a la mar del Nord i s'arriscaren | i aquest vingué en caure uns i altres sota el domini dels normands. | Ardits | navegadors, havien arribat massa poc nombrosos de les costes atlàntiques | escumeja de blancor i rebot damunt els esculls. Roques desolades i | ardides | cerquen combat amb la maror; d'altres, vençudes, jauen traïdores a flor | Mestre va fer-se un punt d'honor d'embellir-la i d'enriquir-la. Els | ardits | escorços i perspectives del Preti poblaren la volta d'escenes bíbliques i | Cert; no hi ha altre camí a l'esperança. I tanmateix les nostres més | ardides | realitzacions s'aguanten damunt un conservatisme bàsic. Hi ha en tots els | Sobre la cripta de la recordança —garantia de durada— l'estructura | ardida | de la futuritat. El recobrament del passat per la memòria congria en | el nostre segle XX no és proposés, com a finalitat conscient i | ardida | , superar, en tots els camps, les provatures i els resultats del vuitcents | ardència. Transformar el destí en la tija d'una flor que puja dreta i | ardida | cap al cel, per l'empenta audaciosa de les altes ambicions, grates a la | tot el que ha pogut dir-se amb motiu del centenari de la seva mort; geni | ardit | , auster i vigorós; cercador d'intensitat, elevació i noblesa; sacerdot de | preferiran el circumloqui a la frase crua, per a exposar una idea | ardida | ; per a arribar a la veritat, donem voltes com els gossos davant una presa | un poder i sotmetre els ciutadans i el país a experiències més o menys | ardides | , sectàries i fantasioses; més o menys útils; més o menys catastròfiques | més lluny encara, a la ratlla de l'horitzó. Aleshores, mentre els més | ardits | i coratjosos, volien prosseguir la marxa i, per contra, altres s'hi | on jo era ajegut, formiguejava literalment de rates. Eren tumultuoses, | ardides | , afamades com a corbs —els ulls roigs d'elles assestats sobre mi com si |
|