Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de la biblioteca del seu avi i altres que li deixava el seu mestre amb un	ardor	i una curiositat tan continus i sostinguts, que arribà a l'extrem
però en la qual es posà ja de manifest la capritxosa inestabilitat i l'	ardor	del seu temperament, de manera que tots quedaren confusos i estupits. En
més emoció li despertava. Quan l'abraçava així, amb força i amb exaltada	ardor	, la transportava; quan, tenint-la estreta contra el seu costat, li
dies. No era pas que la vella no li hagués desaconsellat amb tanta	ardor	com qualsevol altre que s'abandonés a aquella passió; no era pas que ella
tan forta, per altra banda, la temptació de veure-la; cremava amb tanta	ardor	en ell aquell desig, que a poc a poc s'anà deixant vèncer, i de seguida
sense forces per a reaccionar, per a deturar-la, com amb tanta	ardor	desitjava. Els cops a la porta es sentien cada vegada més forts; i Tino
casa en assabentar-se del que succeïa, havia bullit en ell amb nou	ardor	. La sang li cremava de coratge a les venes. Reculà i es llançà de bell
present en la seva ànima, i tal vegada per ella ho havia desitjat amb més	ardor	). Havia desitjat morir, però ni un sol moment no havia sentit cap impuls
s'aixecà de sobte i emprengué altra vegada la cursa amb la mateixa	ardor	. Ara pujava un pendent pedregós: les pedres cedien sota els seus peus;
gota de reïna caiguda en terra meva, va cremant amb l'	ardor	malvolent que et deformava. No trenca en mi el teu dia. Quan no
lliure i més encès encara, vola al davant dels seus i els don	ardor	. I ara que la mort, per més fermança, l'ha fet un xic
tot penetra. S'hi senten lliures, bèsties i herbes, d'	ardors	de viure, que les moreres per dalt dels murs geloses
la serra. S'hi enronda un vol de nenes, càntir als dits; l'	ardor	del sol pinta un roser en llur pit, i, en l'escotat del cos, fa olor de
foc no convencia sinó a mi mateix. La meva mare no sabia veure en el meu	ardor	sinó el daler d'abandonar-la. Recordava les nostres disputes passades,
la mestressa d'un tan bell patrimoni com era el seu. A les seves	ardors	i falagueries de vell enamorat sembla que ella responia amb una
li féu promoure una contesa impia, amb temerari	ardor	: tot fou debades. La Força Sobirana va llançar-lo,
content que el seu mar trobi una riba, amb jove alacritat i	ardor	novella s'enfila com piràmide de flames per
única propietat allí on tot era comú a tothom! Per tu l'	ardor	adúltera fou expulsada d'entremig dels homes perquè
el Sant alat compleix l'ordre rebuda; d'entre els	Ardors	celestials on era cobert amb ales resplendents, molt ràpid
als sons instrumentals de l'harmonia que exhala heroic	ardor	de fets intrèpids sota excelsos cabdills, per a defensa
—vaig respondre, irritat. M'havia irritat perquè dintre meu desitjava amb	ardor	aquell cos omnipotent, que m'havia passat pel davant, com una fera
fins hi havía una lleu pulsació al cor. La dama vivía; i amb una	ardor	redoblada em doní a la tasca de revifar-la. Vaig fregar i banyar les
el baf del ferre escalfeit! Una olor sofocant invadía la presó! Una	ardor	més profunda es fixava a cada instant dins els ulls que s'assestaven
raó del ferre ardent era forçar-m'hi a dins? ¿Podía jo resistir la seva	ardor	? I àdhuc en aquest cas, ¿podía contrastar la pressió seva? I ara el
després dels tèrbols experiments de la felicitat). La passió contra l'	ardor	imprecisa del tast de totes les coses (moment del retorn de la
Ginebra i el cor de pedra d'aquesta ciutat que potser guarda tota l'	ardor	callada d'una Roma del Maligne. L'home sincer i l'"arrivista" L'home
ha església possible. Ells mateixos es ressequen i es clivellen d'aquesta	ardor	sense foc, d'aquesta manca de cordialitat que l'apòstol de les gents
heroica i estoica. Colors,	ardors	i mans de germans que piquen i
per alguna sort del joc, passava de la més pacífica neutralitat a una	ardor	bèl·lica desenfrenada i ens perseguia amb el bastó en l'aire carrers
línia recta, i pot esdevenir-ho i tot, quan, la vida avançant, ve que l'	ardor	dels sentits s'apaga i espòs i esposa arriben a afranquir-se de la
s'ha perdut: ara muden i entrecanvien sovint son gest, com amants que l'	ardor	solleva. És ella qui, per moments, li pren de les mans el llibre i es
hostal, pren les eines de pintar i es dirigeix al Cementeri sota l'	ardor	de l'incomensurable solitud. I ens troba! L'artista té la desgràcia de
que l'esperen com candeletes. Dones, vells i criatures, rivalitzen en l'	ardor	. Un xibarri immens omple l'àmbit del riu, i les pudors que l'hipopòtam
que causa entre els caçadors aquest animal, són imputables a excés d'	ardor	en la persecució dels ferits. El brúfol, enrabiat per la ferida, acostuma
cim d'una vessant conreuada, sota un cel profón i lluminós penetrat per l'	ardor	solar, se veu l'espessa tofa ubaga de l'arbreda centenaria, al mig de
i escridassant com esperitats. Les dones també són escomeses d'aquest	ardor	bèl·lic; també criden i xipollegen i empaiten. Ben tost ells arriben al
amb un acte massa categòric. Era temptadora, tanmateix. Tota l'	ardor	de la seva sang valenta li enrogia les galtes, li espurnejava al fons de
castellà del segle XVI, ni batallant ni escrivint, va superar l'	ardor	per la religió catòlica, apostòlica i romana que el nostre Balmes posava
Fa segles i segles que extravertits i introvertits es barallen amb una	ardor	, que els anys no aconsegueixen d'apaivagar. Tota la història de l'art no
meditat sobre la posició de l'artista en el món, i s'ha llançat, amb una	ardor	i unes aptituds inigualades, a complir els deures que la seva consciència
Per altra part, una de les feines que ocuparen amb més assiduïtat els	ardors	de l'últim govern de la monarquia estigué dedicada a donar una càtedra a
Se'n troben en la vida ordinària, però aquí es registren amb més	ardor	i amb subtilesa. Per altra part, ¿com és possible que un ésser tan ben
s'ha lliurat espontàniament quan, seguint l'exemple dels herois, sentia l'	ardor	de venjar-se dels enemics. Prou és més d'envejar la vida de les mosques i
des de l'Infern quan, amollant les serps, infonen al pit dels mortals l'	ardor	de la guerra, una inexhaurible set d'or o un amor deshonest i abominable,
dedicar-s'hi de ple. Fins es poden veure decrèpits ancians que mostren un	ardor	juvenil, que no reparen en les despeses i no senten cap mena de fatiga ni
de la cultura. En fi, no hi ha ningú tan insensat com aquells en qui l'	ardor	de la pietat cristiana ha pres de cop i volta: es posen a prodigar els
allò... No és pas que tots els assistents estiguin imbuïts del mateix	ardor	futurista. Hi ha matisos. En tot cas, l'únic que queda, davant d'aquesta
presència d'elements contraris a la carn d'olla. Aquests elements tenen	ardor	, i tinc la impressió que triomfaran plenament. Aquestes modificacions
senderos de su justicia". Però oi que sents dintre el cor el suau	ardor	de la flama divina, que et diu: "Dóna'm la teva vida i jo et donaré el
allò no fou una biga, sinó un cometa; altrament, a causa del seu excessiu	ardor	, el seu foc escampat no va ser visible de seguida, però amb el temps, com

Pàgina 1 (d'11)

50 següents