DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
aresta F 869 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb aresta Freqüència total:  869 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

orogràfica, amb puntes esmolades de més de dos mil metres, amb dents, arestes i queixals i masses arrodonides que davallaven cap al mar, ara suaus ara
això, aquesta visió oceànica, amb les seves irregulars i finíssimes arestes, després de quinze dies de navegar pel Pacífic, fa una impressió de
manquen—, i veureu que aquest Tahití purament decoratiu s'apuntala en l'aresta d'una realitat, i fins i tot pensareu que, quan aquí no hi havia camions,
agulles de basalt, en alguns llocs tallades en sec, formant precipicis, arestes inaccessibles i meravellosos salts d'aigua, com el Marau, en el qual neix
el malva aclarit d'aquests núvols que es passegen mandrosament sobre les arestes de l'illa de Morea, en aquesta hora calenta, enganxosa i interminable, de
Tenia Huahine allà al sud, encara visible; Raiatea, a tres milles, amb l'aresta del mont Tapioi clavada com una proa al nord; veia l'exuberància vegetal
modestíssim particularisme, del qual ha procurat eliminar de seguida les arestes més cantelludes. Mentre hom es feia la boca dolça amb la bresca del
i sensible, d'atenuar la corba ininterrompuda de l'emoció amb les arestes i les brusques separacions introduïdes per la intel·ligència. L'emoció
ironia s'entesti en temperar-la. La seva funció principal és amorosir les arestes lacerants de les coses, alleugerir la pesantor dels esdeveniments,
aristòcrata se li convertí la visió del món en una mena de manicomi d'arestes gòtiques; l'arquitecte Rubió i Bellver li anava inflant el cap amb una
part superior, va decorada amb una estria que potser vol indicar que és l'aresta central que separa les dues taules visibles (fig. 7). A la
enllà, i he sentit el grinyol del tramvia, que s'ha aturat, just, ran de l'aresta de la cantonada. Jo anava a passar, però un tricicle que venia pel carrer
fosc —que li obscuririen la clarividència—, una espècie de peixos d'arestes acerades —que perillaria que li punxessin el fetge, òrgan de
se llensi per aquell camí y ab lo pes feixuch de sos peus se clavi las arestas qu' ab tanta mala fé hi havía escampat. En mans vostras teniu la pena."
entre el somni i la vetlla, on les imatges de les coses perden les arestes i agafen contorns dolcíssims, les vel·leïtats em semblaven fortes
de les parres, tot era negrós i patinat de pluja, tot com flonjo i sense arestes, tendre i suau. Abans de posar-nos a cercar alberg vam romandre una
molt més que el rei Herodes, com ho assenyalaven la barba d'estopa, l'aresta del nas i la senzillesa dels ulls. El pal a la mà i el sarronet a
esquerperia moderada convenia al pols mineral que portava al front i a l'aresta del nas. De fet, l'hostal i la família ens agradaven molt, i així mateix
tallaran a tot arreu unes llesques enormes fins a deixar nues les pobres arestes. S'agraden igualment de la frescor de la sorra o del degotís d'aigua de
de dalt! S'estan suspesos com una sella verda entre les valls. Mentre les arestes abruptes de Carençà guarden encara l'opacitat de la nit, la sola pica
to rogenc de la roca i el verd fosc dels pins, en una sàvia combinació d'arestes i d'ondulacions. Part d'aquests estiuejants, però, han arribat a una gran
segueixen en peu. Només que la seva formulació adopta gestos i arestes inèdits: es planteja com si ens trobéssim davant un problema sense
institucionals, la "dualitat" va presentar-se amb totes les seves arestes al descobert. Els projectes d'Estatut —que mai no passaren de projectes—
l'hora d'esfondrar-se, hom pervé a la plataforma, sostinguda per volta d'arestes. De dalt estant, les teules, florides per la humitat i agrisades pel fred
calia separar-les per un esdeveniment puntual, prim, agut i decisiu com l'aresta d'un vèrtex d'on davallen dos països diferents; aquest esdeveniment,
de dir-los; i que la vida és això: és amargant, és aspre i plena de arestes, i que sols hi ha dos camins: resignar-se o desesperar-se... I veient que
dits en moments tan solemnials de "síes ric", m'havíen entrat com una aresta a les entranyes. Ja tenia vintisis anys, ja era major d'edat i pico, ja
són provisoris per naturalesa. Una regolfada de sufragi se'ls emporta com arestes de boll. Mentre que ell és la roca per la tempesta vanament batuda. Tant
punt de fatxendosa fantasia, que féu treure la que hauria d'aguantar l'aresta, com si volguessin donar entenent que és per l'únic enginy de la pròpia
malures la gent, ni gams el bestiar, ni mal aire les collites. El gra d'aresta, blat, civada i ordi, és de temps al graner, userda i farratges són ben
—si tècnicament no fa falta— per allisar una paret o per arrodonir una aresta. L'home aspira a fer, en tot allò que fa, alguna cosa que abans s'ha
pera gaudir-ho! Lo que proba que, en aquet món, si molts cops se troben arestes, és que un no les sab apartar, i que, si no s veuen belleses, és que
cavalcar sobre son llom punxós, fer l'arbre-forc en qualsevol aresta, cercar-hi gratonells o cargols per les crètues, ¡valga'ns Déu, quina
cornen les espitlleres en l'altura; rebufen les poternes esventrades; l'aresta obliqua dels baluards vibra amb aspre xiuladissa, com en mig d'un
la tramuntana esbandeix el cel, purifica l'atmòsfera i presenta les arestes de les coses a la més clara percepció dels nostres sentits. L'empordanès
i aclarint i m'han turmentat amb noves angoixes. Davallant per l'alta aresta que separa les valls, una que es bada a garbí com una ampla falda fins a
brisa subtil abrigava i entonava el meu cos com un mantell de finíssimes arestes de menut cristall. La tripulació refrescava joiosament i saludava amb els
que l'enterbolien, per la violència de les pluges, em permet heure de les arestes de les coses una percepció nítida. L'absència de motius sentimentals que
encara la motllura daurada d'algún quadro, o la lluna d'un mirall, o l'aresta enverniçada d'algún moble, o les flors marcides d'un bouquet. Tot
reforç d'arcades de maó menjat de molsa. I el carrer acaba agudament, en aresta, entrebancant-se amb ell mateix, amb odi a la humitat i a la fosca de les
hi fulguraven amb perles brilladores, i el rest dels plats era un joc d'arestes de llum com aquell amb què els pintors solen nimbar les testes glorioses.
mort, en ésser respirat, us produïa la mateixa sensació que si engolíssiu arestes. Segons com, els reflexos directes de les roques i dels greders feien
ni l'embat furiós dels vents que a tot temps xiulaven entre les vives arestes del roquisser, capaços d'arrencar un arbre de soca arrel, si cap arbre
En Ruiz féu plorar la gent de gust passant per les cordes del violí l'aresta d'un ventall. Foren dos dies de records musicals insospitats,
il·lusions i la grisalla desolada ofegui la pampa argentina i les arestes del panorama alpí. A les gàbies hi ha de tot: lleons, tigres, pingüins,
veure un moment un amuntegament de roques rosades o de color morat, una aresta brillant, una forma monstruosa, de vegades un grapat de neu picada de
de compendre aquestes formes —com és impossible d'explicar-se les arestes fines com una destral de les roques altes— sense imaginar el treball de
glaçada, voreja llacs amoratats de fred que ensenyen a flor d'aigua les arestes dels blocs de gel. Aquests llacs s'estrangulen i cauen roques avall entre
bela vila que hanc haguessim mai vista." El puig de Portopí, en una aresta del qual hi ha la mola blanca i airosa del castell de Bellver voltada
al seu paradís interior, sense finestres al món de la llum crua i les arestes? No sentia la incomoditat del cotxe, ni enyorava el llit; el fet

  Pàgina 1 (de 18) 50 següents »