×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb aresta |
Freqüència total: 869 |
CTILC1 |
orogràfica, amb puntes esmolades de més de dos mil metres, amb dents, | arestes | i queixals i masses arrodonides que davallaven cap al mar, ara suaus ara | això, aquesta visió oceànica, amb les seves irregulars i finíssimes | arestes | , després de quinze dies de navegar pel Pacífic, fa una impressió de | manquen—, i veureu que aquest Tahití purament decoratiu s'apuntala en l' | aresta | d'una realitat, i fins i tot pensareu que, quan aquí no hi havia camions, | agulles de basalt, en alguns llocs tallades en sec, formant precipicis, | arestes | inaccessibles i meravellosos salts d'aigua, com el Marau, en el qual neix | el malva aclarit d'aquests núvols que es passegen mandrosament sobre les | arestes | de l'illa de Morea, en aquesta hora calenta, enganxosa i interminable, de | Tenia Huahine allà al sud, encara visible; Raiatea, a tres milles, amb l' | aresta | del mont Tapioi clavada com una proa al nord; veia l'exuberància vegetal | modestíssim particularisme, del qual ha procurat eliminar de seguida les | arestes | més cantelludes. Mentre hom es feia la boca dolça amb la bresca del | i sensible, d'atenuar la corba ininterrompuda de l'emoció amb les | arestes | i les brusques separacions introduïdes per la intel·ligència. L'emoció | ironia s'entesti en temperar-la. La seva funció principal és amorosir les | arestes | lacerants de les coses, alleugerir la pesantor dels esdeveniments, | aristòcrata se li convertí la visió del món en una mena de manicomi d' | arestes | gòtiques; l'arquitecte Rubió i Bellver li anava inflant el cap amb una | part superior, va decorada amb una estria que potser vol indicar que és l' | aresta | central que separa les dues taules visibles (fig. 7). A la | enllà, i he sentit el grinyol del tramvia, que s'ha aturat, just, ran de l' | aresta | de la cantonada. Jo anava a passar, però un tricicle que venia pel carrer | fosc —que li obscuririen la clarividència—, una espècie de peixos d' | arestes | acerades —que perillaria que li punxessin el fetge, òrgan de | se llensi per aquell camí y ab lo pes feixuch de sos peus se clavi las | arestas | qu' ab tanta mala fé hi havía escampat. En mans vostras teniu la pena." | entre el somni i la vetlla, on les imatges de les coses perden les | arestes | i agafen contorns dolcíssims, les vel·leïtats em semblaven fortes | de les parres, tot era negrós i patinat de pluja, tot com flonjo i sense | arestes | , tendre i suau. Abans de posar-nos a cercar alberg vam romandre una | molt més que el rei Herodes, com ho assenyalaven la barba d'estopa, l' | aresta | del nas i la senzillesa dels ulls. El pal a la mà i el sarronet a | esquerperia moderada convenia al pols mineral que portava al front i a l' | aresta | del nas. De fet, l'hostal i la família ens agradaven molt, i així mateix | tallaran a tot arreu unes llesques enormes fins a deixar nues les pobres | arestes | . S'agraden igualment de la frescor de la sorra o del degotís d'aigua de | de dalt! S'estan suspesos com una sella verda entre les valls. Mentre les | arestes | abruptes de Carençà guarden encara l'opacitat de la nit, la sola pica | to rogenc de la roca i el verd fosc dels pins, en una sàvia combinació d' | arestes | i d'ondulacions. Part d'aquests estiuejants, però, han arribat a una gran | segueixen en peu. Només que la seva formulació adopta gestos i | arestes | inèdits: es planteja com si ens trobéssim davant un problema sense | institucionals, la "dualitat" va presentar-se amb totes les seves | arestes | al descobert. Els projectes d'Estatut —que mai no passaren de projectes— | l'hora d'esfondrar-se, hom pervé a la plataforma, sostinguda per volta d' | arestes | . De dalt estant, les teules, florides per la humitat i agrisades pel fred | calia separar-les per un esdeveniment puntual, prim, agut i decisiu com l' | aresta | d'un vèrtex d'on davallen dos països diferents; aquest esdeveniment, | de dir-los; i que la vida és això: és amargant, és aspre i plena de | arestes | , i que sols hi ha dos camins: resignar-se o desesperar-se... I veient que | dits en moments tan solemnials de "síes ric", m'havíen entrat com una | aresta | a les entranyes. Ja tenia vintisis anys, ja era major d'edat i pico, ja | són provisoris per naturalesa. Una regolfada de sufragi se'ls emporta com | arestes | de boll. Mentre que ell és la roca per la tempesta vanament batuda. Tant | punt de fatxendosa fantasia, que féu treure la que hauria d'aguantar l' | aresta | , com si volguessin donar entenent que és per l'únic enginy de la pròpia | malures la gent, ni gams el bestiar, ni mal aire les collites. El gra d' | aresta | , blat, civada i ordi, és de temps al graner, userda i farratges són ben | —si tècnicament no fa falta— per allisar una paret o per arrodonir una | aresta | . L'home aspira a fer, en tot allò que fa, alguna cosa que abans s'ha | pera gaudir-ho! Lo que proba que, en aquet món, si molts cops se troben | arestes | , és que un no les sab apartar, i que, si no s veuen belleses, és que | cavalcar sobre son llom punxós, fer l'arbre-forc en qualsevol | aresta | , cercar-hi gratonells o cargols per les crètues, ¡valga'ns Déu, quina | cornen les espitlleres en l'altura; rebufen les poternes esventrades; l' | aresta | obliqua dels baluards vibra amb aspre xiuladissa, com en mig d'un | la tramuntana esbandeix el cel, purifica l'atmòsfera i presenta les | arestes | de les coses a la més clara percepció dels nostres sentits. L'empordanès | i aclarint i m'han turmentat amb noves angoixes. Davallant per l'alta | aresta | que separa les valls, una que es bada a garbí com una ampla falda fins a | brisa subtil abrigava i entonava el meu cos com un mantell de finíssimes | arestes | de menut cristall. La tripulació refrescava joiosament i saludava amb els | que l'enterbolien, per la violència de les pluges, em permet heure de les | arestes | de les coses una percepció nítida. L'absència de motius sentimentals que | encara la motllura daurada d'algún quadro, o la lluna d'un mirall, o l' | aresta | enverniçada d'algún moble, o les flors marcides d'un bouquet. Tot | reforç d'arcades de maó menjat de molsa. I el carrer acaba agudament, en | aresta | , entrebancant-se amb ell mateix, amb odi a la humitat i a la fosca de les | hi fulguraven amb perles brilladores, i el rest dels plats era un joc d' | arestes | de llum com aquell amb què els pintors solen nimbar les testes glorioses. | mort, en ésser respirat, us produïa la mateixa sensació que si engolíssiu | arestes | . Segons com, els reflexos directes de les roques i dels greders feien | ni l'embat furiós dels vents que a tot temps xiulaven entre les vives | arestes | del roquisser, capaços d'arrencar un arbre de soca arrel, si cap arbre | En Ruiz féu plorar la gent de gust passant per les cordes del violí l' | aresta | d'un ventall. Foren dos dies de records musicals insospitats, | il·lusions i la grisalla desolada ofegui la pampa argentina i les | arestes | del panorama alpí. A les gàbies hi ha de tot: lleons, tigres, pingüins, | veure un moment un amuntegament de roques rosades o de color morat, una | aresta | brillant, una forma monstruosa, de vegades un grapat de neu picada de | de compendre aquestes formes —com és impossible d'explicar-se les | arestes | fines com una destral de les roques altes— sense imaginar el treball de | glaçada, voreja llacs amoratats de fred que ensenyen a flor d'aigua les | arestes | dels blocs de gel. Aquests llacs s'estrangulen i cauen roques avall entre | bela vila que hanc haguessim mai vista." El puig de Portopí, en una | aresta | del qual hi ha la mola blanca i airosa del castell de Bellver voltada | al seu paradís interior, sense finestres al món de la llum crua i les | arestes | ? No sentia la incomoditat del cotxe, ni enyorava el llit; el fet |
|