×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb argent |
Freqüència total: 2441 |
CTILC1 |
de tot valoren el platí, abans menyspreat, per la seva falsa aparença d' | argent | pobre, i avui buscadíssim, per les seves singulars qualitats i la seva | març. Anem al Pujol de Muntanya. Tornem a veure el vedellet gris d' | argent | , la doble porxada grisa, les pallisses amb flaire d'herba seca. Diu que | són els qui més braolen per la llibertat. Creixen les fulles verd d' | argent | de l'àlber. Les del castanyer bord pengen, lasses, com guants penjats al | Abans d'anar al llit obro el balcó que dóna al mar. Una gran lluna d' | argent | en la nit de maig; un rossinyol canta al fons dels jardins pròxims. | (entre l'avi i nosaltres n'hem collit bastant més d'un quilo). L'àlber, | argent | assolellat, brilla a la finestra. 22 juny. Arribo a | blancs i cel blau, boscos nets, relleus ben marcats i llum alegre. L' | argent | assolellat de l'àlber fa mal als ulls. Nit deliciosa, fresca, amb lluna i | Miaja. 7 octubre. Quan obro la finestra hi ha boira: l' | argent | de l'àlber és més delicat, més metàl·lic entre la grisor. Després la | embolcall gris de núvols a muntanya. El sol hi traspua, flor imprecisa d' | argent | . Els pinsans, reposant ara i adés en les pomeres i en les pruneres nues, | carrabiners —ara són a Arenys— sembla que van fer abundants recollides d' | argent | , joies i roba. A un pagès li van trobar 6.000 pessetes en | ploma que li ofereixen, es descorda la guerrera i exhibeix un bolígraf d' | argent | . Per dissort, durant les maniobres una de les medalles li salta del pit i | cobertes de vidre que produeixen tot de sobtats llampecs, ornaments d' | argent | , inscripcions i inicials. —Fem-ho bé, comencem pel començament —diu | blau intensíssim duplica veles blanques i un verd diferent —matisat i d' | argent | a les oliveres, brillant a les fulles dels garrofers— pren irisacions | haguessin presentat, davant la perspectiva d'unes bosses ben curulles d' | argent | , ells que estaven dia sí i dia també abocats a la fallida del crèdit | dir la seva paraula en els fets públics; i la digué perquè posseïa l' | argent | que pesa i els intel·lectuals que pensen. D'ací la importància que assolí | La devoció popular anava agabellant-hi terres i emprius, cases i homes, | argent | i collites. I d'aquest moviment se'n beneficiaren també les catedrals i | decennis. Aquesta és produïda per l'atracció de les caravanes d'or i | argent | que passen de Lleida a Barcelona; per la intranquil·litat del món | —en 1639, no arribà a Cadis la flota d'Índies que havia de dur l' | argent | per a pagar les tropes reials que operaven a Catalunya—, llavors | de tec i de cotxe.) Quan mira l'horrenda testa damunt plàtera d' | argent | , del color de la ginesta esdevé sobtadament. | aquells anys en Quimet era mort i ben mort, ell, que havia estat com l' | argent | viu, fent plànols de mobles sota el serrell del llum del menjador de | de color de caputxa de frare, amb les taques precises de la vaixella d' | argent | , Pilar i Hortènsia evocaven un escenari sense motors de benzina i sense | del patriarca, fent-li tribut el generós monarca d' | argent | i or i esclaus i bestiar, també li va donar, com joia viva, | i del sac treu, a mans plenes, draps de color i joies d'or i | argent | , i a Rebeca i als seus ne fa ofrenes per nuvial | Israel decanti l'assot de Jehovà? —No volem, no, —responen— l'or i l' | argent | per paga; no volem, no, que es mori de fam vostra nissaga. | com la que fa l'aurora? —No, estimat meu, és la claror d' | argent | , molt tènue, de la lluna moridora. —El matí —diu Romeu— serà | on ha esclatat el carmí de les roses i el peix d' | argent | somnia mars llunyanes. XIII En el llac dels silencis, | ella s'aixeca i acosta les llamineries i les copes en la safata d' | argent | . Els dos germans la miren com feineja amb la seva roba delicada, simple i | suo garnimento", el 1128) i amb enriquiments en or o en | argent | ("espada una apud fil argentei", document del 1070). | per unes viles, al comte Ramon II de Ribagorça. S'hi esmenten frens d' | argent | i granats, selles granades, esperons d'argent, descomptant-hi armes de | S'hi esmenten frens d'argent i granats, selles granades, esperons d' | argent | , descomptant-hi armes de gran riquesa. Els cavalls dels segells reials | "ipsam espadam cognominatam Tizonem" per cinc mil sous d' | argent | o cent unces d'or, i Ermengol es compromet a tornar-la a Ramon Berenguer | i els braços, que són de ferro i van coberts amb llaços d' | argent | ("cum pomo et bracchio ferreis cohopertis de lacis argenti") o | les lletres de batalla del XV), podia anar embolicada amb fils d' | argent | ("mantinum vinctum cum filio argenti"). La beina podia anar | i la corresponent de la part superior bocal; i podien ésser d' | argent | ("cum guaspa et bochal argenti"). La beina era voltada per | ("munita de novem rosetis planis argenti") i amb barres d' | argent | ("de barris et rosetis argenti"; "et sunt in dicta corrigia | Aplicat al bordó apareix també el terme croera, que pot ésser d' | argent | i pot anar acompanyada d'un mantí de cristall i d'un pom de fulla | i pot anar acompanyada d'un mantí de cristall i d'un pom de fulla d' | argent | "(cum croera argenti et cum mantino de cristallo et cum pomo de | o és enriquida amb seda verda amb obra de seda roja i blanca i amb | argent | amb esmalts ("cum corrigia de sirici veridi, cum quedam operatura in | la ferrussa que va immediatament a sota de la croera. Aquest bocal és d' | argent | daurat i porta dos relleus: a l'un costat és representat Sant Martí a | amunt en forma de lambda o de V invertida. Vegeu el Sant Jordi d' | argent | de la Diputació de Barcelona (làmina I), o el Sant Jordi, avui | al peto per mitjà d'una corretja, com ben clar es pot veure a l'estàtua d' | argent | esmentada. Quan hom adoptà la bavera d'acer, la part inferior de la qual | diverses obres d'art, entre elles el tantes vegades esmentat Sant Jordi d' | argent | (làmina I), que, com és una estàtua, permet de comprovar que era | amb el terme "dorsal", que és clar i no compromet. L'estàtua d' | argent | de Sant Jordi, vista d'esquena (fig. 217), porta, per damunt del | ja el protegia. En arnesos per a la lluita a peu, com el del Sant Jordi d' | argent | , de la darrera llauna del faldatge o llagosta penja, per mitjà d'unes | 67), el bacinet de Pamplona és molt semblant al de l'estàtua d' | argent | de Sant Jordi de la Diputació de Barcelona (figs. 194 i | casc. Examinem, ara, una autèntica joia de l'art medieval: l'estatueta d' | argent | , amb alguns elements d'or, que es conserva al tresor de la Capella de | la peanya, fa 0,445 m d'altura; i la faç del sant és d' | argent | policromat. Se sap documentalment que aquesta estàtua fou comprada pels | inventaris de la cambra de Jaume II (§ 25). Una bella espasa d' | argent | , forjada vers el 1365 per l'argenter de València Bernat Portell, | cuixeres i gamberes de cartró, les quals, gràcies a una capa de fulles d' | argent | , semblaven de metall. A causa d'això es podia moure amb més lleugeresa | d'animals i vegetals o designats com segueix: carro, copa per a beure, | argent | , sílex, cabdell de fil, braçalet, or, anell d'or, pic, franja acolorida | i com xupada pels brancatges. Al llarg d'aquella cinta és blanca com l' | argent | . Pregunto què és allò. Un vell em respon que és la riera de la Douranço |
|