Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

seu compte! Temps enrera, quan era una mocosa de dotze anys, filla d'un	argenteret	del carrer de la Plateria, son pare ja aprofitava les qualitats
de febrer del 1360 el rei Pere, des de Tarassona, manà al seu	argenter	Pere Bernes que fes el guarniment de l'espasa que havia de portar en la
25). Una bella espasa d'argent, forjada vers el 1365 per l'	argenter	de València Bernat Portell, quan el primer de maig del 1396 fou
(397), o la que l'agost del 1417 fou lliurada a un	argenter	de València perquè la desmuntés i en fes diversos objectes
de la Clínica Sacanella fins a dalt, al peu de la finca dels Carreras	argenters	, va ésser convertit en una línia separada, servida només per dos cotxes,
Mentre això no es fes realitat, el poble era llançat a les botigues dels	argenters	fent-li proferir els habituals crits de "Visca la Inquisició!" i
que't tinc destinat. No l'entenia i va explicar-ho. Me va dir que ell era	argenter	; que era més pobre de lo que creien i més ric de lo que semblava; que la
tots devien ésser una família, que vivien en covadors, en un colomar d'	argenters	; parents de parents que feien niu sota del mateix teulat; o una tribu ben
tribu ben avinguda que tots havien comprat la casa a la mateixa botiga. L'	argenter	aquell, un cop instal·lat, va començar-me a iniciar en les pràctiques
importància i la volada que prengueren. Són lloats, a l'Edat mitjana, els	argenters	, "tan científics i de tan subtil enginy, les obres dels quals són molt
i elles dues un dia ens vam arribar a Gènova i vaig fer la comanda a un	argenter	. I aquest matí elles han estrenat les arracades i jo he fet present de la
manifestar, en aquell sereníssim paisatge marítim, pompes i gustos d'	argenter	. S'endevinen riqueses d'or sota les nacrades colors de les roques. Les
través dels brancatges, les arenes esdevenien d'or i les guixes, pedres d'	argenter	. Un escamot de "teixidors" lliscava per la superfície del petit gorc,
la memòria del seu promès, àdhuc l'anell matrimonial es queda a casa de l'	argenter	. I fou pitjor encara la inexperiència i atribolament d'Innocenci en un
enyorança per la Barcelona de la capella de Màrtirs, amb l'obrador de l'	argenter	, la botiga del bagulaire, la de l'herbolaire, del barber i de l'adroguer,
hi vaig trobar un català, més ben dit, un mallorquí, fill de Palma, fadrí	argenter	, qui acabava d'arribar en busca de nous horitzons. No s'hi trobava pas bé
seu compte. Temps enrera, quan era una mocosa de dotze anys, filla d'un	argenteret	de la Plateria, son pare ja aprofitava les qualitats versificadores de la
del barri jueu, que vagi més enllà de rònec, esquifit, brut i pudent?	Argenters	, llauners, terrissaires, ataconadors, vetes-i-fils i tots els del ram
Aquesta qüestió de l'aigua havia donat ja ocasió a un conveni amb l'	argenter	de la Vila Ramon Castellví, l'any 1.649 (qui havia edificat en
d'un calderer amb els seus brasers, faroles i esquelles, que la d'un	argenter	amb les seves anells, les arracades i els canelobres. Qui s'aturava
en altres cantirets artístics, metàl·lics, qui sap si produïts pels	argenters	de l'època. Ens fa suposar això el fet de que en un dels llibres de
això el fet de que en un dels llibres de passanties del Gremi dels	Argenters	de Barcelona, hi aparegui dibuixat un bell cantiret, amb els brocs
sentit és inferior a Benvenuto Cellini. A Espanya hi hagué l'escultor	argenter	Juan de Arfe, que recomanava l'estudi de l'esquelet i es planyia que no
vitalici; ultra això hi havia els oficials de gràcia, o sigui l'	argenter	que contrastava les monedes, el bastaix i l'airador. Amb tals
Christo de l'altar de Sant Llop y Sant Antoni"; el 1684 l'	argenter	Onofre Arandes cobrà de la Confraria 2 lliures per adobar la
candeleros y dos drapets y unes cortines verdes y dos floreros". L'	argenter	reusenc Josep Arandes cobrà del Gremi l'any 1741, 4
fou determinat que es fes venir per mar, i si podia ésser, assegurat. L'	argenter	Francesc Martorell, de Barcelona, l'obrà per la quantitat de 109
de plata; el de 1853 costà 100 rals, adquirit a l'	argenter	Ferrando. La Confraria tenia votada la quantitat de 45 sous per
bandera ja s'ha fet "vella" i tracten de vendre'n les trenes d'or als	argenters	que millor la paguin, a Onofre Arandes, de Reus, o als de Tarragona o
de Sant Pau, un cotxe que caminava sense cavalls, invent d'un fadrí	argenter	. L'estímul i el premi foren ficar l'inventor a la bogeria, dins la qual
cabell emblemes, xifres, flors i altres curiositats que, amb l'ajut de l'	argenter	, servien de motiu ornamental de medallons, penjolls, anells, agulles de
Difunts, el que en deien pa dels morts. En la Promenia del Gremi d'	Argenters	, tinguda el 15 d'octubre del 1671, al final de l'acte
Eugènia a malvendre aquelles desferres d'una extingida opulència a un	argenter	que hi especulà. Amb tot, esdevingué la cosa inevitable. Eugènia havia
botigues de part de fora, amb teixits de seda i randes de la Costa. Els	argenters	de l'Argenteria guarnien també llurs aparadors. Els calderers de la
reliquiari, encarregat l'any 1611 pel Consell de Cent a l'	argenter	barceloní Felip Ros, com a agraïment d'haver lliurat Barcelona de la
de ©. En quina proporció tindran d'aligar-se? 255. Un	argenter	necessita or de 22 quirats i sols en té de © i
costejà el revestiment de xapa d'argent, repussada i cisellada pel mestre	argenter	gironí Josep Puig, amb escenes de la vida del sant, l'escut de la ciutat
i que no es diferenciessin gaire, en llur presentació, l'adroguer de l'	argenter	, el mantegaire del Born del venedor de robes fines del Call. L'explicació
d'una inspiració o concepció idealógica de valor, com l'or o la plata del	argenter	, y que quan aquesta falta, la brillantor de la forma es sols vacuitat, es
pell indistintament, tant la daurada com la vermella. Per encàrrec de l'	argenter	Guerau Vilar, el mestre guadamassiler Llorenç Claver, el 17 de
3 Cirugians 1 Banquer 1 Carnisser 1	Argenter	1 Organista 1 Sessamaire 1 Tintorer 1
freqüenti; que tingui, referent a la vida, aquella certa cosa, que té l'	argenter	pertocant a la moneda; que pugui dir: porta'm una moneda, jo te la
els daguers, els flasquers, els rellotgers, els	argenters	i els ferrovellers, que anaren engroixint la Confraria de Sant
és possible fer-la amb exemplars datats. Els llibres de passanties dels	argenters	que obtenien a Barcelona el títol de mestre, als quals s'exigia el
però, és anterior, puix que en el llibre de passanties del gremi dels	argenters	de Barcelona existeixen projectes de diferents càntirs de plata de la
ja apuntats. Cuydá de l'encunyació, gravant y trempant els encunys, l'	argenter	de Barcelona, en Francesch Ferrán, qui, a 11 de Novembre,
de balances, visador, guarda y demés. Fou el mestre de tal fabricació l'	argenter	vigatá Salvador Serrarols, tenint per ajudants a un tal Gispert Morocuch
a un tal Gispert Morocuch y Salvador Cirera, trovantse que dit mestre	argenter	rebé quantitats desde el 22 de Desembre al 29 d'Abril
la batuda dels menuts. Se nombrá per director de la fábrica a l'	argenter	en Salvador Serrarols, a qui, als 12 del mes de Febrer, se li
En Salvador Serrarols, Gregori Alavall y Joan Collell, tots tres	argenters	y jurats, junt ab Joan Francesch Serrarols, del mateix ofici, foren

Pàgina 1 (de 8)

50 següents