×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb argot |
Freqüència total: 332 |
CTILC1 |
mal és que, enfront d'aquest lèxic quasi "científic", no hi ha sinó l' | argot | i l'eufemisme. I per aquí s'introdueix el còmic, de nou, en el tractament | pornografia en treu bon profit. La grosseria de la nomenclatura sexual — | argot | , eufemismes—, ja al·ludida, s'origina en això: no pot haver-hi noms | Per què dibuixava, aquell home? ¿Per què emprava la pose i l' | argot | de l'artista? Jo no he vist inèpcies més grans que les seves aiguades de | del seu ventre prominent perquè se'l copeja amorosament tot exclamant en | argot | : /Oh, j'ai bien boulotté, j'ai rempli mon bidon!\ Li pregunto | /"Je boulotte une croute"\, m'ha dit, perquè vol ensenyar-me l' | argot | dels trimards. A mi ara la gana m'aixeca. —Esperem allà baix —em | —Això els /trimards\. —Els /trimards\ tenen el seu | argot | . Te l'hauré d'ensenyar. Un que va anar amb mi una temporada tenia un | . —Un diccionari? —Sí, això. —És a dir que hi ha un diccionari d' | argot | ? —Sí, era un bouquin petit, tot ple d'una lletra menuda, menuda... | comprar aquest llibre; fent el trim com fas és millor que parlis l' | argot | que no pas aquest francès que no sé d'on te'l treus. —A Lió el buscaré. | Feien crits de: /patronne, la soupe!\, i sonaven paraules d' | argot | de les que m'havia dit Josep. Alguns entonaven cançons. Recordo que a la | que vull canviar per uns altres. També vull comprar el diccionari d' | argot | . M'he posat al cap la idea de saber a fons l'idioma francès. És una idea | seu. Vull veure si és cert que posava en els seus versos tants mots d' | argot | , i també per això vull comprar el diccionari esmentat. Vull veure si és | de fil. Content, me'n vaig a trobar Josep. Demà cercaré el diccionari d' | argot | i Villon. Per avui no em vull arriscar més, tot i sentir la temptació del | ací! Qui hi pogués clavar falconada! —Ja has pensat en el diccionari d' | argot | ? —Vull veure si demà el trobo als llibres vells... —Demana'l aquí. —No | res, vaig voler celebrar el meu èxit comprant Villon, el diccionari d' | argot | i una geografia de França. Per primera vegada Josep no hi tingué res a | . O millor: aparenten trencar-la. Al cap i a la fi, els recursos a l' | argot | , a la llibertat col·loquial, solen ser, a França, mers exercicis | del Nord d'Àfrica. El "sabir atlantique" seria, doncs, l' | argot | de l'Otan. L'ingredient "anglès" no procedeix aquesta vegada de la Gran | la regla. Els únics grups socials que mantenen la seva llengua —dialecte, | argot | , lunfardo— com a "materna", són petites parcel·les demogràfiques en | que cauen dins les corredores com una pluja de notes agudes." Aquest | argot | és el de Cathos i de Magdelon. Naturalment, cal tenir en compte la | que fossin ben excèntrics (altrament haurien estat amenaçadors). Aquests | argots | pintorescos decoraven la Literatura sense amenaçar-ne l'estructura. | algunes formes ben aberrants de la pronunciació i del vocabulari; | argot | de lladres, patuès de pagès, argot alemany, llenguatge de conserge. Però | de la pronunciació i del vocabulari; argot de lladres, patuès de pagès, | argot | alemany, llenguatge de conserge. Però aquest llenguatge social, mena de | podia fer el "préssec": sense "pasta" res a fer. Pasta, préssec —l' | argot | va voltar-li un moment pel cap. Després, perdent de sobte l'atuïda | El Montes, que li deien el "Sumer" que vol dir senyoret en | argot | , va fer la societat dels valents, els passava la setmanada i ell es | pirates. Erbok els va dir unes paraules en el seu idioma, barrejat d'un | argot | que ni els del seu mateix país no haurien pogut entendre, i els dos homes | negació— lligats amb el que successivament anava dient el professor. En l' | argot | d'estudiant de l'època eren anomenats els llepaculs. En totes les aules | banc, vaig tornar a quedar-me al meu lloc. "No estava preparat": és l' | argot | que s'empra en aquests casos. Tenia la cara coberta amb les mans. Entre | vocabulari per les variants dels diferents dialectes comarcals i dels | argots | de cada ofici, particularitats idiomàtiques que el literat popular deu | a la caça o a la pesca són dos mots molt significatius en l' | argot | dels qui tracten amb llibres. Els usen —a més d'anar-hi— els llibreters i | Schültz els feia fer el que s'anomenava "hores extraordinàries" en l' | argot | del treball, sobretot a Gerd, que va llançar-s'hi amb una vera fúria | inoclaustra, subconciente\, etc., etc., barrejades amb altres d' | argot | cubà i exemples del temps de la picor, modernitzats per la seva peculiar | Un remei per a ús intern? Si ara el tingués davant, emprant l' | argot | dels apotecaris on he anat a espetegar, ¿no seria precís per tal que ell | l'ortografia natural pot revelar defectes de llenguatge propis dels | argots | locals i de classe, com, per exemple, la pronúncia defectuosa de mots | a una taxa superior al valor nominal de les mateixes, ço és lo que en | argot | financier es coneix amb el nom d'emissió amb prima. Les antigues | però el R. D. en que's manava va ésser deixat en sospens, cosa que en l' | argot | dels iniciats, vol dir quedar de banda per sempre més. Especialitats per | paritat que a aquests no ha de semblar-los pas desagradable del tot. En l' | argot | de les fondes de "quatres" i de "sisos", s'anomenaven "llàgrimes de | corresponen als noms convencionals donats a les viandes en una mena d' | argot | propi de les fondes de "quatres" i "sisos", entenedors pels | o professional —una casta, que podríem dir-ne—, llavors neix un | argot | tècnic o hermètic, una llengua religiosa, de treball, de sport, de | relació a una unitat determinada de pes. 2. Llescar. En l' | argot | surer, són anomenades llesques les tires en què són tallades les pannes | per a tornejar els quadres o rectangles, o sia els anomenats carracs en l' | argot | surer, del francès "carres", és la màquina de garlopa o de | els tancs o tines de cocció. Aquestes tines, anomenades "peroles" en l' | argot | de la indústria, són iguals o similars a les descrites en tractar de la | incorpora amb una perfecta elegància a la seva prosa les paraules de l' | argot | del Paral·lel, el seu estil no perd aquella precisió niquelada que el | emprar indistintament els arcaismes més gustosos i els darrers mots de l' | argot | popular, aquella prosa que s'abriva en les descripcions del paisatge i | defectuosos, o de mal ensinistrament. El primer cas es dóna en els | argots | locals o de classe. Fer les /ll\, /i\; dir /asmari\ per | i tot de comercialitzar, la protesta que es fa contra ella. Fins i tot l' | argot | revolucionari es ven molt bé en el mercat que el mateix argot desitjaria | i tot l'argot revolucionari es ven molt bé en el mercat que el mateix | argot | desitjaria abolir. Pensem en el moviment "hippy", que intentà ésser una | seu lèxic de mercaders i que, per tant, els burgesos tenien el seu propi | argot | mercantil (1950, p. 22, ed. Pequín). Curiosament, | Stalin diu que com a conseqüència d'això es creen "dialectes i | argots | de classe", "llenguatges de saló". La literatura qualifica erròniament | La literatura qualifica erròniament de llengües aquests dialectes i | argots | : "la llengua de l'aristocràcia", "llengua de la burgesia", en | sols existeixen llengües de classe. Stalin parla dels dialectes i dels | argots | amb força menyspreu. Interpreta a la seva manera una sèrie d'al·lusions | de llegir el que diu dels dialectes, que sempre els posa al costat dels | argots | considerant-los sinònims, se'ns fa difícil de pensar que és la ignorància |
|