Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

mal és que, enfront d'aquest lèxic quasi "científic", no hi ha sinó l'	argot	i l'eufemisme. I per aquí s'introdueix el còmic, de nou, en el tractament
pornografia en treu bon profit. La grosseria de la nomenclatura sexual —	argot	, eufemismes—, ja al·ludida, s'origina en això: no pot haver-hi noms
Per què dibuixava, aquell home? ¿Per què emprava la pose i l'	argot	de l'artista? Jo no he vist inèpcies més grans que les seves aiguades de
del seu ventre prominent perquè se'l copeja amorosament tot exclamant en	argot	: /Oh, j'ai bien boulotté, j'ai rempli mon bidon!\ Li pregunto
/"Je boulotte une croute"\, m'ha dit, perquè vol ensenyar-me l'	argot	dels trimards. A mi ara la gana m'aixeca. —Esperem allà baix —em
—Això els /trimards\. —Els /trimards\ tenen el seu	argot	. Te l'hauré d'ensenyar. Un que va anar amb mi una temporada tenia un
. —Un diccionari? —Sí, això. —És a dir que hi ha un diccionari d'	argot	? —Sí, era un bouquin petit, tot ple d'una lletra menuda, menuda...
comprar aquest llibre; fent el trim com fas és millor que parlis l'	argot	que no pas aquest francès que no sé d'on te'l treus. —A Lió el buscaré.
Feien crits de: /patronne, la soupe!\, i sonaven paraules d'	argot	de les que m'havia dit Josep. Alguns entonaven cançons. Recordo que a la
que vull canviar per uns altres. També vull comprar el diccionari d'	argot	. M'he posat al cap la idea de saber a fons l'idioma francès. És una idea
seu. Vull veure si és cert que posava en els seus versos tants mots d'	argot	, i també per això vull comprar el diccionari esmentat. Vull veure si és
de fil. Content, me'n vaig a trobar Josep. Demà cercaré el diccionari d'	argot	i Villon. Per avui no em vull arriscar més, tot i sentir la temptació del
ací! Qui hi pogués clavar falconada! —Ja has pensat en el diccionari d'	argot	? —Vull veure si demà el trobo als llibres vells... —Demana'l aquí. —No
res, vaig voler celebrar el meu èxit comprant Villon, el diccionari d'	argot	i una geografia de França. Per primera vegada Josep no hi tingué res a
. O millor: aparenten trencar-la. Al cap i a la fi, els recursos a l'	argot	, a la llibertat col·loquial, solen ser, a França, mers exercicis
del Nord d'Àfrica. El "sabir atlantique" seria, doncs, l'	argot	de l'Otan. L'ingredient "anglès" no procedeix aquesta vegada de la Gran
la regla. Els únics grups socials que mantenen la seva llengua —dialecte,	argot	, lunfardo— com a "materna", són petites parcel·les demogràfiques en
que cauen dins les corredores com una pluja de notes agudes." Aquest	argot	és el de Cathos i de Magdelon. Naturalment, cal tenir en compte la
que fossin ben excèntrics (altrament haurien estat amenaçadors). Aquests	argots	pintorescos decoraven la Literatura sense amenaçar-ne l'estructura.
algunes formes ben aberrants de la pronunciació i del vocabulari;	argot	de lladres, patuès de pagès, argot alemany, llenguatge de conserge. Però
de la pronunciació i del vocabulari; argot de lladres, patuès de pagès,	argot	alemany, llenguatge de conserge. Però aquest llenguatge social, mena de
podia fer el "préssec": sense "pasta" res a fer. Pasta, préssec —l'	argot	va voltar-li un moment pel cap. Després, perdent de sobte l'atuïda
El Montes, que li deien el "Sumer" que vol dir senyoret en	argot	, va fer la societat dels valents, els passava la setmanada i ell es
pirates. Erbok els va dir unes paraules en el seu idioma, barrejat d'un	argot	que ni els del seu mateix país no haurien pogut entendre, i els dos homes
negació— lligats amb el que successivament anava dient el professor. En l'	argot	d'estudiant de l'època eren anomenats els llepaculs. En totes les aules
banc, vaig tornar a quedar-me al meu lloc. "No estava preparat": és l'	argot	que s'empra en aquests casos. Tenia la cara coberta amb les mans. Entre
vocabulari per les variants dels diferents dialectes comarcals i dels	argots	de cada ofici, particularitats idiomàtiques que el literat popular deu
a la caça o a la pesca són dos mots molt significatius en l'	argot	dels qui tracten amb llibres. Els usen —a més d'anar-hi— els llibreters i
Schültz els feia fer el que s'anomenava "hores extraordinàries" en l'	argot	del treball, sobretot a Gerd, que va llançar-s'hi amb una vera fúria
inoclaustra, subconciente\, etc., etc., barrejades amb altres d'	argot	cubà i exemples del temps de la picor, modernitzats per la seva peculiar
Un remei per a ús intern? Si ara el tingués davant, emprant l'	argot	dels apotecaris on he anat a espetegar, ¿no seria precís per tal que ell
l'ortografia natural pot revelar defectes de llenguatge propis dels	argots	locals i de classe, com, per exemple, la pronúncia defectuosa de mots
a una taxa superior al valor nominal de les mateixes, ço és lo que en	argot	financier es coneix amb el nom d'emissió amb prima. Les antigues
però el R. D. en que's manava va ésser deixat en sospens, cosa que en l'	argot	dels iniciats, vol dir quedar de banda per sempre més. Especialitats per
paritat que a aquests no ha de semblar-los pas desagradable del tot. En l'	argot	de les fondes de "quatres" i de "sisos", s'anomenaven "llàgrimes de
corresponen als noms convencionals donats a les viandes en una mena d'	argot	propi de les fondes de "quatres" i "sisos", entenedors pels
o professional —una casta, que podríem dir-ne—, llavors neix un	argot	tècnic o hermètic, una llengua religiosa, de treball, de sport, de
relació a una unitat determinada de pes. 2. Llescar. En l'	argot	surer, són anomenades llesques les tires en què són tallades les pannes
per a tornejar els quadres o rectangles, o sia els anomenats carracs en l'	argot	surer, del francès "carres", és la màquina de garlopa o de
els tancs o tines de cocció. Aquestes tines, anomenades "peroles" en l'	argot	de la indústria, són iguals o similars a les descrites en tractar de la
incorpora amb una perfecta elegància a la seva prosa les paraules de l'	argot	del Paral·lel, el seu estil no perd aquella precisió niquelada que el
emprar indistintament els arcaismes més gustosos i els darrers mots de l'	argot	popular, aquella prosa que s'abriva en les descripcions del paisatge i
defectuosos, o de mal ensinistrament. El primer cas es dóna en els	argots	locals o de classe. Fer les /ll\, /i\; dir /asmari\ per
i tot de comercialitzar, la protesta que es fa contra ella. Fins i tot l'	argot	revolucionari es ven molt bé en el mercat que el mateix argot desitjaria
i tot l'argot revolucionari es ven molt bé en el mercat que el mateix	argot	desitjaria abolir. Pensem en el moviment "hippy", que intentà ésser una
seu lèxic de mercaders i que, per tant, els burgesos tenien el seu propi	argot	mercantil (1950, p. 22, ed. Pequín). Curiosament,
Stalin diu que com a conseqüència d'això es creen "dialectes i	argots	de classe", "llenguatges de saló". La literatura qualifica erròniament
La literatura qualifica erròniament de llengües aquests dialectes i	argots	: "la llengua de l'aristocràcia", "llengua de la burgesia", en
sols existeixen llengües de classe. Stalin parla dels dialectes i dels	argots	amb força menyspreu. Interpreta a la seva manera una sèrie d'al·lusions
de llegir el que diu dels dialectes, que sempre els posa al costat dels	argots	considerant-los sinònims, se'ns fa difícil de pensar que és la ignorància

Pàgina 1 (de 7)

50 següents