Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

. Són, entre altres, home, jove, orfe, ase, freixe, rave, cove,	argue	, orgue, marge, terme. Aquests radicals terminats en e
hom es servia d'un utillatge primari, mogut a força de braços, d'	argues	i de grills, els quals suplien les bombes hidràuliques d'avui. No eren
el mar les dues estaques, a les quals eren enfilades les cadenes de les	argues	. Dos aparells de talles, d'allò més resistents, unien les argues a
argues. Dos aparells de talles, d'allò més resistents, unien les	argues	a cada extrem anterior de l'anguila. Al moment de varar, els grills,
pels braços més forçuts de la platja. Al mateix temps hom feia voltar les	argues	, a força de braços també. A desgrat de les proporcions imponents, i del
tones, mogudes per elements tan primaris, les naus avançaven. Les	argues	impulsaven el vaixell i no deixaven de voltar, fins a deixar-lo a la vora
novament els grills. Aleshores hom clavava les estaques, traslladava les	argues	, encadenava aquestes a les estaques, armava altra volta els aparells amb
hom enfonsava en la sorra. La corda de l'aparell era entortolligada a l'	arga	, i entre tal aparell i la barca hom estenia els pals enseuats, per tal de
a l'hora de treure. Les barques de tràfec eren tretes fent voltar l'	arga	a força de braços o de cavalls. Impulsada pel volt de l'aparell i el
dues barraques. Per a fer-les, calia serrar-les i separar una mitja	arga	, moguda per dos cavalls. La part de la barraca que donava al mar era
va pujar majestuosament a dalt de la torre, amb l'ajut de dos o tres	argues	moguts per una colla d'homes que els feien rodar. Damunt la torre del
en /ns\ de terme, orfe, cove, orgue, orige, orde, verge,	argue	, etc.. La Gramàtica de l'Institut declara arcàics eixos
fuster, forges de ferrer, les típiques pollines dels serradors, grills,	argues	, càbries, calderons, etcètera; tot això podia improvisar-se a qualsevol
ascu órde arme ermé itse arri ónsu urne èrgu aste unse atxe arque olde	argue	érbe ónre. Pulissílebus d'erticulecións simples, invèrses y
s'ensen la sanc, y estalle com cuant s'apreta de sóbra sinse mirament el	argue	. Y vindrá. Visant· Que vinga, guapo! Mart· Si señora, y
un parell de portes amb rastells. Aquests van ser convertits després en	argues	, que anaven més bé, i a l'hivern del mateix any, l'oncle Toby, en comptes
Són darrere, o més ben dit dins el mecanisme del rellotge, politges i	argues	que mouen els segons, les toixes figures de fusta vistosament acolorides
que hi ha per veure, un canal que arriba al mar en un marc de vaixells,	argues	, bigues, i pilons de caixes sobre els molls, timbres sobre paquets
era proveir-se de fang. S'anava al terrer, d'on s'extreia l'argila amb l'	argue	. Després es portava al rajolar, on es passava pel rodet per trinxar-la
que es trobava en el riu per l'arrossegament dels sediments; argui (o	argue	), que era una corriola que servia per treure l'argila del pou —quan un
genovesos. Capítol 106 L'experimentat mariner va fermar un	argue	vora el mar per poder enrotllar-hi un cable que li permetés tibar fort.
van tornar a terra, van lligar un extrem de la maroma al torn de l'	argue	i l'altre a una barca gran, com un balener, que ja tenien a punt,
i llavors cent homes es van posar a tibar la corda que feia politja amb l'	argue	. La força dels homes, multiplicada pel dispositiu, va provocar que el
va cremar la maroma que lligava la nau al balener incendiari, i amb l'	argue	van poder recuperar-ne l'altre extrem tibant des de la costa, de manera