DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
argue M 20 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb argue Freqüència total:  20 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

. Són, entre altres, home, jove, orfe, ase, freixe, rave, cove, argue, orgue, marge, terme. Aquests radicals terminats en /e\
hom es servia d'un utillatge primari, mogut a força de braços, d'argues i de grills, els quals suplien les bombes hidràuliques d'avui. No eren
el mar les dues estaques, a les quals eren enfilades les cadenes de les argues. Dos aparells de talles, d'allò més resistents, unien les argues a
argues. Dos aparells de talles, d'allò més resistents, unien les argues a cada extrem anterior de l'anguila. Al moment de varar, els grills,
pels braços més forçuts de la platja. Al mateix temps hom feia voltar les argues, a força de braços també. A desgrat de les proporcions imponents, i del
tones, mogudes per elements tan primaris, les naus avançaven. Les argues impulsaven el vaixell i no deixaven de voltar, fins a deixar-lo a la vora
novament els grills. Aleshores hom clavava les estaques, traslladava les argues, encadenava aquestes a les estaques, armava altra volta els aparells amb
hom enfonsava en la sorra. La corda de l'aparell era entortolligada a l'arga, i entre tal aparell i la barca hom estenia els pals enseuats, per tal de
a l'hora de treure. Les barques de tràfec eren tretes fent voltar l'arga a força de braços o de cavalls. Impulsada pel volt de l'aparell i el
dues barraques. Per a fer-les, calia serrar-les i separar una mitja arga, moguda per dos cavalls. La part de la barraca que donava al mar era
va pujar majestuosament a dalt de la torre, amb l'ajut de dos o tres argues moguts per una colla d'homes que els feien rodar. Damunt la torre del
en /ns\ de terme, orfe, cove, orgue, orige, orde, verge, argue, etc.. La Gramàtica de l'Institut declara arcàics eixos
fuster, forges de ferrer, les típiques pollines dels serradors, grills, argues, càbries, calderons, etcètera; tot això podia improvisar-se a qualsevol
ascu órde arme ermé itse arri ónsu urne èrgu aste unse atxe arque olde argue érbe ónre. Pulissílebus d'erticulecións simples, invèrses y
s'ensen la sanc, y estalle com cuant s'apreta de sóbra sinse mirament el argue. Y vindrá. Visant· Que vinga, guapo! Mart· Si señora, y
un parell de portes amb rastells. Aquests van ser convertits després en argues, que anaven més bé, i a l'hivern del mateix any, l'oncle Toby, en comptes
Són darrere, o més ben dit dins el mecanisme del rellotge, politges i argues que mouen els segons, les toixes figures de fusta vistosament acolorides
que hi ha per veure, un canal que arriba al mar en un marc de vaixells, argues, bigues, i pilons de caixes sobre els molls, timbres sobre paquets
era proveir-se de fang. S'anava al terrer, d'on s'extreia l'argila amb l'argue. Després es portava al rajolar, on es passava pel rodet per trinxar-la
que es trobava en el riu per l'arrossegament dels sediments; argui (o argue), que era una corriola que servia per treure l'argila del pou –quan un