Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

oblidem que l'"amor", en els seus orígens, era "amor cortès": afer d'	aristòcrates	i de paràsits d'aristòcrates. La poesia provençal, i el concepte —i el
seus orígens, era "amor cortès": afer d'aristòcrates i de paràsits d'	aristòcrates	. La poesia provençal, i el concepte —i el sentiment— de l'amor que
en llibres verds, que compraven i llegien els grans burgesos i els	aristòcrates	. Fora de la civilització occidental —fora d'Europa—, les coses no deuen
Llegeixo una crítica de Crossman sobre una biografia de Mr. Eden. Aquest	aristòcrata	, entusiasta de Rimbaud i de Proust, té una mentalitat típica de
parà els primers cops de la reacció política dels emperadors i dels	aristòcrates	i aconseguí de proclamar la llibertat de Roma en el nomenament de bisbes,
italianes. Nobles i clerecia comparteixen llur credo; no tots els	aristòcrates	i els eclesiàstics, però sí la major part. Els qui no hi estan gens
els principis del govern paccionat del país. Els ciutadans honrats, els	aristòcrates	i la clerecia, des dels llocs de comandament de la Diputació del General,
es deia Violeta de Parma, però ara s'aconhorta amb Palma. Se les dóna d'	aristòcrata	per aquells barris. A mi —somrigué amb ironia— em diu cosí. —No li has de
—Avui he d'anar a veure com segueix Dona Obdúlia Montcada. I les	aristòcrates	, o les improvisades que tenien el valor d'incloure's entre les tals,
diadema de brillantes\..." Somnia. A Mallorca està emparentada amb	aristòcrates	, Montcades i Bearns; allà, a una illa lluminosa, vora el barri
potser escopits a mar? Un gran migdia? 2.9.65 Els	aristòcrates	Oh Borges, Lowell, oh patricis americans! Teniu la
i els escapularis més heterogenis. Moltes vegades, l'única manera que un	aristòcrata	d'aquests tenia per recalcar la seva persona amb un color decidit damunt
ciutat no havia pres les proporcions i l'impudor d'ara, alguns d'aquells	aristòcrates	esbravaven llurs inclinacions sexuals en un clima plebeu i resclosit; no
com un desaprensiu i com un home que ofenia públicament la seva classe, l'	aristòcrata	que regalava un collaret de diamants a una dansarina del Liceu, o que
religiosos i tradicionals, i quan li venia de gust, afirmava que els	aristòcrates	autèntics com ell eren d'una raça superior i cantava les excel·lències de
aquell que diu, en una safata. Estaríem frescos, amic meu! Vostès, els "	aristòcrates	" de sang —perquè ha de saber i entendre que el seu germà sempre retreu
magnífic, era invitada a dinar i a sopar a casa de les filles d'aquelles	aristòcrates	ràncies que a ella l'havien deixat de tots colors. La vídua Xuclà tenia
sap com, van tant darrera del dictador i del règim actual com els vells	aristòcrates	que tu condemnes. —Hi van més encara. Hi van perquè els convé; i les
la història reaccionària d'Espanya al gust de Milà i Camps. Al fantàstic	aristòcrata	se li convertí la visió del món en una mena de manicomi d'arestes
gastaven un panteix humà, com els pits de l'esclavitud. Les anques dels	aristòcrates	, que els esclafaven materialment tornant de besar la mà de la reina,
que el seu pobre marit, va fugir a menjar el pa de l'exili amb els altres	aristòcrates	. Així ho digué a les seves coneixences, mentre el pobre Baró se n'anava a
s'arrapava a parlar en castellà i feia la gara-gara a uns quants joves	aristòcrates	que es reunien en un piset i conspiraven tocant la marxa reial amb un
passaren al partit lerrouxista. No volia discutir; però, quan un conegut	aristòcrata	dels més doblegats d'esquena davant la pretèrita dictadura i dels més
saturà de surrealisme; la Comtessa de Noailles li regalà una pipa, i un	aristòcrata	madrileny li regalà un vestit d'home. Un dia s'adonà que París li
les coses no anaven del tot malament, i que el millor que podia fer un	aristòcrata	era ajudar la consolidació de la República i predicar el catalanisme
a tractar ni a Comarquinal ni a les festes majors, per tal com les	aristòcrates	estiuejants eren inaccessibles, guardades rera una xarxa de minyons
que és tan freqüent entre la gent del país que no se les dóna d'	aristòcrates	—només pretenen ésser-ho els qui viuen immergits en el provincianisme— i
la corba al nivell del llavi inferior i de la mandíbula, és el d'un	aristòcrata	de raça de debò. La conversa de presentació va ésser molt agradable, però
Però, ignorant el segon i considerant exclusivament la primera, la vella	aristòcrata	hawaiana no fa sinó reprendre pel compte d'una cultura indígena,
podrà pas ésser, simultàniament i a títol igual, la del jacobí i la de l'	aristòcrata	. Per hipòtesi, llurs totalitzacions respectives —cadascuna de les quals
fills en plena misèria? Abans hom acusava els acaparadors, els rics, els	aristòcrates	del diner. Hausser. —Ara el món s'ha enxiquit i ja no compten
que des de llavors mateix aquest poble conegui per "botifarres" els	aristòcrates	, paraula que segons és sabut generalment equival a una corrupció de
les classes socials illenques. Mentre l'Arxiduc no fou derrotat, molts d'	aristòcrates	i d'altres jerarquies eclesiàstiques s'hagueren d'exilar per tal de
tal que ells se n'alegrassen, que València era nostra"—, els	aristòcrates	"perderen les colors, així com si hom los hagués ferits endret del
—i aquest signe feudal. És una reminiscència del frau de Jaume I: els	aristòcrates	no es resignaren a renunciar. Si no abrigaven cap esperança de recuperar
el Cerimoniós, ben entrat el XIV, Pedro de Xèrica i d'altres	aristòcrates	aragonesos de dominis valencians es negaran a acudir a les Corts de
Corts de 1329, haurien trobat el punt de coincidència amb els	aristòcrates	: la jurisdicció alfonsina era a llur abast. La noblesa, al mateix temps,
grans barons feudals— en foren preterits. Ara: l'entesa de burgesos i	aristòcrates	que transparenten els acords del 1329 consolidava la unitat
en Corts valencianes la conservació de llur fur, siguin els altres	aristòcrates	del Braç Militar, no aragonesos i ja acomodats al Fur de València, els
hauria vingut a agreujar l'estrangulació de la capital, ja obsedida pels	aristòcrates	aragonesos i pels vernacles. València obtenia una victòria: un respir,
"social" la revolta de la capital. L'animositat projectada sobre els	aristòcrates	fou només lleugerament sanguinària: va esbravar-se, sobretot, en cremes
que los agermanados en robos y destruir los lugares", dirà un dels	aristòcrates	locals. I encara hi havia lloc per a superxeries tan curioses com la de
i es construeix un entourage al seu gust. De més a més, els	aristòcrates	vernacles comencen a castellanitzar-se o, en tot cas, troben en la cort
poble, dessagnat per la Germania, i suspecte, no podia intervenir-hi, els	aristòcrates	locals tampoc no van posar massa entusiasme en la lluita: "por no
significaven "la ruina del reino", amb paraules d'un	aristòcrata	valencià de l'època. El mateix fet de convocar les Corts particulars fora
valencianes, com l'han titulat els editors— en la qual veiem les	aristòcrates	indígenes aferrades al vernacle: ja s'acostumen al castellà —en castellà
despeses sumptuàries, el ric —simple posseïdor de capitals— esdevé	aristòcrata	, és a dir, representatiu i responsable. A Barcelona hi ha molts rics i
representatiu i responsable. A Barcelona hi ha molts rics i escassíssims	aristòcrates	. L'esperit de renaixença —que suscita la riquesa— triga a transformar
d'ésser plebeu —com farà un revolucionari típic, encara que sigui	aristòcrata	de naixença, per a adular les multituds tumultuàries. I ja hi ha quelcom
ni accions; però els altres pertanyen a una classe decebuda: Olivier l'	aristòcrata	pur, acaba per suïcidar-se, o cosa que és encara més simbòlica, per

Pàgina 1 (de 14)

50 següents